La botiga d'H&M a l'antiga seu de Gas Natural al Portal de l'Àngel.

El Portal de l’Àngel, la reconstrucció de mil anys d’història

Diu l'historiador Pere A. Fàbregas que al Portal de l'Àngel tothom hi ha deixat la seva empremta. El també exdirectiu de Gas Natural ha reconstruït minuciosament els més de mil anys d'història que acumula aquest cèntric indret de la ciutat on va tenir la seu la companyia gasista durant més d'un segle. Abans de l'edifici on avui hi ha una botiga d'H&M, aquells terrenys els va ocupar el convent de Santa Maria de Montsió, on va néixer, per cert, El Liceu.
E

l Portal de l’Àngel, amb mètriques prepandèmia, és considerada com l’artèria comercial amb els lloguers més cars d’Espanya i la catorzena a escala mundial, amb una renda de més de 3.400 euros per metre quadrat i any. Les grans cadenes de roba dominen el carrer, però centenars d’anys enrere aquest era un espai on s’havien fet justes medievals de cavallers i construït diversos convents i monestirs.

El Portal de l’Àngel és el carrer comercial amb les rendes més altes d’Espanya.

Per conèixer la història d’aquest cèntric quadrant format pel Portal de l’Àngel, els carrers Montsió, Amargós i Comtal cal remuntar-se fins a l’any 1000, quan Barcelona era una petita ciutat amb un passat romà i visigot amb només 1.500 habitants. En aquella època, els barcelonins vivien en només 12 hectàrees, dins del perímetre de la muralla romana.

S’ha trobat documentació que certifica que al segle XII, concretament, l’any 1146, l’Orde del Sant Sepulcre a Barcelona va rebre una important donació de terres fora muralla, a l’àrea actualment ocupada pels carrers Canuda, La Rambla, Plaça Catalunya i el Portal de l’Àngel. Uns anys després en aquests solars on només hi havia camps s’hi van instal·lar uns monjos i la zona es va començar a conèixer com la vil·la Sancti Sepulcri, segons ha explicat aquesta setmana l’historiador Pere A. Fàbregas en una conferència virtual organitzada per l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya.

L’historiador Pere A. Fàbregas.

Segons Fàbregas, l’Orde del Sant Sepulcre va rebre noves donacions de terrenys on ara hi ha els carrers Comtal i Montsió i l’any 1177 ja tenia en construcció l’església de Santa Anna.

Al segle XIII l’actual Portal de l’Àngel va viure una nova fase d’expansió gràcies a l’arribada d’un nou orde religiós, els Frares del Sac, i a la decisió de derruir l’antiga muralla romana per construir-ne una de nova.

La plaça medieval de Santa Anna, la gènesi de l’actual Portal de l’Àngel

Els Frares del Sac van aparèixer a Barcelona procedents de la Provença francesa i, després d’adquirir l’any 1262 terres al bisbat i a famílies nobles a la llavors Plaça de Santa Anna, van començar a construir la seva església i el seu convent on actualment hi ha la botiga d’H&M al Portal de l’Àngel cantonada amb Montsió, a l’edifici de l’antiga Catalana de Gas.

Però tornem de nou enrere. Els Frares del Sac van ser una orde efímera, ja que es van integrar dins d’una altra comunitat, la dels canonges agustinians, per decisió del Concili de Lió (1274). A Barcelona, però, encara en queda un record d’ells: el carrer Espolsasacs, ubicat també en aquesta zona.

Fem ara un salt en el temps. Avancem fins al segle XV, quan la Reina Maria de Castella, fent gestions amb el Papa Martí V, va reorganitzar els convents que hi havia a Barcelona. Així, el convent de la Plaça de Santa Anna/Montsió va quedar lliure perquè els seus ocupants van marxar a viure al convent veí del carrer Santa Anna. El Papa va adjudicar les instal·lacions a les monges dominiques, que van prendre possessió del nou convent l’any 1423.

Antic mapa de Barcelona, amb la trama definida pels carrers Comtal i Montsió.

En aquella època, a l’actual Portal de l’Àngel ja no només hi havia el convent, sinó que havien construït a la zona els seus palaus importants famílies nobles de la ciutat, com els Albi, Cruïlles, Perelada, Soterra, els marquesos de Vilana, de Barbarà, de Santa Pau, i tanmateix els Cardona, la casa feudal més important del país, segons senyala l’historiador Fàbregas.

Ens recorda que en ple segle XV l’ampli espai entre els carrers Santa Anna, Comtal, Arcs i Cucurulla era utilitzat per celebrar justes i tornejos medievals que eren acompanyats de pregons, desfilades, repicar de tambors i fanfàrria de trompetes.

Amb l’arribada de les dominiques, el convent que en el seu dia havien fundat els Frares del Sac es va passar a dir Santa Maria de Montsió i va iniciar una època de gran prosperitat.

Imatge de l’antic Convent de Santa Maria de Montsió.

Entre bombardejos i exclaustracions

Més magres van ser els segles XVII-XIX, un llarg període marcat per les guerres entre els exèrcits de França i Espanya. El convent, cada cop més al centre de la ciutat, va ser bombardejat i les monges exclaustrades vàries vegades. La Guerra dels Segadors, el Corpus de Sang, la pesta negra, la Guerra dels nou anys i els bombardejos del duc de Vendôme o la Guerra de Successió són algunes de les desventures viscudes. El setge de Felip de Borbó l’any 1714 va afectar de ple a les monges de Montsió, ja que va caure una bomba a l’església.

Amb el Decret de Nova Planta, el convent de Montsió va tornar a renéixer i a recuperar la seva influència a Barcelona. Segons relata Fàbregas, Joan Alòs, un dels setze administradors que tenia el Duc de Berwick a Barcelona, tenia dues filles monges al convent, una d’elles era la priora.

Dibuix del claustre del convent de Montsió, seu de les monges dominiques.

Al segle XIX, però les monges dominiques ho van tornar a passar malament, perquè el convent fou confiscat per les tropes de Napoleó, fet que es repetiria de nou durant el Trieni Liberal. Santa Maria de Montsió es va salvar de la crema de convents (en l’episodi conegut com les Bullangues de Barcelona), però les monges van haver de marxar i l’edifici es va convertir en una caserna militar.

L’origen del Liceu

La milícia nacional que habitava el convent, per aconseguir recursos econòmics, va decidir crear una companyia d’aficionats al cant i van posar en marxa un teatre que va celebrar la seva primera representació l’any 1837. Va néixer així el Liceo Filo-dramático de Montesión, l’origen de l’actual Gran Teatre del Liceu.

El Liceu es va traslladar de Montsió a La Rambla, on també va ocupar l’espai deixat per un antic convent.

Sota el regnat d’Isabel II, l’antic convent de Montsió es va convertir en una escola pública i gratuïta de cant, solfeig, violí, ball, esgrima, declamació i disposava d’una orquestra pròpia. La primera òpera que es va representar va ser Norma (1838), a la que van seguir diferents òperes de Rossini, BelliniMercadante i Donizetti.

El Liceu de Montsió, però, va tornar a ser bombardejat l’any 1842, quan Barcelona es va aixecar contra el regent Espartero, aquell que va dir la mítica frase de què “Barcelona almenys s’ha de bombardejar un cop cada cinquanta anys”. Segons Fàbregas, van caure sobre la ciutat 1.014 projectils, algun sobre el Liceo Filo-Dramático de Montesión. Un cop Espartero ja s’havia expatriat, Isabel II va aconseguir que el Govern cedís al Liceu el convent dels Trinitaris de La Rambla, on es va construir El Liceu definitiu. L’última funció a Montsió va ser el 8 de setembre de 1845. El nou teatre de La Rambla (el primer il·luminat amb gas) es va estrenar el 17 d’abril de 1847 amb l’Anna Bolena de Donizetti.

La tornada de les monges

I què va passar amb les monges dominiques? No es van pas oblidar de recuperar el seu antic convent. Així que El Liceu es va traslladar a La Rambla, van aconseguir que la reina els hi tornés Montsió, deu anys després. Poc els va durar l’alegria: el convent fou confiscat de nou l’any 1869 quan Isabel II va haver de marxar a l’exili. Amb la Restauració les dominiques van poder recuperar el convent (1875), però amenaçava ruïna i havien de buscar una alternativa.

Planell del convent de Montsió, a l’antiga Plaça Santa Anna, avui Portal de l’Àngel.

