La façana de l'Ajuntament de Barcelona. © Antonio Lajusticia Bueno

Barcelona, vista per quatre dels seus exalcaldes

El convergent Xavier Trias i els socialistes Jordi Hereu, Joan Clos i Narcís Serra assenyalen l'habitatge com el repte més important que afronta la ciutat

L’habitatge és una de les principals preocupacions dels exalcaldes de Barcelona Xavier Trias, Jordi Hereu, Joan Clos i Narcís Serra. Així ho han manifestat tots quatre a BCN Diàlegs, espai d’entrevistes de Rethink Barcelona, el think tank impulsat per Foment del Treball on diferents personalitats traslladen el seu coneixement i experiència sobre la importància de la governança municipal i les perspectives de futur de la regió.

Per a Trias, aquesta qüestió “només se solucionarà amb un gran acord que no pot ser només de ciutat, sinó metropolità”. “Això exigeix una inversió constant en habitatge de lloguer”, afegeix. L’exalcalde convergent remarca que la falta d’habitatge, tant públic com privat, és el repte més gran que afronta Barcelona i la seva àrea metropolitana, juntament amb l’exclusió social. Trias assenyala el Raval i Ciutat Meridiana com alguns dels barris més afectats. “Hi ha d’haver un acord per a vint anys, com el que ha funcionat en sanitat. Han passat diferents governs i durant més de vint anys s’ha respectat la feina feta per l’anterior”, subratlla.

Hereu coincideix amb Trias en la necessitat d’arribar a un acord en política d’habitatge, després que la pandèmia hagi evidenciat la importància de la llar on es viu i la seva salubritat. El socialista aposta per “construir milers i milers d’habitatges nous”. Per fer-ho, indica que cal treballar intensament perquè l’Estat posi els recursos necessaris i reclamar que la Generalitat compleixi la seva part, de qui ha criticat “que no fa res en habitatge”. També aspira a crear una bossa comuna d’habitatges, amb sorteig metropolità.

Serra creu que un dels principals problemes al voltant de l’habitatge està relacionat amb la renda. “Si els veïns que es veuen obligats a deixar el seu barri, poguessin viure en un altre, no hi hauria d’haver protestes. La qüestió és que se’ls envia a la marginalitat. És l’anomenada gentrificació. S’expulsa el dèbil”, enraona. Com Trias, l’exalcalde socialista considera que calen polítiques d’habitatge amb horitzons a deu anys vista o més. 

Més enllà de Barcelona

Així mateix, Clos creu que l’habitatge, com les polítiques relacionades amb el medi ambient, les infraestructures i el transport, hauria de deixar-se en mans d’una vegueria metropolitana. En aquest sentit, Trias demana aclarir si es va cap a un sistema de vegueries o no. “Si va de debò, implica la desaparició de les diputacions i que el poder territorial el tindran les vegueries. Això sí que suposa una descentralització de poder molt gran”, recalca.

Per la seva banda, Hereu creu que “caldria que els mapes del govern de Catalunya es descentralitzessin i que els governs locals poguessin fer tasques de coordinació”, afegint que, malauradament, “Barcelona encara no té incorporada una mirada de regió metropolitana”. Per a Serra, el poder metropolità “s’ha de fer de baix a dalt, de l’àrea metropolitana a la regió metropolitana”.