Patrocinat per:

Mauna Kea Observatory, Waimea, United States. Foto de Conner Baker

La previsió com realitat econòmica

L'economia de la previsió té un dels seus grans motors en el sector mèdic gràcies al desenvolupament social de la digitalització. La inversió en previsió acaba aconseguint una gran rendibilitat a mitjà i llarg termini, en permetre reduir el nombre de malalts, millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen malalties cròniques i fer sostenible una sanitat de qualitat

Algunes empreses d’assegurances han començat a implementar la idea que cal, entre altres paràmetres, poder controlar que l’assegurat faci un mínim de 10.000 passos al dia per poder accedir a una cobertura d’assegurança connectada a la salut. Les associacions dedicades a l’Alzheimer han posat en marxa una polsera de localització per saber on es troba el malalt i poder ser localitzat pels seus familiars en cada moment. El sector de l’automoció té com un dels seus elements principals d’atracció per captar nous clients, mostrar la seva alta gamma de gadgets tecnològics per prevenir tot tipus d’incidències en la conducció. Tant les autopistes com la meteorologia, les entitats financeres o les companyies aèries inverteixen grans quantitats de fons per aconseguir reduir els riscos associats a la incertesa i imprevistos. Fins i tot el sector militar dedica les seves innovacions a sistemes de control, drons i robòtica per prevenir escenaris de crisi o dissuadir que puguin produir-se. Tots estem més inclinats a mostrar-nos receptius al concepte de previsió que al de risc. Encara que el segon suposi tenir més oportunitats o ser l’única sortida per afrontar una situació. Fins i tot algunes persones, contra allò que dicta la condició humana, estarien disposades a no progressar, a no créixer intel·lectualment a canvi d’una seguretat perpètua i irreal. La qüestió que va lliscant en la societat és que val més prevenir que curar; val més un ocell al puny que una grua lluny.

En una societat cada vegada més digital i, per tant, més orientada a l’exactitud i la precisió, l’evolució a la qual assistirem és el naixement d’un nou valor social: la previsió econòmica, mèdica i professional en l’ordre dels ciutadans

L’economia de la previsió té un dels seus grans motors en el sector mèdic gràcies al desenvolupament social de la digitalització. La inversió en previsió acaba aconseguint una gran rendibilitat a mitjà i llarg termini, en permetre reduir el nombre de malalts, millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen malalties cròniques i fer sostenible una sanitat de qualitat. La previsió va associada a l’educació, a la formació i a la tecnologia però també a la construcció d’una concepció cultural que permeti anar forjant el compromís dels ciutadans de voler gestionar millor la seva expectativa i qualitat de vida; adquirir consciència que la previsió permet evitar o a mitigar les malalties i, conseqüentment, el malestar i el dolor. En una societat cada vegada més digital i, per tant, més orientada a l’exactitud i la precisió, l’evolució a la qual assistirem és el naixement d’un nou valor social: la previsió econòmica, mèdica i professional en l’ordre dels ciutadans. Un valor que fins ara era gestionat per les empreses acabarà sent gestionat pels mateixos individus.

La lògica del big data basada en gestionar les dades que les empreses disposen dels seus clients i usuaris per extreure coneixement i pautes de consum que serveixin per a una millor explotació dels seus serveis també es plasmarà en els ciutadans. Cada vegada són més les persones que gestionen els seus dipòsits des d’aplicacions del mòbil, no tant per la facilitat d’accés als seus comptes sinó per la comoditat que representa tenir la capacitat de realitzar al moment i personalment la gestió global de les seves despeses i ingressos. En el camp de la salut i l’esport els ciutadans gestionen directament el seu rendiment esportiu, accedint als resultats que faciliten les dades que extreuen de les seves aplicacions en mòbils, rellotges o polseres digitals. Les noves formes de consum incorporaran mecanismes que facilitaran informació per a la previsió com a factor de compra, per exemple, la data de venciment previsible d’un televisor, un cotxe o qualsevol altre aparell, avisos sobre quan he de canviar un vehicle basant-se en les hores i quilòmetres, per poder preveure com s’orientarà la seva decadència.

Fa uns anys en un programa de televisió li preguntaven a un ciutadà català nascut a l’Àfrica què era el que més el sorprenia de la vida en un país europeu i va respondre l’obsessió que tenen els catalans amb la meteorologia i els pronòstics del temps anunciats en els mitjans. La imatge d’una societat que mirava constantment el cel per buscar orientació, per llegir el seu futur en les estrelles, adonar-se d’una ràpida tempesta o reclamar el favor dels déus ha passat a convertir-se en un nou camp econòmic que plantejarà nous reptes socials. Si és bo preveure, no ho és tant evitar o manipular el que ens depararà el futur només pel sol fet que unes dades adverteixin que no haguem de fer-ho.