El president de Celsa Group, Rafael Villaseca, amb Jordi Cazorla, nou conseller delegat.

Villaseca: “Celsa ha sortit de l’UCI; continuarà sent un emblema industrial d’aquest país”

Després de capitalitzar deute per 1.418 milions, el grup siderúrgic, ara en mans d'uns 20 fons internacionals, ha tancat el 2023 amb un benefici net de 459 milions i uns fons propis de 326 milions

“Celsa ha sortit de l’UCI, però continua a l’hospital”. Amb aquesta gràfica expressió defineix Rafael Villaseca la situació en què es troba el grup siderúrgic Celsa, una de les principals empreses industrials amb seu a Catalunya. El veterà executiu —que va ser el conseller delegat de Gas Natural fins al 2018— va assumir la presidència de la companyia amb seu a Castellbisbal (Vallès Occidental) l’1 de desembre passat després que els fons creditors es quedessin amb el 100% del capital en transformar en accions un volum de deute de 1.418 milions d’euros. En un exercici de “màxima transparència”, segons les seves pròpies paraules, aquest dimarts, Villaseca ha comparegut davant la premsa després de la celebració d’una junta general extraordinària d’accionistes —la primera sense la família Rubiralta— en què s’han donat a conèixer els comptes auditats de l’exercici de 2023. Són uns resultats totalment atípics i carregats d’extraordinaris, que s’han saldat amb un benefici net de 459 milions d’euros. La facturació el 2023 va baixar un 22% per la caiguda de la demanda i els preus de l’acer, fins a 4.765 milions.

Acompanyat pel nou conseller delegat de Celsa, Jordi Cazorla, Villaseca ha assegurat que el nou equip gestor es va trobar amb “una companyia en fallida”, i per això els seus esforços aquests últims quatre mesos s’han centrat a “clarificar la situació”, netejar el balanç i en saber exactament quin era el punt de partida per iniciar la reorganització i “posar les bases per al rellançament futur”. “Celsa ha sortit de l’UCI, però continua a l’hospital. Ja estem en molt bon camí per arribar a l’absoluta normalitat. S’han posat les bases perquè el grup resolgui els seus problemes i continuï sent un emblema industrial d’aquest país”, ha destacat el president, després d’apuntar que no els “faltarà pas feina”. Els reptes més immediats són l’aprovació d’un nou pla estratègic, avaluar la possibilitat de desinvertir en algun dels actius industrials que Celsa posseeix fora d’Espanya, i el llançament d’una ampliació de capital que permetrà incorporar un soci industrial espanyol que es farà amb una participació del voltant del 20%.

Aquesta última mesura, orientada a assegurar l’espanyolitat d’un grup que es considera estratègic per al teixit productiu, va ser una de les condicions que el Govern central va imposar per donar llum verda a l’operació corporativa que implicava l’entrada dels fons i la sortida total de la família Rubiralta de l’accionariat. Aquesta transacció deriva de la històrica sentència judicial que el 4 de setembre de 2023 va homologar el pla de reestructuració proposat pels creditors de Celsa i que implicava capitalitzar 1.400 milions de deute a canvi d’aconseguir la propietat del 100% del grup. Aquest procés de transformació de deute per accions es va executar el 23 de novembre de 2023, cosa que va permetre reduir el passiu financer de Celsa de 3.734 milions a 2.316 milions. Després d’aquesta operació, el capital de Celsa es reparteix ara entre uns 20 fons i institucions financeres internacionals, entre les quals destaquen Attestor, Cross Ocean, Deutsche Bank, Strategic Value Partners (SVP) i GoldenTree.

Recuperar 500 milions prestats als Rubiralta

Segons ha explicat el nou conseller delegat de Celsa, sense aquesta capitalització de deute el grup hauria tancat el 2023 amb uns fons propis negatius de 1.187 milions d’euros. Aquesta xifra és conseqüència de les provisions i deterioraments d’actius —per un total de 1.339 milions— que ha hagut de fer la companyia per netejar el balanç i deixar-lo lliure de salvetats per inclumpliment de normes comptables de cara a afrontar aquesta nova etapa. Destaca l’impacte de 936 milions derivat de diverses salvetats relacionades amb el fons de comerç i amb crèdits fiscals no recuperables; i la provisió de 539 milions que Celsa ha hagut d’anotar-se per un crèdit que la companyia va concedir a la família Rubiralta i que no ha estat tornat. Aquest impacte s’ha hagut de recollir necessàriament als comptes perquè les societats patrimonials dels Rubiralta han suspès pagaments, però Villaseca ha assegurat que Celsa no renuncia a recuperar aquest import, ans al contrari. “No renunciem en absolut a aquestes quantitats que deu la família; portarem a terme totes les accions que estiguin a la nostra mà per recuperar els 539 milions”, ha subratllat.

A conseqüència de tots aquests impactes, a més dels fons propis negatius de 1.187 milions, Celsa hauria registrat durant l’últim exercici unes pèrdues de 918 milions. Tot i això, la reestructuració creditícia ha permès que el grup hagi tancat el 2023 amb uns fons propis consolidats de 326 milions i un benefici net de 459 milions. L’ebitda es va reduir un 50%, fins a 441 milions (885 milions el 2022), i la facturació va retrocedir un 22%, amb 4.765 milions (6.100 milions el 2022) a conseqüència de la caiguda del 6,5% experimentada pel mercat de l’acer a la Unió Europea. “Som a la part baixa del cicle, però esperem que es produeixi ja una recuperació els trimestres vinents”, ha assenyalat Cazorla, un executiu català que ha arribat a Celsa procedent del grup paperer britànic DS Smith.

Fabricació de barres d’acer en una de les factories de Celsa.

Segons Villaseca i Cazorla, els comptes de Celsa corresponents al 2023 són els primers que consoliden tot el grup de més de 60 societats pertanyents a la companyia. Aquesta consolidació ha estat possible gràcies al fet que el nou equip ha posat ordre a la complexa estructura societària que havien teixit els anteriors propietaris. Així, s’han fusionat diverses societats i ara la multinacional depèn d’un hòlding únic anomenat Grupo Inversiones Pico Espadas. “Per primera vegada, els comptes de Celsa recullen la realitat de tot el grup i, per primera vegada també a la seva història, no inclouen cap salvetat per part de l’auditor, EY“, ha asseverat el nou president.

En aquests primers quatre mesos de gestió per part dels nous propietaris, Celsa també ha procedit a refinançar el seu circulant o endeutament a curt termini, i ha contractat els serveis de la consultora Bain & Company i del banc d’inversió Citi Group. L’objectiu de Bain és ajudar el grup a elaborar un nou pla estratègic que es preveu activar al llarg del segon semestre del 2024 i que marcarà el camí que ha de seguir la siderúrgica per tenir èxit en aquesta nova etapa i poder retornar l’elevat deute de 2.300 milions que segueix en el seu balanç. En paral·lel, Citi ha iniciat un procés de valoració de les filials estrangeres de Celsa “amb l’objectiu de valorar possibles opcions de rotació d’actius”. L’empresa barcelonina té presència industrial a Espanya, França, Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Polònia, Suècia i Irlanda, països on genera una ocupació directa, indirecta i induïda de 70.000 llocs de treball.

Nou consell d’administració de Celsa

A la junta extraordinària d’aquest dimarts, Celsa ha aprovat el nomenament d’un nou consell d’administració que ha suposat el fitxatge de quatre professionals independents de prestigi: Hilario Albarracín, Elena Guede, Juan José Nieto i Mario Longhi. Albarracín és l’expresident de KPMG a Espanya, Nieto va ser alt directiu de Telefónica, Longhi va presidir la multinacional siderúrgica US Steel, i Guede és una directiva del grup cimenter irlandès CRH.

Jordi Cazorla també es troba en ple procés de creació d’un nou equip directiu després que hagin sortit de l’empresa sis alts executius que formaven part del grup en l’era Rubiralta. El nou comitè de direcció tindrà set membres. Al febrer es va anunciar el fitxatge de Borja GarcíaAlarcón (ex Indra i Enagás) com a director financer i la companyia ultima ara la incorporació d’un nou director comercial, d’un responsable del departament legal, i d’un nou cap d’estratègia per implantar el pla que es desenvolupi amb Bain.

Finalment, Villaseca ha assegurat que entre els objectius de Celsa “no figura plantejar una reducció del nombre d’empleats” i ha considerat “prematur” parlar del procés d’incorporació d’un soci industrial, tot i que ha destacat que es farà “de manera ordenada i transparent” a partir del mes de juny perquè estiguin en igualtat de condicions tots els potencials interessats. Entre les companyies que podrien plantejar-se invertir a Celsa figuren Gonvarri, Sidenor, Cristian Lay i Megasa.

El principal element diferenciador de Celsa al mercat és que l’acer que produeix s’elabora a partir del reciclatge de ferralla i no de la transformació de mineral de ferro nou. Això el converteix en una empresa basada en l’economia circular i en el reciclador d’acer més gran d’Espanya i segon d’Europa. Concretament, el 2023 va fabricar 5,6 milions de tones d’acer que contenien un 97,4% material reciclat. El seu objectiu és aconseguir un 98% de circularitat el 2030. En total, la companyia té 120 centres de treball, 7 acereries, 12 trens de laminació i 48 plantes de reciclatge. Gràcies a aquest teixit industrial, actualment ocupa el segon lloc del rànquing europeu de fabricants de productes siderúrgics llargs, destinats a sectors com el de la construcció.