Agenda cultural món febrer 2021
AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO
Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 02 / 21
EL RAMEAU DE CURRENTZIS
París, 8 de febrer
La fama d'enfant terrible precedeix Theodor Currentzis, per la seva capacitat de qüestionar i trastocar les expectatives, en el moment d'escometre una interpretació. La qual cosa en si mateix s'ha constituït en expectativa, i força elevada per cert -difícil d’assolir, com es va confirmar en la seva última visita a la ciutat de Barcelona, poc abans del confinament. En la present temporada, l'esperem de tornada per partida doble, al març i abril (Auditori i Palau de la Música, respectivament), amb programes potents, centrats en Mahler i Brahms. Abans, però, i a la ciutat de París, Currentzis s'ocuparà de la música barroca de Rameau, a qui ja va dedicar un enregistrament amb ritmes trepidants i color orquestral, fa uns anys. Al capdavant del seu fidel conjunt Musica Aeterna abordarà un "mosaic de les obres líriques més famoses de Rameau" -expliquen els organitzadors- traçant "un retrat contrastat, ple d'emoció, energia i malenconia de qui, per la seva finor expressiva, la seva audàcia i la seva inventiva, segueix sent un dels grans mestres de la música barroca".
Maria Rodés
Madrid, 17 de febrer
Pocs mesos després de publicar el seu nou àlbum, Lilith, Maria Rodés oferirà una bona mostra dels seus temes allà compilats. Cançons basades en llegendes sobre bruixes de Maresme, que resulten d'un procés d'investigació i introspecció.
En una entrevista amb Donat Putx, ens oferia alguns dels detalls d'aquest viatge musical: "el món de les bruixes em porta directament cap aquestes sonoritats d’arrel. Una de les tesis que vaig llegir deia que als aquelarres hi havia instruments de corda i de percussió petits. Imaginant com serien aquests aquelarres, vaig pensar que a cada zona sonarien com el folklore propi de la seva terra. També és veritat que, com a melòmana, cada vegada m’atrau més la tendència folklòrica, com més crua millor". La veu setinada de la cantautora s'acompanya d'un elenc d'artistes que val la pena ressenyar, per tal de donar compte de l'amplitud i complexitat de la instrumentació concertada en l’ocasió: Isabelle Laudenbach (guitarres i cors), Marina Tomàs (clarinet, guitarra elèctrica i cors), Marta Roma (violoncel, percussió i cors) i Pep Pascual (instruments de vent, xerrac i percussió).
SIEGFRIED PER HERAS-CASADO
Madrid, del 13 de febrer fins al 14 de març
Sens dubte un dels directors més internacionalment sol·licitats per sales de concert i discogràfiques -el granadí Pablo Heras-Casado- s'encarregarà de desplegar en 8 sessions una versió del Siegfried
wagnerià que compta amb la posada en escena de Robert Carsen. Estrenada el 2007, a l'Òpera de Colònia, "ens convida a una apassionant lectura, que atorga a la natura l’autèntic protagonisme, submergint-nos en un món brut i contaminat en el qual els personatges deambulen sumits en la ceguesa de les seves esperances i les seves ambicions". El que havia de ser una mena de contrapunt còmic a El capvespre dels déus va evolucionar en mans de Wagner fins a esdevenir el títol més introspectiu de la saga, aquell en el qual la solitud i la naturalesa ocupen una posició central i en la qual fins a l'orgullós déu Wotan mostra la seva faceta més vulnerable. Richard Wagner, que va estrenar aquest episodi a Bayreuth el 16 d'agost de 1876 -sis anys després de La valquiria-, incorpora moments tan memorables com aquell en què es senten els murmuris de bosc o el despertar de Brünnhilde.
.
Sens dubte un dels directors més internacionalment sol·licitats per sales de concert i discogràfiques -el granadí Pablo Heras-Casado- s'encarregarà de desplegar en 8 sessions una versió del Siegfried
wagnerià que compta amb la posada en escena de Robert Carsen. Estrenada el 2007, a l'Òpera de Colònia, "ens convida a una apassionant lectura, que atorga a la natura l’autèntic protagonisme, submergint-nos en un món brut i contaminat en el qual els personatges deambulen sumits en la ceguesa de les seves esperances i les seves ambicions". El que havia de ser una mena de contrapunt còmic a El capvespre dels déus va evolucionar en mans de Wagner fins a esdevenir el títol més introspectiu de la saga, aquell en el qual la solitud i la naturalesa ocupen una posició central i en la qual fins a l'orgullós déu Wotan mostra la seva faceta més vulnerable. Richard Wagner, que va estrenar aquest episodi a Bayreuth el 16 d'agost de 1876 -sis anys després de La valquiria-, incorpora moments tan memorables com aquell en què es senten els murmuris de bosc o el despertar de Brünnhilde.
.
DIANA DAMRAU
Berlín, 27 de febrer
Protagonitzada per la soprano Diana Damrau, una de les veus més consolidades de la lírica actual, la vetllada que porta per títol The Golden Twenties -acostumadament referits com "els feliços anys vint"- es podrà
gaudir online, a la plataforma Digital Concert HalL, una emissió realitzada des de la berlinesa Philarmonie. El desplegament generós de càmeres, i una llarga experiència en la transmissió de continguts en streaming, asseguren la qualitat de l'esdeveniment, amb un programa basat en la producció dels compositors més populars en aquella dècada. Christian Thielemann, al capdavant de la Filharmònica de Berlín i amb la puntual participació del Rundfunkchor Berlin encararà partitures de Richard Strauss, en què la veu explora una ingent quantitat de registres. Diana Damrau coneix l'idioma i, per la seva versatilitat i coloratura, es perfila com una intèrpret idònia per a l'ocasió. La producció de Strauss, majoritària en el programa i d'un expressionisme de vegades histriònic, dialogarà amb la d'un altre Strauss -del llinatge dels compositors de vals- com és Johann Strauss fill, així com amb les propostes musicals d’Hindemith i Ferruccio Busoni.
Protagonitzada per la soprano Diana Damrau, una de les veus més consolidades de la lírica actual, la vetllada que porta per títol The Golden Twenties -acostumadament referits com "els feliços anys vint"- es podrà
gaudir online, a la plataforma Digital Concert HalL, una emissió realitzada des de la berlinesa Philarmonie. El desplegament generós de càmeres, i una llarga experiència en la transmissió de continguts en streaming, asseguren la qualitat de l'esdeveniment, amb un programa basat en la producció dels compositors més populars en aquella dècada. Christian Thielemann, al capdavant de la Filharmònica de Berlín i amb la puntual participació del Rundfunkchor Berlin encararà partitures de Richard Strauss, en què la veu explora una ingent quantitat de registres. Diana Damrau coneix l'idioma i, per la seva versatilitat i coloratura, es perfila com una intèrpret idònia per a l'ocasió. La producció de Strauss, majoritària en el programa i d'un expressionisme de vegades histriònic, dialogarà amb la d'un altre Strauss -del llinatge dels compositors de vals- com és Johann Strauss fill, així com amb les propostes musicals d’Hindemith i Ferruccio Busoni.
SALIERI A PARIS
París, 2 de febrer
Si en 2015 Christophe Rousset i el conjunt Talens Lyriques van interpretar a la Filharmònica de París l’Armide de Lully, el 2021 se centren en la d'Antonio Salieri, composta gairebé un segle després.
Un nom molt celebrat al s. XVIII, tot i haver transcendit com a rival mediocre de Mozart arran de la pel·lícula de Milos Forman, Amadeus (basada en una obra de teatre homònima, de Peter Schaffer que al seu torn s'inspira en una peça de Puixkin). Rousset continua, en qualsevol cas, la seva exploració de l'univers operístic del fructífer compositor italià, després d'haver dirigit les tres òperes que escrigué per a París: Les Danaïdes, Les Horaces i Tarare. Compost per Viena, el "dramma per musica" Armida és una obra juvenil en la qual es pot apreciar la influència de Gluck, qui de fet abordarà el mateix argument uns anys més tard.
