L’impuls que ha tingut Barcelona per posicionar-se en els primers llocs de la lliga de la innovació i els emprenedors, competint amb ciutats punteres com Londres, Berlín o París costa d'entendre amb una lògica exclusivament racional. És innegable que és una conjunció de factors. Cal trepitjar la ciutat per entendre-ho.
omença un nou dia a Barcelona. Deixem enrere un 2017 amb molts moments per gravar a la memòria, entre d’altres la commemoració del 25è aniversari dels jocs olímpics de Barcelona ‘92. Uns jocs que van obrir la ciutat al món i van donar un clar impuls a la transformació de Barcelona. Avui en recollim els fruits: l’aeroport de Barcelona aconsegueix xifres rècord amb més de 47 milions de passatgers. Un any intens per l’obertura de noves connexions internacionals. Noves portes que donen entrada a nous projectes.
Caminem per les Rambles, on cada dia hi passegen més de 200.000 persones. El Mosaic Miró, evoca un passat que tenim molt proper, però també dóna la benvinguda a totes les bosses i maletes que arriben d’arreu del món per visitar la ciutat. Al bell mig, una parella amb una nena petita es fa un selfie per immortalitzar el moment d’unes vacances que toquen a la seva fi.
EL MOBILE I SANT JORDI, DUES FORMES DE VIURE LA CIUTAT
La multitud ens empeny avall amb pressa i acabem flotant entre panots de flors, quasi sense adonar-nos-en. Ens creuem amb un grup de persones amb trets asiàtics que corren per trobar un transport que els apropi al Mobile World Congress. L’edició del 2017 va superar la xifra rècord de més de 100.000 visitants. El Mobile és un dels grans meetings i congressos que ajuden cada any a projectar Barcelona mundialment.
Si ets afortunat de ser a Barcelona per Sant Jordi podràs gaudir de la festa reivindicativa per excel·lència de la cultura catalana. La celebració de la diada de Sant Jordi és una de les coses que cal viure, com a mínim, un cop a la vida. Una experiència immersiva entre parades de flors i llibres i un dia on guanya l’amor. Una jornada on és inevitable enamorar-te de Barcelona. L’impacte i la força d’una festa tant nostra, va ser un dels arguments utilitzats per la UNESCO el 1995 per declarar el 23 d’abril, el Dia internacional del llibre.
Segurament algunes de les persones que han respirat aquest ambient són les que han fet possible que Barcelona sigui una de les 10 millors ciutats del món, segons el ranquing internacional The World’s Best Cities 2018 que lidera Londres. En una de les categories, la de lloc, Barcelona és segona només per darrera de Tokio.
El clima idíl·lic de Barcelona, un dels factors analitzats en aquest estudi, es combina amb la gran varietat de colors que composen el puzle de la capital catalana: els colors del parc Güell, de la Casa Batlló, de la Sagrada Familia, de l’entorn de Montjuïc… fins i tot els colors del Barça, que atrauen mirades d’arreu del món. Monuments i llocs emblemàtics que fan de Barcelona una ciutat original, creativa i única.
Acompanyem un grup de joves fins a la Plaça Sant Jaume, centre polític i cor administratiu per excel·lència, on s’aixequen l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. Curiosament la plaça ja era antigament el punt on es creuaven el Cardo i el Decumanus, vies principals del fòrum romà.
“És d’admirar com, amb el pas del temps, Barcelona ha sabut integrar els diferents estils gòtic, neoclàssic i renaixentista presents a les façanes, fet que dóna sensació de continuïtat a la història”
PIER 01, LA PRIMERA PEDRA DEL HUB
Un cop creuem Via Laietana, la Llotja és l’avantsala de Palau de Mar, la nostra destinació final. Situat a la plaça Pau Vila, el Palau de Mar és un edifici típic de l’arquitectura portuària del segle XIX, construït per donar resposta a les expectatives de comerç de l’època. Mai es va fer servir com a dipòsit comercial, que n’era la intenció principal. Durant els jocs olímpics se li va donar un ús administratiu i va acabar sent seu del Departament de Benestar Social de la Generalitat. Un any més tard s’iniciava el projecte de Museu d’Història de Catalunya. Actualment es la seu tant del Museu com del Pier01, batejat per alguns com la casa de les startups.
