Ha d’apostar Catalunya per un futur basat en la innovació i la indústria d’alt valor afegit? Si la resposta a aquesta pregunta és afirmativa, hi ha un país al cor d’Europa que ens pot donar moltes pistes de les polítiques públiques que caldria impulsar per aconseguir-ho. Estem parlant de Suïssa, un estat confederal que ha fet de la capacitat de consens, de la cooperació, de l’anar tots a una i d’una permanent capacitat de reinvenció basada en una forta inversió en innovació aplicada un autèntic model d’èxit. Així, des de l’any 2011, Suïssa és considerat com el país més innovador del món, per davant de Suècia i els Estats Units, segons el rànquing que elabora cada any l’Organització de Nacions Unides per a la Propietat Intel·lectual (OMPI).
Qui s’ha volgut emmirallar en aquest model són els empresaris de la fundació privada FemCat, que treballa per aconseguir fer de Catalunya un dels països més competitius del món. Cada dos anys, una missió integrada per una quarantena de socis de l’entitat viatge a un país del globus per conèixer sobre el terreny els factors d’èxit que l’han portat a excel·lir en un determinat àmbit. Es tracta d’identificar iniciatives, estratègies i polítiques que podrien ser traslladables a Catalunya per posar-nos també les piles, millorar la nostra posició competitiva en molts àmbits i no quedar-nos enrere. Des que van començar aquestes missions de benchmarking l’any 2006 han visitat països i regions com Finlàndia, Silicon Valley, Boston, Xangai, Honk-Kong, Israel, Dinamarca, Baviera o Estònia.
En cada viatge, com també ha passat aquest mes d’octubre en la visita feta a la Suïssa romande o de parla francesa, els empresaris de FemCat tornen a Catalunya amb una maleta plena d’idees i models inspiradors, però ho fan amb una sensació agredolça i de certa frustració. Els envaeix una barreja de sentiments que van des de l’enveja (sana) per tot allò que han vist en el país que han visitat i la impotència que suposa prendre consciència que traslladar tots aquests aprenentatges a Catalunya no és fàcil, ja sigui pel deficitari model de funcionament de l’administració, per una estructura d’articulació de l’Estat que no ajuda, un model de finançament perjudicial i uns partits polítics que tenen altres prioritats o que es prioritzen a ells mateixos i no al país.
Així i tot, FemCat i el seu centenar de socis —que representen més de 500 empreses i el 8% del PIB de Catalunya— no defalleixen en la seva missió de ser una entitat propositiva que s’arremanga per fer que les coses passin i per aconseguir influir en els governants per tal que impulsin les reformes legislatives necessàries per millorar la competitivitat de l’economia catalana i dotar-la de les estructures necessàries per poder excel·lir en el món de l’empresa, les infraestructures, el talent, la gestió pública de qualitat i l’educació i transferència de coneixement. Com fan sempre després de cada viatge, ja s’han posat a treballar per redactar les conclusions d’aquest nou exercici de benchmarking i fer-les arribar ben aviat al Parlament i al Palau de la Generalitat.
“Tal com ja vam comprovar en el primer viatge que vam fer a Finlàndia l’any 2006, els països d’èxit són aquells que estan compromesos amb uns valors compartits com són el consens, la visió en comú, la cooperació, la transparència, la confiança, el compromís amb el llarg termini i el patriotisme”, reflexiona l’empresari Joaquim Boixareu, president d’Irestal, que va ser el primer president de FemCat.
En la mateixa línia, Xavier Cambra, president del grup Enciclopèdia Catalana, admet que “l’emprenya” que coses que ja van identificar el 2006 encara no s’hagin pogut implantar, i s’emporta com a grans aprenentatges de Suïssa la cultura del consens, el respecte a les minories, la seguretat jurídica, la col·laboració publicoprivada, l’acompanyament a l’emprenedoria i un sistema de Formació Professional totalment alineat i connectat amb les necessitats de les empreses. “És un país que se sap vendre i que es creu les coses”, afegeix, admetent que a Catalunya “tenim molta feina per fer”.
