Kelly i Zach Weinersmith, 2011. Foto de Christina Xu

Un viatge en ascensor a l’espai amb els Weinersmith

El matrimoni que formen Kelly i Zach Weinersmith acaba de publicar Un ascensor al espacio (Blackie Books), elegit el millor llibre de l'any als EUA. Aquest matrimoni de nerds gaudiria inventant una interfície cervell-ordinador que permetés llegir llibres més ràpidament

E

l llibre de ciència de l’any als Estats Units és Un ascensor al espacio (Blackie Books). Narra un viatge al futur lligat a les innovacions científiques que imaginen els Weinersmith, un matrimoni de nerds (setciències, en català). Ella és Kelly, professora adjunta al departament de biociència de la Universitat de Rice (Houston), reconeguda investigadora amb publicacions en revistes científiques de primer nivell, com Science y Nature, a més de famosa divulgadora científica en mitjans de comunicació com National Geographic o BBC World, alhora que presentadora d’un dels podcast més seguits dels Estats Units, titulat  Sience… sort of. I ell, Zach, és conegut pel seu webcomic Saturday Morning Breakfast Cereal, on agermana el còmic amb la ciència, ja que és físic de formació i dibuixant de professió.

La periodista nerd que subscriu aquestes línies ha gaudit i après llegint aquest enginyós llibre, sobre el qual ha tingut el privilegi de conversar, durant aquest particular elevator pitch entre nerds que compartim per a The New Barcelona Post:

Dieu en el llibre que el vostre orgull de setciències estava en joc. Què els ha semblat que mitjans com The Wall Street Journal o Popular Science el considerin el millor llibre de ciència de l’any als EE.UU.?
Prou afalagador! No obstant això, l’orgull del nerd depèn de l’opinió d’un petit grup de nerds obsessius. Com els nerds obsessius semblaven contents amb el llibre (o almenys no ens van inundar amb correus electrònics que contenien correccions!). Sentim que el nostre orgull nerd està intacte.

Al llarg de tota l’obra us referiu a la manca de recursos per fer realitat certs avenços científics ¿Els diners són un factor clau que impedeix que el “futur” es faci realitat?
Sí, però és més complicat que només diners. Això és una part de per què serà molt difícil aconseguir un ascensor a l’espai. Els materials ideals són molècules molt llargues, molt fortes i molt, molt lleugeres. Aquestes molècules són extremadament costoses de fabricar, i és probable que mai es tornin barates a menys que algun aspecte de la seva producció sigui valuós per a un mercat. Per exemple, si cada automòbil estigués fabricat amb llargs nanotubs de carboni, això en reduiria el preu, el que potser ens donaria el material per construir un cable elevador espacial. Creiem que una cosa així és més probable que creï un ascensor espacial que, per exemple, gastar una gran quantitat de diners d’impostos en una agència científica per construir ascensors espacials.

Malauradament, molts dels genis bojos que vam entrevistar no tenien un costat negatiu, sinó que eren intel·ligents, físicament atractius i rics. La vida és injusta.

Il·lustració que apareix al llibre “Un ascensor al espacio” de Kelly i Zach Weinersmith

Els antics egipcis van inventar el tamboret plegable però mai van construir un IKEA; els grecs van crear sistemes d’engranatges complexos, però mai van fer un rellotge adequat … Hi ha alguna cosa semblant que puguem tenir més a prop del que realment sabem?
És difícil de predir! Ryan North va escriure un meravellós llibre titulat How to Invent Everything: A Survival Guide for the Stranded Time Traveler [Com inventar-ho tot: una guia de supervivència per a un estancat viatger del temps]  que parla sobre aquest tipus de coses. Ell assenyala que per fer una brúixola, només necessites un tros de corda i una mica d’imant. Això ho podrien haver fet neandertals! És molt possible que hi hagi un avanç increïble que podríem haver fet fa 100 anys, del qual simplement no ens hem adonat.

Confesseu en el llibre que vau parlar amb diversos “professors bojos” per documentar-vos, i que us encanten. Quin és el seu atractiu?
És difícil de dir, potser ens atreu la idea que el geni tingui un costat negatiu, com si digués “potser ella és més intel·ligent que jo, però també és estrany!” Malauradament, molts dels genis bojos que vam entrevistar no tenien un costat negatiu, sinó que eren intel·ligents, físicament atractius i rics. La vida és injusta.

Si actuem per millorar el món, la ciència ens ajudarà; si actuem per empitjorar el món, la ciència ens ajudarà, també

Coberta del llibre “Un ascensor al espacio” de Kelly i Zach Weinersmith

En ciència, expliqueu que el que sembla ser complicat és fàcil, i el que sembla fàcil en realitat és difícil. ¿Exemples?
Sovint, quan s’investiga un tema, la teva opinió és excessivament informada per la ciència popular i per les idees errònies que tinguis en el teu cervell. Per exemple, fer funcionar un reactor de fusió a l’escriptori és relativament fàcil encara que, per descomptat, no serà una bona manera d’impulsar la teva casa, ja que consumeix més energia de la que genera. En canvi, una cosa que sembla fàcil i bastant difícil és aterrar sobre asteroides. A les pel·lícules, els astronautes simplement aparquen les seves naus espacials en gegantines roques sòlides. En realitat, seria molt més difícil. Els asteroides proporcionen molt poca gravetat. Si no s’enganxa a l’asteroide, simplement rebotarà i tornarà a l’espai. En realitat, és pitjor que això: els asteroides sovint són “piles de runa”, fetes de petites roques i pols, en lloc de roca sòlida o metall. Llavors, estàs tractant d’aterrar sobre alguna cosa que gairebé no té gravetat, i que es trenca cada vegada que la toques. No és una tasca fàcil, encara que discutim alguns mètodes possibles en el llibre.

Què us agradaria inventar?
Ens encantaria una interfície cervell-ordinador que ens permetés llegir llibres més ràpidament.

Il·lustració que apareix al llibre “Un ascensor al espacio” de Kelly i Zach Weinersmith

A mi també. ¿I podríem tenir un món millor gràcies a la ciència?
La ciència pot fer la vida més fàcil, i la ciència pot donar-nos més opcions, i la ciència fins i tot pot dir “si vols obtenir alguna cosa bona de la vida, aquesta és la millor manera”. Però la ciència no pot dir-te el que està bé a la vida. És millor ser feliç o lliure? És millor viure una gran vida o fer una gran cosa? És millor tenir una vida d’oci o una vida de lluita? Aquestes són preguntes per a la filosofia i per a l’individu. Dit això, tots podem estar d’acord en què, per exemple, un nou medicament contra el càncer o una nova forma d’aturar la malària són objectivament “millors”. No obstant això, la majoria dels descobriments científics poden fer la vida millor depenent de com usem la tecnologia. En poques paraules, si actuem per millorar el món, la ciència ens ajudarà; si actuem per empitjorar el món, la ciència ens ajudarà, també.