Agenda cultural Barcelona agost 2022

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 08 / 22

JOAN MANEL SERRAT

Festival de la Porta Ferrada, 6 d'agost

Pocs artistes fan realment justícia al qualificatiu de “mítics”. Des de fora del temps, aliens a la caducitat, són els que no obstant més han incidit en la nostra biografia, multiplicant el nombre i la qualitat dels afectes que acompanyen el desenvolupament personal. Hi són sempre, màximament propers però desconeguts, misteriosos en la seva estranya familiaritat. Escrivim en plural, però no són tants, com dèiem. I aquí pensem en un -efectivament únic- que ha optat per titular la sèrie de concerts oferts en els darrers temps -en el marc d’una gira internacional- amb l'expressió “el vici de cantar”. Joan Manel Serrat, que s’ha apartat diverses vegades dels escenaris, no pot evitar tornar-hi. Sense cap necessitat de fer-ho, o precisament per això. Perquè la taumatúrgia de l'art convida a l'eterna tornada, al retrobament saludable amb un mateix. La veu pot no ser la mateixa, però la reverberació de l'ànima, potser en forma de nostàlgia, permet encara descobrir una mirada enginyosa i pura, crítica però oberta encara a la il·lusió, a la recerca d'una veritat pròpia. A Sant Feliu de Guíxols, el dissabte 6 d'agost -en el marc del Festival de la Porta Ferrada- es podran gaudir dels temes més memorables.

 

TRES SOPRANOS A PERALADAA

Peralada, 2, 4 i 5 d’agost

El Festival Castell de Peralada ofereix durant el mes d'agost tres concerts protagonitzats per veus femenines de primer nivell, que han intervingut als escenaris més importants del món, incloent-hi el Gran Teatre del Liceu. El dia 2 es podrà escoltar Sonya Soncheva, que ha estat aclamada com

“la soprano dels mil colors”. A més de la seva capacitat tècnica i de la versatilitat del seu cant –des de la música antiga al gran repertori operístic– els organitzadors destaquen la seva “personalitat arrasadora” i la seva “entrega dalt l'escenari”. Al Festival de Peralada inclourà en el seu recital cançons franceses, obres d'Henri Duparc -que va fer servir poemes de Baudelaire-, de Pauline Viardot, Ernest Chausson i Leo Delibes, així com temes de Gaetano Donizetti, Giacomo Pucccini, Francesco Paolo Tosti i Giuseppe Verdi . La segona soprano que actuarà durant el mes d'agost és considerada “La veu wagneriana del moment”. Es tracta de la noruega Lise Davidsen que el dia 4 cantarà passatges d'òperes de Richard Wagner (extrets del Tannhäuser i de La Valquíria), Carl M. von Weber (Freischütz) i Giuseppe Verdi (Macbeth), així com cançons de Johannes Brahms, Richard Strauss, i Edvard Grieg, concloent amb l'estàndard de Gershwin Summertime. Finalment, el trio de sopranos el completarà, l'endemà, Ermonela Jaho, que en aquest cas ha estat titllada pels organitzadors com “la veu que destil·la veritat”. Continuen dient que, “reclamada pels coliseus d'òpera més importants del món i aclamada per les seves interpretacions de personatges profundament viscerals com Madama Butterfly, Violetta (La traviata), Adriana Lecouvreur, Suor Angelica (Il trittico) i moltes més, la soprano deixa la seva empremta indeleble en tot allò que canta”. En ocasió del seu recital al Festival Castell de Peralada, interpretarà àries de Leoncavallo, Donizzetti, Verdi, Puccini, Gounod i Massenet, entre d'altres.