The New Barcelona Post ha tingut l’oportunitat d’acompanyar a la missió de FemCat en aquesta expedició suïssa, que els ha portat a visitar empreses, universitats i institucions ubicades a les ciutats de Ginebra, Lausana, Vevey, Neuchâtel i Basilea. La seu de Nacions Unides, la Universitat Politècnica de Lausana (EPFL) i els headquarters de grans grups empresarials com Novartis i Nestlé han sigut les principals parades del viatge, juntament amb les visites als avançats centres de producció de la firma de rellotgeria Panerai i d’importants empreses de maquinària com Bobst i Mikron.
Tal com va passar en el viatge a Baviera, l’eficient model de formació professional suïs —basat en les escoles d’aprenents— és el que més ha interessat a la delegació, que també ha quedat admirada per la capacitat dels cantons suïssos de Ginebra, Vaud i Neuchâtel de teixir un ecosistema innovador que atrau talent i empreses de tot el món interessades a aprofitar aquesta potent xarxa per fer recerca i desenvolupar nous productes i solucions d’alt valor afegit en àmbits tan estratègics com la farmàcia, la salut i les ciències de la vida; les energies renovables; la nova mobilitat; les ciències computacionals (blockchain, IOT i quàntica), i la indústria avançada o 4.0 (automatització, nanotecnologia, fotònica i microelectrònica).
“A Catalunya també tenim molts bons centres tecnològics, de primer nivell, però ens falta teixir una xarxa neuronal que estigui molt ben travada i aglutini a tots els actors de l’ecosistema, com hem vist que tenen a Suïssa”, destaca Josep Lagares, conseller delegat de l’empresa gironina Metalquimia. En la seva opinió, a Catalunya tenim molts “compartiments estancs” i el que cal és just al contrari, incrementar les connexions entre tots els agents, especialment entre l’empresa i l’acadèmia. “Ens falten transferòlegs, és a dir, persones que, com a l’ecosistema suís, coneguin molt bé quina és la recerca que es fa a les universitats i que es pot anar a vendre a les empreses”, considera.
S’hi mostra totalment d’acord Xavier Fitó, de Semillas Fitó, que assegura que aquí “no sabem a quina porta hem de picar” per resoldre determinades necessitats d’innovació. “Ens falta un organisme que ordeni i visibilitzi tota l’R+D que tenim disponible”, explica.
Manel Xifra, president de Comexi, comparteix totalment aquesta idea i urgeix a crear a Catalunya una interfície que uneixi el món de la recerca i de l’empresa per tal que les dues parts en puguin treure el màxim profit. “M’alegro molt del fet que en aquest viatge ens hagin acompanyat també aquesta vegada representants de les universitats [UAB, UB, UPC i UPF]; però em sap greu que no hagin vingut els sindicats”, apunta Xifra, que veu molt urgent traslladar a Catalunya el model de formació professional suís i la seva clara aposta per les escoles d’aprenents finançades per les mateixes companyies, que són també les que defineixen, a través de les organitzacions empresarials els continguts dels plans d’estudis oficials, que s’actualitzen cada cinc anys.
Amb un punt d’indignació, Carles Cuyàs, conseller delegat de FredVic i president de la Fundació Impulsa, també es pregunta com pot ser que Catalunya no hagi sigut capaç encara d’adoptar un model formatiu d’èxit com el suís tenint en compte l’actual taxa d’atur juvenil del 28% i d’abandonament escolar del 20%. “La solució ja existeix! Ja la tenen implantada països com Suïssa, com és que no ho tenim aquí? Això sap molt greu com a país”, constata Cuyàs.
Més escèptic es mostra Iban Cid, director general de Germark i expresident del Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica de Catalunya: “El model d’FP que hem vist a Suïssa és espectacular, però la sensació de frustració és majúscula, ja que crec que aquí és impossible poder-lo aplicar per la manera com funcionen les coses”.
Escoles d’aprenents a les empreses, un model d’èxit
Les visites a les fàbriques dels fabricants de maquinària Bobst i Mikron són les que més van deixar bocabadats als empresaris de FemCat. Les dues empreses disposen de la seva pròpia escola d’aprenents, en les que formen a alumnes a partir dels 14-16 anys durant quatre cursos, combinant les classes teòriques a l’escola cantonal (dos dies a la setmana) amb les pràctiques i el treball a la fàbrica (tres dies). Aquests alumnes, que en finalitzar obtenen un títol oficial, no paguen per formar-se en aquestes empreses, totalment al revés, és l’empresa qui els paga un sou, i els forma segons les seves necessitats per poder-los incorporar més endavant a la seva força laboral. En tot moment, l’itinerari formatiu deixa oberta la porta a què els alumnes puguin accedir si volen cursar estudis universitaris per accedir a posicions laborals encara més qualificades. A diferència, però, del que ha passat tradicionalment a països com Espanya, a Suïssa estudiar FP no genera cap mena d’estigma, tot el contrari, és una de les opcions millor valorades socialment.
