Foto de Joan Cros / ZUMA Press / lafototeca.com

La disputa per la intel·ligència artificial

Sembla que allò que crèiem ciència-ficció comença a ser palpable i ara ens cal coordinar molts actors perquè realment sigui real i efectiva. En primer lloc, ens calen governs compromesos, que facilitin entorns favorables amb infraestructures potents i que alhora hi impliquin universitats, centres d’R+D i empreses. Coneixement i mercat per promoure avenços en el desenvolupament de la indústria de la intel·ligència artificial.
Q

uan una màquina imita funcions cognitives pròpies dels éssers humans, com per exemple aprendre i resoldre problemes, parlem d’intel·ligència artificial (IA). El despertar de les màquines o saber si estem preparats perquè aquestes esdevinguin conscients són només alguns dels titulars que recentment hem vist als mitjans. Com molt bé s’afirmava a l’article “Is artificial intelligence set to become conscious?”, publicat a la web del World Economic Forum, algunes de les preguntes tenen a veure amb la tecnologia, però unes altres s’enfoquen més a què és la consciència en realitat. Per tant, sembla que allò que crèiem ciència-ficció comença a ser palpable i ara ens cal coordinar molts actors perquè realment sigui real i efectiva. En primer lloc, ens calen governs compromesos, que facilitin entorns favorables amb infraestructures potents i que alhora hi impliquin universitats, centres d’R+D i empreses. Coneixement i mercat per promoure avenços en el desenvolupament de la indústria de la intel·ligència artificial.

La Xina ja ha fet un primer pas. L’estiu passat va presentar un pla d’acció estratègic triennal per convertir-se en potència tecnològica mundial en IA el 2030. El seu objectiu és construir una indústria nacional per valor de quasi 150 mil milions de dòlars.

Per ser més competitius, per ser més eficients, cal la suma del factor humà i de la tecnologia.

En l’àmbit acadèmic, un estudi realitzat per la plataforma legal LawGeex, Comparing the Performance of Artificial Intelligence to Human Lawyers in the Review of Standard Business Contracts, en què s’impliquen experts en dret de diverses universitats americanes de prestigi, va situar 20 advocats amb experiència contrastada enfront d’un algoritme desenvolupat durant tres anys i entrenat per avaluar contractes legals. Se’ls va donar quatre hores per revisar cinc acords de confidencialitat i identificar 30 assumptes legals. Els resultats? Els advocats van requerir 92 minuts de mitjana per revisar els documents i l’algoritme de LawGeex, 26 segons. Les conclusions d’aquest experiment són unànimes: per ser més competitius, per ser més eficients cal la suma del factor humà i de la tecnologia. D’una banda, podrem disposar de processos automatitzats de forma més ràpida i menys costosa i, de l’altra, alliberar de temps els advocats per poder implicar-se en tasques de més valor com l’assessorament legal.

Les grans companyies, majoritàriament tecnològiques, conscients dels avantatges que incorpora la IA i el machine learning als seus productes i serveis, han començat a competir per adquirir les millors start-ups en el terreny.

Google ja s’ha posicionat clarament en llançar una plataforma, Learn with Google AI, amb tutorials que han de servir com a hub de recursos. Es tracta d’un lloc web adreçat a tots els perfils implicats, des dels estudiants més novells fins a investigadors i data scientists.

És per això que no sorprèn que també sigui Google qui lideri les adquisicions d’start-ups tecnològiques en aquest àmbit amb una cartera de tretze empreses (Deepmind, Moodstocks, Api.ai, AiMatter, Halli Labs, Kifi, Granata Decision Systems, Jetpac, Boston Dynamics, Meka Robotics, Industrial Perception, Schaft i DNN Research). Després de Google, atenent tant al nombre d’èxits com al d’inversions, trobem Startx, Apple i Microsoft. En molts dels casos no ha transcendit l’import d’aquestes operacions.

A Europa, la plataforma de dades, anàlisi i inversió d’empreses tecnològiques i capital risc, Dealroom.co, ha publicat l’Annual European Venture Capital Report, on destaca que el 2017 es van invertir més de 19.000 milions d’euros a start-ups europees i es van superar xifres rècord. D’aquesta anàlisi es desprèn que el deep tech lidera aquestes inversions, seguit del fintech, healthcare, marketplace i la intel·ligència artificial.

Visitante interactúa con Pepper, el robot de la compañía japonesa SoftBank Robotics. Mobile World Congress 2018 en Barcelona, ​​España. Foto de Toni Albir/EFE/lafototeca.com

LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL A BARCELONA

Barcelona ha acollit recentment el Mobile World Congress, on la intel·ligència artificial ha tingut un paper destacat en l’edició d’enguany. El Mobile ha ofert a corporacions i start-ups el millor aparador per mostrar els últims avenços, una experiència que ha estat més pràctica que teòrica.

Telefónica ha aprofitat per presentar Aura, la seva plataforma d’intel·ligència cognitiva i una nova eina per connectar amb els clients. A la sessió de presentació, José María Álvarez-Pallete, president de Telefónica, i Chema Alonso, chief data officer (CDO), van explicitar que, en els darrers cinc anys, la companyia havia invertit 48.000 milions d’euros en les seves tres plataformes (actius físics, sistemes de TI i productes i serveis) i van presentar-ne el cervell de la quarta: AURA.

“Els nostres clients volen parlar a la tecnologia i fer coses en temps real”. Aura ho permet, afirmava Alonso. Aura escolta, aprèn i et permet interactuar només parlant amb la xarxa per treure el màxim profit al que ells denominen el teu personal data space. Chema Alonso, a través d’una demo en directe, va interactuar amb Aura mitjançant unes Microsoft HoloLens i, després, directament amb el seu smartphone. Aura, en definitiva, et permet gestionar l’experiència digital a través d’intel·ligència cognitiva.

Des d’una altra perspectiva, Amazon va anunciar l’any passat la propera obertura d’un nou centre de recerca i desenvolupament (R+D) basat en machine learning a Barcelona, on espera contractar més de cent enginyers i científics quan s’obri durant el 2018.

Barcelona no és aliena a aquesta indústria, i el directori d’empreses emergents del Barcelona & Catalonia Startup Hub, liderat per ACCIÓ, comença a incorporar projectes vinculats a intel·ligència artificial i machine learning. La plataforma disposa actualment d’informació de 1.230 start-ups, on hi ha 58 de catalogades com a intel·ligència artificial.

Cal destacar que el target d’aquestes empreses és, majoritàriament, Business to Business i aproximadament un 10 % —Kernel Analytics, Squirro, Gestoos, Nektria, Rocketroi, Transmural Biotech i Restb— han rebut una inversió superior al milió d’euros.

QUIN ÉS EL FUTUR?

“Pensar que les noves tecnologies arruïnaran l’economia és gairebé tan antic com la revolució industrial”, va dir Seth Benzell la setmana passada quan parlava amb l’audiència al consolat americà de Barcelona. Seth Benzell és doctor en economia per la Universitat de Boston i associat postdoctoral en la iniciativa del MIT sobre economia digital.

La intel·ligència artificial canviarà la naturalesa de la relació laboral: les persones es contractaran per resoldre problemes, però les feines de per vida estan destinades a desaparèixer.

La força del seu argument obre un debat més enllà de les oportunitats que la intel·ligència artificial ens oferirà. Com superarem el conflicte d’interès que hi haurà per als treballadors que han d’implementar projectes que alhora poden destruir els seus llocs de treball? Caldrà repensar el valor afegit del component humà. No hi ha dubte que la intel·ligència artificial ens farà interactuar d’una manera diferent amb la tecnologia.

Aquestes reflexions són especialment rellevants per al mercat laboral. La intel·ligència artificial canviarà la naturalesa de la relació laboral: les persones es contractaran per resoldre problemes, però les feines de per vida estan destinades a desaparèixer.

Benzell, en les seves conclusions, suggereix que, en un futur no gaire llunyà, hi haurà dues àrees, aparentment no relacionades, de creixement laboral importants: una per a les persones amb coneixements tècnics per implementar i gestionar les noves tecnologies, i una altra per a persones amb habilitats interpersonals i humanístiques que no es podran automatitzar.