HP s’ha proposat revolucionar el sector de la indústria en l’àmbit global des del campus de Sant Cugat del Vallès, on hi ha la seu mundial de la seva divisió d’impressió 3D o de fabricació additiva. Segons avança a The New Barcelona Post la companyia, els enginyers que treballen en aquestes instal·lacions “han desenvolupat entre el 2011 i el 2022 més de 600 invencions en el camp de la impressió 3D, fet que s’ha traduït en un resultat de més de 2.000 patents d’aplicacions registrades que han contribuït de manera decisiva a l’evolució i l’acceleració d’aquest negoci a escala mundial”.
“La impressió 3D reinventarà tota la indústria”. Així de contundent s’expressa Didier Deltort, president de la divisió de Personalització i Impressió 3D d’HP, que ens rep en una sala plena de peces de tota mena que han estat fabricades amb aquesta innovadora tecnologia, que la multinacional nord-americana va decidir abraçar fa menys d’una dècada i que ja s’ha convertit en una de les àrees de negoci de més creixement dins del grup.
“Aquesta unitat va néixer fa només set anys, i, des de llavors, HP ha destinat una inversió molt important per convertir-la en una de les seves àrees de més ràpid creixement. Confio que, en el futur, es convertirà en una de les divisions més grans del grup, el potencial de la fabricació additiva, que ara ja mou 15.000 milions de dòlars a tot el món, és enorme, estem davant d’una indústria que creix globalment impulsada per HP i pels desenvolupaments que fan els enginyers del campus de Sant Cugat, on hem concentrat l’R+D global de l’àrea de 3D”, explica Deltort, que aquest mes fa dos anys que ocupa el càrrec.
Segons l’executiu, “la personalització és el futur” i gràcies a la tecnologia d’impressió 3D, que arribarà a tots els sectors, “tot podrà ser personalitzable” i emergiran multitud de nous models de negoci. “Ja no comprarem més un parell de sabates, comprarem un servei de calçat i anirem rebent a casa nous models de sabates personalitzades en funció de la nostra petjada o de les dades captades amb els sensors que hi haurà dins de les soles”, exemplifica.
En una de les primeres entrevistes que concedeix des de la seva arribada a Catalunya, Deltort ens mostra tota mena d’articles impresos amb les màquines que HP ha desenvolupat a Sant Cugat gràcies a les més de 600 invencions i 2.000 patents desenvolupades pels enginyers del centre. Calçat esportiu, plantilles, alineadors dentals, ulleres d’esquí, putters de pals de golf, anells, arracades, filtres d’aire, vàlvules, equipament mèdic, pròtesis ortopèdiques o motlles de precisió per fabricar sofisticats envasos de polpa de paper, són només algunes de les peces fabricades amb les impressores del grup.
Fa un any, HP únicament comercialitzava impressores per a la producció de peces de plàstic, però el setembre del 2022 va llançar al mercat la HP Metal Jet, una impressora que fabrica peces d’acer inoxidable, fet que multiplica exponencialment l’abast de la fabricació additiva. Al capdavant d’aquesta nova àrea d’impressió 3D en metall hi ha el directiu català Ramon Pastor, que també exerceix les funcions de director general de tot el campus d’HP a Sant Cugat, on treballen més de 2.500 persones de fins a 65 nacionalitats.
Cal tenir en compte que, a més de ser la seu global de la divisió d’impressió 3D, a Sant Cugat també hi ha la seu mundial d’impressió de gran format de la multinacional radicada a Palo Alto (Califòrnia). És, precisament, aquesta gran experiència acumulada amb les impressores industrials destinades al sector de les arts gràfiques la que ha permès desenvolupar al centre barceloní les noves màquines 3D, que es produeixen en una fàbrica situada a Singapur. En aquest traspàs de coneixements del gran format al 3D han estat claus enginyers com David Claramunt, cap d’R+D de l’àrea 3D, que treballa des de fa 30 anys a l’HP Sant Cugat.
Didier Deltort avança que els enginyers del grup ja treballen en la incorporació de nous metalls perquè les impressores puguin fabricar també peces de coure, alumini o titani. “La impressió 3D suposa una disrupció industrial majúscula. A més de la personalització massiva i d’aflorar nous models de negoci, permet crear valor a múltiples sectors i obtenir una cadena de subministrament més eficient i flexible”, destaca l’executiu francès, que ha desenvolupat tota carrera professional en l’àmbit de la tecnologia mèdica. Abans de fitxar per HP el 2021, havia treballat a múltiples països per a companyies com Zimmer Biomet, Boston Scientific, GE Healthcare, Philips i Agilent, encara que els seus inicis van estar vinculats a l’antiga Hewlett-Packard.
“He tornat a HP després de 25 anys per posar-me al capdavant d’una divisió que és superexcitant intel·lectualment i que em permet aprendre coses noves cada dia”, explica, després d’assenyalar que la seva llarga etapa al sector de la tecnologia mèdica li ha permès comprendre “el poder” que té la fabricació additiva aplicada als múltiples sectors industrials.
Deltort detalla alguns dels grans avantatges competitius que ofereix la producció 3D i que resumeix en “més velocitat, reducció de costos, menys emissions de CO₂ i més proximitat als clients”:
- Atorga rapidesa, més agilitat en el desenvolupament de productes. No cal utilitzar motlles i matrius, que són molt costosos i requereixen temps, ja que cada prototip exigeix un motlle diferent. A més de rapidesa, la impressió 3D ofereix llibertat per dissenyar i personalitzar qualsevol cosa, no hi ha límits, com sí que passa amb tècniques tradicionals com la forja o la injecció de plàstic.
- Alleugereix el pes dels materials, cosa que es tradueix en un estalvi d’energia i, en conseqüència, en una major sostenibilitat.
- Possibilita una cadena de subministrament més flexible i eficient, apropant la producció al client final. Per tant, es redueixen els costos de transport i s’emet menys CO₂.
- No cal fabricar recanvis, ja que es poden imprimir les peces quan es necessitin. És a dir, els recanvis deixaran d’ocupar magatzems i seran substituïts per un catàleg digital de peces.
El directiu exposa dos grans frens per a l’avenç de la fabricació additiva. El principal és el factor cost, ja que aquesta tecnologia no és competitiva per a produccions massives de peces bàsiques, perquè hi ha mètodes tradicionals més barats. “Clarament, per a aquells productes que no requereixin un gran volum, però sí de molta personalització o alta complexitat, el 3D és la millor solució”, afirma. En segon lloc, exposa un factor limitant vinculat a l’educació, ja que encara hi ha pocs enginyers que estiguin familiaritzats amb l’adopció d’aquesta tecnologia.
Segons l’executiu, la grandària del negoci de la fabricació additiva creixerà exponencialment, però no substituirà la indústria tradicional, sinó que hi haurà “una coexistència”. “No crec que arribi el dia que tot es faci amb 3D, no ho crec. Però sí que les fàbriques seran híbrides; conviuran les dues tecnologies durant molt de temps”, assegura.
Encara que no fa ni un any que és al mercat, destaca que grans fabricants com Volkswagen —per al seu model T-Roc—, John Deer o Scheider Electric ja han adoptat la tecnologia d’impressió 3D en metall, juntament amb diversos fabricants d’electrònica de consum o la marca de pals de golf Cobra. En alguns casos, han comprat màquines per a les seves fàbriques i, en altres, les impressores 3D han estat adquirides per empreses proveïdores o per companyies especialitzades en contract manufacturing.
Producció per a tercers al DFactory
En aquest sentit, HP també ha optat per potenciar l’ús d’aquesta tecnologia operant com a productor de peces per a tercers des de la fàbrica que ha posat en marxa al DFactory, el complex dedicat a la indústria 4.0 impulsat pel Consorci de la Zona Franca (CZFB). “Hem seleccionat una sèrie de verticals d’alt valor afegit en què també exercim de fabricants per a sectors com el calçat esportiu, el packaging sostenible, els dispositius mèdics o les plantilles. Aquesta activitat ens permet estar molt a prop dels clients i aprendre”, subratlla Deltort.
L’empresa de plantilles personalitzades Podoactiva, la companyia d’ortopodologia Edser i la startup de disseny de sabates d’escalada a mida Athos són dos dels clients d’HP. També han apostat per les impressores de la marca el fabricant d’alineadors transparents i tractaments d’ortodòncia Impress, que ha posat en marxa una fàbrica de la Zona Franca de Barcelona, o l’empresa de solucions d’automatització per a laboratoris de microbiologia IUL.
La divisió d’impressió 3D depèn, dins d’HP, d’una àrea de negoci anomenada New Business Strategy & Incubation, ja que la seva mida encara és petita en relació amb les divisions de venda de PC, pantalles i altres accessoris (35.000 milions de dòlars) i impressió tradicional (20.000 milions de dòlars).
Sant Cugat, la principal seu d’HP fora dels EUA
Didier Deltort augura un gran futur al campus de Sant Cugat, que és el complex més important que HP té fora dels Estats Units. “Mantindrem el creixement d’aquest centre, que és molt rellevant dins l’àmbit d’innovació d’HP; el nostre CEO global, Enrique Lores, va començar aquí”, recorda. “Barcelona, Catalunya, s’ha convertit en un pol molt important d’atracció de talent, és la Silicon Valley del Sud d’Europa. És més fàcil atreure talent aquí que a altres ubicacions”, constata.
Fundat el 1985, el campus barceloní va començar amb 15 persones i avui supera les 2.500, amb 700 enginyers d’alt nivell que integren el centre d’R+D més gran del grup fora dels EUA. Treballen en estreta coordinació amb el laboratori que la multinacional té a Corvallis (Oregon), on es va inventar la impressora d’injecció de tinta, els capçals de la qual són els mateixos que s’utilitzen per a la fabricació additiva. La divisió d’impressió 3D ocupa l’edifici més nou dels sis que hi ha al campus de Sant Cugat, ja que es va estrenar el 2019. En total, el complex, que rep més de set mil visitants a l’any, disposa d’una superfície construïda de 68.407 metres quadrats en un terreny de 282 hectàrees.
