Agenda cultural Barcelona juliol 2022

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 07 / 22

GREC 2022

Diverses ubicacions, a partir del 29 de juny

Un any més, la confluència d'espectacles que es poden gaudir sota el segell de qualitat que garanteix la marca GREC resulta impactant. Tot i no poder entrar amb exhaustivitat en el detall dels criteris que ens mouen a recomanar una selecció en el marc d'aquest macro-festival cultural centrat en les arts escèniques, i assumint la possibilitat d'omissions difícilment justificables, esmentarem algunes mostres prou significatives de la present edició, desplegades majoritàriament al llarg de juliol. De fet, ja a finals del mes anterior val la pena recomanar la visita de la Nederlands Dans Theater al Teatre Grec, els dies 29 i 30, amb tres coreografies diferents, una de les quals obra de Marina Mascarell. Encara en l'àmbit de la dansa -una de les arts més presents en aquest festival- sembla obligada la menció a l'espectacle que protagonitzarà Israel Galván junt amb l'Escolania de Montserrat al Mercat de les Flors, els dies 2 i 3 de juliol, i que els organitzadors descriuen així: “El paisatge visual i sonor de Sevilla es converteix en moviment en un solo de dansa que s'ofereix en qualitat d'estrena mundial i que al·ludeix a la innocència infantil a partir de l'anomenat «Baile de los Seises» i de les veus de l'Escolania de Montserrat”. Encara que molt diferent en format, estil i propòsit artístic, durant els primers dies de juliol es podrà assistir a la posada en escena d'una obra de teatre capital, ubicada així mateix a Sevilla, i inspiradora de tantes altres versions del mite del seductor: El burlador de Sevilla de Tirso de Molina, en una versió intensa i adaptada als debats actuals, per part de la Companyia Nacional de Teatre Clásico i amb la direcció de Xavier Albertí, a l'escenari del Teatre Grec els dies 3 i 4 de juliol.

Altres obres clàssiques, aquests primers dies, que val la pena prendre en consideració són: Ein Volksfeind (Un enemic del poble) d'Henrik Ibsen, al Teatre Lliure de Montjuïc; el Tartuf de Molière, al Teatre Goya, amb la cridanera i versàtil intervenció de Pepe Viyuela al paper protagonista; o, per descomptat, l'atrevit Hamlet que s'ofereix a la sala Tallers el Teatre Nacional de Catalunya, amb una posada en escena i direcció de Chela de Ferrari, que adapta la cèlebre obra: “Quins són els somnis i les frustracions d'una persona amb síndrome de Down? Elles mateixes ens ho expliquen”. Chela De Ferrari utilitza el ser o no ser “per interrogar-se i per interrogar el públic sobre les persones amb síndrome de Down i sobre el paper que han de tenir a la nostra societat”. Una altra proposta teatral de gran interès, que eventualment podria sacsejar l'espectador i que es representarà del dia 7 al 10 de juliol, és la que porta per títol Aquellas que no deben morir. Creada pel col·lectiu escènic Las Huecas, “aposta per l'estètica del distanciament i explora amb esperit crític les estructures socials i polítiques que regulen la mort”. Pel que fa a les propostes musicals, entre els molts espectacles que criden l'atenció, cal destacar Bach to the Future 1.0, el dia 6 de juliol, en què la música de Johann Sebastian Bach i la intel·ligència artificial es retroalimenten des de “la col·lisió”, per emprar el terme que usen els organitzadors. Una proposta de la Cia. Rau, composta pel pianista Carles Marigó i Jaume Sangrà, una “companyia de creació especialitzada en el desenvolupament de projectes artístics en què la poètica de la música i el teatre físic es relacionen aportant una mirada particular i crítica de la realitat”. Diametralment distant en termes artístics, però encara impactant per a molts, és la Missa de Rèquiem de Wolfgang A. Mozart, que s'ha incorporat al cartell d'espectacles programats a la present edició del Grec, el dia 15 de juliol. Amb la participació de l'Orfeó Català, sota la direcció magistral de Simon Halsey, es podrà escoltar aquesta obra immortal al Palau de la Música amb una escenificació de Pere Faura. De temàtica comparable, l'Stabat Mater de Pergolesi, en aquest cas interpretat pel Cor de noies de l'Orfeó Català el dia 18 de juliol amb la direcció de l'especialista en música antiga Dani Espasa, és una altra de les obres clàssiques que més vívidament arriben a l'ànim de l'oient. Tornant de nou a una proposta limítrofa, que trastoca el sentit mateix del fenomen musical des de la creació de ritmes i sonoritats inaudites, la proposta de Frames i Albert Quesada titulada Desert sens dubte captarà l'atenció -i potser despertarà fascinació- del públic, els dies 16 i 17: “Dansa i música, en una experiència de so immersiu que reuneix uns instruments poc habituals, un coreògraf jove de trajectòria internacional i un grup de percussió dedicat al repertori de nova creació”. Un parell de recomanacions més, de signe diferent. D'una banda, la projecció del remake de West Side Story que va realitzar el 2021 Steven Spielberg podrà gaudir-se a l'aire lliure, al Castell de Montjuïc “la sala de projeccions més fresca”, després d'haver assistit al concert de LaKolmena, conjunt de percussionistes que imprimeixen ritmes trepidants, un espectacle “dinàmic i festiu, travessat per estils musicals diversos”. D'altra banda, a l'última setmana de juliol diferents espectacles de Flamenc tindran lloc al pati de la seu del Districte de Nou Barris, convertit “en un escenari dedicat al flamenc per acollir un festival creat l'any 2000 i que actualment gestiona l'associació barcelonina El Dorado”. El dia 23, en aquest sentit, actuaran les artistes Vanesa Aibar y María Marín, presentant Certidumbres, “un espectacle protagonitzat per una bailaora i creadora de Jaén que parteix del flamenc i la dansa espanyola per crear una dansa moderna i lliure”. En aquest mateix espai actuaran, en dies següents, artistes com Alba Carmona, Javier Colina, Pepe Habichuela, Andrés Marín, José Valencia o Raúl Cantizano, entre d'altres. Finalment, no podem evitar recomanar la representació del Paradís perdut de John Milton. Un clàssic del 1667 que, a la versió d'Helena Tornero, i amb direcció d'Andrés Lima, habilitarà una experiència d'alta intensitat emocional per als que s'acostin al Teatre Grec els dies 26 o 27 de juliol. La dramaturga Helena Tornero explica que “amb aquesta posada en escena voldria oferir al públic l'oportunitat de sentir-se part de la representació, viatjant al lloc de l'altre mitjançant les paraules de Milton i descobrir, així, quina part hi ha en cadascun de nosaltres d'àngel o de diable, d'home i de dona, de comediant o d'espectador”.

 

PAU CODINA

Palau de la Música, 26 de juliol

Una de les figures més destacades del panorama interpretatiu català, el violoncel·lista Pau Codina, podrà escoltar-se en recital individual a la sala gran del Palau de la Música, on ja ha actuat amb altres músics, conformant un conjunt de cambra. A pesar de la seva joventut, Pau Codina és una figura consolidada, reconegut

per la sonoritat que extreu del seu instrument i la coherència del seu fraseig. El programa escollit per a l'ocasió, exigent en l'aspecte tècnic i pròdig en al·licients des de la perspectiva de l'oient, permetrà que aflori la seva excel·lència musical, amb una notable amplitud de registres, des de la subtilesa a la contundència. S'iniciarà el recital ni més ni menys que amb la Suite núm. 5 en do menor de Johann Sebastian Bach, una immillorable manera d'endinsar-se en la complexitat expressiva que pot assolir l'escriptura per a violoncel. A més de convocar músics il·lustres vinculats a aquell instrument, com Gaspar Cassadó, autor d'una interessant Suite que data del 1920, es podran escoltar peces més properes al nostre temps, com la Sonata per a violoncel de Georg Crumb del 1955 o, sobretot, la peça Tombeau de Joan Magrané (Reus, 1988), compositor convidat pel Palau de la Música, i de qui s'han interpretat obres a diferents concerts al llarg de la present temporada.

QUARTET MOSAÏQUES AL LICEU

Gran Teatre del Liceu, 6 de juliol

Un dels conjunts de cambra més famosos de les últimes dècades, el Quator Mosaïques -fundat el 1987 per quatre membres de l'orquestra Concentus Musicus Wien, de Nikolaus Harnoncourt, moguts com aquella figura de la interpretació per la mateixa voluntat de desentranyar l'autenticitat artística - podrà escoltar-se en un format gens habitual.

Cadascun dels membres del quartet, que acostuma a tocar instruments històrics, es posarà al capdavant de la secció de cordes corresponent de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu per interpretar obres del classicisme vienès. Començant per una simfonia del període mitjà de Franz-Joseph Haydn, seguint per un portentós concert per a violoncel del menys conegut Anton Kraft, i concloent amb una de les simfonies més impressionants de quantes va compondre Wolfgang A. Mozart, el sobrenom del qual –“Praga”- va ser assignat en gest d'homenatge a la ciutat que tan bé va acollir l'estrena del seu Don Giovanni. Tot i que la Simfonia núm. 38 en re major, Kv. 504, no es troba inclosa al portentós tríptic amb què Mozart va concloure la seva composició per a orquestra simfònica, es tracta d'una obra sàviament estructurada i rica en contrastos, amb una narrativitat de començament a fi. Sense paraules, que permetin identificar què passa, des del primer moviment es fa evident un transport afectiu, es busca estimular la imaginació estètica de l'oient, sobreabundant en els clarobscurs atmosfèrics. Contribueix així mateix l'alternança entre un estil galant i les ombres del fatum romàntic, que s’insinuen fins i tot als passatges celebratius. L'escenificació dels estats d'ànim, anhels, pors i desitjos que escenifiquen les òperes mozartianes -pensem sobretot en la trilogia confeccionada al costat del llibretista Lorenzo Da Ponte- s'esbossa sense veus en una obra tan rica i misteriosa com la Simfonia “Praga”, concebuda en el context mateix del seu llegat més immortal.

FIQ (DESPERTA'T!)

Teatre Grec, 7 i 8 de juliol

Un espectacle que recomanem l'any passat, però que va haver de ser cancel·lat, és l'espectacle FIQ (DESPERTA'T!). Es recupera a la present i no menys portentosa edició de l'heteròclit -i no obstant coherent-

Festival Grec. Un festival que, com es pot llegir a l'extensa ressenya principal, presenta cares conegudes pel públic barceloní, però també dona cabuda a l'experimentació i ofereix propostes que procedeixen de diferents latituds, cosa que enriqueix l'experiència de l'espectador i li permet descobrir altres formes d'art. És el cas del Groupe acrobatique de Tanger, compost per una quinzena de joves seleccionats per formar part del projecte. Un espectacle vibrant, basat en la tradició acrobàtica marroquina, amb un dinamisme i un desplegament de mitjans audiovisuals que certament despertaran la sorpresa dels assistents, en la línia del que adverteix el títol. Els organitzadors incideixen en la “combinació de tradició i creació contemporània” d'una obra concebuda per Maroussia Diaz Verbèke, acròbata de corda, directora d'escena i especialista en circ.

FESTIVAL MOZART

L'Auditori, 7 de juliol / Palau de la Música, 16 de juliol

Després del tret de sortida, el dia 30 de juny -una jornada inaugural protagonitzada pel violoncel·lista Kian Soltani i la directora Stephanie Childress-, la segona data del Festival Mozart Nits d'Estiu tindrà lloc a la sala gran de l'Auditori, amb presència d'una artista de primeríssim nivell. Pensem en la violinista Nicola Benedetti, que interpretarà el Concert per a violí núm. 3

de Wolfgang A. Mozart. Una obra de període mitjà, composta durant la joventut, que evidencia l'equilibri clàssic i la seva habilitat per crear melodies dotades d'una espontaneïtat cridanera. El refinament i la pulcritud conviuen amb la llibertat expressiva que, encara que allunyada del romanticisme, donarà peu a una concepció de l'art molt més subjectiva, compromesa amb la sacsejada emocional i la promoció d'afectes que marquen a foc la consciència de l'oient. Beethoven és el convidat d'honor d’aquest Festival mozartià. La programació de la seva Simfonia núm. 4 en si bemoll evidencia precisament la consecució d'una revolució expressiva -per ell protagonitzat, ja al s. XIX, igual que Mozart havia completat el tram fins a aquella reforma estètica al XVIII. Una simfonia formalment impecable, però que incorpora l'agitació en un sentit quasi ontològic, passant de l'ordre al caos i del caos a l'ordre. Abans d'arribar a aquest moment, d’intensitat sonora trepidant, l'Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Lionel Bringuier, haurà interpretat, a manera d’introducció, una composició mozartiana reservada a les seccions de cordes. Una obra amb una intrahistòria particular, que reflecteix el modus operandi del compositor, com expliquen els organitzadors: “Mozart va escriure el seu Adagio i fuga per a cordes a partir d’una fuga per a dos pianos del 1783 a la qual va afegir un adagio. Una partitura que ens descobreix les claus d’una època dominada per la textura contrapuntística, tal com ocorre en els quartets de corda coetanis, i que serà determinant en la seva obra tardana”. La influència de Bach, encara que llunyana en el temps -i no especialment propera al seu tarannà com a creador- queda de manifest en aquesta peça, inclús si -com tot just dèiem- el salzburguès tendirà a posar en joc mitjans expressius ben diferents dels del Kantor de Leipzig. En aquest sentit, la tercera jornada del Festival Mozart, que tindrà lloc al Palau de la Música, comptarà amb la participació estelar de la soprano Julia Lezhneva, qui mostrarà la seva habilitat per a l'expressió d'afectes a través del cant amb una cèlebre ària de La clemenza di Tito, "Parto, ma tu ben mio", o l'emotiva peça amb piano obbligato “Ch'io mi scordi di te? - Non temer, amat bene”, Kv 505. Abans, i per plasmar el contrast amb la praxi d'altres creadors anteriors a Mozart, en el marc del seu mateix segle, podran escoltar-se àries de Gluck tan memorables com “Che faro senza Euridice”, així com l'obertura del seu ballet Don Juan, que dialogarà des de la distància amb l'obertura de l'última òpera que Mozart va compondre. Sota la direcció de Dani Espasa, especialista en la interpretació amb criteris històrics, al capdavant de l'OBC, aquest esdeveniment suposarà la culminació i la cloenda del Festival Mozart.

MICROÒPERES DE NOVA CREACIÓ

Gran Teatre del Liceu, 9 i 10 de juliol

Una ocasió única per descobrir, en dues dates consecutives -els dies 9 i 10 de juliol- el talent de quatre joves compositors: José Río-Pareja, Fabián Santcovsky, Marco Migó i Núria Giménez-Comas són els noms dels creadors de les microòperes, de 30 minuts cadascuna, que podran gaudir-se en

diversos escenaris del Gran Teatre de Liceu -la Sala Foyer, la Sala dels Miralls o el Teatrí- proposant un recorregut que abundarà a l'experiència immersiva, alhora facilitada pels mitjans posats en joc. És cridaner per exemple el cas de The Fox Sisters, obra de Marc Migó, inspirada per la història de les fundadores del moviment espiritista. Per realçar la trama, aquesta òpera de cambra està escrita per a soprano, mezzo, baríton i un trio de cordes particularment fosc (violí, violoncel i contrabaix), amplificat i connectat a un sistema d'altaveus que envolta tota l'audiència amb la finalitat de crear un efecte envoltant: el drama no passa només a l'escenari sinó a tot l'espai. S'hi aborden i desenvolupen, entrellaçades, qüestions com la postveritat, l'intercanvi de màscares i el feminisme. El projecte en què s'emmarca aquesta òpera -ÒH!PERA (Microòperes de Nova Creació)- ha estat possible gràcies a la col·laboració amb la Regidoria de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, el Disseny Hub Barcelona i les escoles de disseny de la ciutat per fomentar l’aprenentatge a través de la práctica. Àlex Ollé, que ha participat en algunes de les posades en escena més impactants del Liceu, les últimes temporades, exercirà de mentor d'aquests joves compositors. Vinculats tots ells d'una manera o altra a la ciutat de Barcelona, són els responsables d'escollir els seus llibretistes -destaquen per exemple els noms d'Elfriede Jelinek o Juan Mayorga per a les òperes Shadow. Eurydice Says o Entre los árboles, respectivament, als seus directors d'escena i musicals, comptant amb el suport d'aquelles escoles de teatre, disseny i arts aplicades per realitzar els seus muntatges. Els diferents actors que convergeixen en el projecte fan possible aquesta “primera oportunitat al Liceu per als creadors del futur”.

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 07 / 22

TRANSGRESSIONS DE LA CERÀMICA CONTEMPORÀNIA

Museu del Disseny, fins al 28 d'agost

La manipulació de la matèria que possibilita l'argila, la seva gran versatilitat, s'alia amb la imaginació i les possibles aplicacions en el món del disseny o de l'arquitectura. Queda manifest en el cas dels artistes reunits a l'exposició organitzada al Museu del Disseny, que s'atreveixen a la representació de realitats difícilment concebibles des del quotidià ús del pensament racional. El títol de la mostra apunta clarament a possibilitats extremes, que transcendeixen allò comunament acceptat, i els artistes convocats -Madola, Maria Oriza, Xavier Toubes, Àngel Garraza, Sophie Aguilera, Maria Bofill, Yukiko Kitahara i Roger Coll- certament demostren un gran atreviment amb les respectives contribucions. Tot i ser una de les formes d'art contemporani menys conegudes pel gran públic, des del Disseny Hub es proposen donar la difusió que mereix per atiar el conservadorisme que encara pesa en algunes concepcions sobre l'art com a “art elevat” amb suports o matèries “nobles”. Aquestes peces de ceràmica, que s'incorporen al Museu del Disseny, complementen la col·lecció ja existent, que suma més d'un miler d'objectes, i que -segons les paraules dels organitzadors- “posa l'accent en un moment creatiu de contrastos, crítica i reflexió sobre temes d'actualitat, on  les transgressions matèriques, tècniques i conceptuals  es fan evidents”.

 

 

 

DONES: DE RENOIR A SOROLLA

Museu Diocesà, fins al 25 de setembre

Fins al 25 de setembre es pot gaudir al Museu Diocesà de Barcelona, al costat mateix de la Catedral, d’una exposició on la representació de la dona és protagonista. Posant en relleu els canvis socials que esdevenen entre finals del s. XIX i principis del XX, els organitzadors de la mostra proposen un recorregut

expositiu que il·lustren diferents aspectes de l'univers femení, a partir de quadres obra d'alguns dels pintors més importants de les nostres latituds, com ara Ramon Casas, Santiago Rusiñol o Joaquín Sorolla, així com altres estrangers, de l'alçada d'Auguste Renoir. L’exposició també mostra l’obra de referents de l’escultura, com Josep Clarà, o Pablo Gargallo, i s'articula segons cinc àmbits temàtics, que també concerneixen amb més o menys importància un determinat gènere o tècnica artística: la dona i la intel·lectualitat, el retrat, l'univers interior, els nus i la conquesta de l'exterior. Així mateix, els organitzadors expliquen que la mostra incorpora una selecció de peces del fons del Museu Diocesà de Barcelona i recupera la memòria de dues dones extraordinàries que van viure a la Barcelona d'aquell temps: Dorotea de Chopitea i Sor Eulalia Anzizu.

MASSONS!

Palau Robert, fins al 28 d'agost

El caràcter exclusiu de les societats maçòniques, acompanyades sempre de cert secretisme i codis de coneixement reservat, ha donat peu a tota mena d'especulacions. Aquests dies, en què la mozartiana Zauberflöte esta sent representada al Liceu, podem recordar que són poques les obres d’art que han divulgat la seva existència històrica, i les seves característiques

fonamentals. La formació progressiva, amb l'objectiu d'una saviesa no dogmàtica, profundament humanística, resplendeix en aquella òpera, creada en ple Segle de les Llums. Però, més enllà de qualsevol forma de creixement personal, els vincles establerts entre els seus membres s'han viscut com un desafiament als poders fàctics. En aquest sentit, els organitzadors de la mostra que es pot veure al Palau Robert fins al 28 d'agost apunten que “els components de la maçoneria es defineixen com a lliurepensadors i, per aquesta raó, històricament han estat malvistos pel poder. La discreció al voltant de les seves pràctiques sovint s’ha convertit en secret per la persecució que han patit”. El visitant podrà descobrir, des d'una perspectiva històrica, els orígens d'una institució que data del segle XI, però que només assoleix la rellevància coneguda al s. XVIII. Comissariada pel periodista Enric Calpena i promoguda per la Direcció General de Difusió amb la col·laboració de la publicació Sàpiens “l'exposició -assenyalen els organitzadors- ha comptat amb l'assessorament i la complicitat de persones properes i vinculades a la maçoneria, com Josep Brunet, maçó i patró de la Biblioteca Arús, fundada per Rossend Arús, un personatge històric de la francmaçoneria catalana del segle xix”.

