Agenda cultural món maig 2021

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

01 / 05 / 21

'El combat del segle'

Madrid, Teatro Valle-Inclán, del 28 d'abril al 23 de maig

Després d'una programació interrompuda a Barcelona per causes de força major -que afortunadament es reprendrà a finals de mes- El combat de segle podrà gaudir-se a Madrid, concretament al Teatre Valle-Inclán. Una obra creada i dirigida per Denise Duncan, que se situa de fet a Barcelona en l'època en què el seu protagonista -el boxejador Jack Johnson, el "Gegant de Galveston"- s’hi establí temporalment. El relat de Duncan aborda la qüestió del racisme, però també recrea les seves aventures i desventures, evocant l'ambient de les primeres dècades de segle XX. "Johnson és la personificació del límit -explica Duncan- tot en ell era excessiu, extrem. Els diners, els luxes, la seva alçada, el seu estil de vida, les seves provocacions, les dones blanques amb què sortia... Un home al límit que viu coquetejant amb la lleu línia entre la vida i la mort. No en va s'enamora d'una Barcelona que, també, semblaria bressolar-se a la vora del que és sòrdid i abjecte. L'encant de la decadència. Passarà gairebé tres anys a la ciutat comtal, on tasta cada cabaret del Paral·lel, boxeja, prova amb una agència de publicitat, lluita amb Arthur Cravan (poeta dadaista, nebot d'Oscar Wilde)".

En el seu infructuós intent per començar una nova vida, lluny dels EUA, Johnson interactuarà amb personatges que el porten a reviure el seu caràcter de figura de la boxa, després de la gesta d'alçar-se amb el títol mundial dels pesos pesants, que va retenir des de 1908 fins a 1915. Denise Duncan ha escrit que El combat de segle és una història que parla de boxa, aquest esport marginal i limítrof, que ens recorda que els éssers humans tenim el germen de la violència, fins i tot la col·lectiva, que reclama el seu espai. Com bé explica Joyce Carol Oates en el seu llibre sobre boxa, el ring és una espècie d'altar per als nostres impulsos més primaris, un dels llocs on millor es recrea una sensació "de judici final i incontestable (...) És també una història que, paradoxalment, parla de la fragilitat humana. De com les pulsions d'Eros i Thanatos conviuen amb els nostres actes quotidians. Aquí on està l'exageració està la falta... i Jack, que semblava menjar-se el món a mossegades, en realitat no va fer més que buscar l'amor, el reconeixement, fugir de la por i de la mort". A més de comptar amb actors de primer nivell -Queralt Albinyana, Àlex Brendemühl, Armando Buika, Andrea Ros i Yolanda Sikara- participa en la creació musical un artista com Marco Mezquida, un dels músics més actius de l'escena barcelonina i amb més presència en projectes artísticament interdisciplinaris.

Pablo Heras-Casado

París, Philarmonie, 1 de maig

Tot i que el concert serà sense públic, es podrà veure en directe a tot el món -gaudint, per tant d'una audiència molt més nombrosa- retransmès en Mezzo Live HD, #Orsay Live, Philharmonie Live i France TV (web), on romandrà disponible en

diferit. Els protagonistes no necessiten presentació: Pablo Heras-Casado, un dels directors més sol·licitats en l'actualitat, i la soprano francesa Sabine Devieilhe, que ha actuat a les millors sales de concert, oferiran des de la nau principal del Museu d'Orsay un passeig-concert evocador i ple d'imaginació sonora, que il·lustra l'art de la transcripció orquestral de Maurice Ravel. La seva habilitat com orquestrador el va portar a enaltir la música d'altres creadors: "justament famosa, la seva versió dels Quadres d’una exposició de Mussorgski, composta per a piano, va magnificar el pensament musical del mestre rus fins al punt, de vegades, d'arribar a eclipsar a l'original", recorden els organitzadors. Altres peces incloses en aquest memorable concert són el cèlebre Boléro, o les Cançons Populars Gregues, "plenes d'harmonies modals i melismes delicats", així com també l'Alborada del gracioso, el caràcter jocós del qual es manifesta amb una energia contagiosa.


'La cançó de la terra', finalment

Londres, 9 de maig

Una de les obres més memorables de tots els temps, composta per Gustav Mahler a la fi de la seva vida, serà interpretada per la London Symphony Orquetra al Barbicansota la direcció de Sir Simon Rattle i amb les intervencions vocals

de la mezzosoprano Magdalena Kožená i el tenor Andrew Staples, un any després de l’última visita al Barbican. Dos noms molt reconeguts en el panorama musical cantaran els poemes que conformen aquesta composició simfònica, profundament personal, de Mahler. Escrita els últims anys de la seva vida, el compositor -adverteixen els organitzadors- sembla lluitar "contra la fugacitat de la vida, contrastant moments de vivacitat i felicitat amb una profunda introspecció i malenconia". El final, l'extinció d'una veu que apunta a la transcendència -com si hagués ha de vibrar en silenci durant l'eternitat tota- segella el testament musical del compositor bohemi i ofereix una nova esperança per tornar a gaudir dels concerts en viu.

.

Les 'Goldberg' a Japó

París, Philarmonie, 3 de maig

No deixa de sorprendre la capacitat d'adaptació de l'obra bachiana, que aquest mateix mes coneixerà un espectacle de dansa contemporània amb música en directe al Mercat de les Flors de Barcelona.

A la capital francesa, de forma pràcticament simultània la Philarmonie ofereix un exercici de música entre el teatre de tradició Noh i les Variacions Goldberg. Masato Matsuura i Frédérick Haas són els responsables de la concepció d'aquest espectacle, que aporta nova llum sobre aquella ària amb 30 variacions. Els contrastos d'aquest discurs fluctuant despertaran en la ment dels espectadors una tensió, una intriga difícilment imaginable. "En l'escriptura japonesa", diu Haas, "perceps el significat de les coses més enllà del signe. Això ens importa més avui en dia que la clàssica aspiració de trobar la paraula adequada". La suggestió d'ambients i la recerca d'una retroalimentació entre llenguatges dissímils resultarà summament inspiradora, en un espectacle que s’enregistrarà per ser difós en streaming.


Vivica Genaux

Madrid, Auditorio Nacional, 8 de maig

Uns dies abans de la seva actuació al Palau de la Música Catalana, la mezzosoprano Vivica Genaux visitarà l'Auditori Nacional per oferir un esplèndid recital de música barroca al costat de la formació Vespres d'Arnadí, dirigida per Dani Espasa, qui, a més, exercirà de clavecinista.

El programa estarà dedicat de forma pràcticament íntegra a Johann Adolph Hasse, un dels principals compositors de la Cort de Dresden, referent a tot Europa durant la primera meitat de s. XVIII. Les prestacions de la cantant, amb experiència dilatada en els principals auditoris i sales de concert, assumirà cada un dels reptes vocals que es plantegen en les seves partitures. El conjunt de música antiga acompanyarà i contextualitzarà aquest recorregut pels afectes més extrems i contradictoris del Barroc, tal com apareixen representats en un art que transcendeix, de fet, les èpoques.


MES SEGÜENT >

< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

01 / 05 / 21

Chema Madoz

Madrid, Galería Elvira González, fins al 30 de juny

Lletrejar l'enigma sense resoldre-ho del tot, mantenint la fascinació pels objectes que el componen. La fotografia de Chema Madoz no capta la fugacitat de l'instant i l’eternitza, sinó que plasma gràficament la relació dialèctica entre els elements que formen la imatge, amb una ironia antològicament subtil, que renova a cada instantània el binomi aparença / realitat o artifici / naturalesa. A la Galeria Elvira González els espectadors podran gaudir amb aquests jocs de funambulista gràfic, caminar ells mateixos pel filferro sabent que fins i tot la caiguda és gràcil; que en realitat no hi ha possibilitat d'error en la interpretació, ja que tot el que és (representat), é solo un trucco... Les imatges aquí reunides són de recent factura, realitzades entre el 2019 i el 2020, i de fet prossegueixen l'estela de les realitzades dècades enrere, amb un enginy sempre renovat. Val a dir, en qualsevol cas, que algunes d'elles semblen mostrar d'una manera explícita -més del que és habitual- un vincle amb la praxi de Magritte, adaptada a la fotografia. La invitació a accionar el mecanisme que reveli el sentit ocult, suggerida per les coses representades amb un halo oníric, ha estat expressada pel mateix artista: "La promiscuïtat per a mi resideix en l'objecte i no en la mirada. L'objecte té una facilitat especial a l'hora d’interrelacionar-se amb altres objectes. A partir d'aquesta promiscuïtat sorgeixen conceptes o idees, que per a mi són la particularitat de descobrir alguna cosa que estava amagat o latent".

Manolo Valdés

Roma

La capital italiana reobre els museus en el present mes, i junt amb les imponents i conegudes mostres, vinculades a l'art renaixentista o al gloriós passat romà, poden visitar-se exposicions de gran interès interrompudes per la pandèmia, com la que es dedica a l'artista valencià Manolo Valdés.

Un creador eclèctic, intens, enfocat en la representació física i crua, qui sap si com a resposta o contrapunt a la desmaterialització no sempre subtil que sembla inherent l'era digital. Les seves pintures i escultures, per contra, es troben arrelades, carregades d'un pes no merament ontològic. Ocupen lloc, creen espai transmetent la sensació de materialitat, en ple contrast amb les representacions que acostumem a percebre en pantalles planes. A cavall entre Nova York i Madrid, l'artista evidencia influències de tots dos mons, tant pels temes -les seves cèlebres Menines- com per la manera aparentment impulsiva de representar figures i rostres, en la línia de les propostes expressionistes.

Dubuffet, bellesa brutal

Londres, del 17 de maig al 22 d’agost

La proposta iconoclasta de Jean Dubuffet pot gaudir-se al Barbican londinenc, després de llargues setmanes de clausura. L'artista francès plasma compulsivament motius i inscripcions que desafien la tradició figurativa sense renunciar a la representació esquemàtica de figures

o formes. Les idees convencionals a propòsit de la bellesa són transgredides amb un apassionament inconfusible, explicitant juntament amb la seva tendència a l'experimentació la recerca d'un llenguatge propi. Aquesta és la mostra més ambiciosa en els últims 50 anys, una generosa retrospectiva que se centra en les últimes quatre dècades de la seva carrera i que per tant inclou des dels retrats d'època primerenca a fenomenals escultures. També els seus característics llenços, en què el traç adquireix materialitat, i descol·loca l'observador per l'enigma del seu propòsit. Els organitzadors recorden un dictum de l'artista que orienta, de fet, a propòsit del sentit del seu art: "l'art sempre hauria de fer riure una mica i fer por una mica. Qualsevol cosa menys avorrir".

El 'Kunsthistorische' a casa

Viena, a partir del 3 de maig

El lema Closed but active condensa l'esperit d'obertura del Kuntshistorische Museum de -Viena, que fins al 3 de maig -data de la reobertura programada- ofereix un gran nombre de mesures telemàtiques per donar accés a la seva meravellosa col·lecció.

Des de la distància es posa al servei d'un públic global la visita detallada de les principals sales i obres -Brueghel, Cranach, Bosch, per esmentar només a uns pocs- amb la possibilitat d'acostar-i escodrinyar els quadres amb tota la demora que es desitgi. Per descomptat, res es compara a l'experiència en viu, però davant la necessitat de restringir temporalment l'accés, s'agraeixen tots els esforços per simular la visita. El quadre Els caçadors en la neu de Brueghel, motiu de meditació a la Solaris de Tarkovski, mentre es preparen els acords de l'extàtic tema de J. S. Bach, es pot recórrer en silenci o amb la banda sonora que es vulgui, així com la fastuosa Torre de Babel. Són molts els al·licients de la visita presencial, a partir de la data de reobertura, però tampoc falten motius per fer l'experiència de l'art des de la distància.

MES SEGÜENT >

< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: