Un avió de Vueling repostant amb el nou combustible sostenible.

Els avantatges d’apostar pel SAF

Vueling, PwC i Foment presenten un informe que descriu el potencial del nou combustible sostenible d’aviació: 10.600 milions per al PIB i 41.000 nous llocs de treball a Catalunya

A l’aviació comercial no hi ha primaveres ni tardors. Les temporades aeronàutiques són únicament estiu i hivern. La primera va de març a l’octubre, la segona correspon a la resta de mesos i torna a començar. Aquest any, al llarg de l’anomenada temporada forta del sector, Vueling està volant a 278 rutes amb una mitjana de 700 serveis diaris. Són un total de 104 destinacions a 30 països diferents i, de tota aquesta gran producció aeronàutica, el 62% està relacionada amb l’Aeroport de Barcelona.

Al Prat, la quota de mercat d’aquesta companyia del grup IAG és notable: de cada 100 viatgers que aterren o s’enlairen a Barcelona, 42 ho fan en un dels seus Airbus A319, A320 o A321. Per aquesta raó, Vueling ha presentat a la seu de Foment del Treball un informe sobre l’impacte del desenvolupament de combustibles sostenibles a Catalunya. En aquest document es parla d’aquest territori com un lloc estratègic per desenvolupar la indústria del SAF i com una peça clau en la transició cap a fonts energètiques més sostenibles.

SAF és l’acrònim en anglès de Sustainable Aviation Fuel o combustible sostenible per a l’aviació. D’acord amb l’informe de PwC elaborat per a l’aerolínia, Catalunya està capacitada per liderar la descarbonització del sector de l’aviació. Les quatre províncies catalanes concentren gairebé el 10% dels residus del conjunt d’Espanya que es consideren aptes per elaborar aquest tipus de benzina. S’indica que s’hi podrien fer fins a quatre plantes de producció fins al 2050. L’impacte global d’aquestes plantes seria notable: arribaria a generar 10.640 milions d’euros al PIB local i, pel que fa a ocupació, la construcció d’aquestes plantes es traduiria en la creació de 41.619 llocs de treball.

A grans trets, aquestes són les bones notícies que el sector aeri portaria a Catalunya gràcies a la nova manera de produir combustibles per a l’aviació al llarg de les properes dècades. Aquest és també un temps en què altres alternatives de propulsió aeronàutica (com l’hidrogen i els avions elèctrics) encara estan en estudi i, de moment, les més viables són les d’un combustible diferent en la seva composició i que, alhora, ja és compatible amb els motors actuals que porten els avions comercials.

Entre el 2% i el 3% d’emissions

Actualment, el sector aeri genera entre el 2% i el 3% de les emissions globals de CO₂. Per disminuir de manera notable aquestes xifres, la indústria aèria està treballant des de fa anys per trobar noves alternatives. Aquí és on el SAF s’ha evidenciat com a millor opció a mitjà termini. Aquest SAF pot ser orgànic si està produït a partir de biomassa, greixos animals, olis vegetals o residus agrícoles. També pot ser sintètic en generar-se amb la captura de CO₂ mitjançant l’ús d’hidrogen verd.

Marco Sansavini, president i CEO de Vueling.

En un termini de set anys, totes les companyies del grup IAG s’han compromès a què el 10% del combustible que facin servir serà SAF. Això implica que el 2030 Vueling, Iberia, British Airways, Aer Lingus i Level carregaran 10 quilos d’aquest combustible per cada 90 del JET A1 convencional als dipòsits dels seus avions. Aquest percentatge serà ja el doble del que requereix la regulació europea per a aquell any.

Marco Sansavini, president i conseller delegat de Vueling ha sigut un dels protagonistes de l’esdeveniment celebra a l’històric saló d’actes de Foment, al 32 de Via Laietana. El directiu italià, màxim executiu de l’aerolínia amb seu a Barcelona des de l’estiu del 2020, ha indicat que tot i que la seva companyia ja carrega SAF en els seus vols que s’enlairen des de Barcelona, cal incrementar la seva producció per satisfer la demanda general de la indústria. A més, va reconèixer que Catalunya té una gran oportunitat per encapçalar la producció d’aquest tipus de combustible a Europa, tot i que per això caldrà un esforç publicoprivat per incentivar-ne la producció. També va recordar que la companyia que dirigeix ha estat la primera low cost a fer servir aquest combustible i que el seu ús no és excepcional: diàriament se subministra SAF als seus avions a l’Aeroport del Prat.

Alhora, l’amfitrió de l’acte, Josep Sanchez Llibre, recalca la importància d’aprofitar la producció d’aquest nou combustible per a l’aviació com a oportunitat de desenvolupament industrial a Catalunya. Segons el president de Foment del Treball, el SAF contribuirà tant a la creació de riquesa i ocupació, com a continuar avançant cap a un nou model de transport aeri, una qüestió clau per mantenir i millorar la competitivitat catalana.

David Tornos, secretari general de Foment; Marco Sansavini, president de Vueling, i Ignacio Marull, soci responsable de PwC a Catalunya.

Les claus del SAF per Catalunya

D’acord amb l’informe de PwC, els 32.000 km² de territori català es posicionen com a espai estratègic clau en la transició cap a fonts energètiques més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Aquest potencial per impulsar la nova indústria es deu tant a la quantitat de residus aptes per a la producció de SAF (depenent de factors com l’activitat agrícola, l’agroalimentària, la superfície forestal disponible i els factors poblacionals) com per aspectes com l’accés a l’energia renovable o la disponibilitat de tecnologies de captura i utilització de carboni. Finalment, a les pàgines que desenvolupen el treball, s’hi indica que la localització geogràfica de Catalunya, les característiques de la seva economia i la demanda generada per part del sector de l’aviació, també afavoreixen la idoneïtat del territori per acollir la producció de SAF.

Anant al detall i a màxims, el detallat document de la firma internacional de consultoria detalla que, entre el 2025 i el 2040, temps determinat per a la fase de construcció, l’impacte de l’execució de les plantes de producció de SAF a Catalunya s’estima en una contribució total de més de 2.000 milions d’euros al PIB i es generarien prop de 40.000 llocs de treball directes. Amb les quatre plantes ja en marxa, aquestes aportarien 2.100 llocs de treball i contribuirien al PIB en més de 8.600 milions d’euros a Catalunya fins al 2050. Aquesta xifra equival al 9% del PIB de les indústries d’alimentació i begudes, el primer sector industrial de Catalunya, el 2019.