Agenda cultural món abril 2021

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

01 / 04 / 21

Benjamin Grosvenor

Londres, Barbican, 10 d'abril

"Prepareu-vos per a una vetllada màgica d’emotivitat i virtuosisme desenfrenats de la mà d'un dels pianistes joves més brillants i musicalment intel·ligents de la Gran Bretanya". Així presenten el recital de Benjamin Grosvenor al centre cultural del Barbican. Una actuació a la qual es pot assistir a distància, gràcies a un servei de streaming. Res es compara a la presència en directe, però -com vam poder experimentar en el cas de l'actuació des del Palau de la pianista Valentina Lisitsa- el desplegament de càmeres habilita una proximitat nova, en certa manera paradoxal, que en qualsevol cas ofereix matisos de la interpretació que el melòman sens dubte sabrà apreciar. El programa de l'esdeveniment es trasllada amb termes certament emfàtics: "Des de la bonica reverència -com una oració- de l'Ave Maria fins al gran drama i les altíssimes melodies de l'última sonata per a piano de Chopin, prepareu-vos per quedar totalment paralitzat mentre Benjamin Grosvenor evoca un paradís romàntic per als amants del piano. Aquest és el programa perfecte per deixar volar la seva imaginació, mentre Grosvenor traça les fantàstiques imatges musicals de Ravel, amb nimfes aquàtiques i follets espantadissos que s'escapoleixen per les teulades, al costat de les acolorides imatges argentines de Ginastera, que desborden d'energia".

Isabelle Faust i Cia.

Madrid, Auditorio Nacional, 9 d'abril

El carisma d'Isabelle Faust es manifesta en el precís moment en què empunya el seu violí i escomet la interpretació. D'aparença tímida i afable, demostra el caràcter que atresora i una tècnica impecable, que ha convençut a audiències de les millors sales de concert del món.

Ha enlluernat com a protagonista de concerts per al seu instrument i orquestra, però també en format cambrístic, com el que es presentarà en la present ocasió, per tocar obres importants del repertori clàssic -escassament programades, però- com són el septet de Beethoven anomenat ‘Septiminio’ o la Serenata núm. 1 de Brahms per a nonet de vents i cordes. I és que no és senzill reunir un elenc de solistes, amb carreres habitualment independents, en conjunts orquestrals o en qualitat de solistes, com la mateixa Faust. Una ocasió d'allò més interessant per descobrir el geni d'aquests dos fars de la composició bolcat en obres que, tot i no tenir envergadura simfònica, sí que revelen la complexitat de l'entramat textual de les seves simfonies, amb meritòries intervencions individuals.


Duo Mutter/Skride

Paris, Philarmonie, 28 d'abril

També en format cambrístic, no només en concert, Anne-Sophie Mutter mostra les seves millors prestacions interpretatives. En duet, amb la pianista Lauma Skride, promourà la multitud de jocs de miralls i excursions que proposen les obres

programades. Un desplegament de mitjans només aparentment modest, el de les obres de Mozart, Beethoven o Franck. Al gust clàssic, equilibrat i galant del primer li subsegueix una expressió acolorida i animosa d'afectes, en una sonata -la de Beethoven- simptomàticament anomenada "Primavera". Capítol a part mereix la sonata de Franck, celebrada per la seva circularitat estructural i el seu caràcter evocador, d'aroma ja tardoromàntic, que s'ha volgut vincular a la fictícia "Sonata de Vinteuil" concebuda per Proust en la seva Recherche com narració musical del sentiment que reuneix Swann i Odette.

.

L’Orfeó a Berlin

Berlin, Philarmonie, 29 d’abril

La programació d’una triple actuació de l'Orfeó Català a la Berliner Philarmoniker, al costat de la mítica orquestra, no és un fet habitual, encara que el vincle entre l’associació coral catalana -amb seu al Palau de la Música- i l'entitat alemanya no és nou.

En gran mesura aquest vincle es va possibilitar gràcies a l'excel·lent relació de l'actual director artístic del cor, Simon Hasley, amb el director Sir Simon Rattle, i que ja va propiciar que tots dos conjunts interactuaran en temporades passades. En la present, al sacrosant recinte berlinès es podran escoltar dues memorables composicions de W. A. Mozart, com són la Missa en do major, "Coronació” i el juvenil motet referit per les primeres que pronuncia la soprano,"Exsultate, jubilate", KV. 165. A la segona part, el protagonisme se cedirà a l'orquestra, dirigida per Kirill Petrenko: la Filharmònica de Berlín interpretarà llavors una de les simfonies menys conegudes de Txaikovski, la seva Tercera, que tot i així incorpora melodies de regust popular i denota la recerca d'un equilibri esdevingut impossible, eventualment inflamat per un pathos postromàntic.


José González, després del Coliseum

Madrid, Teatro EDP Gran Via, 27 d'abril

Cantautor inclassificable, nascut a Göteborg el 1978 d'origen argentí, la seva presència en els escenaris d'aquestes latituds és sempre balsàmica. Ja a l'Auditori de Barcelona el públic assistent va poder apreciar fa uns anys l'originalitat

de la seva proposta, que es tornarà a apreciar el dia abans en el marc del festival Nits de Coliseum. Un estil que navega entre la cançó d'autor, en sentit clàssic, al mateix temps que demostra una gran originalitat en la manera de vincular lletres i música (sobretot, la de la seva guitarra clàssica, tot i que s'afegeixen eventualment altres instrumentistes, que amplifiquen l’efecte d'aquella interessant relació). Costa decidir si el caràcter hipnòtic dels seus temes prové de la veu, que per moments sona com un murmuri, o a les línies instrumentals, que s'entrellacen de manera falsament imprevisible. El més probable es que es tracti d'una conjunció d'ambdues, el que possibilita la màgia.


MES SEGÜENT >

< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

01 / 04 / 21

El naixement d'un combat

París, Musée du Luxembourg, fins al 4 de juliol

Dones pintores. El naixement d'un combat és el títol de la imponent exposició que ha organitzat el parisenc Musée du Luxembourg, i que es pot visitar fins al 4 de juliol. Una mostra que revela l'activitat d'artistes sovint obviades però d'indubtable qualitat pictòrica, i fonamentals per al sorgiment d'aquelles que, ja entrat el s. XIX, obtindrien un major reconeixement. Com apunten els organitzadors, es tendeix a considerar que després de l'èxit assolit per Marie Louise Elisabeth Vigée Le Brun, una de les principals retratistes de la seva època (que encara cal vincular l'Antic Règim, de fet va arribar a retratar la reina Marie-Antoinette) no va ser fins a la segona meitat de segle XIX quan van començar a sorgir pintores de la seva categoria. Però no és del tot cert. Va ser en el període que centra l'interès de la present exposició (1780-1830) "quan la lluita d'aquests últims va trobar les seves arrels: el dret a la formació, la professionalització, l'existència pública i un lloc en el mercat de l'art. Les dones artistes presentades al Musée du Luxembourg amb motiu d'aquesta exposició van ser, alhora, protagonistes d'aquells canvis socials i de les mutacions de l'art del segle XIX".

Jean Prouvé

Madrid, Caixaforum, fins al 13 de juny

Organitzada en col·laboració amb el Centre Pompidou de París, l'exposició retrospectiva dedicada a Jean Prouvé reuneix dibuixos, maquetes, mobiliari i altres elements arquitectònics. El Caixaforum de Madrid recupera aquesta figura clau per entendre el disseny industrial del segle XX,

reconegut per figures com Le Corbusier, que va dir d'ell: "Jean Prouvé expressa de manera singularment harmoniosa el tipus de ‘constructor’ que la llei encara no accepta, però que l'època en què vivim reclama". La disposició cronològica de la mostra permet observar l'evolució creadora de Prouvé, al fil de les necessitats que es van produint en un convuls segle. Els organitzadors, que refereixen altres noms d'arquitectes de l'època, assenyalen la seva participació en importants projectes arquitectònics i la seva voluntat de millorar les condicions de vida a la societat, a través de dissenys eficients i que desprenen una bellesa sòbria: "L'univers de Prouvé és el taller, el treball en equip, el domini de les tècniques, la passió pels materials, la col·laboració amb els arquitectes, el fet de compartir idees amb els seus estudiants d'enginyeria i l'ambició de crear productes per al major nombre de persones possible".

l'enigma Marinus

Madrid, Museo del Prado, fins al 13 de juny

Pintor icònic, popular entre els estudiosos de l'economia i les finances -ja que les seves obres, especialment aquella titulada El canvista i la seva dona, il·lustren no poques publicacions- segueix sent Marinus van Reymerswale un veritable misteri sense

resoldre. Ho recorden els responsables de l'exposició, al Museu de El Prado, on es troben reunides "deu pintures d'aquest enigmàtic artista, tres d'elles inèdites a Espanya procedents del Louvre, l'Hermitage i del Museu de Belles Arts de Gant, que es complementen amb llibres, gravats i monedes per contextualitzar les imatges del pintor i revelar la seva pràctica de treball". Per tant, no es tracta només d'una exposició de quadres; per fer més completa l'experiència s'ofereix tota la informació possible sobre els elements que conformen les pintures, i que subministren una millor comprensió de les professions dels protagonistes i de l'interès inherent a la seva plasmació pictòrica.

Llums de Gaudí

París, fins al 2 de gener de 2022

La oferta d’experiències immersives és més que una moda, o una tendència, tot i el lògic vincle amb una època -la nostra- que es congratula explorant les possibilitats de la recreació digital. Malgrat la diferència dels mitjans emprats

-major artificiositat a la recerca d'una major espectacularitat, a través l'impacte visual- tot just com en les exposicions tradicionals, originalment, el que es pretén és despertar una experiència, obrir la porta a un altre mon. En altres paraules, promoure un transport en l'espectador, perquè en el millor dels casos s'oblidi del seu espai-temps i es mimetitzi amb l'obra d'art, absentant-se durant un lapse de temps de la seva realitat. Tant més en el present cas, amb la recreació virtual d'arquitectures que incorporen el colorit i la llum, en les seves irisacions imprevisibles. Les de les vidrieres de la Sagrada Família, la sinuositat de les formes naturals de la Pedrera o les formes vives del Parc Güell. Formes en transformació, fluides, que creen un espai inexistent però percebut com a vertader. Difícilment romandrà indiferent l'espectador davant aquest condicionament de la seva sensibilitat, perpetrat amb gran poder de suggestió gràcies als avenços de la tecnologia digital.

MES SEGÜENT >

< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: