Josep Santacreu Cambra de Barcelona
El president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu. © Aina Martí/ACN

Barcelona i la seva àrea metropolitana concentren el 83% de les filials estrangeres de Catalunya

Els 35 municipis tenen assignatures pendents com augmentar la transferència tecnològica i reduir la pobresa

Hi ha vida més enllà de la ciutat de Barcelona, tot i que sempre sigui aquesta la que acapara els titulars. El conjunt de l’àrea metropolitana concentra el 55% del PIB català, és a dir, gairebé 150.000 milions d’euros, segons es desprèn d’un estudi elaborat per primera vegada per la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). “Això significa que, de cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí. El desenvolupament d’aquesta metròpolis té un impacte en la totalitat del territori”, sosté el president de la Cambra de Barcelona, Josep Santacreu.

A nivell de teixit empresarial, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental acullen el 45% del total de Catalunya, amb més de 110.200 companyies. Això sí, el 80% estan situades a Barcelona (67%) i les ciutats que l’envolten, seguint-la a la capital catalana a molta distància, L’Hospitalet de Llobregat (5%), Badalona (4,5%), Cornellà de Llobregat (2%) i Sant Cugat del Vallès (3%). En el mateix sentit, les tres comarques concentren el 83% de les filials estrangeres ubicades a Catalunya, però, el 61% es queden al Barcelonès.

Les tres comarques ocupen 1,8 milions de treballadors, xifra que representa el 52% dels empleats catalans. La immensa majoria treballen en el sector serveis i només el 9% a la indústria. “L’única opció de reindustrialitzar el país és dins de l’àrea metropolitana. Si volem competir hem de fer-ho amb un pensament metropolità”, defensa el tinent d’alcalde d’Economia de Barcelona i vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Jordi Valls. Segons l’informe, les zones més dinàmiques per desenvolupar la nova indústria són el Besòs, el Delta del Llobregat, l’Eix Llobregat i el corredor de la B-30. “El Besòs és la gran oportunitat que tenim dins de l’àrea metropolitana”, remarca Valls.

Jordi Valls, vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB
El tinent d’alcalde de Barcelona i vicepresident de l’AMB, Jordi Valls.

Per al regidor, també cal aprofitar la fortalesa dels diferents punts calents de recerca i innovació que estan repartits per tota l’àrea metropolitana. Des del Parc Científic de Barcelona (PCB) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) a Barcelona, zona on també es preveu que s’instal·li l’Hospital Clínic, i el futur recinte firal ampliat de Gran Via, l’Hospital de Bellvitge i l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a L’Hospitalet de Llobregat, fins al Sincrotró Alba de Cerdanyola del Vallès o l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels. “Som la capital científica més important d’Espanya i del sud d’Europa. Ocupem la quarta posició en publicació de papers de tot Europa, però en transferència ens situem a l’onzena posició”, assenyala Valls.

Amb una superfície de més de 600 quilòmetres quadrats i una població de 3,3 milions d’habitants, l’àrea metropolitana de Barcelona té un PIB per càpita de gairebé 39.000 euros, la qual cosa la situa per sobre del conjunt de Catalunya i la resta d’Espanya, a més d’estar en una posició similar a capitals europees com Berlín, Milà, Innsbruck i Anvers. Malgrat aquest indicador, els municipis de l’AMB tenen una taxa de risc de pobresa de més del 21%, per sobre dels resultats que s’obtenen en el conjunt d’Espanya i a la Unió Europea. “Qui ens pot ajudar a resoldre el risc de pobresa és un èxit en l’àmbit de les startups i els visitants de qualitat. És una benedicció tenir sectors tan exitosos”, valora Santacreu.