A principis de la dècada passada, quan ja començava a despuntar l’absurda obsessió pels rànquings, un bar clandestí ubicat en un principal de l’Eixample va rebre el guardó de “millor cocteleria d’Europa”. Aquell mític speakeasy, fundat per Kim Díaz, es deia Mutis; i per la seva barra hi van desfilar clients com Woody Allen, Robert de Niro o Russell Crowe.
Allà s’hi bevia, s’hi menjava, s’hi escoltava música i s’hi fumava amb l’entusiasme del Chicago dels anys 30. Però un bon dia, amb la fredor del pare que obre les cortines per inundar de llum l’habitació del fill noctàmbul, l’administració va decretar el cessament de l’activitat per uns problemes de llicència. Ni els rànquings ni els premis van salvar el Mutis i els ocells que s’hi congregaven van haver de volar cap a altres nius. La festa es va acabar. Tothom cap a casa. Llei seca.
Si comencem parlant del Mutis, és perquè el Nuts recull bona part de la seva ànima. Des del disseny del logotip als tons vermellosos del seu interior, l’homenatge és evident. Però aquesta vegada, i per tal d’evitar nous ensurts amb les forces de l’ordre, el local té tots els papers en regla.
Josep Maria Morera i Lázaro Rosa-Violán, els pares de la criatura, han convertit el Nuts en el club del qual els agradaria ser socis. Aquesta parella de ball, que es coneix de fa anys, ja havia col·laborat en altres projectes, però sempre per encàrrec de tercers. Aquí, els clients han estat ells, i la llibertat creativa de la que han gaudit es tradueix en un bar que és un compendi de molts anys de patejar-se antiquaris, decorar locals i llegir revistes cares.
Morera i Rosa-Violán són dos noms vinculats al disseny, que han dedicat la seva vida a transformar identitats corporatives i espais. Tots dos segueixen en actiu, però posats a fer una copa al sortir de la feina, per què no fer-la al teu propi bar?
Morera, l’encarregat de dirigir el negoci i qui exerceix d’amfitrió, ens explica l’improbable escenari on va conèixer Rosa-Violán, el seu partner in crime en aquesta aventura. “Vam coincidir en un telecadira de Baqueira-Beret, concretament el del Dossau, que és llarguet i dona per fer petar la xerrada”, recorda. D’aquella trobada fortuïta en sortiren diverses col·laboracions professionals que han desembocat en aquest projecte conjunt.
Al Nuts, tot té nom i cognoms. Els finestrals que donen al xamfrà de Rosselló / Muntaner són d’un castell de Carcassonne, les cariàtides de fusta venen d’un local d’Amsterdam i els tamborets de la barra s’han recuperat d’un creuer desballestat dels anys 60. Làmpades de Murano i teixits parisencs vesteixen un espai, on, de dijous a dissabte, s’hi pot escoltar jazz, swing i blues interpretats en directe. Un al·licient rar a la ciutat.
Cobrar els còctels a 20€ i la copa de vi a 15€ dona pistes del tipus de públic que busca el Nuts. “Els nostres clients són sobretot turistes i estrangers instal·lats a la ciutat que busquen un concepte una mica exclusiu”, explica Morera. La persona que agita la coctelera del Nuts és Gerard Vaquer, un jove barman castellonenc que prepara pocions com un Bloody Mary amb Tío Pepe o un whisky sour amb Macallan. Jerez, Escòcia, Barcelona.
Si les mixtures alcohòliques fan venir gana, al Nuts també s’hi pot sopar. La proposta de la casa és una fòrmula de quatre tapes, selecció de dolços i petits-fours. La qualitat dels ingredients utilitzats –foie trufat, salmó noruec, tonyina vermella de Cadis, cranc reial i postres de la pastisseria Faixat– explica els 75€ que costa el pica-pica, en una ciutat on qualsevol tataki dubtós es cobra a 20 pavos. De la sala se n’ocupa Eddie Arola, un veterà de l’hostaleria barcelonina, que coneix bé les textures de la nit i sap moure’s en els interiors vellutats d’aquesta nau felliniana.
El nom del local, Nuts, va seguit de les paraules Indulgence Club, el que vol dir que en aquest indret, l’hedonisme s’articula mitjançant una comunitat de socis. Si bé la cocteleria és de lliure accés al públic, convertir-se en confrare del club té alguns avantatges, com ara poder fer servir l’aplicació exclusiva que permet reservar taula.
El requisit per afiliar-se passa per desemborsar un pagament inicial d’entre 2.000 i 4.000 euros, diners que, a diferència d’altres clubs, no van a fons perdut, sinó al compte particular de cada soci, amb el qual pot anar pagant les consumicions en les seves successives visites.
Explica Morera que, a mitjans dels anys 70, va descobrir la cançó Nuts –interpretada per George Melly & The Feetwarmers– i que després d’escoltar-la unes quantes vegades, va pensar que allò de “Nuts” sonava bé, que tenia flow, i que si mai, de gran, obria un bar, aquell nom li quedaria de conya.
