Moda i feminisme: de Sex and the City a Gossip Girl

El passat 6 de juny es celebraven els 20 anys de l’emissió del primer capítol de ‘Sex and the City’, una sèrie que, durant les seves 6 temporades, va segellar el binomi moda i ficció televisiva. La seva estela l’han seguida fenòmens com ‘Gossip Girl’, que aquest setembre celebra el seu 11è aniversari, ‘Mad Men’ i ‘Girls’, entre d’altres.

L

’any 1997, l’escriptora Candace Bushnell va publicar el llibre Sex and the City (Sexo en Nueva York [ed. DeBolsillo, 2016]), basat en les seves pròpies experiències que després narrava al The New York Observer. Només un any després, HBO estrenava l’adaptació de la sèrie. L’amistat entre les quatre amigues i els seus deliris fashionistes van fer que es convertís en tot un fenomen arreu del món, aconseguint també que la figura de l’estilista, en aquest cas Patricia Field, comencés a ser més visible i valoritzada.

Julia Weems, directora de l’àrea de Moda del Istituto Europeo di Design de Barcelona, va viure a Nova York els anys en què es rodava la sèrie i va presenciar la gravació de vàries seqüències. Com ella ens explica: “La moda al final és comunicació i Field va aconseguir, a través dels estilismes, comunicar força, seguretat, sensualitat, el rol de la dona treballadora, la maternitat…”. Tenint en compte això, no es fa estrany el lema de Field a l’hora de vestir Carrie Bradshaw, la protagonista de la sèrie, qui duia outfits sempre arriscats (durant anys apareixia amb un tutú de ballarina a la capçalera): “Intenta posar-te alguna cosa ridícula o lletja. Posa’t una peça masculina i fes-la sexy”.

Natalia Cebrián: “Quan una sèrie es fa viral i un personatge duu uns looks molt personals, acaba marcant tendència. És el cas de la Carrie i la Sarah Jessica Parker, que ha portat el seu personatge més enllà de la petita pantalla”

Abans de Sex and the City, ja havien tingut lloc sèries on la moda tenia un paper clau. La precursora per excel·lència en donar importància a la figura de l’estilista i la moda va ser Dinastia, als anys vuitanta. “Era una sèrie on el vestuari era crucial, amb vestits d’alta costura de Valentino, Oscar de la Renta, diamants de Harry Winston… La diferència amb Sex and the City és que aquesta darrera explica un fenomen actual, el del shopping i la idolatria per certs dissenyadors. És un reflex de la societat, especialment la nord-americana, que empeny el consumidor a somiar en fer-se amb productes europeus de luxe, que són molt admirats”, explica l’estilista Jaume Vidiella, que ha col·laborat amb nombroses publicacions i amb  Armand Basi, Escorpion i Jordi Labanda, entre d’altres firmes.

Després vindrien Gossip Girl, Mad Men i Girls, sèries que, a banda de parlar de l’amistat i el rol de la dona, han portat marques de circuit curt -és a dir, de ràpida reacció a allò que es posa de moda a les xarxes socials- a crear looks idèntics o molt semblants als que es mostren en pantalla. “Gossip Girl va ser un niu d’idees per als aparadors”, expliquen des del departament de moda d’ASOS. “No crec que les persones s’inspirin en el personatge en si mateix, sinó en el seu estil i forma de vestir”, apunten des d’H&M. Per la seva banda, l’influencer Natalia Cebrián, amb més de 200.000 seguidors, explica: “Quan una sèrie es fa viral i un personatge duu uns looks molt personals, acaba marcant tendència. És el cas de la Carrie i la Sarah Jessica Parker, que ha portat el seu personatge més enllà de la petita pantalla”. De fet, en una MET Gala, l’actriu va lluir (i ser objecte de moltes mofes a Twitter en ser comparada amb un personatge de Bola de Drac) un vestit que ella havia dissenyat per a Topshop.

Més enllà dels corners a Bloomingdale’s amb vestits com els de Joan Harris a Mad Men, hi ha influència en la moda per part de sèries també en els petits detalls: “Si de cop es posa de moda una sèrie que transcorre als anys vint, podem veure com en la indústria tèxtil hi ha un increment en l’ús de teixits com el crepé, la sarga de llana… i pot influir també en el patronatge”, remarca Weems.

A més de ser un tòtem d’influències, totes aquestes sèries parlen de l’amistat entre dones. Girls transcorre a Brooklyn, deixant Manhattan enrere, tota una declaració d’intencions, i a Mad Men les dones lluiten pel seu apoderament en una societat masclista. Com explica el periodista, escriptor i guionista de sèries com Moncloa, ¿dígame? (Telecinco, 2001) i Jet Lag (TV3, 2001-2006), Lluís Llort, “Quan els autors aconsegueixen que els lectors o espectadors s’impliquin emocionalment en les trames i pateixin, s’indignin, plorin o riguin amb el que passa, és que han fet bé la seva feina”. I com a dones, aquestes sèries ho han aconseguit. Evidentment, també a través de l’estilisme, perquè com també assenyala Llort, hi ha pel·lícules i sèries que perden pes precisament per detalls com aquests: “Per exemple, poques vegades es tenen en compte els canvis lògics d’aspecte d’un home que passa 15 anys a la presó. A En el nom del pare (1993), Daniel Day Lewis porta la mateixa llargada de cabells i va afaitat igual al llarg dels molts anys que passa engarjolat. En canvi, a Netflix hi ha ficcions en què un personatge passa anys tancat i es veuen els canvis en el seu aspecte. No cal limitar-se a enfarinar els cabells per fer veure que algú s’ha fet gran. Hi ha molts més recursos estilístics”. Ara, els maquilladors, i gràcies al renom de molts estilistes, estan aconseguint el reconeixement a la seva tasca. També gràcies a la televisió. El pintallavis mate color vermell cirera que llueix Jessica Chastain a El caso Sloane ha estat un dels més demanats en diferents firmes de cosmètica en els darrers anys, com Yves Saint Laurent o Chanel. Un de molts exemples de com les tendències ens acompanyen sempre en tots els àmbits de la nostra existència i de com, en molts casos, el seu origen es troba en la història del cinema i la televisió.

Imatges destacades:
1. L’actriu Claire Danes, l’estilista Patricia Field i l’actriu Sarah Jessica Parker a la desfilada de la col·lecció Narciso Rodriguez F/W 2003 a Nova York. Foto d’Evan Agostini / Getty Images
2. Blake Lively i Leighton Meester assisteixen a la festa d’estrena de “Gossip Girl” a Nova York, 2007. Foto de Larry Busacca / WireImage