La roba de segona mà és una de les portes més accessible per potenciar la moda sostenible i els joves estan fent bandera d’aquesta opció. La preocupació dels centennials per l’impacte de la indústria en general, i el de la moda en particular, sobre el medi ambient, els ha convertit en la generació que més roba de segona mà consumeix. I això té efectes directes en la transformació del propi sector de la moda de segon mà i en les estratègies empresarials de la indústria de la moda a nivell internacional.
Observant el teixit comercial que hi ha a Barcelona, es comprova com aquestes prioritats han arribat a les grans urbs i com s’ha incrementat l’oferta de productes als què s’ha donat una segona vida, amb nivells de qualitat i preu acceptables, ja sigui amb venda online o presencial.
Un d’aquests protagonistes és la xarxa de botigues de Humana Fundación Pueblo a Pueblo que, arrossegada per la demanda de les noves generacions —centennials, joves nascuts entre 1990 i 2010, i millennials, de la dècada dels 80—, acaba d’obrir a Barcelona una botiga amb roba vintage de segona mà.
L’establiment situat al bell mig de la ciutat, concretament a la Ronda Universitat, disposa de 500 metres quadrats, dels quals 210 metres quadrats ja s’han obert al públic amb tota la roba retro. La consultora immobiliària, Laborde Marcet, va assessorar a Humana en la presa de decisió d’aquesta ubicació estratègica perquè considera que el centre de Barcelona ha esdevingut “un petit oasi per a la moda de segona mà” en artèries com els carrers Tallers i Portaferrissa, detalla la directora de retail de Laborde Marcet, Ángela Sánchez.
L’auge de la sostenibilitat i la tria un lloc estratègic “ens permet ampliar el nostre públic objectiu, accedint a clients cada cop més joves i conscienciats amb la protecció de medi ambient. A més, ens obliga a manejar altres codis i eines per oferir-vos un servei i uns articles que satisfacin les seves necessitats. Són joves però molt exigents, així que ens obliguen a avançar i a intentar ser millors”, explica Rafael Mas, director de relacions externes d’Humana.
El centre de Barcelona ha esdevingut un petit oasi per a la moda de segona mà, en artèries com els carrers Tallers i Portaferrissa
No només això, ja que el portaveu d’Humana avança que “les generacions següents, com l’Alfa que serà cent per cent digital, tindran previsiblement interioritzat el consum de moda de segona mà. Les reticències seran, per tant, cosa del passat, i el re-sale o la moda pre-loved dominaran una part cada cop més important del mercat”. Ho corrobora amb dades: el 35% dels clients de la xarxa de botigues té entre 15 i 40 anys, “un fet impensable fa uns anys” que reflecteix un interès creixent de la moda de segona mà per part del públic jove.
Després de l’obertura a Ronda Universitat, Humana vol obrir un altre punt de venda vintage a Barcelona, a la zona de Francesc Cambó, carrer on ja té una botiga. “Sens dubte, atès que les peces vintage són de les que més demanda potencial acumulen, aquest tipus de punts de venda complementen perfectament el nostre model de botiga de família, el més estès a la nostra xarxa”, diu Rafael Mas.
Establerta a Barcelona des de 1987, Humana compta amb 45 botigues a tot Espanya. Actualment treballa amb 21 punts de venda a la capital catalana —amb previsions d’obrir-ne entre 2 i 3 més aquest 2022—, 22 botigues a Madrid i dues més a Sevilla i Granada. El 2021, els establiments Humana van vendre 5,8 milions de peces de roba i accessoris i van registrar prop de 2 milions de clients.
El responsable de relacions externes manifesta que, com a entitat sense ànim de lucre, “la totalitat dels recursos que es generen es destinen als programes de cooperació internacional al desenvolupament a Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia i al suport local i l’agricultura urbana a Espanya”.
Sistema de recollida
Dins aquest pla d’expansió, Humana seguirà apostant per Barcelona i Madrid, “ciutats que encara tenen gran potencial de creixement”, i on disposa de “dues plantes de preparació per a la reutilització de tèxtil, en concret a l’Ametlla del Vallès i a Leganés (Madrid). Rafael Mas manifesta que aquesta estructura logística “fomenta la reutilització local i de proximitat”. També tenen centres de transferència de tèxtil a Santiago de Compostel·la, Llanera-Astúries, València i Sevilla. La plantilla total de l’associació està format per 600 treballadors de més de 20 nacionalitats, dels quals un 75% són dones —“amb la nostra directora general, Elisabeth Molnar, al capdavant”, destaca Mas—.
Les instal·lacions de la xarxa logística gestionen el tèxtil recollit a través de més de 5.000 contenidors repartits per tot el territori, per mitjà dels acords establerts amb 1.500 ajuntaments i entitats públiques i empreses.
El tèxtil recuperat se sotmet a un procés de preparació per a la reutilització —eminentment manual però recolzat amb mitjans semi-mecanitzats— que permet que 9 de cada 10 peces tinguin una segona vida, a través de la seva reutilització o reciclatge, segons confirma el portaveu de la fundació.
Una tendència internacional
L’interès dels joves pels productes de segona mà es un fenomen internacional aliè al nivell de vida de les ciutats. Així ho mostra l’última edició de l’informe anual de ThredUp, una companyia de Califòrnia especialitzada en la venda de roba de segona mà, del que es desprèn que aquest mercat es duplicarà en cinc anys.
Després que el confinament per la pandèmia vagi accelerar el mercat de la roba usada, es tenen dades que confirmen que uns 33 milions de consumidors van comprar roba de segona mà per primera vegada durant el 2020. D’aquests, set de cada 10 consumidors es mostra disposat a adquirir més productes d’aquesta tipologia, i destaca l’interès especial dels que pertanyen a la Generació Z i els Millennials.