Especialitzada en la producció de maquinària de packaging flexible, Bobst és una companyia familiar fundada l’any 1890 amb 19 fàbriques a tot el món, 6.100 treballadors i una facturació de prop de 2.000 milions d’euros l’any 2022. En el complex productiu que té prop de Lausana disposa d’una escola d’aprenents on 180 alumnes aprenen fins a 16 tipus d’oficis, des de mecatrònica a mecànica passant per disseny industrial o robòtica. El primer any, els aprenents cobren un sou de 650 francs (677 euros), xifra que augmenta fins als 1.350 francs (1.400 euros) en el quart curs. Segons Bobst, un 30% dels alumnes es queden a l’empresa un cop acabada la formació. El salari d’entrada de la plantilla són 4.000 francs (4.160 euros), tot i que el sou mitjà s’eleva a 7.000 francs (7.300 euros).
També amb una història centenària i cotitzada a Borsa, Mikron, ubicada al cantó de Neuchâtel, fabrica màquines per la indústria farmacèutica, automoció i gran consum. En la seva fàbrica de Boudry hi treballen 500 persones, de les quals el 10% són aprenents: alumnes d’entre 16 i 20 anys que cursen el denominat Polimecanic Education Program. El 18% són noies. Durant els dos primers anys, els estudiants van dos dies a la setmana a l’escola i tres a la fàbrica, on reben formació per part de professionals de Mikron totalment dedicats a aquesta tasca. En el tercer i quart any s’incrementen les hores que passen a l’empresa i el dia d’anada a l’escola es redueix a un o dos dies a la setmana. Els alumnes, que cobren entre 600 francs el primer curs i 1.200 francs al quart, fan pràctiques reals, produint peces i components per a l’assemblatge de màquines que la mateixa escola de formació ven a l’empresa.
“Suïssa té treballadors altament qualificats que no es queixen”, assenyalava a la delegació de FemCat un dels directius de les empreses visitades, una expressió que de nou apel·la al consens generalitzat que envaeix a la societat, però també a altres elements com el baix nivell de sindicalització —en comparació a fàbriques ubicades a la veïna França—, la cultura de la meritocràcia, la valoració individual per objectius, el baix nivell d’absentisme, un mateix prestigi social per a un lampista o un enginyer, i l’austeritat que caracteritza a les societats d’arrel calvinista.
La innovació, clau de la competitivitat del país
“Com pot ser que Suïssa pagui un dels salaris més alts del món [el son mínim supera els 3.000 euros] i tingui un dels costos de vida més elevats i, a la vegada, ocupi el tercer lloc del rànquing mundial en competitivitat?”, es pregunta Lluís Cantarell, directiu català resident a Suïssa que va ser el número 2 mundial de Nestlé i que actualment presideix la farmacèutica Uriach. Segons el veterà executiu, “el factor d’èxit del país és la innovació” i totes les estructures que ha creat per fomentar-la i excel·lir mundialment en tecnologia aplicada. “No és un problema de costos laborals –diu Cantarell–, perquè estem en un país que és molt competitiu, el tercer del món”, per darrere de Dinamarca i Irlanda segons la classificació de l’escola de negocis IMD, que situa Espanya en la posició número 36 d’entre un total de 64 economies analitzades.
Els principals factors de competitivitat de Suïssa són, segons IMD, les seves infraestructures tecnològiques i de recerca —el CERN de Ginebra n’és un gran exemple— i l’eficiència de la seva administració. “No és casualitat que Suïssa, que no té mar, hagi guanyat en alguna edició la Copa Amèrica de Vela [amb l’equip Alinghi]”, recorda Cantarell, que emfatitza que “el Govern suís és el primer interessat a assegurar que la màxima innovació es faci en el país”.
Per fer-ho, el Govern ha impulsat una política pública imbatible: qualsevol projecte d’innovació i de transferència de coneixement entre les universitats i les empreses pot rebre un finançament públic a fons perdut de fins al 50% a través de l’agència Innosuisse. L’empresa promotora del projecte ha de finançar l’altra meitat, aportant diners (en un 10%) i la força de treball (40%).
“L’objectiu d’aquesta mesura és assegurar que la innovació es generi a Suïssa, ja que aquesta innovació atraurà més talent i, en conseqüència, més innovació, generant un cercle virtuós”, explica l’empresari i soci de FemCat Jordi Cuixart, que ha aconseguit finançar a través d’Innosuisse dos projectes d’R+D per incrementar el valor afegit de les màquines de packaging que la seva empresa, Aranow, fabrica a Polinyà (Vallès Occidental). L’exlíder d’Òmnium Cultural resideix actualment a la ciutat de Neuchâtel, on ha constituït la filial Aranow International, dedicada a centralitzar la innovació de la seva empresa, especialitzada en sistemes d’envasat monodosis per la indústria farmacèutica (el 70% dels seus clients), alimentació (10%), cosmètica (5%) i nutricèutica (15%).
“Mai renunciarem a fabricar a Catalunya, però hem anat a Suïssa per trobar les millors eines per afegir valor als nostres productes per poder ser líders mundials en aquesta especialitat industrial”, argumenta Cuixart, que a través d’Aranow ha teixit una xarxa de 600 clients repartits en 80 països, amb un volum de facturació de 20 milions d’euros. “Catalunya —afegeix— ha d’acabar de decidir si vol ser un país industrial i de valor afegit. Suïssa va decidir que sí i avui el seu PIB industrial creix a doble dígit i s’ha convertit en un referent en capacitat innovadora aplicada a la indústria”.
La força del model suís es complementa amb una ferma vocació de col·laboració publicoprivada que fa que es mimin no només als investigadors de centres de referència mundial com la École Polytechnique Fédérale de Lausanne (EPFL), sinó també a les empreses que volen invertir i desenvolupar-se en el país. Així, qualsevol companyia que aterra a Suïssa interessada a formar part del seu ecosistema emprenedor i d’innovació és acollida per les autoritats locals, que posen a la seva disposició un programa de soft landing o d’acompanyament que es prolonga quatre mesos. Durant aquest període, s’explica a l’empresa tot el que pot fer el país per ajudar a desenvolupar el seu projecte, donant-li informació sobre els diferents instruments de finançament, sobre els parcs de recerca i acceleradores que té al seu abast i sobre les universitats i grups d’investigació que encaixen amb les seves necessitats.
Aranow Internacional ha sigut una de les companyies que s’han beneficiat d’aquest programa de softlanding, que els ha permès identificar a les empreses i investigadors que els ajudaran a dur a terme els seus projectes d’innovació i a obrir la filial de Neuchâtel, que ja suma quatre persones dedicades a la recerca.
La prestigiosa universitat politècnica de Lausana, la EPFL, on conviuen més de 360 laboratoris d’investigació i 12.500 alumnes i doctorands de 130 nacionalitats, és l’epicentre de l’ecosistema innovador de l’oest de Suïssa, que integra una alta densitat de centres acadèmics d’alt nivell (EPFL, Unil, Université de Géneve, IMD…), sis parcs d’innovació amb 18.000 investigadors, les seus d’empreses de referència mundial, hospitals, startups i equipaments tecnològics com el CERN, el laboratori d’acceleració de partícules ubicat prop de Ginebra. La regió és coneguda també com a Health Valley, per l’alta concentració d’empreses farmacèutiques. La EPFL té com a prioritats la recerca en ciències bàsiques, canvi climàtic, neurociència —s’ha creat recentment el Neuro X Institute— i nous sistemes intel·ligents. També es bolca en donar suport a l’emprenedoria i al naixement de spin-off disruptives, amb instruments com Blaze, una acceleradora que s’ocupa de pagar, per exemple, el salari del fundador de l’empresa durant els primers sis o dotze mesos. L’empresa Logitech, inventora del mouse, és considerada com el primer gran èxit sorgit del campus de la EPFL.