El vent suau ens obre els pulmons per inspirar ben fort l’ambient d’un dels ports més importants d’Europa. La barreja de tons blaus i el regust a sal de mar evoquen una força intrínseca, identitaria d’una forma de ser i al convenciment que la suma de voluntats porta a la certesa de que tot és possible. Com els castellers que amb fermesa aixequen l’enxaneta per coronar el pilar.
Prova d’això és l’última Marató televisiva, centrada en la investigació d’algunes de les malalties infeccioses més greus, on es van captar a través d’un munt d’actes i projectes solidaris un total de 7’2 milions d’euros.
Aquest convenciment és també el que va portar a un grup d’emprenedors a proposar l’any 2011 a l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias la creació del que ha acabant sent un dels millors hubs tecnològics europeus: Barcelona Tech City.
EL POTENCIAL DE L’ECOSISTEMA TECNOLÒGIC DE CATALUNYA
L’impuls que ha tingut Barcelona per posicionar-se en els primers llocs de la lliga de la innovació, competint amb ciutats punteres com Londres, Berlín o París costa d’entendre amb una lògica exclusivament racional. És innegable que és una conjunció de factors. Cal trepitjar la ciutat comtal per entendre-ho.
I per això som aquí. Per entendre com des del silenci, la prudència i la discreció s’ha alçat un projecte que ha superat totes les expectatives. Pocs podien imaginar-se el creixement exponencial que ha tingut l’ecosistema startup aquests últims anys. A mà dreta dels dos cossos rectangulars que aixequen el Palau de Mar, trobem l’entrada al Pier01, seu de Barcelona Tech City, clúster digital que engloba una nova generació d’empreses tecnològiques. L’edifici, d’uns 11.000 metres quadrats, acull un centenar d’startups on treballen quasi un miler de persones.
Font: Barcelona Tech City
L’associació, presidida per en Miguel Vicente i dirigida per en Miquel Martí ha celebrat enguany el primer aniversari del seu projecte estrella, aquest Pier01 on ara ens trobem. Pocs noms han estat tan encertats. D’una banda, Pier, com a porta d’entrada a l’ecosistema emprenedor de la ciutat i una de les peces que han ajudat a consolidar Barcelona com a hub tecnològic en el context internacional. De l’altra, 01, que en el fons manifesta que és el primer però no l’últim.
Barcelona genera oportunitats de negoci i escala posicions que la situen en el top five europeu pel que fa al nombre d’startups, només per darrera de Londres, Berlín, París i Dublin. Enguany ocupa el quart lloc del pòdium en la categoria de ciutat on més capital s’inverteix en startups, segons l’informe The State of European Tech de la companyia d’inversió tecnològica internacional, Atomico. Barcelona ha aixecat 722 milions de dolars, uns 600 milions d’euros; només la superen les capitals del Regne Unit (Londres), Alemanya (Berlin) i França (Paris). Aquesta xifra mostra com iniciatives que es creien molt locals s’han projectat a nivell internacional amb una força imparable. I cal tenir en compte que en aquest total no computen les adquisicions d’startups catalanes que s’han produït durant l’any 2017, com ara la venta de Social Point a Take-two per 230 milions d’euros el passat mes de febrer.
“Una trentena de projectes catalans han captat inversió per valor superior a 2 milions d’euros durant el 2017”
PRINCIPALES RONDES D’INVERSIÓ A STARTUPS CATALANES Font: El Referente, Crunchbase, Dealroom i dades de les pròpies startups. Unitats en milions d’euros.
Entres a l’edifici i més enllà d’apreciar que els espais estan dissenyats amb exquisida cura i originalitat, cuidats i repensats al mil·límetre, te n’adones també que són espais replens d’il·lusions, com totes les que projectes en una petita maleta abans de marxar de viatge.
Barcelona Tech City ha sabut treure profit de concentrar en un únic espai el potencial tecnològic català, amb grans projectes totalment complementaris. És un clar exemple de col·laboració público – privada on també hi tenen cabuda l’equip de Startup Catalonia d’ACCIO o alguns dels programes de la Mobile World Capital Barcelona. Alhora combina a la perfecció la presència de startups punteres com poden ser Holaluz, Byhours o Tiendeo amb projectes innovadors de grans corporacions que volen tenir un peu a l’edifici. Parlem de l’Innovahub de Gas Natural Fenosa, el Payment Innovation Hub de CaixaBank, Global Payments, Samsung, Visa i Arval, o el Metropolis:Lab Barcelona de SEAT. La necessitat d’innovar, diversificar i ser punters en les últimes tecnologies ha propiciat sinergies potents entre grans empreses i startups on tots busquen el que els és intrínsec en el seu ADN: cooperar per créixer més ràpidament i fer negoci.
Barcelona esta vivint un moment àlgid. Barcelona és pol d’atracció de nous projectes i capta inversió. Barcelona atrau talent, també talent internacional. I desperta l’interès d’emprenedors de fora que l’han situat com la tercera millor ciutat d’Europa on es desplaçarien per tornar a emprendre, segons l’informe Startup Ecosystem Overview 2018 de la Mobile World Capital Barcelona.
Seiem a la cantina, recent inaugurada amb en Miquel Martí i escoltem plans de futur per seguir escalant posicions en aquesta lliga de ciutats. Fem inventari de tot el que tenim i el que ens manca per assolir, perquè el relat de Barcelona és un relat en construcció. I en aquestes converses llarguíssimes, que no voldries que acabessin mai, te n’adones que potser només cal frenar una mica, aturar-nos i pensar en tot allò que hem aconseguit per posar-ho en valor. Potser hem de creure’ns una mica tot allò que diuen els rànquings. I no per posar el fre, sinó per seguir caminant amb el ple convenciment que potser sí que estem en el bon camí creant un ecosistema català d’alt impacte.
L’impuls que ha tingut Barcelona per posicionar-se en els primers llocs de la lliga de la innovació i els emprenedors, competint amb ciutats punteres com Londres, Berlín o París costa d'entendre amb una lògica exclusivament racional. És innegable que és una conjunció de factors. Cal trepitjar la ciutat per entendre-ho.
[dropcap letter=”C”]
omença un nou dia a Barcelona. Deixem enrere un 2017 amb molts moments per gravar a la memòria, entre d’altres la commemoració del 25è aniversari dels jocs olímpics de Barcelona ‘92. Uns jocs que van obrir la ciutat al món i van donar un clar impuls a la transformació de Barcelona. Avui en recollim els fruits: l’aeroport de Barcelona aconsegueix xifres rècord amb més de 47 milions de passatgers. Un any intens per l’obertura de noves connexions internacionals. Noves portes que donen entrada a nous projectes.
Caminem per les Rambles, on cada dia hi passegen més de 200.000 persones. El Mosaic Miró, evoca un passat que tenim molt proper, però també dóna la benvinguda a totes les bosses i maletes que arriben d’arreu del món per visitar la ciutat. Al bell mig, una parella amb una nena petita es fa un selfie per immortalitzar el moment d’unes vacances que toquen a la seva fi.
EL MOBILE I SANT JORDI, DUES FORMES DE VIURE LA CIUTAT
La multitud ens empeny avall amb pressa i acabem flotant entre panots de flors, quasi sense adonar-nos-en. Ens creuem amb un grup de persones amb trets asiàtics que corren per trobar un transport que els apropi al Mobile World Congress. L’edició del 2017 va superar la xifra rècord de més de 100.000 visitants. El Mobile és un dels grans meetings i congressos que ajuden cada any a projectar Barcelona mundialment.
Si ets afortunat de ser a Barcelona per Sant Jordi podràs gaudir de la festa reivindicativa per excel·lència de la cultura catalana. La celebració de la diada de Sant Jordi és una de les coses que cal viure, com a mínim, un cop a la vida. Una experiència immersiva entre parades de flors i llibres i un dia on guanya l’amor. Una jornada on és inevitable enamorar-te de Barcelona. L’impacte i la força d’una festa tant nostra, va ser un dels arguments utilitzats per la UNESCO el 1995 per declarar el 23 d’abril, el Dia internacional del llibre.
Segurament algunes de les persones que han respirat aquest ambient són les que han fet possible que Barcelona sigui una de les 10 millors ciutats del món, segons el ranquing internacional The World’s Best Cities 2018 que lidera Londres. En una de les categories, la de lloc, Barcelona és segona només per darrera de Tokio.
El clima idíl·lic de Barcelona, un dels factors analitzats en aquest estudi, es combina amb la gran varietat de colors que composen el puzle de la capital catalana: els colors del parc Güell, de la Casa Batlló, de la Sagrada Familia, de l’entorn de Montjuïc… fins i tot els colors del Barça, que atrauen mirades d’arreu del món. Monuments i llocs emblemàtics que fan de Barcelona una ciutat original, creativa i única.
Acompanyem un grup de joves fins a la Plaça Sant Jaume, centre polític i cor administratiu per excel·lència, on s’aixequen l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya. Curiosament la plaça ja era antigament el punt on es creuaven el Cardo i el Decumanus, vies principals del fòrum romà.
“És d’admirar com, amb el pas del temps, Barcelona ha sabut integrar els diferents estils gòtic, neoclàssic i renaixentista presents a les façanes, fet que dóna sensació de continuïtat a la història”
PIER 01, LA PRIMERA PEDRA DEL HUB
Un cop creuem Via Laietana, la Llotja és l’avantsala de Palau de Mar, la nostra destinació final. Situat a la plaça Pau Vila, el Palau de Mar és un edifici típic de l’arquitectura portuària del segle XIX, construït per donar resposta a les expectatives de comerç de l’època. Mai es va fer servir com a dipòsit comercial, que n’era la intenció principal. Durant els jocs olímpics se li va donar un ús administratiu i va acabar sent seu del Departament de Benestar Social de la Generalitat. Un any més tard s’iniciava el projecte de Museu d’Història de Catalunya. Actualment es la seu tant del Museu com del Pier01, batejat per alguns com la casa de les startups.
El vent suau ens obre els pulmons per inspirar ben fort l’ambient d’un dels ports més importants d’Europa. La barreja de tons blaus i el regust a sal de mar evoquen una força intrínseca, identitaria d’una forma de ser i al convenciment que la suma de voluntats porta a la certesa de que tot és possible. Com els castellers que amb fermesa aixequen l’enxaneta per coronar el pilar.
Prova d’això és l’última Marató televisiva, centrada en la investigació d’algunes de les malalties infeccioses més greus, on es van captar a través d’un munt d’actes i projectes solidaris un total de 7’2 milions d’euros.
Aquest convenciment és també el que va portar a un grup d’emprenedors a proposar l’any 2011 a l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias la creació del que ha acabant sent un dels millors hubs tecnològics europeus: Barcelona Tech City.
EL POTENCIAL DE L’ECOSISTEMA TECNOLÒGIC DE CATALUNYA
L’impuls que ha tingut Barcelona per posicionar-se en els primers llocs de la lliga de la innovació, competint amb ciutats punteres com Londres, Berlín o París costa d’entendre amb una lògica exclusivament racional. És innegable que és una conjunció de factors. Cal trepitjar la ciutat comtal per entendre-ho.
I per això som aquí. Per entendre com des del silenci, la prudència i la discreció s’ha alçat un projecte que ha superat totes les expectatives. Pocs podien imaginar-se el creixement exponencial que ha tingut l’ecosistema startup aquests últims anys. A mà dreta dels dos cossos rectangulars que aixequen el Palau de Mar, trobem l’entrada al Pier01, seu de Barcelona Tech City, clúster digital que engloba una nova generació d’empreses tecnològiques. L’edifici, d’uns 11.000 metres quadrats, acull un centenar d’startups on treballen quasi un miler de persones.
Font: Barcelona Tech City
L’associació, presidida per en Miguel Vicente i dirigida per en Miquel Martí ha celebrat enguany el primer aniversari del seu projecte estrella, aquest Pier01 on ara ens trobem. Pocs noms han estat tan encertats. D’una banda, Pier, com a porta d’entrada a l’ecosistema emprenedor de la ciutat i una de les peces que han ajudat a consolidar Barcelona com a hub tecnològic en el context internacional. De l’altra, 01, que en el fons manifesta que és el primer però no l’últim.
Barcelona genera oportunitats de negoci i escala posicions que la situen en el top five europeu pel que fa al nombre d’startups, només per darrera de Londres, Berlín, París i Dublin. Enguany ocupa el quart lloc del pòdium en la categoria de ciutat on més capital s’inverteix en startups, segons l’informe The State of European Tech de la companyia d’inversió tecnològica internacional, Atomico. Barcelona ha aixecat 722 milions de dolars, uns 600 milions d’euros; només la superen les capitals del Regne Unit (Londres), Alemanya (Berlin) i França (Paris). Aquesta xifra mostra com iniciatives que es creien molt locals s’han projectat a nivell internacional amb una força imparable. I cal tenir en compte que en aquest total no computen les adquisicions d’startups catalanes que s’han produït durant l’any 2017, com ara la venta de Social Point a Take-two per 230 milions d’euros el passat mes de febrer.
“Una trentena de projectes catalans han captat inversió per valor superior a 2 milions d’euros durant el 2017”
PRINCIPALES RONDES D’INVERSIÓ A STARTUPS CATALANES Font: El Referente, Crunchbase, Dealroom i dades de les pròpies startups. Unitats en milions d’euros.
Entres a l’edifici i més enllà d’apreciar que els espais estan dissenyats amb exquisida cura i originalitat, cuidats i repensats al mil·límetre, te n’adones també que són espais replens d’il·lusions, com totes les que projectes en una petita maleta abans de marxar de viatge.
Barcelona Tech City ha sabut treure profit de concentrar en un únic espai el potencial tecnològic català, amb grans projectes totalment complementaris. És un clar exemple de col·laboració público – privada on també hi tenen cabuda l’equip de Startup Catalonia d’ACCIO o alguns dels programes de la Mobile World Capital Barcelona. Alhora combina a la perfecció la presència de startups punteres com poden ser Holaluz, Byhours o Tiendeo amb projectes innovadors de grans corporacions que volen tenir un peu a l’edifici. Parlem de l’Innovahub de Gas Natural Fenosa, el Payment Innovation Hub de CaixaBank, Global Payments, Samsung, Visa i Arval, o el Metropolis:Lab Barcelona de SEAT. La necessitat d’innovar, diversificar i ser punters en les últimes tecnologies ha propiciat sinergies potents entre grans empreses i startups on tots busquen el que els és intrínsec en el seu ADN: cooperar per créixer més ràpidament i fer negoci.
Barcelona esta vivint un moment àlgid. Barcelona és pol d’atracció de nous projectes i capta inversió. Barcelona atrau talent, també talent internacional. I desperta l’interès d’emprenedors de fora que l’han situat com la tercera millor ciutat d’Europa on es desplaçarien per tornar a emprendre, segons l’informe Startup Ecosystem Overview 2018 de la Mobile World Capital Barcelona.
Seiem a la cantina, recent inaugurada amb en Miquel Martí i escoltem plans de futur per seguir escalant posicions en aquesta lliga de ciutats. Fem inventari de tot el que tenim i el que ens manca per assolir, perquè el relat de Barcelona és un relat en construcció. I en aquestes converses llarguíssimes, que no voldries que acabessin mai, te n’adones que potser només cal frenar una mica, aturar-nos i pensar en tot allò que hem aconseguit per posar-ho en valor. Potser hem de creure’ns una mica tot allò que diuen els rànquings. I no per posar el fre, sinó per seguir caminant amb el ple convenciment que potser sí que estem en el bon camí creant un ecosistema català d’alt impacte.
