Toni Gabaldón Samuel Sánchez
Els investigadors Toni Gabaldón (IRB Barcelona) i Samuel Sánchez (IBEC).

La recerca més enllà de la covid: com Barcelona busca noves solucions per al càncer i la malària

La convocatòria de subvencions per a la recerca biomèdica CaixaResearch d'Investigació 2021 selecciona un total de 30 projectes que estudien aquelles malalties que causen més morts al món. D'aquests, nou estan liderats per centres de recerca catalans.

Tot i que la pandèmia s’emporta des de fa molts mesos el focus mediàtic, les altres patologies que abans rebien més atenció continuen matant. El càncer i les malalties cardiovasculars segueixen suposant unes de les principals causes de mort als països rics. És per això que la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut 2021 ha mantingut el focus que sempre té: malalties infeccioses —hi ha moltes més que no són el coronavirus— i neurodegeneratives, a banda de les oncològiques i les cardiovasculars.

“Va ser una decisió estratègica i conscient no modificar la convocatòria i mantenir el nivell de finançament destinat a aquestes patologies, que continuen sent tan importants o més que la covid”, explica el director del departament d’Investigació i Innovació de la Fundació La Caixa, Ignasi López. De fet, de tots els projectes seleccionats aquest any, cap se centra en el SARS-COV-2, al qual ja havia dedicat una convocatòria exclusiva dotada 1,8 milions d’euros el maig de 2020.

En aquesta edició, CaixaResearch d’Investigació en Salut ha escollit 30 projectes d’Espanya i Portugal, amb un pressupost total de 22,1 milions d’euros. D’aquests, nou estan liderats per centres de recerca catalans. Per a López, aquesta xifra constata el lideratge de Catalunya, i especialment de Barcelona, en la recerca biomèdica, i afegeix, que del total de 105 projectes seleccionats des que aquesta línia d’ajudes es va posar en marxa el 2018, 40 provenien de centres de recerca catalans.

Aquesta convocatòria és una de les més ben dotades per a recerca en el camp de la salut, tant a Espanya com a Portugal, per sobre de les ajudes que dóna el Govern central i només per sota de les que es promouen des d’Europa. En concret, finança els projectes amb quantitats que poden arribar fins al milió d’euros.

Algunes de les recerques que han rebut suport de la Fundació La Caixa en aquesta convocatòria han estat les que estan liderades per investigadors com Samuel Sánchez, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que estudia una manera més eficient de curar el càncer de bufeta; Toni Gabaldón, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), que busca nous tractaments per a la candidiasi i altres infeccions fúngiques, i Hernando A. del Portillo, de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que vol descobrir com la malària que predomina a països com Tailàndia es fa més difícil d’erradicar perquè queda oculta a la medul·la òssia. A Catalunya, també s’han beneficiat d’aquesta convocatòria el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), la Universitat de Barcelona-Fundació Bosch i Gimpera, i l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC).

Nanorobots per tractar el càncer de bufeta

El càncer de bufeta és el cinquè més freqüent a Espanya i és un dels més cars de curar perquè el tumor reapareix en el 70% dels casos. El problema és que els tractaments existents perden efectivitat perquè és molt difícil fer arribar el fàrmac a les cèl·lules tumorals. Samuel Sánchez proposa solucionar-ho amb nanorobots que hi arribin de forma autopropulsada, a través de l’energia química que genera la urea que hi ha a la bufeta, que funciona com a combustible.

Samuel Sánchez proposa solucionar-ho amb nanorobots que hi arribin de forma autopropulsada, a través de l’energia química que genera la urea que hi ha a la bufeta, que funciona com a combustible

Amb els recursos obtinguts en la CaixaResearch d’Investigació en Salut 2021, de més de 997.000 euros, Sánchez podrà provar aquest mecanisme en ratolins, a l’espera de poder demostrar que els nanorobots es dirigeixen a les cèl·lules malaltes i aturen el tumor. L’investigador calcula que aquesta fase de la investigació durarà uns tres anys i, després, si tot surt bé, es podria estudiar en persones.

Com s’amaga la malària en la medul·la òssia

Hi ha persones que desenvolupen formes greus de malària, tot i que presenten nivells baixos d’aquest paràsit en sang. Una de les hipòtesis que l’investigador Hernando A. del Portillo creu que pot explicar-ho és que el patogen s’amaga. Concretament, a la medul·la òssia i la melsa, gràcies a unes nanovesícules que l’atrauen. Amb els recursos obtinguts, de més de 996.000 euros, Del Portillo crearà unes petites maquetes que imitaran aquests possibles amagatalls, per estudiar durant tres anys com arriba fins allà aquest paràsit i com es pot impedir que quedi ocult, fet que dificulta poder-lo erradicar.

Hernando-A-del-Portillo
L’investigador Hernando A. del Portillo.

Nous fàrmacs per a les candidiasis

El 80% de les dones tindrà candidiasi vaginal en algun moment de la seva vida, un tipus d’infecció molt molesta i difícil de diagnosticar. En la majoria dels casos no suposa un gran risc, però quan s’infecten persones amb un sistema immunitari dèbil la seva mortalitat arriba a ser del 50%. El principal repte que planteja és que no hi ha gaires medicaments per curar-la i, a més, es tracta d’una malaltia que genera molta resistència als tractaments. 

El 80% de les dones tindrà candidiasi vaginal en algun moment de la seva vida, un tipus d’infecció molt molesta i difícil de diagnosticar

L’investigador Toni Gabaldón ha rebut una subvenció de gairebé 500.000 euros per part de la Fundació La Caixa que li ha de permetre, precisament, estudiar per què aquesta infecció s’adapta tan ràpidament als medicaments existents, amb l’objectiu de detectar com aconsegueix sobreviure i trobar algun punt feble en aquest procés, i provar noves drogues a partir d’aquesta anàlisi. A més, els únics tractaments actuals que hi ha per tractar la candidiasi són els que serveixen per a la resta infeccions fúngiques i, per tant, si Gabaldón i el seu equip fan algun descobriment, aquesta solució també podria servir per a altres malalties.