Si fem un recorregut pels seus diferents restaurants, veiem que tots tenen en comú un segell d’austeritat i elegància. Cada projecte comença quan troben un espai que els enamora. El local és el motor. En col·laboració amb Lekuonastudio i l’arquitecte Antonio Spalletta han revolucionat la fórmula dels restaurants de tota la vida.
En Marcos Armenteras té molt clara la filosofia dels seus “pàrquings”: “El restaurant pur i pelat ja no és el que era. A nosaltres ens agraden els conceptes. Obrim cada dia i no es pot reservar. El take away i delivery ens funcionen molt bé. Avui en dia la gent ja ha espavilat i no té problemes per encarregar el menjar a domicili”. Saben què fan. La Berta Bernat va estudiar hostaleria a Sitges i el Marcos fa trenta anys que treballa en el negoci de la restauració: “Ens vam conèixer en el sector”.
Tots els locals són de lloguer. La seva primera aventura va començar el novembre de 2015 al carrer Londres: “Vam estar dos anys agafant idees i ens vam llançar a un local molt petit. Volíem fugir dels restaurants i vam obrir un bar de pizzes. Vam veure que hi havia un buit en el tema de pizzeries. Vam obrir un lloc simpàtic amb una carta reduïda”.
Un lustre després creuen que l’oferta està en plena transformació: “Des que vam obrir a Londres ha canviat molt el panorama de la restauració a Barcelona. Ara hi ha més gent que fa coses així”. El següent pas va ser Passeig Sant Joan on van reconvertir un pàrquing privat de cotxes en el lloc més cool del passeig. “Quan vam entrar hi havia vint cotxes, però ens vam adonar que tenia moltes possibilitats”.
Pàrquing sona cent per cent a cotxe. Per què van decidir batejar-lo així? “Quan vam entrar al local del carrer Londres semblava un garatge i li vam dir pàrquing perquè no ens agradava la paraula garatge”.
Les inversions han anat creixent. “Al de Londres vam invertir 250.000 euros; al de Passeig Sant Joan, 750.000 euros, i al del Passatge Marimon, 800.000 euros”. La pandèmia ha estat una patacada per a tot el sector, però creuen que ells estan sobrevivint “millor que altres”.
Públic objectiu
“Per exemple, el públic del Passeig Sant Joan és majoritàriament gent jove, però depenent del dia de la setmana va variant. Durant la pandèmia molta gent gran es va cansar de cuinar a casa i ens va encarregar menjar”, afegeix en Marcos, que coneix molt bé el gust dels barcelonins.
Van començar amb les pizzes perquè van veure que hi havia un buit. “La majoria de pizzeries eren molt poc agradables i vam decidir obrir un bar de pizzes simpàtic amb una carta reduïda. Ens va ajudar una persona que en sabia molt de pizzes; sabíem el que volíem. Oferim qualitat. El primer va ser escollir una bona massa i els ingredients”. Alguna pizza que triomfi? “La de botifarra amb bròcoli i formatge, la de tòfona i la margarida…”. Els forns que hi ha als seus pàrquings són espectaculars i sempre ocupen un lloc privilegiat. No són partidaris de les barres, però sí de taules llargues per compartir.
Les pizzes que triomfen al Parking Pizza són les de botifarra amb bròcoli i formatge, la de tòfona i la margarida
L’entrecot és un pas més en el seu model de negoci que obre la porta a menjar una carn de qualitat a bon preu. “Hem triat una fórmula per compartir una peça tallada i servida amb diferents acompanyaments ben treballats: ceba fregida, patates fregides, espinacs amb crema, pastanaga rostida, amanida o ous amb parmentier i tòfona”. Baixem al soterrani per veure com es cuinen les carns a la graella: “La carn està sempre al punt, la cap de cuina Gloria Márquez controla que aquesta carn de llom baix que ve d’Alemanya arribi a la taula amb tot el seu sabor”.
Van obrir Sótano Parking fa pocs mesos i encara no poden fer una valoració. Ells dissenyen les cartes, les receptes són seves i no passen per alt ni un detall dels seus locals monoconcepte. Si volem descobrir la seva cuidada decoració i la seva carta abans d’anar a alguns dels seus menjadors podem espiar el seu dia a dia gràcies al seu impecable Instagram. Per cert! Acaben de penjar una foto d’un Sticky Toffee deliciós.
