A una planta de reciclatge, arriben tones de residus, moltes vegades ben classificades, però moltes altres vegades no. Distingir quins s’han tirat erròniament al contenidor groc o verd és una de les principals tasques de l’empresa tecnològica Picvisa, amb clients com Ecoembes, Ecovidrio, Ferrovial, FCC, Urbaser, Efacec, Bianna, Leblan, Valora i Verallia. Per fer-ho, la companyia barcelonina recorre a la visió artificial, un camp de la intel·ligència artificial (IA) que permet extreure informació a partir d’imatges o vídeos i prendre decisions en funció d’aquestes dades. En una planta de reciclatge, amb les cintes funcionant sense parar, aquesta tecnologia permet digerir una ampolla de vidre i rebutjar una llauna en qüestions de segons, bufant-la o fent-la caure per treure-la del circuit quan aquest no és el seu lloc.
“Funciona com l’ull humà”, explica el conseller delegat de Picvisa, Joan Manel Casamitjana. A través de càmeres, la companyia analitza la composició dels residus que passen per la cinta, enviant una llum que, depenent si travessa el material o el rebota, determina si ha de ser aquí o no. L’empresa aplica la visió artificial, enriquint-la amb deep learning, per separar diferents tipus de residus, principalment plàstic i vidre, però detecta que ja estan començant a guanyar pes els teixits. “Aquest 2024 posarem més el focus en el tèxtil. Serà un dels nous models de recuperació, tenint en compte que avui és un material que va a l’abocador i es crema”, assenyala Casamitjana.
Aquest nou model no només passarà per reutilitzar roba, com es facilita des de fa temps a les botigues de segona mà, sinó també per reciclar el material de les peces, separant-lo segons la seva composició, triturant-lo i tornant a confeccionar. De fet, cada vegada són més les grans marques que detallen a les seves etiquetes que les peces estan fetes amb cotó i polièster reciclat. Fins i tot hi ha motxilles que es fan a partir d’ampolles de plàstic.
Tots aquests canvis en el món del reciclatge, Picvisa els pilota des del DFactory Barcelona, centre de nova economia i indústria 4.0 impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). Amb una trajectòria de 20 anys, la companyia forma part des del 2012 del grup constructor Calaf, amb oficines a Sant Joan Despí. “Era un ambient més tradicional i va començar el rum-rum que no era el lloc més adequat. Quan van començar a construir el DFactory, se’ns va plantejar la possibilitat de traslladar-nos aquí i, quan encara no havien acabat les obres, ja ens havíem instal·lat”, recorda Casamitjana.
Amb una plantilla de 35 treballadors, el conseller delegat de Picvisa valora que la nova ubicació els permet estar prop d’empreses de robòtica, anàlisi de dades i impressió 3D, “un entorn molt més natural” per a una companyia tecnològica com la seva. “Se’ns facilita la col·laboració i l’aprenentatge en noves tecnologies”, remarca, “és un punt d’efervescència d’innovació i estem més a prop de la indústria”.
Des del disseny del software fins al manteniment de la maquinària
El punt fort de Picvisa, recentment acreditada amb la certificació B Corp, és el desenvolupament de tots els programes de software necessaris per aplicar la seva tecnologia a qualsevol planta, adaptant-se a cada màquina i els diferents processos de recuperació de residus. El fet d’estar integrada al grup Calaf els permet cobrir també el disseny i la fabricació de les màquines que executen la seva tecnologia, així com la seva posada en marxa i el manteniment.
Aquesta flexibilitat, tant per adaptar-se a diferents plantes com per cobrir tot el procés, els permet arribar a molts països, més enllà d’Espanya. L’empresa té una forta presència a Europa, operant a França, Itàlia, Portugal, Malta o Dinamarca, però també a Amèrica Llatina, a països com Mèxic, el Brasil i Guatemala.
Des de l’any 2018, la tecnològica barcelonina ha registrat beneficis, després d’haver-se sotmès a un procés de redefinició de la seva estratègia comercial amb l’entrada a Calaf. L’any 2002, va registrar una facturació de 7 milions d’euros, xifra que espera superar el 2023, superant els 8 milions d’euros.