RECITALS PER A PIANO

Palau de la Música, 1, 22 i 29 d'agost

Qui vulgui compensar el furor festivaler, paradigmàticament eclèctic, per refugiar-se en propostes musicals més minimalistes i amb un llenguatge clàssic, a resguard de les calors, el temple modernista ha programat durant l'agost l'actuació de tres pianistes en el marc del seu cicle “Estiu al Palau”. El primer dia del mes, sense anar

més lluny, es podrà escoltar l'ucraïnès Dmytro Choni,, jove intèrpret que el 2018 va guanyar el prestigiós Concurs Internacional de Piano de Santander Paloma O’Shea. Un succés que -segons ha reconegut- li va canviar la vida. Amb un programa variat, si bé majoritàriament instal·lat a les composicions de la segona meitat del s. XIX (Brahms, Debussy, Scriabin), alhora aborda l'obra de compositors contemporanis, com Alberto Ginastera, o com -el també ucraïnès- Valentin Silvestrov, nascut a Kíev el 1937. Avançat ja el mes d'agost, el dia 22 es podrà escoltar a la pianista Marta Puig, de qui se n'ha destacat la tècnica i l'extrema sensibilitat. Després dels seus estudis a l'ESMUC, va completar la seva formació a la prestigiosa Guildhall School of Music and Drama, i -entre altres escenaris- ha tocat a La Pedrera com a artista resident. Al recital del Palau, presentant un programa exigent i amb un espectre d'afectes summament ampli -de Schumann a Szymanowski, passant per Chopin i Janacek- revelarà tots els matisos de la seva personalitat com a intèrpret. Finalment, tanca el tríptic d'excel·lents pianistes el recital protagonitzat per Marta Zabaleta. Música consagrada, que va obtenir així mateix el primer premi al Concurs Paloma O’Shea, ha actuat a sales tan importants com el Carnegie Hall de Nova York. Amb un repertori centrat en la música típicament associada al folklore espanyol (Albéniz, Granados, Falla), abordarà així mateix les obres de compositors anteriors en el temps, potser menys coneguts pel gran públic però igualment interessants pels camins que pren en cada cas la creativitat. Pensem en Blasco de Nebra i Antonio Soler, que van viure al s. XVIII, i es van consolidar com a autors d'inspirades peces per a teclat.

COSMONITS DE PEL·LÍCULA / DE MÚSICA

Cosmocaixa, 11, 18 i 25 d’agost

D'entre les diverses propostes de cinema a la fresca que ofereix la ciutat de Barcelona, d'alguna manera animades per les ja mítiques Gandules del CCCB, destaquen aquest mes d'agost el cicle de cinema de ciència-ficció que ofereix Cosmocaixa en el marc del programa “Cosmonits”, doncs a més de la pel·lícula seleccionada, pròpiament dita –pel·lícules de factura i registres contrastats, abastant les diverses

sessions a la majoria de públics– es pot gaudir amb un breu concert en viu, prèviament a la projecció. Al mes d'agost són dues les dates, els dies 11 i 25, en què es podran visualitzar respectivament les pel·lícules Arrival, de Denis Villeneuve, i Snowpiercer, del coreà Bong Joon-Ho, totes dues amb temàtiques connectades amb la ciència-ficció. El caràcter distòpic de la segona contrasta amb l'emotivitat colpidora de la primera, una veritable obra mestra, en què es planteja una visita d'éssers extraterrestres que trastoca l'experiència temporal de la protagonista (Amy Adams). El conjunt que amenitzarà l'hora prèvia a la projecció d'Arrival és el combo Irene Reig Trio, que interpretarà standards, “afegint arranjaments innovadors i cançons originals de la saxofonista”, mentre que en el cas de Snowpiercer serà el grup El viatge de les mans, que -afirmen els organitzadors- “ens porten a un original viatge musical i poètic, en una proposta que connecta els textos dels primers poetes catalans amb els de poetes i artistes d'avui”. A més d'aquestes sessions híbrides, en què l'art cinematogràfic precedeix música en directe, Cosmocaixa ha organitzat durant l'estiu tres sessions riques en propostes musicals, una de les quals encara al mes d'agost. Així, el dijous 18 a partir de les 19 h es podrà gaudir a la Plaça de la Ciència la intervenció del DJ T. Modet, mentre que a les 20.30 i a les 23 h, a l'Auditori, es podrà descobrir la performance 'Vibracions Additives', a càrrec de Hamill Industries, Marina Herlop, Ariadna Monfort i Anna Serra. Entre totes dues, a les 21.30, tindrà lloc la que per a molts serà l’actuació estel·lar: la Plaça de la Ciència acollirà la música de la popular banda El Petit de Cal Eril.

