El pintor i escultor Antonio López a la retrospectiva de la Fundació Catalunya La Pedrera. ©G. Roset/ACN

La Pedrera obre les portes de la primera retrospectiva d’Antonio López a Barcelona

La mostra analitza set dècades del pintor realista amb interiors domèstics, paisatges, vistes urbanes i figures humanes

La Fundació Catalunya La Pedrera ha presentat aquest dijous la primera exposició retrospectiva a Barcelona del pintor i escultor realista Antonio López (Tomelloso, Ciudad Real, 1936). Amb una acurada selecció d’una vuitantena d’obres de pintura, escultura i dibuix procedents de diferents col·leccions públiques i privades, la monogràfica permet traçar un recorregut per la trajectòria artística. La mostra repassa set dècades de treball, des de les primeres peces de la joventut, dels anys cinquanta i fins a la producció més recent. Interiors domèstics, paisatges, vistes urbanes de Madrid, natures mortes o figures humanes són els principals eixos temàtics. L’exposició es podrà visitar des d’aquest divendres fins al 14 de gener de 2024.

La retrospectiva del màxim representant del moviment realista espanyol de la segona meitat del segle XX mostra com els motius que interessen a l’artista evolucionen al llarg de la seva carrera. També hi ha diversitat de peces encara en creació. El detall, els racons, la quietud, el silenci o l’austeritat són alguns dels protagonistes de les obres que expressen la intimitat de l’entorn domèstic i valors humans de caràcter universal. A través de la llum i el domini de l’espai, López convida el visitant en un univers on els objectes s’eternitzen en el màxim grau de bellesa, informa ACN.

A Antonio López es pot veure com als anys cinquanta l’artista explorava diferents llenguatges plàstics a la recerca del seu i com recorre a elements simbòlics i surrealistes per reforçar el component narratiu de les seves obres, però sempre treballant des de la figuració. En la dècada dels seixanta, pinta el seu primer paisatge Madrid (1960) i prendrà consciència que el seu camí és la realitat “sense artificis”. Des de la meitat dels anys seixanta pinta i esculpeix el que li interessa sense fer ús de cap recurs estilístic, de manera que la seva mirada és “l’únic filtre i el domini tècnic és el seu instrument”.

Antonio López
L’artista ha aplaudit el treball fet a l’exposició, que es pot visitar fins al 14 de gener. @Guillem Roset/ACN

A final de la dècada, utilitzant aquest nou enfocament, dibuixa i pinta de manera directa espais íntims de casa seva i del seu estudi, i dedica una “atenció especial a la llum i als efectes que genera en els objectes”. A partir d’aquí, López, assoleix reconeixement internacional.

A la mostra també es pot veure com la ciutat de Madrid ocupa un lloc privilegiat en l’obra. A partir dels anys 80, l’artista s’interessa pel tema vegetal. Finalment, a partir del segle XXI, apostarà per la dona i la figura humana, amb especial interès pel nu.

©Guillem Roset/ACN
L’escultor i pintor amb algunes de les obres seleccionades per l’exposició.

Antonio López ha reconegut que retrobar-se amb les obres sempre és una cosa a la qual “tem” perquè després d’un temps poden “no agradar-te” i això “l’enfonsaria”. López ha aplaudit el treball fet a l’exposició perquè permet veure “zones profundes” de la seva obra que son “reveladores” i li han ensenyat “molt del seu propi treball”.

Ha posat d’exemple unes figures instal·lades al principi del recorregut que el representen a ell, a les seves filles i d’altres personatges que l’han inspirat. López ha repassat les influències artístiques que l’han marcat com l’art contemporani, Grècia, el món real o el subconscient. Sobre el surrealisme el pintor ha dit que el va entendre perquè “va viure la vida”.

“És quelcom que no és del món objectiu, està per sobre i per sota. La pintura del segle XX dona nom a una mirada que ja estava en l’art antic. Li hem donat el nom de surrealisme, però això ja havia estat en l’art per la part espiritual”, ha constatat.

També ha reconegut que en la seva joventut tenia dificultat per entendre l’art espanyol. “Va ser un esforç enorme. Em sembla l’art més difícil d’entendre de tots”, ha apuntat. “Ens l’estimem perquè és el nostre, però és un art summament antiretòric i despullat. Està pelat de tot, fa falta saber-ne molt”, ha destacat. “Anava al Prado cada setmana i no vaig tenir cap indagació ni resposta que em servís per a res en aquella època”, ha exposat.

López davant d’un dels múltiples quadres que ha dedicat a la ciutat de Madrid. ©Guillem Roset/ACN