L’aviació comercial només té dues estacions anuals. Diumenge 29 va començar la d’hivern i aquest mateix dilluns 30 Barcelona estrena una nova ruta intercontinental: Kuwait City. L’aerolínia estatal de Kuwait, país del golf aràbic, ha apostat per l’Aeroport del Prat dins d’un pla d’expansió que a Europa inclou des d’aquest hivern les capitals d’Alemanya i Catalunya.
Amb l’aterratge del vol KU135, Kuwait Airways arrenca operacions de manera regular a Barcelona. La seva arribada la converteix en la quarta aerolínia de la regió en volar a aquest aeroport després d’Emirates, Qatar Airways i Etihad. Amb els seus vols, aquestes companyies permeten connectar mitjançant els seus hubs a Dubai, Doha i Abu Dhabi, no només amb els seus propis països, sinó amb un bon nombre de destinacions a l’Àsia, Oceania i fins i tot Àfrica. La intenció de la companyia que s’estrena avui a El Prat és similar.
Amb l’enllaç des de Barcelona a l’aeroport internacional de Kuwait, aquesta aerolínia no només vol unir ambdues ciutats, cosa que ja de per si és interessant, car els kuwaitians estan entre els més viatgers dels països àrabs, sinó que també es vol aprofitar la connectivitat i alimentar els seus propis vols. Des de la companyia ja s’ha estudiat i definit clarament que una de les demandes més importants a Barcelona són els enllaços des de i cap a l’Índia i el Pakistan, a més de Tailàndia, les Filipines i Malàisia.
Barcelona es converteix des d’avui en el tercer destí que Kuwait Airways opera a l’estat espanyol i aquest esdevé alhora l’estat europeu amb més presència de l’aerolínia. El 2022 la companyia va començar a volar a Madrid després de dècades d’absència i els vols d’estiu entre Màlaga i Kuwait City ja són una tradició des de fa anys per la important presència de turisme i altres interessos àrabs a l’àrea de la Costa del Sol. Barcelona va estar des de fa temps en el focus de la companyia i finalment ha estat aquest 2023 quan s’ha decidit a obrir aquest destí, el vintè a Europa, pràcticament alhora que a la capital d’Alemanya.
Tres freqüències setmanals
L’operativa a El Prat arrenca de manera prudent. Inicialment, seran tres freqüències setmanals i l’avió usat per a la línia serà l’A320neo, la darrera generació d’avions de passadís únic d’Airbus. Aquest model és bessó als que volen Lufthansa, Iberia o Vueling als seus serveis amb Barcelona, tot i que en el cas de l’àrab, la diferència rau en la configuració interior de l’aeronau. Per establir una comparativa clara, si els A320neo de les europees porten entre 180 i 186 seients, els Airbus d’aquest tipus que opera Kuwait tenen 134 butaques, de les quals, dotze són d’una autèntica classe business, amb les tres primeres files en configuració 2-2 i les 20 restants amb sis butaques per fila i un més que raonable espai entre seients, fet a agrair en vols que estaran entre les sis i set hores, depenent si es vola cap a l’est o l’oest.
A la primavera de 2024, la companyia al-Khuṭūṭ al-Jawiyyah al-Kuwaītiyyah farà 70 anys. Com tants negocis de principis i mitjans del segle XX a Àsia i Orient Mitjà, aquest tenia una important presència britànica al seu capital i, de fet, una filial de la BOAC, companyia anglesa predecessora de l’actual British Airways, va ser clau per enlairar l’aviació al país dels Al Sabah, la dinastia que governa Kuwait des de la meitat del segle XVIII. Després d’una dècada operant, la companyia va passar a ser completament estatal i va començar a volar amb avions de reacció com el britànic Comet 4, el primer jet comercial de la història, tot i que després va optar per operar Boeings, com els 707, 727 i 747. Més endavant també fou client de l’europea Airbus amb els seus primers models. Amb aquesta flota es va convertir en un rellevant actor de l’aviació a la regió i va aconseguir tenir una xarxa de vols considerable.
Kuwait vol maximitzar les activitats no relacionades amb el petroli, involucrar més el sector privat i identificar els aeroports com a catalitzadors del creixement econòmic en general
La invasió de Kuwait per part de l’exèrcit Iraq, dirigit per Saddam Hussein l’estiu del 1990, va afectar de ple aquesta companyia: va perdre 15 avions i el seu centre d’operacions va quedar destrossat per diferents bombardejos i atacs. L’annexió d’aquest país a l’Iraq va crear un estat brevíssim que va durar només unes setmanes: la República de Kuwait, transformada després en la governació de Kuwait, que en aquest cas va durar uns mesos. El final de la ja llunyana primera guerra del Golf va restituir el govern anterior a la invasió i des del 1991 es van començar a recompondre en un llarg procés les estructures d’aquest estat, inclosa l’aerolínia que avui s’estrena a Barcelona.
Actualment, Kuwait Airways té 32 avions: una desena de Boeing 777, set Airbus A330 i 15 Airbus A320. En els darrers anys s’ha aconseguit baixar l’edat mitjana de la flota a 5,7 anys. Tot això ha anat en paral·lel a una millora substancial en els serveis a bord i a terra, canvis assumits per afrontar la forta competència d’altres companyies que operen als mateixos mercats i per estar a l’altura d’un aeroport que vol tornar a ser un dels més importants de la regió. L’any passat 14,5 milions de passatgers van fer servir el Kuwait International, mentre que aquest any s’aspira a arribar a un milió més i les obres d’ampliació de pistes i terminals noves van pel camí d’un creixement generalitzat. Com en el cas de Bahrain, el govern kuwaitià comparteix una visió econòmica amb aquest país del golf: maximitzar les activitats no relacionades amb el petroli, involucrar més el sector privat i identificar els aeroports com a catalitzadors del creixement econòmic en general. I en aquest pla d’estat ha entrat tenir fins i tot un enllaç directe amb Barcelona.
Una història poc recordada
L’arribada de Kuwait Airways a Barcelona no implica que sigui la primera vegada que es facin vols regulars directes entre El Prat i el Kuwait City. Fa gairebé 45 anys, Iberia va iniciar una campanya mirant a l’est molt centrada a volar cap a països productors de petroli. Va ser un pla que es va dissenyar en temps en què el diplomàtic Manuel Prado i Colón de Carvajal va presidir l’aerolínia espanyola i després van ser executats per l’equip del seu successor, l’enginyer aeronàutic Enrique de Guzmán Ozámiz. Entre 1979 i principis dels 80 Iberia va arribar a volar a Trípoli, Abu Dhabi, Jeddah i fins i tot Kuwait. Aleshores els vols tenien origen a Madrid, tot i que de camí a l’est sempre feien escala a Barcelona, tant a l’anada com al retorn.
Des d’avui, Barcelona i Kuwait tornen a tenir servei directe.
