Treballar a distància; realitzar gestions a través d’un teclat; demanar cita al metge amb el mòbil; emprendre des de casa. Gestions i activitats quotidianes a les quals ja està acostumada gran part de la població. És tan habitual que molts ja no posen en valor la possibilitat de tenir el món a l’abast amb només encendre el terminal i connectar-se a Internet. A més distància de les grans ciutats, més excepcional és aquesta realitat. Les grans poblacions disposen no només d’accés a connexions d’alta velocitat com la fibra òptica, sinó que poden triar entre multitud d’operadors que l’ofereixen. Diferent és en petits municipis: aquests operadors no obtindrien rendibilitat econòmica, per la qual cosa l’accés a la fibra acostuma a ser un privilegi en determinades poblacions.
Xarxa Oberta de Catalunya (XOC) combat aquesta realitat i posa la fibra òptica a l’abast de municipis als quals no arribarien altres operadors. La Generalitat va impulsar el projecte amb la intenció de proporcionar al Govern una xarxa neutra de telecomunicacions basada en la fibra òptica, l’any 2010. L’objectiu? Connectar 745 seus de la Generalitat. I es va proposar fer-ho de “la forma més capil·lar possible”, segons el gerent de XOC, Jordi Tortosa. Així, en lloc d’optar per contractar serveis a operadors externs per connectar les seves seus, el Govern va decidir desplegar la seva pròpia fibra, a través de XOC. “La Generalitat va tenir una visió en el seu moment, i repercuteix directament en el territori”, proclama Tortosa.
La xarxa promou la competència en les zones més desfavorides pel que fa als serveis de telecomunicacions
L’opció de desplegar la pròpia xarxa era inicialment més cara que la de recórrer a tercers operadors, però el Govern va plantejar el projecte per a fer-lo rendible. Ho va articular de tal manera que l’excedent de capacitat de la xarxa es posa a la disposició del mercat majorista d’operadors. Aquest sistema ha facilitat l’aparició de petits operadors, que s’han creat i “s’han modernitzat gràcies a iniciatives com aquesta”. Oferint serveis a aquest mercat majorista, XOC ha fomentat la creació d’una xarxa de fibra de nova generació a Catalunya.
D’aquesta manera, promou la competència en les zones més desfavorides quant als serveis de telecomunicacions, i porta la connectivitat amb fibra a municipis als quals els operadors no arribarien per si sols. En concret, la xarxa té serveis actius en prop de 300 municipis. Per motius regulatoris, té limitat el seu àmbit d’actuació a 483, pel fet d’haver incorporat actius públics en la seva creació. D’aquests municipis, XOC arriba a 298. Són aquells en els quals la Generalitat té alguna de les 745 seus que connecta la xarxa, o poblacions per les quals passa la fibra dirigida a la seu. Si la infraestructura i la xarxa ho permet, es connecta també el municipi de pas, però no sempre és tècnicament possible.
Col·laboració público-privada
A través del seu funcionament, XOC té garantits els seus ingressos a través de la connexió de les seus de la Generalitat, i registra ingressos variables en funció de la seva activitat majorista. Tortosa posa en valor que es tracta d’un exemple de col·laboració público-privada, i és que XOC és una concessió administrativa del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya (CTTI), i des de l’any 2018 pertany al grup Cellnex, el principal operador d’infraestructures de telecomunicacions d’Europa.
“La col·laboració público-privada funciona molt bé i permet precisament aportar solucions de connectivitat en el territori, en zones en les quals, si no es fes d’aquesta manera, no es faria”, afegeix Tortosa, que destaca que la xarxa dona servei a llars, empreses i operadors: “Tot això es necessita perquè el país estigui connectat”.
Més població i menys atur
Aquesta connectivitat afavoreix la cohesió territorial i elimina la distància com a element diferenciador i desavantatjós. I ho aconsegueix aportant solucions de connexió d’alta qualitat en zones de baixa densitat de població. Així, la xarxa pretén avançar en la igualtat d’oportunitats i impulsar el teixit econòmic i el progrés social a Catalunya, vertebrant el territori. “Quan un territori està connectat, possibilita en gran mesura l’activitat econòmica i fixa la població en l’indret”, destaca Tortosa.
A més, la xarxa contribueix a disminuir la taxa d’atur, com indica l’Estudi d’Avaluació de l’Impacte del Pla d’Infraestructures Digitals a Catalunya. Elaborada l’any 2021 per la Universitat de Barcelona (UB), la investigació també assenyala que l’augment de cobertura amb fibra òptica contribueix a incrementar els habitants dels municipis: una pujada de l’1% de la cobertura aporta un 0,4% més de població. L’estudi conclou que el desplegament de la fibra de XOC ha millorat el benestar social i que ha ofert un bon retorn a la societat d’acord amb els recursos dedicats. En concret, indica que, per cada euro públic d’inversió en la xarxa, la societat rep un retorn net de 12,38 euros.
L’augment de cobertura amb fibra òptica contribueix a incrementar els habitants dels municipis
Aquesta activitat de XOC es veu complementada per la fibra que desplega la Generalitat directament a través d’un projecte que va impulsar després de la pandèmia. El Govern va llançar un pla per a connectar totes les capitals de comarca i altres municipis amb la seva pròpia fibra, però aquesta beu de la infraestructura de XOC. “Es ramifica com un arbre: XOC va construir el primer tram del tronc i les branques principals, mentre que la Generalitat desplega altres trams del tronc i els branquillons”, de manera que un projecte es complementa amb l’altre, segons Tortosa. Aquesta xarxa global de la Generalitat supera els 5.200 quilòmetres de fibra òptica pública, a través d’una iniciativa a la qual s’han destinat uns 100 milions d’euros. L’objectiu del Govern és connectar de cara a 2024 el 98% de la població catalana, mitjançant 7.000 kilòmetres de fibra.
Del macro, al micro
XOC presta aquests serveis passant també per un altre objectiu: donar connexió als grans centres de processaments de dades que s’estan implantant a Catalunya, com el Barcelona Cable Landing Station (CLS). L’estació d’aterratge de cables submarins de telecomunicacions opera des d’octubre de 2022 des de Sant Adrià de Besòs com un centre d’interconnexió i una gran sortida a Internet. XOC ha incorporat recentment aquest node com un nou punt de la seva xarxa. D’aquesta manera, connecta “el macro amb el micro”, posant les millors connexions a l’abast dels habitants de petits municipis. “Si un volgués, podria connectar-se des de Llavorsí al cable submarí, i sortir a la resta del món” amb la velocitat que aquest li proporciona i sense la necessitat d’haver de recórrer a intermediaris. A més del CLS, XOC té identificada més d’una quinzena de Datacenters a Catalunya: actualment en té 13 connectats i tres més en projecte.
La xarxa promou aquestes connexions amb l’objectiu d’acostar a tot el territori català l’ecosistema de connectivitat que generen aquests centres capdavanters, situats en gran part en la metròpolis barcelonina. Així, petits municipis, zones rurals i poblacions disseminades a les quals no arribaria cap operador entren en connexió amb les instal·lacions i xarxes més potents, contribuint a la cohesió i igualtat territorial i vertebrant el conjunt de pobles i ciutats catalanes.
