TOMÀS CUSINÉ AL SEU CELLER DEL VILOSELL

Tomàs Cusiné, vinater: “El millor vi no existeix, les possibilitats de millora mai no s’esgoten”

El 'Cérvoles Blanc 2016', ha estat escollit el millor vi català del 2018. Darrere hi ha l’empresari lleidatà Tomàs Cusiné, que lidera 3 dels cellers més rellevants de la DO Costers del Segre -Castell del Remei, Cérvoles, Tomàs Cusiné- i un de la DO Conca de Barberà: Cara Nord. Emprenedor inquiet, que va arribar al món del vi quasi sense voler, és plenament conscient que les empreses les fan les persones i, a qualsevol sector, com el del vi, la gent bona les fa pujar i la gent dolenta les fa caure. Prefereix una bona crítica d’un bodeguer abans que una bona crítica d’un periodista.
A

 primer cop d’ull sembla convencional. Però darrere d’aquesta imatge, s’hi troba un enòleg, un empresari, propietari i gestor d’un dels imperis catalans del vi. Tomàs Cusiné fa vins a consciència, molt meditats, que aspiren a portar alegria i plaer a taules de mig món. És responsable de 4 dels cellers més influents de la DO Costers del Segre –Castell del Remei, Cérvoles, Tomàs Cusiné– i de la DO Conca de Barberà: Cara Nord. D’aquell estudiant d’empresarials que es divertia a Barcelona, ara en queda un apassionat del vi i de la vida. Arrelat enmig de les vinyes, però fugisser i emprenedor quan la rutina s’imposa. Va començar en aquest món gairebé per casualitat i ha decidit fer-ne el seu modus vivendi, amb esforç, talent i un bon equip, en una recerca constant de la qualitat i la diferenciació. Un vinater que voldria ser petit, però que no renuncia a fer-se gran. Ens reunim amb ell al seu Vilosell Wine Hotel, un indret que proposa experiències rurals i enològiques, per parlar de més de tres dècades de trajectòria a les seves espatlles en un sector on ha aconseguit gairebé tot allò que s’ha proposat. A més, el seu vi ‘Cérvoles Blanc 2016’, ha estat escollit el millor vi català del 2018

Com comença a relacionar-se amb el món del vi? Suposo que no era la seva prioritat quan estudiava…

No vaig estudiar per dedicar-me a res en particular… L’any 82 el meu pare va comprar la finca Castell del Remei (Penelles, La Noguera) on hi havia unes bodegues ja decrèpites, però no és fins a l’any 85 quan ell decideix invertir en aquest celler. Jo em trobo just enmig del ball: en aquella època feia de mecànic, de pagès, de tot una mica… i simplement estava allí al moment que passava això.

Dedicar-se al vi és un privilegi per a tothom qui s’hi dedica. La diversitat de feines que fas durant l’any és molt alta: tan aviat estàs parlant amb un periodista, com xafant el tros, portant un tractor, degustant un bon vi o dormint en un bon hotel. És un sector molt eclèctic i molt dinàmic, amb moltes possibilitats. En definitiva, és un projecte de vida que no es pot deslocalitzar. Quan emprens un projecte d’aquestes característiques no et pots moure d’allà on plantes les arrels, de la vinya.

Al món del vi, exportes o no ets ningú: a Castell del Remei vaig començar a exportar al 1991, exportàvem un 70 per cent del que fèiem

Va ser autodidacta el seu aprenentatge en el món del vi? Quina importància tenen els assessors que l’envolten?

He tingut mestres, gent que ha treballat amb mi i molts assessors. Jo n’he après a base de molts anys i d’altres persones que m’han anat acompanyant al llarg del camí. Les empreses les fan les persones i a qualsevol sector, com el del vi, la gent bona fa pujar empreses i la gent dolenta les fa caure. En el cas del vi, és important també la localització, la marca associada al lloc i la marca personal. És més difícil triomfar en una zona desconeguda que en una de renom. Construir una denominació d’origen és una qüestió de país, ja que darrere hi ha el territori, la producció, la qualitat del raïm i les administracions.