Va ser en aquell moment de la història quan la família Martí Puig, dedicada al tèxtil, va comprar les propietats de Montsió a les monges i els van entregar també a canvi uns solar a l’actual Rambla Catalunya amb Rosselló, on van construir un nou convent, l’actual Parròquia de Sant Ramon de Penyafort (les dominiques es van traslladar l’any 1947 de Rambla Catalunya a Esplugues, on avui segueixen, amb molta més tranquil·litat que les seves predecessores).

Tornem de nou a Montsió. Els germans Pere i Francesc Martí Puig van construir-se una casa en els terrenys que havia ocupat el convent de Santa Maria de Montsió, tot i que la transformació urbanística de tots els metres quadrats adquirits a les monges no va finalitzar fins a l’any 1920. S’ha de recordar que l’any que van prendre possessió del solar, 1888, fou l’any de l’Exposició Universal i de l’engrandiment de la zona de la Plaça Santa Anna, ja que es va perllongar la seva amplada fins a la Plaça Catalunya, creant l’Avinguda Portal de l’Àngel, el que va fer incrementar el valor immobiliari de la zona en plena expansió del modernisme.

El modernisme i Els Quatre Gats

El germà gran, Pere Martí Puig, es va fer construir una casa per l’arquitecte Alexandre Perich a l’actual número 24 de Portal de l’Àngel (Casa Martí). La reurbanització de l’antic convent també va permetre la construcció de les finques dels números 18, 20 i 22 i obrir per darrere l’actual Passatge del Patriarca.

Els Martí van vendre el 1892 una part molt important dels terrenys a la Societat Catalana per l’Enllumenat per Gas, empresa que després seria Catalana de Gas i Electricitat, l’actual Naturgy.

La casa que Puig i Cadafalch va construir a Francesc Martí al carrer Montsió.

Amb els recursos obtinguts, l’altre germà, Francesc Martí, va encarregar a Josep Puig i Cadafalch que li fes una casa al carrer Montsió, 3 bis. Va ser la primera obra del jove arquitecte modernista, autor de les caves Codorníu, de la Fàbrica Casaramona (CaixaForum) o de la Casa Amatller del Passeig de Gràcia.

Però aquesta finca de Montsió3bis no és només emblemàtica per Puig i Cadafalch, sinó perquè a la seva planta baixa, el 1897 va obrir la cèlebre cerveseria Els Quatre Gats, on es reunien els bohemis de la ciutat. Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Isaac Albéniz, Enric Granados, Pablo Picasso o Lluís Millet eren alguns que el freqüentaven, segons recorda Pere A. Fàbrega.

Imatge moderna de la cerveseria Els Quatre Gats, al carrer Montsió.

Els orígens de l’antiga seu de Gas Natural

Tornem ara al Portal de l’Àngel per entroncar amb un capítol important de la història empresarial de Barcelona. Hem explicat que els Martí es van vendre la major part dels terrenys del convent a La Societat Catalana per l’Enllumenat per Gas, la primera empresa que va introduir a Espanya aquesta nova fórmula d’il·luminació el 1842. Aquesta companyia sempre havia estat de lloguer, a diferents ubicacions de la ciutat, fins que una junta d’accionistes va decidir l’any 1891 la construcció d’una seu corporativa pròpia i emblemàtica com a exercici de força i poder en un moment en el qual l’arribada de l’electricitat amenaçava el seu negoci.

Els terrenys que van comprar havien estat ocupats per l’església, la sala capitular i el claustre de l’antic convent de Santa Maria de Montsió. La finca tenia 20 metres de façana al Portal de l’Àngel (l’actual número 22) i s’estenia fins al Passatge del Patriarca. I quin preu en van pagar? 600.014 pessetes, a raó de “diez y siete pesetas veinte y cinco céntimos el palmo cuadrado“, segons es pot llegir en una escriptura.

L’antiga Societat Catalana per l’Enllumenat per Gas va pagar 600.000 pessetes pels terrenys on va construir la seva seu.

L’empresa gasista va encarregar el projecte a l’arquitecte Josep Domènech Estapà, que va construir un edifici típic del seu estil, tendent a la monumentalitat, amb una majestuosa entrada i una escalinata il·luminada per una gran claraboia. Va costar 225.431 pessetes.

