Espardenya The NBP
Esbós de les primeres espardenyes amb cunya realitzat per Castañer

L’espardenya: de calçat de pagès a revolucionar la passarel·la

Aquest calçat lleuger fet de corda trenada va néixer a casa nostra. Ja al segle XII era l’emprat pels soldats a peu del rei d’Aragó. Amb reminiscències egípcies i romanes, s’ha convertit des dels anys setanta en emblema d’elegància arrel d'una trobada entre Yves Saint Laurent i la firma Castañer, nascuda a Banyoles. Al llarg de les últimes dècades ha estat la sabata escollida per a nombroses desfilades d’alta costura i, fins i tot, Karl Lagerfeld i Manolo Blahnik n’han fet col·leccions exclusives.
Q

ui no recorda Dalí amb la barretina catalana, el pa de pagès o el casc d’astronauta al cap amb el qual gairebé s’asfixia a Londres l’any 36? Però, i si pensem en els seus peus? Segurament el recordem immediatament amb unes espardenyes. De la mateixa manera que Josep Pla, el geni del surrealisme reivindicava el valor d’aquest calçat amb sola d’espart o cànem.

Tot i que aquest tipus de calçat és tradicional dels antics territoris de la Corona d’Aragó, Occitània i el País Basc, el seu ús es va estendre ràpidament a Amèrica. Al ser un calçat lleuger i fresc, va ser adoptat a països com l’Argentina i l’Uruguai pels treballadors rurals

L’origen de l’espardenya es situa a Egipte, amb les seves sandàlies típiques trenades al turmell, emprades després per les tropes romanes. Ara bé, la primera referència escrita d’elles es troba en un text de 1322 redactat en català antic i fent referència al rigor amb què havien de ser fetes: “…que les espadenyes sien ben feytes et sien de bon espart (…) XXVI punts et de sobre lo peu onze cordes et detràs el taló IIII cordes”. Tant és així que, durant segles, la fabricació d’espardenyes va ser tradicionalment feta en obradors de caire familiar arreu dels Països Catalans on es conreava cànem.

Tot i que aquest tipus de calçat és tradicional dels antics territoris de la Corona d’Aragó, Occitània i el País Basc, el seu ús es va estendre ràpidament a Amèrica. Al ser un calçat lleuger i fresc, va ser adoptat a països com l’Argentina i l’Uruguai pels treballadors rurals. A Colòmbia les fabriquen també amb pell d’animals i reben el nom de cotizas o cocuizas. A Veneçuela és també un calçat força estès encara avui en dia. És més, en ser un element que ha estat associat moltes vegades al món obrer, va formar part d’eslògans polítics com, per exemple, en la carrera electoral prèvia a les eleccions argentines de 1946, on es va fer servir el “no a la dictadura de las alpargatas” i que va donar origen al seu oposat “alpargatas sí, libros no”.

Tot i que les principals passarel·les del món en les quals s’ha desfilat amb espardenyes fossin de propostes femenines, cada cop més les espardenyes són també un producte d’alta costura per a home

Alpargatas Llamazares The NBP
Espardenyes de la col·lecció de Llamazares y de Delgado.

Calçat humil, com les babutxes musulmanes, no va ser fins a finals dels anys seixanta que va començar a ser vist com una sabata que podia donar molt més de si. “De la mateixa manera que les mules, que provenen de les babutxes i la influència d’Orient dels segles XVIII i XIX, han causat furor per la seva versatilitat, el mateix ha passat amb l’espardenya, que es presta de meravella per poder jugar amb tots els colors i tonalitats, amb el teixit, emprant sedes, tul, organdí, brodats i serigrafies. És per aquest motiu que creiem que està sent, aquestes darreres temporades, un furor en l’alta costura”, ens expliquen els dissenyadors de moda Fabricio Pérez y Jaime Llamazares, (www.llamazaresydedelgado.com), que han demostrat que, tot i que les principals passarel·les del món en les quals s’ha desfilat amb espardenyes fossin de propostes femenines, cada cop més les espardenyes són també un producte d’alta costura per a home, com ells en fabriquen.

Castañer es va convertir en la marca que van començar a lluir Grace Kelly, Audrey Hepburn, Jane Birkin, Lauren Bacall i, fins i tot, Humphrey Bogart, entre d’altres

“Aquest salt a la moda té un principal protagonista, Yves Saint Laurent, qui als anys setanta va demanar a l’empresa Castañer de fer unes espardenyes amb cunya”, ens descobreix Julia Weems, directora de l’àrea de moda de l’Istituto Europeo di Design (IED) de Barcelona. I així va ser, en una Fira a Paris, Lorenzo i Isabel Castañer van coincidir amb Yves, qui els va demanar fer de l’espardenya una sabata elegant i sensual, donant-li altura. Com va dir Lorenzo Castañer en aquell moment: “Si Yves Saint Laurent vol una espardenya amb cunya, la tindrà!”. I així va ser.

Des d’aleshores, Castañer es va convertir en la marca que van començar a lluir Grace Kelly, Audrey Hepburn, Jane Birkin, Lauren Bacall i, fins i tot, Humphrey Bogart, entre d’altres. Avui en dia són nombroses les actrius i it-girls que les porten també quan acudeixen a les Setmanes de la Moda, com Alexa Chung, Blake Lively o Keira Knightley. Això sí, majoritàriament sense taló, com l’espardenya original. Vet aquí el motiu: després del regnat del taló, les ara anomenades epadrilles (coses del glamur de la moda), igual que les bambes i les ballarines, s’han convertit en el calçat per excel·lència de la dona. Només cal recordar com algunes de les models d’una col·lecció del gran Alexander McQueen es van negar a desfilar amb les anomenades “Armadillo boots”, de 30 centímetres de taló, per la por de trencar-se una cama. Poc després, Chloé, en aquella època amb Phoebe Philo al capdavant com a directora artística, va fer desfilar les models en ballarines. Un abans i un després.

Espardenya Castañer The NBP

I com era d’esperar, una peça tan nostra durant segles, també està present en el nostre refranyer. Així trobem dites com “Lligar-se bé les espardenyes” en el sentit d’agafar coratge; “A on Déu perdé les espardenyes”, referint-se a un lloc molt llunyà; “Pel Setembre, el dia duu espardenyes”, que s’interpreta en el sentit del setembre com un mes de clima suau que encara permet vestir frescament durant el dia; o bé “Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam”, perquè és el moment idoni per fer la sega dels cereals, ja que tenen les espigues madures i encara no fa massa calor per treballar al sol i fer-ne la batuda.

“Crec que l’espardenya seguirà present en el món de la moda durant anys. Té molt encant, és còmoda i defuig altres tipus de calçats lleigs que ara són només un tendència passatgera. Sempre serà necessari quelcom còmode, bonic i versàtil”, conclou Julia Weems.