“Si, mijita, podemos hablar, estoy paseando a los perros”, diu la noia. En una mà, l’esquerra, hi té la corretja. En l’altra, el telèfon, en mode mans lliures. A aquesta hora, les dotze del migdia, pel Turó Parc, hi ha moltes minyones que passegen gossos. Totes van vestides amb pantalons blancs i bates curtes: una roba més informal que el davantal de puntes, la còfia i la faldilla negra de les minyones d’abans. Segur que totes elles han hagut d’anar a emprovar a una d’aquestes botigues de “vestuari per al treball”.
Els dos gossos tiben de la corretja i ella, de tant en tant els renya. “Falstaff, Miranda ¡párense, ya!”. Tenen noms ben pensats, amb referents literaris, la majoria de gossos d’aquesta zona. No em sorprendria trobar-hi un Bulldog anomenat Bartleby, una Yorkshire que es digués Molly Bloom i una Beagle que respongués al nom d’Annie Wilkes. La dona s’asseu en un banc. S’apropa el telèfon a la boca i mormola, trista: “No, mijita, las discotecas siguen cerradas acá, por la pandemia, no se puede ir al baile”. Sospira.
A poc a poc, acompanyada d’una minyona com ella, s’acosta una àvia, que fa servir caminador. I llavors veig l’escena. Però potser només la veig jo. S’atura davant al seu davant i li diu: “Vols anar al ball? Aniràs al ball”. Mou amunt i avall una baguet de pa que portava a la bossa i els dos gossos es transformen en xofers i el caminador en limusina. Torna a moure la baguet màgica i la noia ja no va vestida de minyona. Ara duu uns texans estripats i ajustats, uns talons vermells i una samarreta escotada. “
Ves al ball”, li diu, “però recorda que hi ha toc de queda a les onze. A les onze no pots ser al carrer a fer botellot, has de ser a la casa on pernoctes de dilluns a divendres, perquè si no, aquest outfit que t’he creat es transformarà en l’uniforme que portaves i aquests estilettos pumps love amb glitter, de color vermell, que a la botiga de Jimmy Choo del Passeig de Gràcia et costarien, per cert, 550 euros (ara no som a temps d’anar de rebaixes a La Roca Village) de nou, seran unes crocs! Recorda mantenir la distància de seguretat”.
La minyona puja a la limusina, que la condueix a Luz de Gas. Allà és la sensació de la pista. Fa perreo amb un noi vestit de blau fins que, de cop, li sona l’alarma del mòbil. Les onze! Toc de queda! Fuig tan de pressa que li cau la mascareta. El noi vestit de blau la recull. Anirà al Turó Parc a preguntar a totes les minyones que passegen gossos qui n’és la propietària, fins que la trobi. S’ha enamorat.