En aquest edifici avui ocupat per H&M, el grup energètic hi va tenir la seu social durant més de 100 anys, del 1895 al 2006. Durant tots aquests anys, la Societat Catalana per l’Enllumenat per Gas es va transformar, primer, en Catalana de Gas i Electricitat (1912) i després en Gas Natural (1991), empresa de la qual l’historiador Fàbregas n’era directiu. Però, tornem una mica enrere.

De l’edifici del Portal de l’Àngel cal destacar que durant els feliços anys 20 es va ampliar amb l’edifici del costat i, a la planta baixa, es va obrir una botiga d’estil Art Decó on es feien exhibicions i classes de cuina per donar a conèixer les cuines, escalfadors d’aigua i calefaccions de gas, que donaven el relleu a les de carbó. S’ha de tenir en compte que amb l’arribada de l’electricitat (l’empresa competia amb la poderosa Barcelona Traction) el gas va haver d’idear nous usos, i per això l’interès en obrir aquesta botiga destinada a estris domèstics.

El primer IBM d’Espanya

Fem ara un salt fins als anys 60, quan la seu de l’empresa gasista a Portal de l’Àngel va estrenar el primer ordinador d’Espanya, un IBM 1401 de només 8KB. L’artífex del creixement i modernització de l’empresa va ser Pere Duran Farell, introductor del gas natural, ja que fins llavors el gas es produïa en unes fàbriques, com la que hi havia a la Barceloneta, amb carbó, primer, i després petroli.

Gas Natural es va vendre la seva histórica seu l’any 2001.

L’any 1985 se signa l’anomenat Protocol del Gas, que va donar pas a una etapa de fort creixement accelerat per l’entrada de dos nous accionistes, La Caixa i Repsol, i l’absorció, per part de Catalana de Gas, de Gas Madrid (1991), canviant-se el nom del nou grup per Gas Natural SDG.

Segons Fàbregas, “van ser moments difícils” en els que es va qüestionar si la seu social de la nova empresa havia d’estar a Barcelona o a Madrid. Finalment es va quedar al tradicional edifici de Portal de l’Àngel. Després de la fusió es va iniciar el procés d’expansió internacional, amb l’entrada a Argentina (1992) i Colòmbia, Mèxic i Brasil (1997).

La gran dimensió que va adquirir el grup Gas Natural va fer reflexionar sobre la necessitat de construir una seu corporativa més moderna i, de pas, tornar a la Barceloneta, on havia nascut l’empresa el 1842. Els arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue van guanyar el concurs i la nova seu es va estrenar l’any 2006.

La nova seu corporativa del grup gasista es va construir a la Barceloneta, on hi havia hagut la primera fàbrica de gas.

Per finançar l’obra, Gas Natural va vendre la històrica seu de Portal de l’Àngel el desembre de 2001 mitjançant una pionera subhasta per Internet. Es van repartir els immobles la cadena Benetton (la botiga del número 20 per 24,6 milions d’euros) i la immobiliària Lar (28 milions per fer pisos de luxe), tot i que aquesta es va revendre una part per 34 milions a Mobinmob Real Estate. Aquesta companyia és la que des de 2006 té com a llogater a H&M.

Tothom hi ha deixat empremta a Portal de l’Àngel

“Tothom hi ha deixat empremta a Portal de l’Àngel”, conclou l’historiador. “Dels frares del sac, als canonges agustinians, les dominiques, la Milícia Nacional, el Liceu, els Voluntaris de la Llibertat, la desamortització, la família Martí i Puig, la Catalana del Gas, i finalment Benetton i H&M”, resumeix. “No és tan senzill —conclou—, trobar un tros de Barcelona del que es pugui reconstruir la història amb aquesta precisió i amb aquests elements arquitectònics rellevants, preservats i existents“.

A partir d’ara, quan passegin pel Portal de l’Àngel, segur que ja no veuran només sabateries i botigues de roba, oi? Segur que s’imaginaran, com jo, la Barcelona dels convents medievals, la Barcelona bombardejada, la de les monges dominiques que van i venen, i els orígens de l’exitosa història de l’actual Naturgy, una de les principals empreses nascudes i impulsades des de Catalunya.

Abans de la pandèmia, el Portal de l’Àngel era una de les vies més transitades de Barcelona, amb rius de gent amunt i avall.