Hi ha molt d’ego lligat a la indústria del vi? Són determinants les relacions personals?

Si i no. Qui realment fa grans vins i els sap vendre, evidentment està molt satisfet i s’ho creu. És una condició humana. Dins el món del vi són importants tot tipus de relacions: el reconeixement per part del sector és el més important dels reconeixements. Jo prefereixo molt més una bona crítica d’un bodeguer abans que una bona crítica d’un periodista.

Quan fa el pas d’exportar? Actualment els seus vins arriben a 40 països de cinc continents.

Exportes o no ets ningú. Al món del vi necessites exportar i més en un lloc que no era conegut. A Castell del Remei vaig començar a exportar al 1991, exportàvem un 70 per cent del que fèiem. A partir del 92, va pujar moltíssim l’exportació perquè el mercat nacional no funcionava. Ara està de moda la Xina com a mercat emergent, però nosaltres ja fa 20 anys que exportem a Hong Kong i hem anat fent feina. Enguany sí que el gegant asiàtic és molt important per la nostra producció de Castell del Remei, però no pels altres cellers.

Catalunya és una de les regions que menys producte autòcton consumeix. Som més tastaolletes i ho volem provar tot

A Catalunya es fan molt bons vins, però la gent consumeix el vi de casa?

A poc a poc una mica més. De fet, quan vam sortir al mercat amb Castell del Remei, a Lleida va costar molt vendre el producte. Els restauradors no estaven acostumats i no volien arriscar. Vam créixer mentre la DO Costers del Segre s’anava construint i va ajudar a la comercialització catalana. No obstant, Catalunya és una de les regions que menys producte autòcton consumeix. Som més tastaolletes i ho volem provar tot.

En qüestió de vins encara persisteix molt el Rioja, però ha arribat un moment en què podem dir que els vins catalans es venen més que els Rioja. Això no vol dir, però, que es venguin més que la resta de vins. Ara estem a un 34% de consum de vi català i hauríem d’arribar al 50% en els propers 5 anys.

Arriba un moment que decideix apostar per fer vins de més nivell comprant el celler Cérvoles.  Diu que en aquell moment va ser una revelació. Continua convençut de la compra, ara que ja fa més de 20 anys?

L’any 97 des de Castell del Remei vam decidir apostar per les vinyes de muntanya i vam començar un projecte amb la Pobla de Cérvoles. Són 30 hectàrees de vinya amb moltes possibilitats i entre el 97 i el 2003 vaig compaginar la feina als dos cellers. Vam voler fer vins de muntanya perquè són més àcids, tenen més color i els vins són més gruixuts.

Però, enmig d’aquest tràfec empresarial, marxa de Castell del Remei i Cérvoles i munta Tomàs Cusiné. Quan les coses es consoliden, s’avorreix?

La rutina és molt avorrida. El bonic dels projectes és començar-los de nou i tirar-los endavant i quan porten uns quants anys deixar-los que funcionin sols. Hem tingut 4 anys molt divertits i des del 2014 treballem conjuntament les quatre bodegues, ja que hem remodelat una línia de vins i cada any pensem coses noves a fer. Hem agafat una bodega que s’havia envellit i l’hem rejovenit en tots els aspectes.

Jo fa 30 anys que estic buscant vinyes i això vol dir que les vinyes per sobre dels 500 metres de Lleida les conec totes. Jo començo un projecte al Vilosell des de zero i m’instal·lo a la cooperativa del poble. La idea era fer un projecte petitet que ha anat creixent.

Però enyora Castell del Remei…i hi torna!

Jo sempre he estat propietari del celler Castell del Remei i hi tenia un 49%, després un 51% i quan va ser possible sumar-ho tot vam tornar a treballar plegats.

