Agenda cultural Barcelona octubre 2020

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 10 / 20 

Don Giovanni

Gran Teatre del Liceu, 24, 26, 28 i 31 d'octubre

L'òpera més influent en la mentalitat romàntica, i potser una de les més controvertides encara avui dia -depenent, en gran manera, de l’escenificació- comptarà al Gran Teatre de Liceu amb la presència d'alguns dels principals cantants de l'actualitat. Per a la representació del desig desbocat -en les carns del protagonista homònim, Don Giovanni- s'ha pensat en Christopher Maltman, seguit pel Leporello del gran Luca Pisaroni, que aportarà comicitat a una trama d'altra banda tremenda. Una trama que explicita la noció pètria i transcendent d'autoritat, encarnada en la figura d'Il Commendatore (Adam Palka, en l’ocasió). Entre uns i altres, es troben les dones, objecte de desig del dissoluto. Encara que tradicionalment se les ha concebut com a víctimes, ultratjades pel seductor, l'empoderament de la dona és una evidència en les òperes de Mozart. Molts dels seus personatges femenins demostren una major complexitat psicològica i una major integritat moral, a més d'apuntar cap a la lliure satisfacció dels seus desitjos, que -per cert- no era aliena a la sensibilitat del s. XVIII. Només pel fet de poder escoltar la Donna Anna de Miah Persson o la Donna Elvira de Véronique Gens val la pena assistir a la representació d'aquesta òpera, que òbviament inclou àries i escenes conjuntes absolutament memorables des de la perspectiva musical, a més d'una obertura eixordadora, que adverteix de la complexitat inherent a la gestió de l'eros.

Ivo Pogorelich & OCM

Palau de la Música, 25 d'octubre

Després d'oferir una Novena de Beethoven d'intensitat inqüestionable, que va acabar amb tot el públic dempeus, l'Orquestra Simfònica Camera Musicae programa una altra gloriosa culminació simfònica, en aquest cas la Quarta de Brahms.

Monument sonor que serà dirigit per Tomàs Grau, en un concert que s'obrirà amb la intervenció d'un pianista de primeríssim nivell. Ivo Pogorelich assumirà el protagonisme amb la seva interpretació del Concert per a piano núm. 2 de Rakhmàninov, potser el concert postromàntic més exigent en l'aspecte tècnic, i sens dubte un dels preferits del públic.

SAVALL I EL DON JUAN GLUCK

Gran Teatre del Liceu, 25 d'octubre

El fervor revolucionari i la constant recerca de noves maneres de sacsejar l'oient s'aprecia en les versions del Beethoven simfònic que Jordi Savall ve oferint en les últimes temporades.

El 2020, l'any que es celebra el seu 250 naixement s'havia de culminar el cicle amb la interpretació de la vuitena i novena simfonia. Però les actuals condicions han impedit la realització d'aquest programa, que ha estat substituït per un altre de gran interès, especialment en el context del Gran Teatre de Liceu. Es tracta d'un ballet de Gluck, concretament el Don Juan, que Mozart va tenir molt present en el moment de compondre la seva òpera, programada així mateix enguany. A més d'aquesta versió escènica, amb passatges que suggereixen els extrems de la passió amorosa, els espectadors podran delectar-se amb dues peces barroques. Es tracta de Les Éléments de Jean Ferry Rebel, i de la primera Suite Aquàtica de Georg F. Händel. Savall, al capdavant del conjunt de música antiga Le Concert des Nations, desentranyarà els detalls de les partitures amb criteris historicistes, desplegant una meravellosa proliferació de tempi i colors orquestrals.

DECAMERÓ

TNC, fins al 25 d'octubre

Un espectacle fet de 10 intervencions, que s’inspira en el Decameró de Bocaccio. Com aquell retaule d'històries vívides,

compost per entretenir durant el confinament obligat per l'epidèmia de pesta, les actuacions concertades al TNC pretenen interpel·lar l'oient, conscient com poques vegades de la necessitat de repensar el sentit de l'Humanisme i redefinir algunes de les nocions fonamentals per a una vida digna. Veus contrastades i complementàries -les de creadors com Carnevali, Comadira, Cunillé, Dimitriadis, El Hachmi, Luri, Marín-Dòmine, Morales, Novarina i Perejaume- que en tensió fructífera poden servir com a esperó per al propi reconeixement, per emprendre nous rumbs i aprofundir en la consciència humana. "Tal vegada, en la seva pluralitat -expliquen des del TNC- hi podrem trobar alguns punts de claror que ajudin a orientar-nos per fer front als nous horitzons que tot just comencem a besllumar.".

