ALMA, una mirada a

Gràcies als microbis

Un bon amic t’acompanya fins a la fi del món i sempre està preparat per donar-te suport. Davant d’un problema, un bon amic és el primer que surt a defensar-te. I, encara que no ho sàpigues, el teu millor amic potser és un microbi. Ras i curt. Perquè, encara que ens haguem passat la vida intentant lluitar contra els bacteris del nostre cos, els estudis més recents diuen que, en realitat, ens regalen salut. De la manera com els microorganismes ens ajuden i del paper que tenen en teràpies contra el càncer o la sida, se’n va parlar els dies 21 i 22 de juny passat a la 4a edició de “The Barcelona Debates on the Human Microbiome”, que va tenir lloc a CosmoCaixa. Parlem amb el Dr. Roger Paredes, investigador principal del grup de genòmica microbiana d’IrsiCaixa i líder científic del congrés.

Què és el microbioma, així de manera planera?
El conjunt de microorganismes que viuen amb nosaltres. Cada persona és un ecosistema en què, aproximadament, la meitat de les cèl·lules són humanes i, l’altra meitat, de microbis. I hi convivim en una situació de mutualisme: nosaltres els proporcionem nutrients perquè sobrevisquin i ells ens permeten estar més sans. És una espècie de pacte que fa que siguem com som i visquem com vivim.

En realitat, més que un sol individu, en som una multitud?
Hi ha microbis per tot el cos; però més del 95 % es troben a l’intestí. I d’aquest 95 %, més del 90 % són al colon. Els càlculs més recents indiquen que tenim un microorganisme per cada cèl·lula humana i que el pes global dels bacteris del nostre cos seria d’uns 800 g. Realment en tenim milions al nostre voltant. Hi ha més bacteris al nostre organisme que estrelles a la Via Làctia! I la majoria són beneficiosos per al nostre organisme, i no només això: sovint són essencials per a la vida.

Aleshores, tenim gens de microbis al nostre ADN?
Exacte. Tenim el genoma humà, que és dins de les cèl·lules eucariotes. I després tenim el microbioma. L’anomenat segon genoma. Encara que, en qualsevol cas, seria un metagenoma: una suma de genomes bacterians que viuen al nostre organisme.

Quines conseqüències té aquesta trobada entre gens i microbis?
Un munt. Una és que els bacteris interaccionen amb les nostres cèl·lules i fan que les seves funcions puguin ser, de vegades, diferents. L’altra és que modificar el contingut genètic humà és molt complicat però, en principi, aquest metagenoma el podem canviar eliminant, per exemple, uns quants bacteris perquè, simplificant-ho molt, puguem treure gens que no ens interessen. El microbioma no només ens descobreix que la naturalesa de l’ésser humà és molt més complexa del que ens imaginàvem, sinó que, a més, ens revela que hi ha una part molt significativa de nosaltres que podem modificar.

Cada persona té un microbioma únic?
Tots tenim uns patrons comuns. Es podria fer servir el microbioma per recapitular l’evolució dels éssers eucariotes fent un arbre filogenètic de ximpanzés, goril·les, humans… Et sortiria el mateix arbre que si fessis servir els gens. Però també és veritat que a les diverses parts del món l’abundància relativa d’algunes espècies de bacteris varia molt: a l’Àfrica i en dietes més enriquides en fibra hi predomina la prevotel·la, mentre que en zones on es menja més carn o aliments processats hi ha més bacteroides. I això ho pots anar portant cap a l’individu. Hi ha tants gens microbians que, si es fa servir una gran quantitat de marcadors, fins i tot es podria identificar una persona en concret. El microbioma és com una empremta dactilar.

I com adquirim aquests microbis?
La majoria, en el moment de néixer. Tot i que és cert que s’està debatent molt sobre si la placenta també conté microbis, si n’hi haguessin serien molt pocs, així que la primera gran exposició té lloc quan passem pel canal de la mare, que ens posa en contacte amb els microbis del flux vaginal, la sang, la femta i, posteriorment, també de la pell. En aquest moment hi ha una colonització massiva de microbis que, quan arriben a l’intestí, generen un estímul molt potent que activa les cèl·lules immunitàries intestinals. Aquest estímul inicial és fonamental perquè el nostre sistema immunitari es desenvolupi i sigui potent i equilibrat alhora. Durant la resta de la nostra vida, els bacteris del nostre intestí entrenen constantment aquest sistema, el mantenen despert i, a més, li ensenyen a diferenciar quines cèl·lules són pròpies i no les han d’atacar, i quines cèl·lules són patògens i sí que cal mantenir controlats.

A quins descobriments ha portat l’estudi del microbioma?
Encara estem aprenent com funciona i estem mirant els vincles que hi ha entre algunes de les seves funcions i determinades malalties. Fa tan sols 10 anys que realment som capaços de caracteritzar els bacteris amb exactitud. Ara mateix, estem intentant simplificar-ho tot amb dos objectius. D’una banda, desenvolupar una eina per diferenciar quins pacients podrien respondre millor o pitjor a fàrmacs específics i quins podrien tenir més o menys risc de desenvolupar certes malalties. I de l’altra, tal com he dit abans, volem fer intervencions sobre aquest microbioma per poder-lo modular: frenar els bacteris que no ens agraden tant i potenciar els que ens agraden més. És una àrea de treball complexa que podria començar a donar resultats d’aquí a uns 15 anys.

Quins efectes concrets pot tenir això en el tractament del càncer?
Una de les grans revolucions dels últims anys en aquest camp han estat els tractaments capaços de modificar el sistema immunitari, d’estimular-lo perquè pugui detectar les cèl·lules cancerígenes i eliminar-les. I el que s’està veient és que la presència de determinats bacteris pot fer que responguem millor a aquestes immunoteràpies. Alhora, s’està veient que moltes vegades les persones que no hi responen tan bé tenen una composició del microbioma diferent o debilitada per prendre antibiòtics de manera massiva durant el tractament. En estudis amb ratolins s’ha comprovat que, quan els suplementem els bacteris pertinents, els animals comencen a respondre. Així que tenim senyals molt prometedors. Ara el repte és veure com passem del rosegador a l’humà, i què podem fer concretament per assegurar una resposta millor a les immunoteràpies.

Amb la sida passa el mateix?
IrsiCaixa ens interessa el microbioma perquè, dels nostres pacients amb VIH, els que tenen més alteracions en el microbioma també són els que tenen el sistema immunitari més deteriorat. El que volem és, d’entrada, ajudar-los a enfortir aquest sistema perquè tinguin menys complicacions i, en segon lloc, millorar la resposta a les vacunes que estem desenvolupant per poder curar la sida algun dia.

Podem donar-los les gràcies, als microbis!
De fet també s’ha vist que hi ha canvis en el microbioma associats al desenvolupament de malalties autoimmunitàries com l’esclerosi múltiple. Fins i tot es podria fer servir per reduir les al·lèrgies. L’objectiu sempre és aconseguir un microbioma equilibrat. De veritat penso que és un moment molt interessant per a la medicina i que, fins a un cert punt, l’estudi dels microorganismes impactarà en la medicina del futur.

Fotografia: Clara de Ramon

Pots llegir més històries com aquestes a  ALMA, la xarxa social social, un espai digital dedicat a l’àmbit social, que aporta una nova mirada al present i al futur de la societat, a partir d’una veu optimista i diversa, i de totes les iniciatives que impulsa l’Obra Social ‘la Caixa’