Jean Prouvé va ser un industrial i dissenyador de mobiliari francès que aspirava a revolucionar la societat amb una producció en sèrie d’habitatges que permetés abaratir els costos i arribar al màxim nombre possible de persones. A mitjan segle XX, aquest plantejament no va acabar de quallar i aquest creador avançat al seu temps no va poder veure plasmades les seves visionàries idees, que han fascinat generacions d’arquitectes i inspirat les seves obres.
El CaixaForum acull des d’aquest dijous fins al 31 d’octubre L’univers de Jean Prouvé. Arquitectura / Indústria / Mobiliari, una retrospectiva de la seva figura, amb una mostra formada per 235 peces, entre maquetes, plànols, fotografies, dibuixos, mobiliari i documents. L’exposició, que ja ha passat per Madrid, revisa cronològicament la seva trajectòria, que va començar com a aprenent de ferrer durant la Primera Guerra Mundial. Les obres de Prouvé són senzilles i elegants, com també funcionals, econòmiques i resistents, un estil marcat pel context històric de conflictes que li va tocar viure, on l’economia de materials i la durabilitat dels objectes resultaven essencials.
La seva aposta per optimitzar recursos i un procés de fabricació senzill i reproduïble encaixaven perfectament amb les necessitats que tenia França durant la Segona Guerra Mundial, quan s’havia d’edificar ràpidament, i en la postguerra, quan hi havia molt per reconstruir. Precisament, durant la contesa, Prouvé es va associar amb Le Corbusier per a la construcció d’uns pavellons desmuntables per a obrers.
Aquestes idees d’edificis que es podien muntar i desmuntar amb facilitat, amb peces fabricades industrialment, no van trobar el consens necessari per estendre’s de manera més generalista i anar més enllà de petites proves, però sí que van triomfar en la producció de mobiliari, caracteritzada per l’ús de la xapa de metall plegada. Cadires, taules, pupitres i escales envaeixen l’exposició del CaixaForum, permetent captar les línies generals de la visió que aquest creador tenia del disseny.
Tot i ser reconegut en vida pels experts, la seva figura no és gaire coneguda per la gran majoria, tampoc en el seu país natal. Acostar-lo al públic barceloní és possible gràcies a l’acord entre la Fundació La Caixa i el Centre Pompidou de París, una aliança a través de la qual el museu francès idea exposicions per al CaixaForum.
I no ho podia fer amb un altre creador que Prouvé, qui va tenir una estreta relació amb el centre. Va ser ell l’encarregat de presidir el concurs internacional per al seu futur edifici. L’elecció de Prouvé va ser criticada perquè no tenia el títol d’arquitecte, però va permetre que s’escollís l’emblemàtic projecte de Renzo Piano i Richard Rogers.