DES GESTES BLANCS

Mercat de les Flors, 24 i 25 de octubre

Un espectacle de gran bellesa, en un sentit que no és exclusivament visual. Els ballarins Sylvain Bouillet i el seu fill Charlie tracen amb els seus moviments

una infinitat de possibilitats evocadores de les vicissituds en la relació entre pare i fill: sincronia i divergència, equilibris impossibles i fins i tot l'amenaça d’una ruptura. "Un espectacle alegre i commovedor en el qual Sylvain Bouillet i el seu fill de vuit anys Charlie superen els obstacles a partir de la confiança mútua, on el fill segueix les passes del seu pare i el pare imita el fill. Un viatge de descobriment tant per a l’adult com per al seu fill que de ben segur reconeixerem", s'explica a la web del Mercat de les Flors. L'espectador percebrà una complicitat que s'intensifica amb el repte de mirar-se en l'altre, en el fill que un necessàriament ha estat abans de ser pare. Fill també del descendent, aquell que amb una ingenuïtat de vegades salvatge li tendeix el mirall per veure’s en la posició del que exerceix de model, i ell mateix és modelat.

FRANCESCO TRISTANO

Palau de la Música, 6 d'octubre

Consagrat en escenaris de tot el món, Francesco Tristano ha rebut crítiques excel·lents de mitjans com ara The New York Times o The Guardian .

Es tracta d'un pianista diferent, de formació clàssica però profundament implicat en les possibilitats de la música electrònica i en la composició i recreació de peces per a teclat. El recital de Palau de la Música mostrarà la confluència i retroalimentació de les seves facetes com a artista. Doncs a més de programar obres tan intricades com la Suite anglesa núm. 6 de Johan S. Bach o els magnificents Quadres d'una exposició de Modest Mussorgksy, evidenciarà la seva vessant com a creador, amb la interpretació de la seva pròpia Xacona i d'una prometedora versió de l'antiga Galliarda de John Bull.

< MES ANTERIOR

< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 10 / 20

Nalini Malani. No em sents

Fundació Miró, fins al 29 de novembre

Prorrogada fins a finals de novembre, "No em sents" és una les exposicions més interessants de l'any. L'artista índia Nalini Malani, Premi Joan Miró 2019, adopta diversos suports per vehicular la denúncia de les desigualtats a través d’un llenguatge subversiu. La presència de figures, clarament identificables, conviu amb l'eloqüència cromàtica i la tendència a l'abstracció. Tot això per traslladar amb eficàcia un missatge clar, que el títol de la mostra sintetitza. La manca de sensibilitat de l'establishment cap als desfavorits, com la pervivència de l'autoritat patriarcal en no pocs contextos, queda cridanerament il·lustrada en una producció que resulta de 50 anys d'activitat, i que la Fundació Miró ha organitzat en eixos temàtics, evitant l'ordenació cronològica. En paraules dels organitzadors: "Les peces que aplega aquesta mostra no es presenten cronològicament i estan obertes a més d’una perspectiva temàtica, però reflecteixen els principals eixos de l’obra de Malani: la utopia i la distopia, una visió globalitzada de la història recent i també de l’antiga i, més concretament, les històries tràgiques i la incomprensió que pateixen les dones arreu del món".

Toni Catany

Sala Parés, fins al 24 d'octubre

La fragilitat de la vida que perdura, que insisteix propagar-se inclús quan no se li dedica gaire cura, és la veritat poètica que emana de les fotografies que va realitzar Toni Catany en la sèrie Cossiols, recollida en un volum aparegut el 1997.

