Com si estigués a la cabina d’un tren, Sara Úbeda està sentint com és això de ser maquinista en un simulador on tot es replica, des de si es posa a ploure fins als passatgers que esperen a l’andana. “Menys el moviment del tren”, matisa l’estudiant del centre de formació de Renfe a L’Hospitalet de Llobregat, la seu per a tot Catalunya. Encara li queden mesos per conduir un tren de veritat per primera vegada, però arribarà familiaritzada amb els comandaments i els mil botons que tindrà davant seu quan ho faci, després d’haver practicat en el simulador el bàsic, des d’arrencar i frenar, passant per mirar pel retrovisor per tancar les portes i no deixar-se a ningú. I a habituar-se amb el conegut com a home mort, un pedal que no poden deixar de trepitjar mentre condueixen perquè el sistema constati que el conductor està bé i no accioni el fre d’emergència. “És el seu primer contacte amb un tren”, explica el coordinador del centre, Javier Ruiz Cantí.
Però, sobretot, el simulador serveix per experimentar les situacions més difícils que els maquinistes es poden trobar a la via, quan porten a més d’un miler de persones a càrrec seu. En l’argot, li diuen “situacions degradades”, la qual cosa es tradueix en el fet que no funcioni algun sistema de seguretat o de circulació, com que s’avariïn els senyals que els diuen si poden passar. Són situacions molt poc probables, fins i tot potser mai els hi passen, però per a les quals han d’estar preparats per reaccionar ràpidament i recordar les pràctiques que van fer al simulador, acompanyats per un formador amb qui poden solucionar dubtes. “Els alumnes surten així completament preparats”, remarca Ruiz Cantí. Úbeda ja està pensant quan la simulació passi a realitat: “El dia d’abans estaré molt nerviosa, però com a totes les feines, igual serà per a un pilot d’avió o un metge. Són ganes de fer-ho bé. Com quan agafes el cotxe per primera vegada”.
El coordinador del centre recomana “temps i dedicació” a aquells que s’estiguin plantejant convertir-se en maquinistes. “I ganes”, afegeix Úbeda, “t’ha d’agradar molt, el curs és molt intens, tot el temps parlaràs de trens”. És per això que es tracta d’una professió a la qual les noves generacions arriben perquè és un sector que els crida l’atenció o, moltes vegades, per la família. En el cas d’Úbeda, les dues coses, sent la quarta generació dedicada al món ferroviari. També acaba agradant a aquells que comencen en altres posicions del sector ferroviari, com a interventor o hoste, animant-se més endavant a ser qui condueix.
Una trentena d’estudiants com Úbeda van arrencar el curs el passat mes de setembre al centre de L’Hospitalet, començant amb una densa part teòrica en la qual s’aprèn sobre els diferents trens en circulació i la infraestructura —han d’habilitar-se per a cada vehicle i cada línia—, però també sobre història i legislació, abans d’anar a practicar. Un total de 1.150 hores, impartides en uns 10 mesos, que es reparteixen en 650 hores de teoria i 500 hores de pràctiques —la meitat es dedica a la conducció efectiva—. Per matricular-se en el curs, amb un cost de 21.200 euros, només es demana el títol de Batxillerat o d’una Formació Professional de Grau Mitjà. Una formació que no acaba quan comencen a treballar com a maquinistes i que han d’anar renovant cada dos anys amb cursos de reciclatge, en els quals aprenen noves normes o continuen practicant els escenaris poc habituals.
Inaugurada l’any 2007, amb una inversió de gairebé un milió d’euros, l’escola de L’Hospitalet està situada a l’estació de Rodalies d’on parteixen línies com l’R1, l’R3 i l’R4, tot i que molts dels seus usuaris ni s’adonin de la presència d’aspirants a maquinistes. És un dels 12 centres públics que hi ha a tot Espanya, havent format a més de 3.900 maquinistes en les 16 promocions realitzades fins ara. Uns 300 alumnes s’estan formant en la xarxa d’escoles de Renfe aquest curs.
A més de Barcelona, hi ha centres a Madrid —el més gran—, Lleó, Sevilla, València, Bilbao, Santander, Oviedo, Santiago de Compostel·la, Miranda d’Ebre, Saragossa i Màlaga. L’any 2023, es van inaugurar els de Saragossa, Oviedo i Màlaga. Gran part dels alumnes que realitzen aquests cursos passen a formar part de la plantilla de maquinistes del grup Renfe, qui fa front a les baixes per jubilacions amb aquestes noves incorporacions. Molts també troben feina en projectes internacionals en els quals participa l’operador ferroviari espanyol, com el Tren Maia o l’AVE de la Meca.
Massa bretxa de gènere encara
Una assignatura pendent en el món ferroviari, com en tants altres, és la baixa presència de dones. La quantitat d’estudiants en els cursos de formació per a maquinistes ha anat creixent, tot i que no de manera espectacular, remarca Ruiz Cantí. En el curs actual, un 20% són noies i fa una dècada aquesta proporció se situava per sota del 10%. “Anys enrere, era un ofici masculí, com qualsevol altre. Pot ser que sigui una professió que les noies no coneguin o en la qual no es vegin. Tant de bo s’equilibri a poc a poc”, assenyala Úbeda.