Cada celler està encarat a fer uns vins per a un públic determinat?

Més aviat podem dir que cada celler té una personalitat determinada, però tenim un públic transversal. Estem al mateix nivell de preus en totes les bodegues. Crec que qualsevol consumidor pot trobar coses interessants a les quatre bodegues.

Darrerament es parla molt de vins ecològics, biodinàmics… en alguns casos es tracta d’una moda. En el seu cas és una línia estratègica a seguir ja que ara el 80% de les vinyes del grup ja es treballen amb criteris ecològics.

Jo crec que encara que avui puguis prendre la decisió sobre els criteris ecològics d’aquí uns anys serà obligatori. No crec que sigui un valor diferencial de la resta, ja que simplement ho veig obligatori. Crec que si no ets ecològic acabaràs perdent vendes, no passa que si ets ecològic vendràs més, sinó que, ser-ho, ho veig com una necessitat. El tema de la producció biodinàmica m’agrada. Vull investigar, provar i introduir-m’hi properament.

La qualitat dels vins ha crescut molt gràcies a factors com la investigació, els enòlegs i el bon producte i ara sembla que no hi hagi vins dolents. És així?

No hi ha vins dolents. El nivell enològic és alt i si tens un mal raïm pots arribar a fer un vi acceptable. El difícil és diferenciar-se dins d’un context cada vegada el nivell és més alt. Aquí entren conceptes de tot tipus: pots diferenciar-te a nivell esotèric, natural, ecològic, etc. Nosaltres fem 1.200.000 ampolles i com diferenciar-nos és una pregunta molt complicada que ens fem cada dia. Treballem per ser diferents, és una recerca constant de la qualitat: el dia que et penses que has fet el millor vi possible ja l’has cagat. La investigació i la millora no s’acaben mai i a més no pots arribar mai a fer el millor vi. El millor vi no existeix: n’hi pot haver que t’agradin més que d’altres. El que resulta més difícil és vendre car, allí és on et diferencies.

Amb el vi, el que jo pretenc és transmetre un mitjà d’alegria, que la gent s’ho passi bé bevent vi i que ho gaudeixi. Fer alguna cosa que doni plaer és l’hòstia!

Com s’aconsegueix fer un celler rendible?

Els beneficis no venen mai de seguida, a no ser que tinguis coneixements previs del mercat. Nosaltres portem 35 anys fent vi i durant 25 vam perdre diners. A Tomàs Cusiné, fins fa dos anys, no vam ser rendibles. Durant aquest temps també construeixes marca, patrimoni i tens un valor afegit. En el món del vi, la marca no l’amortitzes sinó que la construeixes.

En els darrers anys també ha invertit diners en la remodelació de l’antiga colònia agrícola que era el Castell del Remei per fer-hi un centre d’enoturisme.  El turisme és una manera de donar valor afegit al producte i convertir-lo en una experiència?

De visites i enoturisme al Vilosell, en fem constantment, i al Castell del Remei ho hem anat fent de forma natural. Sempre ha estat un centre de reunió i festes de la comarca: ja té un pòsit històric i és més fàcil d’explotar.

Què vol transmetre amb els teus vins?

Amb el vi, el que jo pretenc és transmetre un mitjà d’alegria, que la gent s’ho passi bé bevent vi i que ho gaudeixi. Fer alguna cosa que doni plaer és l’hòstia! Que algú lloï allò que fas et dóna satisfacció, però nosaltres també som autocrítics i sabem en quin nivell ens trobem. Som conscients de la dimensió de la nostra empresa dins el món del vi, ja que fer un milió d’ampolles no és ser un gran productor si ens comparem amb alguns cellers de Rioja, per exemple. Crec que estem en el bon camí, tot i que a mi m’agradaria ser més petit. Però quan construeixes i et fas gran no renunciaràs a ser-ho!