Precisament, durant el viatge, els socis de FemCat, encapçalats pel seu president, David Marín i la seva directora general, Muntsa Vilalta, es van poder reunir amb Jordi Solà, un emprenedor català que després d’estudiar telecos a la UPC ha cofundat una prometedora startup a Suïssa, Aktiia, que ha desenvolupat una pulsera wearable per controlar en tot moment la presió arterial. L’empresa és una spin-off del Swiss Center for Electronics and Microtechnology (CSEM) de Neuchâtel, un centre de recerca que exemplifica el secret de l’èxit de la regió: la capacitat de renovació, transformació i innovació permanent.
Neuchâtel: una revolució tecnològica fruit de la tradició rellotgera
Nascut l’any 1984, el CSEM és hereu de la llarga tradició rellotgera de Suïssa, una indústria que es va veure amenaçada pels rellotges electrònics asiàtics i la crisi del quars, però que va saber reinventar-se apostant pel segment del luxe, l’alta tecnologia i l’exclusivitat. En paral·lel, es va saber treure profit d’aquesta expertesa en miniaturització, complexitat i precisió tan inherent a la fabricació de rellotges per diversificar la indústria del cantó, que avui, gràcies al CSEM, és un potent clúster mundial en disciplines capdavanteres com la microelectrònica, micromecànica, semiconductors, dispositius d’ultra baix consum, nanotecnologia, fotònica, salut digital, fabricació additiva, aeronàutica, automatització industrial i desenvolupament de bateries i panells solars, entre altres àmbits. A Neuchâtel hi conviuen també més de 60 empreses especialitzades en blockchain.
Companyies com Lauener, que fabrica components d’alta precisió per rellotges i dispositius mèdics, o EM Microelectronics, que és la divisió que proveeix de components electrònics a les diferents marques del Grup Swatch (Swatch, Omega, Tissot, Breguet, Hamilton…), són bons exemples d’aquesta capacitat que ha demostrat Neuchâtel per apuntar-se a les tecnologies de més futur basant-se en tècniques hereves d’un indústria tradicional com la de la rellotgeria, que ara només té ja un pes del 20% en la indústria del cantó. Mostra d’aquesta diversificació és que el 59% de les exportacions de Neuchâtel procedeixen ara del sector farmacèutic, amb grans fabricants instal·lats a la regió com Bristol Myers Squibb, Johnson & Johnson, Takeda e Ichnos Sciences.
Una altra gran empresa radicada des de fa gairebé 60 anys en aquesta dinàmica zona suïssa és la multinacional tabaquera Philip Morris, que produeix a Neuchâtel els cigarrets de marques com Marlboro que ven als països europeus. La multinacional, però, ha sabut aprofitar la revolució tecnològica viscuda en el cantó, ja que ha sigut a Neuchâtel on ha desenvolupat la tecnologia IQOS, el seu sistema de consum de tabac sense combustió.
Un altre cas que va conèixer de primera mà la missió de FemCat va ser SemTech, també spin-off del CSEM, fabricant de xips i semiconductors per al sector de l’Internet of Things (IoT). La companyia, que va ser adquirida per un grup estatunidenc, ha desenvolupat diferents tecnologies i solucions que permeten connectar tota mena de sensors i dispositius per tenir fàbriques, ciutats i, en definitiva, un planeta més intel·ligent.
A Neuchâtel, aquestes empreses de fabricació avançada conviuen amb els centres de producció de grans marques rellotgeres internacionals, com Bvlgari, Tag Heuer, Zenith, Cartier, Swatch Group o Panerai. FemCat va visitar la moderna factoria d’aquesta última marca, propietat del grup de luxe Richemont, on treballen 225 persones —el 45% dones— que desenvolupen fins a 50 oficis diferents vinculats a la producció de rellotges. El conseller delegat de Panerai, Jean-Marc Pontroué, va anunciar als empresaris de FemCat la pròxima obertura d’una boutique al Passeig de Gràcia de Barcelona, coincidint amb la celebració de la Copa Amèrica de Vela, ja que Panerai és patrocinadora de l’equip italià.
El cantó de Neuchâtel, que actualment presideix el liberal Alain Ribaux, responsable també del seu Departament d’Economia, cobra a les empreses un impost sobre els beneficis del 13,56%, i es recolza amb instruments de promoció econòmica i d’innovació com Microcity, que ofereix tota mena de serveis a les empreses per afavorir la transferència tecnològica i impulsar les startups. També té un programa per atraure talent internacional i afavorir la implantació en el cantó d’empreses foranes. Microcity, que dirigeix Jean Marc Brunner, treballa en estreta col·laboració amb la EPFL i amb el CSEM, l’esmentat centre de recerca aplicada, que suma més de 230 clients l’any, el 41% de fora de Suïssa.
Com a mostra de l’hospitalitat i l’ambient business friendly que impregna Neuchâtel, Ribaux va obsequiar els socis de FemCat amb una recepció a la sala de cavallers de l’icònic castell medieval que presideix la ciutat, situada a la riba d’un dels llacs més grans de Suïssa, entre les muntanyes del Jura i els Alps. “Hi ha molts links entre Catalunya, Suïssa i Neuchàtel“, va dir el president del cantó, a qui escoltava atentament Jordi Cuixart, un dels seus ciutadans nouvinguts. “Som una de les regions més dinàmiques del cor d’Europa; hem teixit un pròsper ecosistema que, en bona part, respon a l’èxit del nostre model polític descentralitzat”, va destacar Alain Ribaux.
Com és habitual en aquests viatges de benchmarking, FemCat intenta reunir-se amb expatriats o amb una representació dels membres de la comunitat catalana de cada país que visita. En aquesta ocasió, el seu invitat estrella ha estat Pere Miró, ex alt directiu del Comitè Olímpic Internacional (COI), al que continua vinculat com a assessor personal del seu president, Thomas Bach. “Hi ha molts catalans il·lustres a Suïssa, tots portem Catalunya al cor i la donem a conèixer a tot el món”, va dir Miró, després de recordar que durant els seus anys al COI ha visitat 167 països on “sempre he dit que soc i parlo català”. Nascut a Manresa fa 69 anys, Miró en fa 31 que resideix a l’àrea de Lausana, on va anar per expressa petició de Juan Antonio Samarach després que fes una molt bona tasca en el comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Pere Miró: “Hi ha molts catalans il·lustres a Suïssa, tots portem Catalunya al cor i la donem a conèixer a tot el món”
En aquesta trobada amb FemCat, Miró estava acompanyat de Lluis Cantarell i d’altres representants de la comunitat catalana al país, com Jordi Baylina (Polygon Hermez), el doctor Raimon Mirabell, Alfred Fenollosa (Nestlé), Jordi Serra (Federació Internacional de Tennis Taula), Jaume Torres-Murici (Fimed Group), Ivan Mariblanca (Canopé), Gabriel Boichat (delegat del Govern a Suïssa) o els professors Anna Fontcuberta i Ferran Cáceres, de la EPFL.
“En aquest viatge, he pres consciència del valor que té el col·lectiu de catalans que hi ha pel món; tenim un capital humà escampat de primera magnitud”, afirma Ramon Alberich, director de l’empresa Tade i president de la Cambra de Comerç de Sabadell.
De la mateixa opinió és Lluís Cantarell, que subratlla que les persones “tenen una influència molt més gran de la que sembla” en determinades institucions i, per això, “com més directius catalans hi hagi pel món, millor li anirà a Catalunya”. En aquest sentit, l’exdirectiu de Nestlé va destacar com va ser de decisiva la seva aposta personal per la fàbrica de Girona per convertir-la en una de les més importants del món en el negoci del cafè. I què ha de fer Catalunya per millorar i aprendre de Suïssa?, van preguntar a Cantarell. “Escoltar i escoltar”, va respondre, tot criticant que aquí costa que les administracions escoltin a les empreses.
Un país que sap on va
En l’animada conversa entre tots aquests expats, es van anar repetint diverses idees força sobre les qualitats del país, com l’esperit de consens, la seguretat jurídica, una administració eficient i propera al ciutadà, la descentralització —el poder està molt repartit entre el Govern federal, els cantons i els ajuntaments—, el respecte per les minories, l’exercici de la democràcia directa mitjançant continus referèndums i consultes i les decisions col·legiades. S’ha de recordar que el Govern suís està integrat per 7 ministres de 4 partits diferents que representen tres grups lingüístics, l’anomenada magic formula, un model on els grans partits polítics comparteixen el poder executiu i que impera des de l’any 1959.
“De Suïssa em quedo amb el seu esperit de col·laboració, tots volen fer-ho bé i entendre’s. Tots tenen una responsabilitat i es creuen el país”, va subratllar l’expert en blockchain Jordi Baylina. L’emprenedor Ivan Mariblanca va destacar que la paraula clau que defineix el país és “l’excel·lència”. “El nivell d’exigència és molt, molt alt i, d’aquí, en deriva el fort grau d’innovació”, va dir el fundador de l’empresa de mesurament de la sostenibilitat digital Canopé. En la mateixa línia es va expressar Cuixart: “Suïssa és un país que sap on va”, i un exemple perfecte de “nació puntera capaç de teixir consensos a llarg termini”. “Els catalans, però, sense perdre l’esperit crític, hem de fer una crida a l’autoestima: tenim la voluntat i l’esforç de voler progressar. Fa molt goig veure com 50 empresaris participen amb la màxima generositat en missions com l’organitzada per FemCat“, va concloure Cuixart.
Cuixart: “Suïssa és un país que sap on va”, i un exemple perfecte de “nació puntera capaç de teixir consensos a llarg termini”
El grup d’empresaris ha estat acompanyat en aquest viatge pel rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, Daniel Crespo, i per altres representants del món acadèmic i científic de Barcelona, com Jordi Bosch (UB), Vanessa Daza (UPF), Mercè Segarra (UB), Rosa Maria Sebastián (UAB), Manuel Palacín (Tecnio) i Eduard Vallory (Bist).
A la seu de Nestlé van ser rebuts pel CEO de la multinacional de l’alimentació a Europa, Marco Settembri, qui va posar també l’èmfasi en la innovació com a millor via per “fer negocis, guanyar en el mercat i connectar amb el consumidor”. El seu predecessor en el càrrec, Lluís Cantarell, va admetre que Nestlé “sense Suïssa no s’explicaria” i va destacar que, juntament amb la innovació, els factors d’èxits de la multinacional han sigut l’aposta per la tecnologia i la qualitat, la capacitat d’anticipar-se al mercat —com van demostrar amb el llançament de Nespresso— i portar posades “les llums llargues”, és a dir, mirada al futur.
El viatge va acabar amb una visita al campus de Novartis a Basilea —integrat per grans edificis al costat del Rin dissenyats per arquitectes de renom com Frank Ghery i Rafael Moneo on treballen 5.000 investigadors— i a les terminals de càrrega de l’EuroAirport, un aeroport situat en territori francès, però del que l’Estat suís n’és propietari del 50%. Ubicat en una zona fronterera, aquest equipament dona servei no només a la ciutat de Basilea, sinó també a la ciutat francesa de Mulhouse i a l’alemanya Friburg.
L’aeroport de referència de la industria farmacèutica
L’any 2022, EuroAirport va rebre 7 milions de passatgers, el 58% gràcies a easyJet, aerolínia que també enllaça amb Barcelona, ciutat que representa el cinquè principal destí de la infraestructura. El seu objectiu és arribar aquest any a 7,9 milions de persones i continuar creixent en transport de mercaderies. Es vol passar de les 114.000 tones transportades l’any 2022 a les més de 150.000 tones l’any 2023 gràcies a l’impuls i dinamisme de la indústria farmacèutica. De fet, gràcies a ser l’aeroport de referència per grans multinacionals com Roche i Novartis, aquest aeroport va continuar creixent en càrrega durant tota la pandèmia. Els productes químics i farmacèutics acaparen el 47% del volum que passa per l’aeroport, seguit dels equipaments mèdics (37%).
En les dues terminals de càrrega que disposa operen les aerolínies DHL, TNT, Fedex, UPS, Qatar Airways, Turkish Airlines i Air Canada. Les naus estan expressament dissenyades per donar servei a la indústria farmacèutica, ja que disposen d’instal·lacions per poder conservar els medicaments a una temperatura controlada d’entre 15 i 25 graus —el 60% de la càrrega—, en fred (de 2 a 8 graus) o congelats (fins a -60 graus).
I a partir d’ara, què? Es preguntava el president de FemCat, David Marín, en finalitzar el viatge. “Ara toca fer la feina, donar l’empenta perquè a Catalunya passin coses que abans no passaven”, es va respondre ell mateix, recordant que la fundació que lidera és una iniciativa que treballa en positiu i que busca l’adhesió i la mobilització de la societat civil per fer que Catalunya sigui un dels millors països del món.