SCHUBERTIADA

Vilabertran, de l'11 al 29 d'agost

Un any més, el Festival Internacional dedicat exclusivament a la música de Schubert o a la creada en el seu context més proper -compositors precursors, o influïts pel vienès- ofereix concerts d'altíssim nivell, als quals cal afegir activitats pensades de manera excepcional per a la present edició, que assoleix tres dècades d'antiguitat. D’entre els esdeveniments

programats a la localitat gironina es fa àrdua la selecció, però podem destacar la intervenció del tenor Christoph Prégardien al costat del pianista Julius Drake, el divendres 12 d'agost, amb un recital centrat en lieder de Schubert, Wolf i Schumann. Creat per aquest últim, el cicle Dichterliebe (“Amor de poeta”), un dels més destacats del repertori, es podrà escoltar íntegrament. Amb textos de Heinrich Heine, “sintetitzen els tòpics de l'amor romàntic, però amb un tractament distanciat, irònic, clarament modern”. L'endemà, el Cosmos Quartet, un dels conjunts de cambra amb més futur, interpretarà peces de Debussy i Schubert, concretament –en el cas del segon compositor– l'imponent quartet 'Rosamunde'. El format de cambra repeteix, amb la intervenció de l'Armida Quartett, en un concert molt especial, que comptarà amb la presència d'una eminència: Montserrat Torrrent (nascuda el 1926), tocarà peces de Bach, Soler i Kerll. La presentació dels organitzadors és certament cridanera: “No cada dia es pot presentar el debut d'una artista de 96 anys: aquest any és el cas de l'organista Montserrat Torrent, una llegenda del seu instrument i referent femení en un món tancat a les dones. L'epicentre del programa és l'opus magnum de Johann Sebastian Bach, L'art de la fuga, que interpretarà l'Armida Quartett, considerat un dels millors quartets de corda d'Europa actualment; Torrent dialogarà des de l'orgue presentant obres contemporànies de Bach. Tot en el marc inigualable i majestuós de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries”. Conscients dels molts concerts que ometem, tot i ser recomanables, esmentem la presència de Matthias Goerne, que, després d'interpretar al costat del pianista Seong-Jin Cho el cicle Schwanengesang el dia 19, cantarà el meravellós cicle Die Schöne Müllerin, en un concert extraordinari -concert commemoratiu de la 30a edició de la Schubertiada, el del dia 21 d'agost- en què intervindrà així mateix Julie Fuchs i el Quartet Atenea. El baríton alemany a més oferirà una sessió pedagògica centrada al cicle Des Knaben Wunderhorn de Gustav Mahler, que comptarà amb altres il·lustres cantants. A més de recitals amb noms de l'alçada de Juliane Banse, Konstantin Krimmel o Julia Kleiter, cal destacar el concert-homenatge als professionals de la salut, el 27 d'agost, en què violinistes joves de qualitat contrastada i altres consagrats -els dos violins del Quartet Casals, per exemple- interpretaran la integral de partites i sonates per a violí només de Bach. L'endemà, el dia 28, podrà escoltar-se al Quartet Casals al complet amb el pianista Christian Blackshaw, que haurà intervingut així mateix el divendres 26, tocant peces de Mozart.

MES SEGÜENT >

< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 08 / 22

GUILLERMO LORCA: ‘ESPLENDOR DE LA NIT’

Moco Museum Barcelona (no es precisa data de finalització)

