Agenda cultural món març 2023
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 03 / 23
EVGENI KISSIN AL BARBICAN
Londres, Barbican, 11 de març de 2023
Malauradament Evgeni Kissin va haver de cancel·lar, per una malaltia d'última hora, el recital al Palau de la Música el febrer passat, per al qual -per descomptat- s'espera trobar una data nova. Abans d'això, un recital semblant tindrà lloc al Barbican londinenc, per delectar el públic assistent amb la seva sorprenent capacitat per revelar els detalls ocults de la partitura, i una tècnica i subtilesa extraordinàries. Les peces programades tracen una mena de fris, que recorre alguns dels moments fonamentals per entendre l'evolució de la música per a teclat. Començant amb la Fantasia cromàtica i fuga, BWV 903, de Johan Sebastian Bach, una peça composta per a un instrument diferent al que emprarà el virtuós rus -un Steinway de cua- però que així i tot permetrà que resplendeixi en la seva profundament atemporal originalitat. Pel camí a l'expressivitat romàntica, el classicisme vienès troba a la figura de Mozart un pas ineludible, sent la seva Sonata per a piano núm. 9, en Re major, KV 311, composta als vint anys, un exemple ric en contrastos tonals, amb evidents reminiscències galants. La peça següent, una Polonesa de Chopin, posarà en joc l'habilitat de Kissin per articular rítmicament el fraseig. El seu magnetisme llegendari seguirà afegint capes i matisos a la tradició compositiva occidental amb la interpretació d'una selecció de peces del compositor rus Serguei Rachmàninov, sovint titllat de postromàntic. Bon coneixedor del seu llenguatge musical, el pianista oferirà versions rigoroses, de puixança ben mesurada, amb moments per a la recreació lírica i altres de pur virtuosisme.
PRETTY YENDE I NADINE SIERRA
Paris, Philarmonie, 11 de març
Dues de les sopranos més internacionalment sol·licitades, amb participacions en les principals produccions del món malgrat la seva joventut -i que han pogut ser escoltades en directe al Gran Teatre del Liceu, les últimes temporades- actuaran conjuntament en un recital d'àries i duos acompanyades
per l'ensemble de música antiga eloqüentment batejat com Les Frivolités Parisiennes. Companyia d'òpera creada el 2012 permet al públic redescobrir el lleuger repertori líric francès dels segles XIX i XX: òpera còmica, òpera còmica i comèdia musical. En la seva intervenció amb Pretty Yende i Nadine Sierra, sota la direcció de Giacomo Sagripanti, augmentaran clarament el repertori habitual. De fet, l'espectre musical abordat serà molt ampli, en un esdeveniment indubtablement generós en nombre i qualitat de les peces escollides. Des del duet de la meravellosa Canzonetta sul'aria, extreta de Le nozze di Figaro, a composicions concebudes en ple segle XX, com “I feel pretty” de Bernstein, procedent de West Side Story, o “I want to be Prima Donna” de Víctor Herbert, en què el divisme és explicitat amb humor. Entre tots dos extrems, amb tot, apareixeran un considerable nombre de peces líriques i dramàtiques procedent d’òperes de Rossini, Donizzetti, Massenet, Delibes, Gounod o Offenbach.
SIMFÒNICA DE LA RÀDIO DE FRANKFURT
Madrid, Auditori Nacional, 23 de març
Una de les orquestres més importants d'Alemanya, i també per tant d'Europa, es podrà escoltar a l'Auditori Nacional de Madrid, el dia abans del concert al Palau de la Música Catalana, en el marc del cicle
BCN Clàssics. Amb un programa idèntic, en tots dos casos, és un esdeveniment que molt possiblement gaudiran els amants de la música simfònica, per la seva proposta variada i vistosa. Una vetllada en què convergirà el lirisme impressionista del Preludi a la migdiada d'un faune de Claude Debussy, la invenció rítmica i cromàtica que Maurice Ravel desplega al seu Concert per a piano a Sol Major, del 1931 -executat en l'ocasió pel virtuós Denis Kozhukhin- i la suite simfònica inspirada per Les mil i una nits que va compondre Rimski-Kórsakov, coneguda així mateix pel nom de la narradora, Scheherezade.
‘LOHENGRIN’ AL MET
Nova York, Metropolitan Opera, fins a l'1 d'abril
Una de les obres mestres de Richard Wagner fa el seu retorn triomfal a l'escenari del Met després de 17 anys. En una seqüela de la seva reveladora producció de Parsifal, el director François Girard
presenta una posada en escena atmosfèrica que, un cop més, uneix el seu impactant estil visual i la seva perspicàcia dramàtica amb la impressionant música de Wagner, amb el director musical Yannick Nézet-Séguin al podi per dirigir un elenc vocal encapçalat pel tenor Piotr Beczała al paper principal del misteriós cavaller. La soprano Tamara Wilson és la virtuosa duquessa Elsa, falsament acusada d'assassinat, i s'enfronta cara a cara amb la soprano Christine Goerke com l'astuta Ortrud, que busca enderrocar-la. El baix-baríton Evgeny Nikitin és el marit famolenc de poder d'Ortrud, Telramund, i el baix Günther Groissböck és el rei Heinrich. Afegir que, com a part de la guardonada i reeixida iniciativa audiovisual Live in HD del Met, la funció del 13 de març es transmetrà en viu, per a cinemes de tot el món.
SIMON RATTLE A BERLIN
Berlín, Philarmonie, 27 de març
En el meravellós marc de la Philarmonie Berlinesa no només actua la celebèrrima orquestra. El seu escenari acull també formacions vingudes de tot el món, la qual cosa inclou així mateix conjunts procedents dels indrets més propers.
Com per exemple la Staatskapelle Berlin, amb la qual Daniel Barenboim ha mantingut durant dècades una estreta relació. En aquest cas serà el mestre Simon Rattle, qui fos titular de la Berliner Philamrmoniker, curiosament, el que es posi al capdavant de l'altre gran conjunt berlinès. La primera obra que serà interpretada, concebuda especialment per al director britànic per Harrison Birtwistle, porta el títol Donum Simoni MMXVIII – A Gift for Simon 2018 for woodwind, brass and percussion. Una obra que en poques ocasions pot ser escoltada, i que ha estat programada amb una de les Novenes més importants de tots els temps. Com altres vegades (Beethoven, Schubert, Bruckner) es tracta d'un final de cicle; l'enorme obra simfònica amb què un compositor, en aquest cas Mahler, s'acomiada del gènere. Un llegat que ha estat llegit en clau de rèquiem fins i tot si, a diferència de la posterior Cançó de la terra o l'anterior Vuitena, no disposa de part vocal. Es tracta d’un monument sonor ple de passatges intensos, amb espai per a l’experimentació atonal i per a la convergència de registres contraposats. La tensió es crea i es dissol de maneres inesperades, en una transformació del temps que arriba a l'oient, ell mateix transformat després de l'escolta.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 03 / 23
“TOT EL QUE VEIG EM SOBREVIVIRÀ”
Madrid, Sala Alcalá 31, fins a l'11 de juny de 2023
Amb un títol sorprenent, que convida al descobriment o redescobriment de la seva obra, l'exposició organitzada per la Sala Alcalá 31 al voltant de Juan Muñoz reuneix algunes de les peces més icòniques, realitzades a la dècada dels noranta i fins al 2001, any de la seva obra prematura mort. La carrera artística de Muñoz es va truncar fatalment al moment del seu màxim apogeu, després d'inaugurar la seva gran instal·lació -Double bind- a la Sala de Turbines de la Tate Modern de Londres. Els organitzadors de la mostra expliquen que aquesta darrera dècada “va estar marcada pel domini de l'espai, en una concepció neobarroca, i per la recuperació de la figura humana com a element central de treball. La vocació existencialista, la qualitat emocional i la reivindicació del truc, de la suspensió de la incredulitat, van determinar la ficció com una característica fonamental de l'art contemporani, avançant un canvi que serà essencial dins l'art al segle XXI”. Desconcertant i visionari, el seu figurativisme reflecteix amb un desvergonyiment i frescor inhabitual algunes de les actituds menys representades, entre casuals o completament artificioses. L'exposició inclou alguna peça difícil de contemplar en directe, com destaquen els organitzadors: “Entre totes les obres que es podran veure destaca Plaza, peça procedent del Kunstsammlung K21 Dusseldorf, que no s'ha vist a Espanya des que el Museu Reina Sofia li va dedicar al Palau de Velázquez la mostra Monólogos y diálogos el 1996”. La procedència de les obres reunides és diversa, des de l'Stedelijk van Abbe Museum d'Eindhoven, el S.M.A.K. de Gant o la Fundació Botín.
ALICE NEEL
Londres, Barbican, fins al 21 de maig
L'exposició més gran fins ara al Regne Unit de l'artista nord-americana Alice Neel (1900–1984), els retrats vívids de la qual capturen el canviant context social i polític del segle XX a Nord-Amèrica, es podrà veure al centre cultural del Barbican fins al
21 de maig. Descrivint-se a si mateixa com "una col·leccionista d'ànimes", Neel va treballar a Nova York durant un període en què la pintura figurativa estava profundament fora de moda. Coronada com la "pintora de la cort de la clandestinitat", els seus llenços celebren aquells que amb massa freqüència van ser marginats a la societat: líders laborals, nens negres i porto-riquenys, dones embarassades, excèntrics de Greenwich Village, activistes de drets civils i artistes queer. Per ser membre del Partit Comunista dels EUA, i pels seus “retrats radicals”, Neel va cridar l’atenció de l’FBI. En els darrers anys, la connotació política del seu treball li ha donat un estatus de culte entre la generació d'artistes més jove. Organitzada en col·laboració amb el Centre Pompidou de París, aquesta exposició reuneix una xifra superior a 70 obres, entre les quals alguns dels retrats més vibrants de Neel, que es mostren juntament amb fotografies i pel·lícules d'arxiu, donant vida al que ella va anomenar "el remolí de l'època" ".
HOPPER A NY
Nova York, Whitney Museum of American Art, fins al 5 de març
Últims dies per visitar la mostra dedicada a Edward Hopper, un artista que va manifestar la seva apreciació per la ciutat de Nova York: “la ciutat nord-americana que conec més bé i que més m'agrada”.
Els organitzadors del Whitney Museum of American Art sostenen, en aquest sentit, que Nova York era una ciutat que existia tant a la seva ment com al mapa, un lloc que prenia forma a través de l'experiència viscuda, la memòria i la imaginació col·lectiva. La veritat és que va ser la llar d’Hopper durant gairebé sis dècades (1908-1967), un període que abasta tota la seva carrera madura. El pintor va ser conscient del gran desenvolupament durant aquests anys, però malgrat el creixement desenfrenat -demogràfic, i també de l'alçada assolida per edificis, mai vista abans- “les seves representacions de Nova York van romandre a escala humana i en gran part despoblades”. Els organitzadors continuen assenyalant que l'artista va evitar “l'icònic horitzó de la ciutat i els llocs pintorescos, com el Pont de Brooklyn i l'Empire State Building” per centrar la seva atenció en “les estructures utilitàries oblidades i els racons apartats, atret per les incòmodes col·lisions del nou i del vell”. Com pocs artistes, va aconseguir captar les paradoxes d'una ciutat en permanent canvi. Aquesta exposició ofereix una mirada integral a la vida i obra d’Hopper, des de les primeres impressions de Nova York en esbossos, gravats i il·lustracions, fins a les últimes pintures, en què la ciutat va servir com a teló de fons per a les suggerents destil·lacions d'experiència urbana. A més de pintures, podran descobrir-se una valuosa varietat de materials de l'Arxiu Sanborn Hopper, recentment adquirit pel Museu Whitney: impresos, correspondència, fotografies i diaris que aporten més informació sobre la vida d’Hopper a la ciutat, i que permet intuir-ne la possible repercussió als projectes artístics.
GIACOMETTI/DALÍ
París, Fondation Giacometti, fins al 9 d'abril
L'exposició Jardins de rêves explora els vincles que hi ha entre els llenços onírics de Dalí i les enigmàtiques escultures de Giacometti, habitades per una mateixa inquietud a propòsit de la sexualitat,
el paisatge i el somni. La mostra combina de manera inèdita el treball de tots dos al voltant de la creació d'un jardí imaginari, a principis de la dècada del 1930. I és que, en aquella època, Giacometti i Dalí, membres del grup surrealista, van freqüentar els mateixos cercles. L’intercanvi va ser viu, intel·lectual, creatiu, i les obres resultants certament es pot dir que entaulen un diàleg fructífer. Organitzada en estreta col·laboració amb la Kunsthaus Alberto Giacometti Stiftung de Zuric, aquesta exposició destaca la seva amistat i el seu gust comú per explorar espais de somni. L'Institut Giacometti presenta, en particular, la reconstrucció d'una obra mestra de Giacometti desenvolupada el 1931, el Projecte per a un lloc, presentada en forma d'una instal·lació a gran escala. Va ser creat quan Giacometti i Dalí van imaginar un jardí extraordinari per al vescomte i la vescomtessa de Noailles. Aquesta obra il·lustra la concepció del jardí compartida per Giacometti i Dalí, pensat com un espai il·lusori i fantasiat, i el seu gust per les formes i les imatges ambigües. Préstecs excepcionals completen aquesta original exposició: obres importants del pintor català com La vaca espectral (1928 - Centre Pompidou, Museu Nacional d'Art Modern), La memòria de la dona-nena (1929 - Museu Reina Sofia, Madrid) i Femme à tête de roses (1935 - Kunsthaus, Zürich) es fan ressò de les obres surrealistes de l'escultor suís.
NAN GOLDIN
Berlin, Akademie der Künste, fins al 19 de març
La fotògrafa nord-americana Nan Goldin, guardonada amb el Premi Käthe Kollwitz 2022, exposa una àmplia selecció de les seves fotografies -corresponents a cinc dècades de producció. a la berlinesa Akademie der Künste.
Els organitzadors destaquen la seva “posició central en la fotografia contemporània” així com el tractament d'alguns dels principals temes de tots els temps, especialment preocupants a la nostra contemporaneïtat: “l'amor, la sexualitat i la violència”. Afegeixen que, amb la inclusió de la seva pròpia vida a les imatges, ha aconseguit “trencar tabús, transcendit fronteres, advocant així per l'acceptació i el reconeixement creixent de l'escena LGBTQ+. La immediatesa de les seves fotografies neix de la seva adhesió física i emocional i de la seva proximitat a un mitjà tancat per a molts i obert per ella com a artista”. Goldin treballa i concep les imatges en seqüències rítmiques. Això dona lloc a un aspecte acumulatiu de les seves composicions, que estan en moviment constant. L'exposició presenta fotografies en color i en blanc i negre dels primers anys de Boston, Nova York, Berlín i Àsia, així com obres recents a gran escala, com a paisatges.