Si en 2015 Christophe Rousset i el conjunt Talens Lyriques van interpretar a la Filharmònica de París l’Armide de Lully, el 2021 se centren en la d'Antonio Salieri, composta gairebé un segle després.
Un nom molt celebrat al s. XVIII, tot i haver transcendit com a rival mediocre de Mozart arran de la pel·lícula de Milos Forman, Amadeus (basada en una obra de teatre homònima, de Peter Schaffer que al seu torn s'inspira en una peça de Puixkin). Rousset continua, en qualsevol cas, la seva exploració de l'univers operístic del fructífer compositor italià, després d'haver dirigit les tres òperes que escrigué per a París: Les Danaïdes, Les Horaces i Tarare. Compost per Viena, el "dramma per musica" Armida és una obra juvenil en la qual es pot apreciar la influència de Gluck, qui de fet abordarà el mateix argument uns anys més tard.
EXPOSICIONS
EXPOSICIONS
01 / 02 / 21
L'ART DE BANKSY
Madrid, fins al 9 de maig
El dilema està servit, com si d'una nova broma -obra de l'artista essencialment esquiu- es tractés: ¿quin sentit té exposar art urbà en espais interiors, en un ambient privat? ¿pot conservar-se com un valuós artefacte allò que ha estat llançat a l'espai comú amb el propòsit de qüestionar precisament l'ordre de coses establert? Després del meravellós fals-documental Exit through the Gift Shop -en què Banksy sembla parodiar la seva pròpia activitat, evidenciant la inautenticitat que aguaita, en la figura d'un imitador que no pot no despertar l'animadversió de l'espectador- un altre moment àlgid, màximament simptomàtic del seu art, va tenir lloc quan en una casa de subhastes, un cop proclamat el comprador d’una obra seva, aquesta es va autodestruir gràcies a un mecanisme intern. L'exposició del Cercle de Belles Arts no defuig el plantejament de qüestions problemàtiques. En paraules del comissari de l'exposició The Street is a Canvas: "Banksy ha adquirit la categoria de fenomen i és un dels artistes més brillants i importants del nostre temps. El seu treball és un desafiament per al sistema, una protesta, una marca extremadament ben construïda, un misteri, una desobediència a la llei... Volem que cada visitant d'aquesta exposició pugui resoldre per si mateix qui és realment Banksy: un geni o gamberro?, ¿un artista o un empresari?". La mostra suposa una aproximació al controvertit univers artístic d'un dels creadors més influents dels últims anys.
Organitzada en diferents àmbits temàtics, compte amb més de 50 creacions, que inclouen algunes obres úniques, executades amb diferents tècniques: oli o acrílic sobre tela, esprai sobre llenç, serigrafies d'edició limitada, stèncils sobre metall o formigó, escultures polimèriques pintades o de bronze envernissat, instal·lacions, vídeos i fotografies. Gran part de les peces, procedents de col·leccions privades internacionals, s'exhibeixen a Madrid per primera vegada.
Expresionismo alemán
Madrid, fins al 14 de març
Fins al 14 de març pot visitar-se a Madrid l’exposició centrada en un dels moviments artístics més contestataris durant les primeres dècades de la s. XX, com va ser l'expressionisme alemany. La comunitat d'artistes reunida a Dresden sota el denominatiu Die Brücke ("el pont") no només va abordar temes tabús,
amb una frontalitat i una paleta cromàtica d’estridència manifesta, sinó que va transformar la noció mateixa de representació artística, portant els exemples de Van Gogh i Gauguin a un extrem nou, en gran manera pel fet d’incorporar la incidència traumàtica de la Gran Guerra. L'exposició Expressionisme alemany a la col·lecció del baró Thyssen-Bornemisza exhibeix quadres d'Ernst Ludwig Kirchner, Emil Nolde o Franz Marc, però també de creadors no alemanys -d'estètica afí- com Alexej von Jawlensky o Vassily Kandinsky. L’exposició es pot gaudir també online, a través d'un aplicatiu senzill i intuïtiu, que s'acompanya d'una revista digital. La mostra, comissariada per Paloma Alarcó, es divideix en tres àmbits, d'estructura bastant original, que -expliquen els organitzadors- descarta la disposició merament cronològica o segons eixos temàtics: "el procés de creació de les pintures, el seu èxit de públic i crítica i, finalment, la relació del baró amb els marxants i els projectes expositius que va organitzar per difondre la seva col·lecció en el context internacional".
De Monet a Picasso
Viena
Una de les pinacoteques més importants d'Europa, l'Albertina de Viena, alberga una apassionant mostra d'art modern, com a resultat de la donació del col·leccionista Herbert Batliner. L'exposició ofereix, d'inici, les creacions d'artistes de l'impressionisme i postimpressionisme com Degas, Cézanne,
Toulouse-Lautrec i Gauguin. En un context diferent, no molt allunyat en espai-temps, de fet, es poden contemplar algunes mostres cridaneres de l'expressionisme alemany, els grups Die Brücke i Der Blaue Reiter, i l'art de l'anomenada "nova objectivitat", amb obres de Wacker, Sedlacek i Hofer . No es troba a faltar, tampoc, una aproximació a la producció autòctona, amb l'exhibició de pintures de Kokoschka i d'Egger-Lienz. La gran diversitat de l'avantguarda russa està representada per pintures de Goncharova, Malevich i Chagall, amb estils certament contrastats. La presentació es completa amb nombrosos obres mestres de Picasso: els seus primers quadres cubistes, obres del seu període de maduresa de la dècada de 1940, magnífics gravats, que encara no s'havien exhibit, i pintures del seu període tardà i experimental.
PROJECCIONS DE DALÍ
París
El parisenc Atelier des Lumières acollirà durant el 2021 una exposició immersiva centrada en Dalí. El caràcter oníric de les seves creacions s'avé d’alguna manera amb la idea mateixa de la creació i recreació digital, a partir de projeccions i una música -la de Pink Floyd- que promouen la fusió de l'espectador i els llenços representats.
Habitant un espai comú a través d'un recorregut temàtic -expliquen els organitzadors- "el visitant recorre paisatges surrealistes i metafísics i es troba al cor de les sorprenents obres de l'artista amb una imaginació desbordant". Es visualitzen obres exposades a tot el món (Teatre-Museu Dalí de Figueres, Museu Dalí de Florida, Museu Reina Sofia de Madrid, MoMA de Nova York...) aquí desplegades a terra i a les parets de fins a 10 metres d'altura. D'aquesta forma es revelen alguns detalls de les creacions de Dalí: les pinzellades, les línies i la interacció dels materials que va emprar per a la representació de la seva peculiar visió de món. Pintures, dibuixos, fotografies i fins i tot clips de pel·lícules evoquen la personalitat del famós pintor del bigoti, així com les seves obsessions, el seu gust per l'estrany i el sobrenatural. Per descomptat, també es posa en relleu la fascinació que va sentir envers Gala, no només musa sinó també col·laboradora i partícip de moltes de les seves creacions..
Mondrian i De Stijl
La Haia
El museu de la Haia disposa d’una magnífica secció dedicada a Piet Mondrian i a De Stijl. Aquest moviment artístic va sorgir durant la Primera Guerra Mundial, quan els Països Baixos van romandre neutrals. Una època difícil,
en què no semblava haver-hi esperança. Els organitzadors de l'exposició han volgut mostrar, en aquest sentit, el caràcter lúdic de l'art creat llavors, com per sortir de la desmoralització col·lectiva. "Utilitzant colors primaris vívids (vermell, groc i blau), els membres del moviment van produir obres d'art vibrants i sense restriccions. Obres alegres, que reflecteixen una visió de futur extremadament optimista". En l'ala de la pinacoteca de la Haia dedicada a De Stilj no s'inclouen només obres del fundador del moviment Theo van Doesburg, i de Piet Mondrian, sinó també de Vilmos Huszár, Bart van der Leck, J.J.P. Oud, Gerrit Rietveld, entre molts altres.