[dropcap letter=”L”]
a seu corporativa de Nestlé a Esplugues de Llobregat és una de les grans icones de l’important pes que tenen les companyies multinacionals en el teixit empresarial català. L’edifici, que des de fa mesos es troba pràcticament buit per la pandèmia, es va estrenar el 1976, més de cinc dècades després que el grup suís decidís ubicar a Barcelona la seu de la seva filial espanyola.
Concretament, va ser al setembre de 1920 quan es va constituir la societat Nestlé, Anònima Espanyola de Productes Alimentaris, ara fa just cent anys. El primer domicili social de la filial del grup d’alimentació es trobava en un edifici de la Via Laietana que, en aquell temps, era exemple de modernitat i simbolitzava el gran creixement industrial que havia tingut la Barcelona de principis de segle XX. La Via Laietana era un carrer pràcticament acabat de construir (les obres es van perllongar entre 1908 i 1913) que va permetre connectar l’Eixample amb el port (tal com havia ideat Ildefons Cerdà). Després d’enderrocar més de dos mil cases i alguns palaus medievals, es van aixecar nous edificis que seguien l’estil arquitectònic de l’escola de Chicago.
Nestlé va triar instal·lar-se a Barcelona en un moment en què la ciutat estava marcada per profunds canvis polítics i socials, en plena època de l’anomenat pistolerisme i just abans de l’arribada de la dictadura militar de Primo de Rivera. Eren també els anys de previs a la celebració de l’Exposició Internacional de 1929 i de la inauguració de les primeres línies de metro.
El grup suís es va establir a la capital catalana el 1920 per l’important desenvolupament comercial de la ciutat en aquesta època. No era, però, el seu desembarcament a Espanya, ja que la presència comercial de Nestlé al país es remunta a l’últim terç de segle XIX, quan va començar a vendre els famosos pots de farina lactada que van donar origen a la companyia el 1966.
Està documentat que l’empresa fundada per Henri Nestlé va començar a exportar a Espanya el 1873. Uns anys després, el 1905, davant l’èxit de vendes, Nestlé va decidir instal·lar un centre de producció de farina lactada a La Penilla de Cayón (Cantàbria), on existia una gran producció lletera. Va ser la primera fàbrica del grup al país, on ara compta amb deu instal·lacions fabrils, quatre d’elles a Catalunya (Girona, Viladrau, Reus i Castellbisbal).
La constitució l’any 1920 d’una filial comercial a Barcelona es va traduir en una ràpida expansió de l’empresa, el que va portar a l’obertura de delegacions a Madrid, Santander, València, Sevilla i Bilbao. El creixement de l’empresa va obligar a traslladar les oficines a un edifici ubicat al carrer Aragó, al que va seguir la companyia fins que als anys setanta va decidir construir la seva pròpia seu corporativa a Esplugues.
Del planter de Nestlé a Barcelona han sortit importants executius que han assolit posicions directives d’altíssim nivell al quarter general de la multinacional a Vevey (Suïssa), a la vora del llac Léman. Destaquen els noms de Francisco Castañer i Lluís Cantarell, que durant molts anys van formar part del comitè directiu mundial de l’empresa més gran d’alimentació de la planeta. Avui, tots dos estan ja jubilats.
Castañer, que havia entrat a treballar a la filial barcelonina amb només 19 anys, va arribar a ser el màxim responsable de tots els negocis de Nestlé fora del sector de l’alimentació, el que el va convertir en el gestor de multimilionàries participacions en empreses com L’Oréal, Alcon i Galderma.
Per la seva banda, Cantarell va ocupar durant 40 anys càrrecs estratègics en el grup, responsabilitzant-se de grans àrees geogràfiques com Europa o Amèrica, i de negocis com Nestlé Nutrition i Nestlé Health Science.
El vincle i compromís de Nestlé amb Catalunya, lluny de desdibuixar-se, ha seguit enfortint-se en els últims anys tant en l’eix industrial com en l’àmbit digital i del talent.
Així, la multinacional ha convertit la fàbrica de cafè de Girona en una de les més importants de la companyia, després d’una inversió acumulada de més de 150 milions d’euros en l’última dècada. A Girona l’empresa fabrica les marques Nescafé i Dolce Gusto.
En paral·lel, des de 2016, el grup presidit per Mark Schneider ha fet una ferma aposta per ubicar a Esplugues el seu major hub tecnològic d’Europa. Més de 700 persones de 20 nacionalitats presten actualment des de l’àrea de Barcelona serveis globals en l’àmbit tecnològic i digital per a totes les filials internacionals del grup.
L’ecosistema tecnològic que s’ha desenvolupat a Barcelona en els darrers anys ha estat determinant en aquest moviment de Nestlé, ja aquí ha trobat el talent necessari per impulsar el procés de digitalització de la companyia i un estil i qualitat de vida atractiu per als seus treballadors. El primer pilar d’aquest procés va ser l’obertura del Nestlé Global Digital Hub, una factoria de software a la qual després es van sumar Purina Studios i el trasllat des de Suïssa a Barcelona del departament global d’informàtica.
La filial espanyola de Nestlé, que dirigeix Jacques Reber, va facturar 1.995 milions d’euros el 2019 i dóna feina a més de 4.000 persones. L’empresa opera a diferents segments del sector de l’alimentació, amb posicions destacades en aliments infantils, menjar per a mascotes, xocolates, aigua mineral, cafè, nutrició clínica, cereals i productes culinaris.
