L’huracà imparable: Alexandria Ocasio-Cortez (I)

El personatge de Barack Obama estava tan ben construït que és possible que molts republicans recalcitrants fossin fans seus en secret. Per guanyar als EUA has de vendre i Alexandria Ocasio-Cortez ho sap, com ho va saber Obama en el seu moment. És més, la seva marca, AOC, ja és al mercat.

E

ls creadors de la figura de Barack Obama van ser David Axelrod, Robert Gibbs i David Plouffe -director de campanya, director de comunicació i director d’estratègia respectivament- amb una maniobra que ja s’estudia a les escoles de màrqueting a nivell internacional. De fet, la revista Forbes va nomenar dues vegades aquest equip com “empresa més innovadora del món”, gràcies al seu poder de recaptació, tant de diners com de seguidors, partint d’un pressupost irrisori en comparació al dels seus rivals.

Axelrod va ser el primer a veure el potencial d’aquell jove afroamericà que de senador pel comtat d’Illinois passaria a ser inquilí de la Casa Blanca en tres anys. La campanya va aprofitar el que en aquell temps encara es coneixien com “noves tecnologies” per donar-se a conèixer, però abans hi va haver tot un procés de preparació de l’Obama que calia postular. L’escriptura d’un guió que estructuraria la seva personalitat, com si del protagonista d’una sèrie de televisió a l’estil d’El lado oeste de la Casa Blanca es tractés.

La seva història vital no deixava de ser una representació del gran somni americà, només calia amanir-la una mica. Fill de pares divorciats de classe mitjana que va arribar a la universitat però que no es va oblidar d’on venia. Es va fer més èmfasi en el seu paper com a activista de les comunitats dels barris marginals de Chicago que en el seu títol en Ciències Polítiques per la Universitat de Columbia i en Dret per la il·lustre Harvard Law School.

No era una sola persona qui arribava a la presidència: era el representant d’un poble que rebutjava les classes dominants

El llenguatge va passar del “jo” al plural majestàtic “nosaltres”. No era una sola persona qui arribava a la presidència: era el representant d’un poble que rebutjava les classes dominants. El seu lema ‘Yes, We Can’ (“Sí, podem” en català) es va convertir en tota una declaració d’intencions que es va elevar com un eslògan tan poderós com el ‘Just Do It’ de Nike. La marca Obama.

I sí, aquí estava tota la força d’Internet per ajudar-lo. Clara Cain Miller va escriure a The New York Times quan va començar aquest fenomen comunicatiu que “una de les moltes formes en què l’elecció de Barack Obama com a president s’ha fet ressò de la de John F. Kennedy és en el seu ús d’un nou mitjà que canviarà la política per sempre. Per al senyor Kennedy, va ser la televisió. Per al senyor Obama, és internet “.

Vídeos i missatges a Youtube, Facebook, Myspace, la seva pròpia pàgina web en la qual interaccionava amb els usuaris, newsletters… Obama era a tot arreu, prometia un canvi, justícia, esperança. I a sobre, era simpàtic, queia bé, feia riure.

Fins i tot, quan ja era president dels Estats Units, les seves aparicions en programes televisius com el show de Jimmy Fallon van provocar riallades. Les seves visites a llocs públics per mantenir el favor dels votants eren una festa. I el seu últim discurs en el sopar de corresponsals de la Casa Blanca va ser un stand-up hilarant amb bromes com ‘Orange Is Not The New Black’ (un joc de paraules amb el títol d’una sèrie i el color de pell de Trump) i un ‘mic-drop’ com a tancament del seu discurs i de la seva legislatura.

 

Els Demòcrates ho van tornar a intentar, però no van aconseguir ni atansar-s’hi amb la seva successora en el partit, Hillary Clinton -sempre tensa, com la retraten en un impagable sketch de Saturday Night Live, a la qual un deliri com Donald Trump va guanyar a les urnes contra tot pronòstic. Més enllà d’escàndols de manipulació de vots i altres tripijocs, aquest milionari deslfermat va aconseguir captar una massa de votants desencantats amb un discurs que també apel·lava al poble. ‘Make America Great Again’ va ser el seu ‘Yes We Can’ i va funcionar.

Però de sobte ha aparegut una jove nascuda al Bronx i d’ascendència porto-riquenya que té tot el necessari per convertir-se en la primera dona al càrrec de la presidència dels Estats Units si s’ho proposa. Perquè al seu país, el germen del capitalisme, per guanyar has de vendre i Alexandria Ocasio-Cortez ho sap, com ho va saber Obama en el seu moment. I la seva marca, AOC, ja és al mercat.

Ocasio-Cortez va ser becària del senador Ted Kennedy, a l’oficina d’immigració, i el seu currículum acumula una llarga llista d’èxits

La construcció del seu personatge pel que fa a història vital segueix les mateixes pautes que les d’Obama. Es potencien les seves arrels i es posa la lupa en les dificultats econòmiques que va aconseguir vèncer fins arribar a ser la congressista més jove dels Estats Units, amb només 29 anys. I es difumina que la seva família es va mudar del Bronx a Westchester, on va rebre una bona educació que li va permetre llicenciar-se Cum Laude a la universitat de Boston. També va ser becària del senador Ted Kennedy, a l’oficina d’immigració, i el seu currículum acumula una llarga llista d’èxits.

El relat de la seva biografia torna a il·luminar-se amb el seu retorn al barri després de la mort del seu pare. Ocasio-Cortez es va convertir en un membre actiu de la comunitat, va muntar una editorial infantil, va exercir com a educadora en l’ONG National Hispanic Institute i va participar en la carrera presidencial de Bernie Sanders el 2016. I a més, treballava a la taquera novaiorquesa Flats Six quan decidir començar la seva carrera política, també amb un pressupost molt magre.

Aquest última dada és massa sucosa com per no treure’n partit. Tant per la seva banda, com per la dels mitjans que no poden resistir-se a titulars com “De cambrera a Congressista” o fins i tot dels Republicans. Un exemple és el del comentarista polític conservador Anthony Brian Logan, que l’acusa en un dels seus vídeos de Youtube de presentar-se al estil “Jenny From The Block” quan en realitat, segons el seu punt de vista, és una privilegiada. Tot depèn des d’on i com es miri, però ella guanya terreny amb cada titular, cada tuit, cada post d’Instagram mentre la resta del món es pregunta per què. Obama ho sap bé, com un bon mestre a qui ha superat la seva alumna.