NAUFRAGIS

Museu d'Arqueologia, fins al 30 de juliol del 2023

“Al fons dels oceans, dels mars, dels rius i dels llacs del nostre país, del nostre planeta, s’hi amaga una memòria fascinant, una història submergida, que mereix ser coneguda, conservada i transmesa a les generacions futures". Amb aquesta afirmació tan contundent i atractiva es presenta l'exposició que el Museu d'Arqueologia de Barcelona,

a Montjuïc, ha titulat Naufragis. Es tracta d'una mostra de llarg recorregut, que es podrà visitar durant una mica més d'un any, i que il·lustra en seccions diferenciades el vessant de l'arqueologia que correspon a les troballes submarines: un món apassionant que revela dades fonamentals de la història de la humanitat. Estructurada en 4 grans àmbits, l'exposició -que els organitzadors destaquen com a idònia per a tots els públics- narra les aventures dels "exploradors del mar", s'acosta a la història "de vaixells i mariners", ensenya les tècniques requerides per a la investigació a "excavant sota l'aigua", i conclou amb la consciència de la rellevància d'"un patrimoni a protegir". Són més de 200 els objectes seleccionats, molts procedents de les excavacions realitzades pel CASC (Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya) durant els darrers 30 anys. Altres procedeixen de museus i col·leccions de tot el país, alguns dels quals mai han estat mostrats al gran públic. Pensant sobretot en els més joves, s’ofereix al visitant una posada en escena que evoca un fons marí, d’uns 1000 m², recreada amb realisme gràcies a elements audiovisuals. Els organitzadors posen èmfasi justificat -“Vine i escolta les històries que s’amaguen al fons del mar! Aprèn com treballen els professionals que es dediquen a l’arqueologia subaquàtica!”- per animar una visita que es planteja molt oportuna en aquest període de vacances imminent.

GUILLEM VILADOT

Fundació Vila Casas, fins al 2 d'octubre

La Fundació Vila Casas recupera a la seu dels Espais Volart l'obra de Guillem Viladot (1922-1999), un artista inquiet com pocs. Farmacèutic de professió a Agramunt, durant el seu temps lliure va assajar noves maneres de traslladar interrogants amb un llenguatge artístic personalíssim, que fascina per la constància i varietat de la

seva cerca. El títol de la mostra comissariada per Pau Minguet -Guillem Viladot. L'experimentació incessant- posa en relleu aquest tret, que il·lustra meravellosament una de les peces més cridaneres: un artefacte mecànic d'aspes, tipus ventilador, implementat amb subtils plomes d’ocell. Però no tot són instal·lacions, la seva obra és tan variada com oberta la seva creativitat, pel que fa al suport físic. L'acumulació d'artificis, en qualsevol cas, el va portar a crear un “museu amb totes les obres que anava confegint -destaquen des de la Fundació Vila Casas-, fruit de l’objecte trobat i de l’assemblatge”. Molts dels elements són peces de màquines o restes d'algun ésser viu, a les quals atorga un sentit nou, a la seva imaginativa vinculació. Precisament perquè no renuncia als seus orígens, “Viladot ens permet de fugir de les concepcions romàntiques o fins i tot condescendents sobre el món rural”. Els organitzadors destaquen alguns dels moments més importants de la seva trajectòria expositiva, com l'exposició del 1980 a la Galeria Maeght, per exemple. Lluny de ser un excèntric, insisteixen els organitzadors en el coneixement que tenia de les tendències creatives de l'època. Així, “reivindicar la figura de Viladot és remarcar que, des de la perifèria geogràfica, des d’un poble agrícola de l’Urgell, es podia estar al corrent de les experimentacions artístiques més radicals. Ell les va fer seves i les va transformar sense defugir mai les seves arrels”.

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: