La intel·ligència artificial i les seves conseqüències és un tema recurrent als mitjans de comunicació, dins d’un debat en què els governs reclamen una regulació a la què s’oposen les empreses tecnològiques. Per això, enmig d’aquest procés, és molt oportuna l’exposició sobre la matèria al CCCB titulada IA: Intel·ligència artificial, coproduïda amb el Barcelona Supercomputing Center (BSC) a partir d’una mostra comisasriada pel Barbican Centre de Londres.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 17 de març vinent, és realment efectista, amb la possibilitat d’interactuar amb una desena de dispositius i envoltada d’una atmosfera gairebé de pel·lícula distòpica. Així, el CCCB es constitueix en un marc ideal per reflexionar sobre aquest fenomen que, evidentment, oferirà avantatges però també conseqüències impredictibles i inquietants.
Davant nostre, s’està obrint un món que fins ara només coneixíem per la ciència-ficció. Robots que substituiran moltes de les nostres activitats, cotxes que es conduiran sols i programaris i algoritmes que gestionaran tots els aspectes de la nostra vida. Fins i tot acabem de veure que la intel·ligència artificial ha estat capaç de ressuscitar els Beatles. Per cert, digui el que digui qui vulgui, la cançó Now and then, més enllà de ser una curiositat per als col·leccionistes, és molt lluny de la brillantor d’una composició Lennon-McCartney dels bons temps. Segurament per això, John Lennon la va descartar i només va deixar constància en un tros de cinta mal gravada. Algú ho havia de dir. I ho diu un beatlemaniac capaç de gastar-se una pasta en un enregistrament d’un concert gairebé inaudible.
Aquests dies hem assistit a una cimera internacional allotjada pel Govern britànic on mandataris de les principals potències i les tecnològiques han estat incapaços d’arribar a un acord sobre el futur de la intel·ligència artificial. Alguna cosa caldrà fer per no posar més obstacles dels necessaris al desenvolupament d’una tecnologia que ens pot proporcionar més qualitat de vida però que ara mateix fa més por que una altra cosa.
Cal construir una seguretat jurídica al voltant de la intel·ligència artificial que posi límit als excessos incontrolats en forma de malignes chatbots i aplicacions que ens poden fabricar realitats paral·leles que ens arruïnin la vida. Ja hem vist algunes experiències de fotos i vídeos fake.
Ens haurem d’acostumar a estar envoltats de màquines que pensen i que poden aprendre. A la mítica 2001: Odissea a l’espai, Arthur C. Clark va crear el computador HAL, que va acabar imposant la seva voluntat a la tripulació d’una nau quan es va sentir amenaçat. Aleshores, vam llegir la novel·la i vam veure la pel·lícula amb admiració. Ens va fer pensar, però no podíem pensar que aquest futur distòpic estava tan a prop. En un món futur ple de HALs que dirigiran gairebé completament les nostres vides, acabarem reduïts a simples dades, i si emmalaltim, un algorisme acabarà decidint si val la pena, per exemple, operar-nos i el grau de prioritat que se’ns atorga.
Cal construir una seguretat jurídica al voltant de la intel·ligència artificial que posi límit als excessos incontrolats en forma de malignes chatbots
El britànic Mustafa Suleyman és un dels grans especialistes mundials en intel·ligència artificial, fundador d’una de les primeres grans companyies del sector. Acaba de publicar el llibre L’onada que ve, que va camí de convertir-se en un bestseller. Hi alerta dels perills que suposa aquesta tecnologia si no es regula, cosa que considera prioritària perquè està avançant tot molt de pressa. Que això ho digui algú com Suleyman inquieta. Inquieta molt. Espero que en algun moment aparegui per Barcelona presentant el llibre o fent alguna conferència. Voldria que m’aclarís algunes coses en directe.
De moment, recomano visitar l’exposició del CCCB i reflexionar sobre allò que ens ve a sobre.