La realitat senzilla i solitària de les plantes es retroba -més desconcertant, si això fos possible- en el seu gust per la "natura morta". Un títol que es repeteix en l'exposició de la Sala Parés, igual que el de "bodegó". Denominacions, totes dues, extretes de la tradició pictòrica, que reflecteixen la quotidianitat d'éssers antigament vius o en procés de deixar de ser-ho, així com alguns dels estris emprats pels éssers humans en el dia a dia. Les composicions són absolutament humils, en aparença exemptes d'artifici, participant així de l'artifici suprem, a què precisament van aspirar els artistes del barroc. Al web de la Galeria, es recorda una expressió que el fotògraf feia servir per reflectir la realitat no només material dels éssers reproduïts. En el dialecte de Llucmajor, "no era estrany sentir-li dir «avui he retratat uns codonys»".

SYMPHONY

Caixaforum, fins al 8 d'octubre

L'exposició Symphony. Un viatge virtual al cor de la música permet al visitant entendre -és a dir, sentir- aquest art des de dins, i sense necessitat d'haver rebut cap tipus de formació.

Vibrar com un instrument, percudir i transportar amb la mateixa emoció el sentit del musical. Tot això ho habilita l'experiència immersiva que ha dissenyat Igor Cortadellas per a Caixaforum, amb la imponderable participació de Gustavo Dudamel, un dels mestres més aclamats internacionalment. Com a protagonista de diverses peces, el director ens fa sentir a les proximitats dels instrumentistes, dins de l'orquestra, compartint el caràcter atemporal i nou, el batec consubstancial a la música clàssica. Música grandiosa, la de Beethoven o Mahler, que possibilita l'aprehensió d'una bellesa inexplicable des dels conceptes, gràcies -en aquest cas- al desenvolupament tecnològic. Sorprenentment, la "realitat virtual" dóna a entendre l’abast universal de la música, la màgia de la qual s'ofereix al públic més ampli possible a través de l'estimulació audiovisual.

La Transició, vista per Carlos Bosch.

Palau Robert, fins al 15 de novembre

"Yo no susurro, grito" és l'expressió que feia servir el fotògraf argentí Carlos Bosch, i que condensa el seu art. Testimoni de la transició democràtica a l'Espanya dels 70, reclamà a viva veu la funció especular

-impenitentment especular- de la seva tasca. No és que es trobin les seves obres exemptes de matisos o d'elaboració tècnica i conceptual, sinó que reflecteixen explícitament, sense embuts, algunes de les situacions més característiques i alguns dels personatges més emblemàtics de la transformació que tingué lloc en aquells anys. Al costat de l'element pròpiament artístic de les seves fotografies, per tant, cal subratllar l'interès històric que d'elles es desprèn, en exercir -per emprar una expressió platònica- de "fàrmac de la memòria". És més, no és impensable que ens apropin -ho diem amb tota la prudència del món- a la comprensió d'alguns dels aspectes més incomprensibles de la nostra realitat social i política.

JOSÉ GUERRERO. LA INFLUÈNCIA DELS EUA

Galeria Mayoral, fins al 19 de desembre

Durant la seva estada als Estats Units José Guerrero va entrar en contacte amb els principals creadors de l'expressionisme abstracte. Allà, en un clima en què l'experimentació era benvinguda, l'artista granadí va crear algunes de les seves obres

més importants, com les congregades a l'exposició The Presence of Black, un esdeveniment en què es va confirmar alliberat de tota "referència biomòrfica, i ja amb el predomini d'una abstracció gestual deutora de l'action painting de l'escola de Nova York". L'exposició va tenir lloc a la galeria de Betty Parsons, marxant d'artistes com Barnett Newman, Jackson Pollock o Mark Rothko. Precisament aquest últim va visitar la primera de les seves exposicions, el 1954, fet carregat de significació, que ratifica la importància de Guerrero. Fins al 19 de desembre de l'any 2020 la barcelonina Galeria Mayoral exhibeix 11 dels seus quadres, així com una sèrie de documents que permet descobrir els detalls de l'aventura artística d'un creador que segurament mereixi un reconeixement més gran, més enllà del cercle d'especialistes.

< MES ANTERIOR

< MES ANTERIOR  MES SEGÜENT >

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: