La nova temporada del Disseny Hub Barcelona ve marcada per la seva aposta per la reivindicació de les dones en la seva proposta expositiva. Prova d’això és la primera mostra de la temporada, Som aquí! Les dones en el disseny. 1900-avui, una exposició que recupera i reivindica el paper de les dones dissenyadores des del segle passat, amb l’objectiu de reescriure les històries oficials d’aquestes disciplines a Espanya.
Produïda pel Vitra Design Museum de Weil am Rhein (Alemanya) i ampliada pel DHub, pretén ser una mostra poc convencional i innovadora, que mescla grans noms del disseny amb altres propostes menys conegudes, passant per grups i figures d’activistes socials, i la petjada que van deixar i continuen deixant encara al seu pas, malgrat, en molts casos, haver estat a l’ombra.
Construïda a partir d’objectes creats per dones en diferents àmbits del disseny —mobles, il·luminació, disseny gràfic, joieria o ceràmica—, conforma un estudi crític sobre els èxits i les condicions de treball de les dones que s’han dedicat al món del disseny des del principi del moviment modern fins a l’actualitat.
El DHub ofereix una mostra que recupera i reivindica el paper de les dones dissenyadores des del segle passat
El més atractiu d’aquesta mostra és el projecte de recerca que han dut a terme les comissàries i membres de l’equip de Col·leccions del Museu, Teresa Bastardes, Isabel Cendoya i Isabel Fernández del Moral. S’ha centrat a analitzar les particularitats socials i polítiques d’Espanya durant el segle XX, marcades per la Guerra Civil i la dictadura —que van suposar la repressió del paper de la dona, així com una fallida amb la modernitat— i la seva reactivació durant la dècada dels 80, que igualment, va quedar invisibilitzada.
Durant la recerca, que va suposar revisar en profunditat el fons de la col·lecció del museu, van sortir a la llum noms de moltes dissenyadores: unes, amagades darrere d’un equip preeminentment masculí o darrere dels seus marits; altres que, malgrat haver estat treballant durant dècades, ho havien fet des de la discreció, i les més afortunades, dones reconegudes a les quals no s’havia prestat l’atenció suficient.
Com acostuma a passar en els entorns femenins, acostar-se a aquestes dissenyadores i entrevistar-se amb elles ha servit a les comissàries per arribar a altres dissenyadores i per localitzar peces que no pertanyien a la col·lecció del museu. En aquest sentit, la recerca ha servit també per incrementar el patrimoni del fons d’aquest centre cultural de la ciutat, que segur comportarà la producció de noves exposicions tan atractives com aquesta.
Durant la recerca, que va suposar revisar en profunditat el fons de la col·lecció del museu, van sortir a la llum noms de gran quantitat de dissenyadores
Articulada en sis àmbits, l’exposició transita des del 1900 fins als nostres dies, en un recorregut cronològic que posa en context els dissenys d’aquestes dones, la seva evolució i la seva aplicació pràctica, així com la relació amb l’entorn masculí i la seva influència. Des de l’origen de les banderes i les insígnies sufragistes, passant per l’èxit de la comercialització de tupperware, fins a dissenyadores i arquitectes de reconeguda fama mundial com Neri Oxman o Patricia Urquiola.
Però on val la pena invertir un bon espai de temps durant la nostra visita és en els àmbits que més a prop ens queden, com el que se centra en la recerca del Museu del Disseny i la història de les 56 dissenyadores del nostre país, amb perfils professionals molt diferents , que van ser part activa del canvi social. Tal és la voluntat del museu, que pretén mantenir activa la recerca per reconèixer a totes aquestes pioneres.
Tot i això, hi ha un bloc imprescindible i d’obligat trànsit que, sota el meu humil punt de vista, justifica tota la mostra, i és el dedicat a coses de dones, coses de tothom, com han volgut anomenar-lo. En ell, s’analitza si el disseny està fent suficient per a incloure la dona com a subjecte de les seves creacions, aportant solucions a les necessitats femenines, a través d’una trentena de projectes que, sigui des de l’art o el disseny, reivindiquen realitats vinculades específicament a les dones i que, sovint, també són temes considerats tabús, ocults o banalitzats.
El resultat final d’aquest projecte de recerca no és l’exposició com a tal, sinó que aquesta constitueix només l’inici de la recerca en aquest àmbit. Ha començat per la visibilització d’aquelles pioneres que van obrir camí a les dissenyadores actuals, així com per donar-los veu i un merescut espai en la història del disseny, a més de visibilitzar temes que afecten directament les dones, de manera que se les tingui en compte.
La mostra, que podrà veure’s al DHub fins al 7 de gener de 2024, compta a més amb una sèrie d’activitats paral·leles per a tots els públics que es duran a terme entre octubre i desembre, com ara xerrades, col·loquis, conferències, jornades de treball, activitats familiars i un podcast, a més d’una viquimarató, un projecte de recerca i un projecte comunitari.
