“El potencial del sector audiovisual a Catalunya és enorme”. Aquesta és una de les reflexions que més han repetit aquest dilluns el director executiu de la fira de tecnologia audiovisual Integrated Systems Europe (ISE), Mike Blackman, i el president del Clúster Audiovisual de Catalunya, Miquel Rutllant, durant la seva participació en el cicle The New Barcelona – Moments Estel·lars, organitzat per The New Barcelona Post amb la col·laboració de CASA SEAT, Must Media Group, Barcelona Global i el Clúster Audiovisual de Catalunya.
En opinió dels dos dirigents, la indústria audiovisual està cobrant cada vegada major rellevància a nivell global i Barcelona parteix d’una posició privilegiada per ser un actor significatiu en aquest sector si adopta les mesures necessàries per facilitar i incentivar l’aterratge d’empreses internacionals, atraure talent i construir infraestructures clau que permetin accelerar el creixement d’aquesta activitat, que no només és rellevant des d’un punt de vista econòmic, sinó també social i cultural. “A poc a poc, Barcelona treballa per convertir-se en una de les ciutats més destacables en termes audiovisuals”, ha constatat Blackman, considerat com una de les persones més influents d’aquest sector a escala global.
Durant la conversa que han mantingut amb el periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira, tant l’artífex del saló ISE —que va aterrar a Fira de Barcelona l’any 2021 procedent d’Amsterdam— com el president del clúster s’han esmerçat en explicar que el sector audiovisual no té a veure només amb el cinema i les produccions per televisió, sinó que es tracta d’una indústria que forma part de la vida quotidiana dels ciutadans i que no deixa de créixer gràcies a l’auge del teletreball, la telefonia mòbil i noves tecnologies com la intel·ligència artificial i la realitat aumentada.
“Molta gent encara pensa en el sector audiovisual com quelcom limitat al cinema i a la televisió. Però la tecnologia és la principal palanca pel desenvolupament audiovisual arreu, ja que han aparegut noves formes de comunicar-nos a través de la tecnologia audiovisual que fa uns anys ens haguessin semblat ciència-ficció“, ha destacat Rutllant en referència a la generalització d’aplicacions com Zoom, Teams o Meet. “Estem rodejats de pantalles d’informació pels carrers, aeroports i estacions de tren, però em quedo bloquejat quan algú em diu que nosaltres som una fira de pantalles… no, no venem productes, venem solucions audiovisuals que integren software, càmeres, pantalles i tota mena de tecnologies que transformen la informació i milloren l’experiència de l’usuari. El contingut és bàsic pel sector audiovisual, que, el que fa, és empaquetar aquest contingut de la millor manera possible”, ha explicat Blackman.
“El sector audiovisual en l’àmbit mundial —ha afegit el director de l’ISE— mou uns ingressos d’uns 340.000 milions de dòlars; d’aquesta xifra, 80.000 milions d’euros es generen a Europa. El rànquing europeu està liderat pel Regne Unit, seguit d’Alemanya, França, països escandinaus, Benelux, Itàlia i Espanya, és a dir, Espanya forma part dels 10 països punters a Europa en la indústria audiovisual. Som una indústria amb un enorme valor financer que, a més a més no deixa d’augmentar, amb creixements sostinguts. És un mercat que està florint i que interactua amb molts altres sectors i això és part del seu valor. Cada vegada més, tot el que fem de manera quotidiana implica l’ús de solucions audiovisuals”.
En aquest context, Miquel Rutllant ha justificat la necessitat d’enfortir aquest sector a Catalunya i ha reivindicat el rol que juga el Clúster Audiovisual per fixar objectius a llarg termini que condueixin a l’èxit. “Estem parlant d’una indústria que és molt important a Catalunya, i a tot el món; és un sector rellevant des del punt de vista econòmic, però també ho és des d’una òptica social i estratègica, perquè no em puc imaginar una regió, un país o una ciutat que no doni valor al sector audiovisual. Sense un sector audiovisual robust i potent serem simplement espectadors de continguts que han estat produïts a altres llocs del món i què passarà doncs amb la nostra cultura o amb la nostra manera de viure? Per això és rellevant des del punt de vista econòmic, cultural i social tenir un clúster com aquest”, ha argumentat.
Segons Rutllant, “el Clúster Audiovisual de Catalunya té per objectiu desenvolupar el sector de la indústria audiovisual catalana des del punt de vista econòmic i estratègic”. “Treballem per tenir una indústria audiovisual robusta i per prendre decisions sobre l’estratègia més adequada que hem de dur a terme a Catalunya per aconseguir objectius a llarg termini”, ha apuntat, després de recordar que existeixen també clústers audiovisuals al País Basc, Navarra, Canàries i Aragó, amb qui treballen conjuntament.
Mike Blackman ha subratllat que “el potencial de creixement enorme del sector audiovisual a Barcelona i Catalunya” va ser un dels principals motius que els van fer triar la ciutat per celebrar el saló ISE, ja que “Amsterdam, on ens anava molt bé i és una ciutat fantàstica, es va convertir en una ciutat massa petita per un saló que ha crescut molt i que aquest 2024 celebrarà el seu 20è aniversari”. “Barcelona té una posició important, és un hub del sud d’Europa i també del nord d’Àfrica, amb un bon port i aeroport. Cada vegada més empreses asiàtiques creiem que vindran a Barcelona a fer negocis, i per això ens vam traslladar aquí. Veurem com cada vegada més empreses iniciaran operacions a Barcelona i això implicarà creació de llocs de treball, ingressos i un enfortiment de l’economia”.
Quan ISE va prendre la decisió de marxar d’Amsterdam es van estudiar múltiples ciutats europees, mesurant paràmetres com la seva planta hotelera, facilitat de transport, idioma, infraestructures firals, cost de la vida i connexions internacionals. “D’aquest treball vam extreure una llista de deu ciutats europees amb capacitat per acollir l’ISE i vam preguntar als nostres clients sobre què aporta valor afegit a una fira. Un cop analitzades les respostes vam veure com Barcelona estava en un punt intermedi superior, però, en termes d’hospitalitat i d’ambient, és a dir, en els principals factors que donen valor afegit a una fira, Barcelona estava en primera posició i era molt bona opció. La ciutat, però, va rebre una baixa puntuació en el tema de l’idioma. Però això, avui en dia és una fal·làcia, la meva experiència personal és que la interacció aquí és també molt fàcil”, ha constatat Blackman.
El president del Clúster Audiovisual de Catalunya ha fet valdre, precisament, el gran atractiu que té la capital catalana en l’àmbit de les fires i congressos, un sector que afavoreix clarament a la indústria audiovisual, ja que és un gran client d’aquesta tecnologia. “Barcelona és i serà una de les ciutats més importants del món pel que fa a l’organització d’esdeveniments empresarials i d’oci i, evidentment, en tots aquests esdeveniments hi ha molta tecnologia audiovisual al darrere. Tot és audiovisual avui en dia i, per això, el potencial de creixement del sector és enorme, cada vegada van sorgint noves funcionalitats audiovisuals que faran que, en un futur, sigui un sector encara més robust”, ha afirmat Rutllant.
Infraestructures, cabdals pel futur del sector
En aquest punt, ha reivindicat la necessitat de disposar d’infraestructures i parcs audiovisuals d’alt nivell per poder competir amb les grans capitals audiovisuals internacionals. “Si volem estar a la primera lliga i tenir un paper destacat en el món audiovisual haurem de tenir aquestes infraestructures. Què ens falta a Barcelona? Una infraestructura que faciliti la producció de nous continguts audiovisuals. En aquest sentit, tenim bones notícies, ja que hi ha un projecte promogut pel Govern, el Catalunya Media City, que preveu construir una gran infraestructura audiovisual a les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs i això és una molt bona notícia perquè exercirà com a vaixell insígnia del sector audiovisual. El pla del Govern és acabar-lo l’any 2030″, ha avançat. Rutllant ha reivindicat també l’ampliació del parc audiovisual de Terrassa i ha afegit “que ens calen molts més estudis de so, uns 15.000 o 20.000 metres quadrats addicionals, per poder competir amb els altres hubs a escala global. Les infraestructures són un aspecte cabdal en el futur del nostre sector”.
Per Mike Blackman, “projectes com el de les Tres Xemeneies són fars que posaran Catalunya al mapa del sector audiovisual i parlaran del seu potencial”. El director de l’ISE ha posat també l’èmfasi en el fort creixement que estan tenint a Barcelona altres negocis estretament vinculats amb l’audiovisual, com el sector dels videojocs o dels esports online. “Hi ha molts mercats grans que estan creixent aquí. Catalunya mai no serà un lloc on desembarquin les enormes empreses de producció; algunes potser sí, però no les més grans, ja que tot això anirà cap a l’Àsia, per les economies d’escala, que allà són increïbles. Ara bé, Barcelona té una enorme potencial en distribució i creació de continguts i també és una ciutat on se celebren grans conferències i fires, i no ens oblidem dels concerts que tenen lloc a Barcelona, és un tema increïble, l’audiovisual hi té molta presència en els concerts!”, ha afegit.
“Encara potser esteu una mica enrere respecte a altres indrets del món, però teniu un fort potencial de creixement. No podem dir que Barcelona sigui la capital mundial de l’audiovisual, bé, durant la celebració de l’ISE al gener sí que ho serà, perquè tothom serà aquí, però durant la resta de l’any no ho sé, però a poc a poc Barcelona treballa per convertir-se en una de les ciutats més destacables en termes audiovisuals”, ha considerat l’executiu, amb una clara voluntat d’aixecar l’autoestima de la ciutat, que considera que massa sovint es menysté. “Aquí hem rebut molt suport i escalf per part de totes les Administracions; aquest suport institucional és molt superior al d’altres llocs d’Europa i això reforça la nostra decisió de quedar-nos a Barcelona”, ha sentenciat.
Per Rutllant tenir a Barcelona una fira tan important com l’ISE “és bàsic i fonamental per la nostra imatge de ciutat i de marca, perquè és una fira que té molta rellevància internacional i que va associada a conceptes com innovació i tecnologia”. Blackman ha avançat que en l’edició que tindrà lloc entre el 30 de gener i el 2 de febrer de 2024 tindrà protagonisme la tecnologia 16K o les noves pantalles de leds transparents. També es preparen accions amb la Copa Amèrica de Vela i es farà una demostració de com serà la classe del futur i sobre com la tecnologia transformarà el sector de l’educació. “Sempre penso que és una llàstima que el públic general no pugui venir a la fira, ja que tot el que presentem afecta a la ciutadania i és un saló on es pot aprendre moltíssim i constatar la rellevància que tenen les solucions audiovisuals”, ha dit Blackman.
Un altre de les novetats que prepara ISE per 2024 és una cimera entre Europa i Amèrica Llatina per reunir a empreses i administracions públiques i intercanviar bones pràctiques. “Serà un esdeveniment fantàstic que ens permetrà estar a la cúspide de la piràmide i poder incidir en com serà el sector en el futur”, ha explicat.
“L’any que ve celebrarem el nostre 20è aniversari, 20 anys d’ISE, una fira que no ha deixat de créixer. Volem mantenir un creixement mitjà del 15% en nombre d’expositors, metres quadrats i visitants. Volem una fira encara més gran i espectacular per contribuir també a la ciutat. Esperem que vinguin més empreses a Barcelona, a distribuir o a obrir delegacions, però s’han de tenir bons incentius per aconseguir que més companyies s’instal·lin aquí”, ha reflexionat Blackman. “El nostre objectiu últim és ser un fòrum en el qual la indústria s’ajunti per decidir què vol fer amb el seu futur, és a dir, volem debatre sobre el que volem que passi”, ha conclòs.
Exportem talent, però també cal atraure’n
Finalment, Rutllant ha posat també sobre la taula la necessitat d’atraure talent i ha defensat l’adopció de mesures fiscals per facilitar l’arribada d’aquests professionals, com ha fet el Govern del Quebec, que sufraga fins a un 30% dels salaris dels treballadors del sector audiovisual. “A Catalunya tenim algunes de les millors escoles d’audiovisuals d’Europa des d’un punt de vista de formació tècnica i, per tant, el que estem fent és exportar talent al mercat audiovisual global. Molts dels alumnes quan acaben marxen a Londres o a Los Angeles i a altres ciutats audiovisuals del món. És una realitat que estem exportant més talent que atraient-ne”, ha exposat.
Segons el president del clúster, “exportar talent ha de ser compatible en importar també talent”. “És molt i molt important atreure talent, tant alumnes com professionals. Les administracions estan treballant molt bé i Barcelona Global està fent també una tasca excel·lent de comunicació amb les administracions per traslladar aquest missatge i aconseguir incentius fiscals que facilitin que noves empreses i professionals s’estableixin a Barcelona i a Catalunya”, ha finalitzat Rutllant.