Recentment instal·lat a Barcelona, ​​el pintor xilè Guillermo Lorca ofereix una mostra representativa de la seva creativitat a la seu barcelonina del Moco Museum, en una exposició comissariada per Simon de Pury, que els organitzadors qualifiquen de “llegendari subhastador, comerciant d'art i una de les figures principals del món de l'art”. Aquesta, la primera mostra individual a Europa, exhibeix una sèrie de criatures summament desconcertant, amb un figurativisme descarat, que temàticament transcendeix la possibilitat d'una narració lineal. Des del Moco Museum, expliquen: “Gats gegants d'ulls grocs, noies angelicals i criatures desconegudes conformen el món inquietant i sensual de Guillermo Lorca. Barrejant màgia i realisme, el jove artista xilè crea olis de gran format, carregats de narratives surrealistes i seqüències oníriques”. Encara que les comparacions amb altres artistes podrien plantejar-se, a la llum d'aquestes paraules, el cert és que el seu llenguatge pictòric posseeix una força original. A propòsit de la seva tasca com a artista, Guillermo Lorca ha manifestat: “Em sento tranquil pel fet de ser autèntic, als meus quadres sempre busco una connexió o si no prefereixo no pintar-los. Jo sempre he intentat treure les obres des del més profund del meu ésser, i per aquí vaig buscant fins a trobar certs elements i símbols, sempre he creat personatges que representen el meu imaginari més profund”. Així, fins i tot si la narrativitat com a tal es veu trastocada, a les seves representacions pictòriques el drama s'insinua de manera més o menys manifesta, “hi ha -en paraules dels organitzadors de la present exposició- un obscur equilibri de poder i lluita entre la natura i la humanitat. Bellesa, horror, desig, por, luxe, paranoia i plaer conformen Esplendor de la Nit de Guillermo Lorca”.

30 ANYS DE BCN’92

Casa Seat, fins al 6 d'agost

Últims dies per visitar, a la Casa Seat, una mostra que recull alguns dels principals moments dels considerats “millors jocs olímpics” de la història. Tot i que la qualificació pot semblar relativa, no havent estat aplicada només als jocs de Barcelona, el cert és que poques vegades -potser mai- s'ha pogut veure una implicació

tan intensa per part dels diferents estaments de la ciutat organitzadora, inclosa per descomptat la col·laboració altruista dels seus habitants. La imatge que es va projectar al món perviu 30 anys després a la retina de molts, locals i forans; la d'una ciutat dinàmica on conviu la cultura i l'obertura, la vida als espais exteriors i la cura de les arts. Els materials gràfics i audiovisuals que s'exhibeixen a la Casa Seat testifiquen el compromís d'una ciutat i la repercussió de l'èxit de convocatòria, amb la transformació de la fisonomia i els canvis socials i econòmics que va suposar. Els organitzadors pretenen il·lustrar “l'explosió creativa que va promoure i com el suport i la col·laboració de la ciutadania van ser imprescindibles per fer-los. Així mateix -prossegueixen- podràs observar com aquest esdeveniment va transformar la fisonomia i l'urbanisme de Barcelona i va suposar el despertar de la consciència sobre reptes socials que actualment són molt rellevants”.

‘PUNT EN EL TEMPS. MONÒLEG’

Imaginart, fins al 26 d'agost

Comissariada per Aglaya Nogina, la galeria Imaginart ofereix una mostra de creacions realitzades per 13 artistes ucraïnesos. Més enllà de la procedència comuna, destaca el fet que totes han estat confeccionades en data posterior a l'inici de la guerra. El gran

impacte que això va suposar es pot veure plasmat en moltes de les obres reunides a l'exposició que porta per títol “Punt en el temps”. Un títol que pot merèixer diferents interpretacions, però que en qualsevol cas assenyala la inflexió dramàtica que es produeix en un moment puntual, donant peu a una narrativa, cosa que els organitzadors assenyalen com a “la narrativa principal d'aquest monòleg”. Discurs o reflexió que lluny de ser unívoca o acrítica demostra diferents mirades -les d’Anastasia Leliuk, Lada Verbina. Sofia Golubeva, Anna Shabaltii, Anzhelika Palyvoda, Maria Soloviova, Anna Vereshchaka, Oleksii Scherbak, Valerya Vertiy, Jennifer Anorue, Maxim Vetris, Aglaya Nogina i Roman Nogin- que poden entendre's en forma de diàleg, cadascuna amb el seu llenguatge artístic, i - això sí- amb el teló de fons del conflicte. Els organitzadors també assenyalen els vincles dels artistes aquí reunits: “Aquesta exposició és un retrobament d'amistats que treballaven juntes a Ucraïna abans de la invasió russa. Cada artista hi narra una història o emoció particular fruit de la guerra a través dels seus propis mitjans i la seva mirada”.

CERVELL(S)

CCCB, fins a l'11 de desembre

La complexitat de l'òrgan considerat diferencial, en relació amb la resta d'animals, sembla inesgotable, inclús si mai abans la investigació científica havia assolit el nivell de coneixement actual. El títol de l'exposició inaugurada a finals de juliol al Centre de Cultura Contemporània de

Barcelona -que es podrà visitar fins a l'11 de desembre- insinua la pluralitat d'aproximacions per a comprendre'l: “El cervell humà és l’objecte més complex que coneixem i el que més incògnites genera tant a nivell científic com filosòfic. «Cervell(s)» explora com l’art, la ciència i la filosofia han estudiat i representat aquest òrgan fascinant al llarg de la història”. Aquesta senzilla explicació revela, però, el caràcter ignot del seu funcionament profund, cosa que dona peu a una sèrie de preguntes que la neurociència progressivament ha anat responent: “Per què hi ha cervells? D’on surt la consciència? I la creativitat? Què passa quan la ment emmalalteix? Es poden crear màquines intel·ligents? Què podem aprendre de la intel·ligència col·lectiva de les formigues”. L'exposició no només reflecteix aspectes fisiològics de l'òrgan que en el cas de l'espècia humana justificaria allò de sapiens sapiens -habilitant “la consciència, el pensament abstracte, el llenguatge , la imaginació, els somnis i la memòria”- sinó que es bolca en altres manifestacions neurològiques, en “altres ments més enllà de la humana: les intel·ligències artificials, animals i col·lectives, així com les d'organismes sense cervell”. Com és característic, en el cas de les exposicions del CCCB, la interdisciplinarietat, els diferents llenguatges o eines discursives permet reflectir aquella apassionant i inesgotable complexitat. Es tracta d'“un recorregut que combina material històric, científic i artístic, i que planteja preguntes obertes al visitant”. Comissariada per Ricard Solé i per Emily Sargent, l'exposició presenta al voltant de tres-centes peces, entre les quals hi ha disset instal·lacions d'art contemporani, obres audiovisuals, peces de col·leccions històriques i resultats de projectes de recerca científica, amb noms com els de Tomás Saraceno, Patrick Tresset, Ivan Franke, Daniel Alexander, Andrew Carnie, Christian Fogarolli o Greg Dunn, entre d'altres. Així mateix, es poden contemplar els dibuixos originals de neurones per Santiago Ramon i Cajal, edicions d'època de Vesalius i René Descartes. Com a complement audiovisual, la plataforma Filmin ha seleccionat una sèrie de pel·lícules vinculades a les diferents ramificacions de la temàtica, entre les quals títols com Her, Rainman, Drive my car, Millor impossible o Carretera perduda.

CINEMA I MODA

Caixaforum, fins al 23 d'octubre

Per molt evident que sigui la interrelació entre àmbits creatius tan dispars com el disseny de moda i la cinematografia, no és habitual dedicar una mostra conjunta, en què es posi en relleu la profunditat d'un vincle d'altra banda necessari.

Amb el protagonisme d'un dels noms principals de la indústria, com és el de Jean-Paul Gaultier -que exerceix de comissari i de director artístic-, Caixaforum de Barcelona explora els diferents aspectes de la simbiosi entre cinema i moda. Els materials que s'exhibeixen per il·lustrar-la són diversos, començant per descomptat amb roba i dissenys, però també fotografies, cartells i fragments de pel·lícules. “Més enllà de la mitomania –expliquen des del Caixaforum-, la proposta recorre els contextos de creació, tant dels vestits com dels films, i ens introdueix idees de modernitat, futur o erotisme. També ofereix un enfocament sociològic atès que aborda temes com són els moviments d’emancipació, en especial de la dona, i de quina manera es reflecteixen en la moda i la filmografia del seu temps”. A més d'incloure referències a pioneres com Gabrielle (“Coco”) Chanel, mostra la participació del mateix Gaultier en pel·lícules transgressores, o d'estètica atrevida, com les signades als 90 per Pedro Almodóvar.

MES SEGÜENT >

< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: