L’ecosistema científic de Barcelona i el seu entorn és clau per a una recerca que impacti de manera determinant en la societat, l’economia i el coneixement. Així ho han transmès rellevants investigadors d’aquest ecosistema en el BIST Fòrum, la trobada anual de la comunitat formada per professionals dels principals centres de recerca catalans, sota el paraigua del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
“Fa dues dècades, poca gent pensava que Catalunya podria tenir un ecosistema de recerca del nivell que tenim, i una forta economia basada en el coneixement”, ha destacat el director general del BIST, Eduard Vallory. I molts ara continuen veient el sistema de recerca de l’entorn barceloní com un element estàtic, sense tenir en compte el seu creixement i evolució i, sobretot, el seu impacte. “El nostre repte és aconseguir que els ciutadans entenguin que la recerca és una inversió clau”, ha afegit Vallory, que ha enaltit la visió dels científics davant el món. L’ha descrit com la visió de la curiositat i l’emoció d’un infant quan descobreix el món i intenta d’entendre’l; és intentar trobar el sentit de la vida a través d’una tasca que té sentit per a un mateix.
“Això és un element totalment humà de la ciència, i que ha de formar part de com la compartim i expliquem a la resta de la societat”, ha afegit. Vallory ho ha dit conversant amb la científica Núria Montserrat. La investigadora del Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i professora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) ha destacat l’impacte de la ciència en la societat a través de recerques com la seva, centrada en les cèl·lules i els canvis que experimenten. Els seus avenços van dirigits a la regeneració de cèl·lules i teixits danyats per l’edat o per malalties, una meta cap a la qual camina enclavada en l’ecosistema científic barceloní.
El set centres que conformen el BIST sumen 2.600 professionals i han creat més de 50 spin-off des de la seva fundació l’any 2015
Davant dels assistents a l’acte, a La Pedrera, la prestigiosa investigadora ha animat a encarar la vida des de la mateixa perspectiva amb la qual es va dissenyar l’emblemàtic edifici que ha acollit l’acte. Gaudí mirava cap als seus projectes amb la naturalesa com a base i des d’un angle multidisciplinari. Montserrat creu que és el mateix punt de vista ha de regir la ciència i, en particular, la ciència de frontera, aquella que genera nou coneixement que contribueix a canviar paradigmes i models existents.
“La nostra obligació és garantir que els futurs investigadors trobin l’entorn apropiat” per la seva tasca, ha agregat Montserrat. I aquest entorn ja és clau per al desenvolupament de multitud d’avenços científics que seran determinants en àmbits com la salut i el medi ambient. Així ho han constatat diverses investigadores, en una jornada amb ponents majoritàriament femenines. “Disposar d’una estructura per a col·laborar i créixer és crucial”, ha remarcat Maria Lluch des de Pulmobiotics, startup que combat malalties respiratòries a través de bacteris. “Crear convenis i estructures amb universitats i institucions de recerca és molt important”, ha continuat.
L’intercanvi d’idees per a amplificar l’impacte cap a un món millor és una altra dels avantatges que brinda l’ecosistema científic barceloní, segons Cristina Horcajada, que estudia el càncer des de l’IRB Barcelona. Així, aquest ecosistema és clau pels investigadors i, alhora, els recursos i el finançament són clau per a aquest ecosistema, com ha recordat Silvia Carrasco de l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). Des de LuxQuanta, Vanesa Diaz ha aplaudit el talent i l’entusiasme que alberga aquest ecosistema: “Prepareu-vos pel que està per venir, perquè serà meravellós”.
Pertànyer a aquest ecosistema ha estat clau també pels investigadors Katherine Villa, Gerard Ariño i Maria Escudero. Des de l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Vila desenvolupa nanomaterials i micromotors amb gran potencial en àmbits com la teràpia fotodinàmica. Nascuda a Colòmbia, impulsa la seva recerca des de Barcelona, després d’un periple internacional que l’ha portat a països com la República Txeca. De la mateixa manera, la propera Alemanya i la llunyana Califòrnia han estat les bases de la recerca de Gerard Ariño fins al seu retorn a Catalunya fa quatre mesos. Ara, promou la seva recerca per a millorar la detecció del càncer des de l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). El seu objectiu? Crear una versió reduïda dels habituals escàners, amb la finalitat de donar accés a més pacients a tecnologies que faciliten el diagnòstic.
Califòrnia també ha jugat un paper clau en la carrera de Maria Escudero, la recerca de la qual va pivotar entre Stanford i Dinamarca fins que es va establir de nou a Catalunya, a través de l’ICREA. Escudero estudia ara el metà verd com a combustible alternatiu, especialment per a l’aviació, a través d’un grup d’investigadors que ha consolidat dins l’ecosistema científic català. D’aquest, ha destacat la importància d’equipaments com el Sincrotró Alba, així com la capacitat d’atracció de talent internacional, i la “atmosfera de suport a la recerca”.
Una atmosfera científica i de recerca que el BIST ha incentivat des de la seva creació l’any 2015, quan es va fundar com a partenariat públic-privat per a combinar i multiplicar l’impacte i excel·lència dels set centres que el formen. Són el CRG, l’IBEC, l’ICFO, l’ICIQ, l’ICN2, l’IFAE i l’IRB Barcelona, que sumen a 2.600 professionals i que han creat més de 50 spin-off.
Representants d’aquesta comunitat s’han donat cita en aquest fòrum, que ha obert el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Ha citat projectes com la Ciutadella del Coneixement i el futur centre de producció de xips Innofab a Cerdanyola del Vallès, com a elements que contribuiran a consolidar el rol científic de Catalunya. Per a això, ha apostat també per incrementar els recursos financers per a aquest àmbit, millorar les condicions laborals dels científics i reduir la càrrega burocràtica que dificulta el seu treball.
Jaume Collboni demana a la comunitat científica que s’impliqui en el debat sobre l’ampliació de l’Aeroport
També ha esmentat projectes com el de la Ciutadella l’alcalde, Jaume Collboni, qui ha tancat el fòrum defensant la “capitalitat científica” de Barcelona. Després d’elogiar al president del patronat del BIST, Andreu Mas-Colell, l’alcalde ha posat el colofó a la jornada llançant una doble petició a la comunitat científica. Li ha pregat cuidar la qüestió de gènere en l’àmbit de la recerca d’una banda i, per l’altre, que s’impliqui en el debat sobre l’ampliació de l’Aeroport del Prat: “És transcendental tenir una bona connectivitat per a la transmissió de coneixement i l’atracció de talent”. Són dos aspectes en els quals ja destaca Barcelona i el seu entorn i en els quals ha de continuar avançant de la mà de l’ecosistema científic gestat en les seves institucions i centres de recerca, a través dels seus professionals. Com ha sentenciat Anabel Sanz del CRG sobre assolir l’excel·lència en la recerca i la ciència: “Tenim molts elements per a aconseguir-ho; aconseguim-ho”.
