Dipòsit de les Aigües de Barcelona

La Barcelona dels arquitectes de la ciutat: tota una nova perspectiva

The New Barcelona Post ha volgut saber quins són els espais predilectes a Barcelona de diferents estudis d’arquitectura de la ciutat. Us oferim un primer lliurament dels espais i edificis recomanats per OUA, Bajet Giramé, i Tomás López

B

arcelona, més enllà de l’ocupació turística de diferents espais, segueix sent encisadora i, sobretot, té molts llocs amagats. És per això que hem volgut preguntar a diferents estudis d’arquitectura pels seus llocs predilectes. Raconades, escenes, espais públics i privats que molts catalans desconeixem i que són representatius de la ciutat i de la seva teranyina física i social. Un ventall d’indrets encara per descobrir per a molts, si més no des del punt de vista calidoscòpic dels arquitectes. Amagatalls que surten a la llum, com tresors lluents del ric vaixell que és Barcelona.

L’arquitecte Oriol Serrat, Director de l’àrea d’Arquitectura d’OUA, es destaca per la seva capacitat de veure els espais des de noves perspectives. Ens suggereix passejar pel Raval. “La transformació del barri, que antigament era molt atapeït, creant places com la del MACBA o la Rambla del Raval, o la rehabilitació de l’Antic Hospital, et fa comprendre la necessitat del buit en tota construcció”. De fet, la paraula “Raval” procedeix de l’àrab a-raval, que significa “a les afores” i, antigament, el Raval quedava fora de la muralla medieval de la ciutat. “Quan edifiques és crucial pensar en la importància dels espais sense edificar, són part de la riquesa del que erigeixes. Caminar pel Raval et porta a pensar en el conjunt de buits que conformen la morfologia de tota trama urbana”.

Antoni Gaudí, que en aquells anys encara era estudiant, va fer el càlcul estàtic del conjunt del Dipòsit de les Aigües de Barcelona i dels elements de suport, un espai molt recomanable de visitar

Serrat, que ha liderat projectes d’habitatges a Barcelona, Badalona, Terrassa, Sitges o Calafell, entre d’altres localitats, així com la rehabilitació de l’antic concessionari Muntanyà de Barcelona per a l’ús provisional de l’empresa de comunicació digital Playground i l’Hotel Me del carrer Casp, ens proposa també visitar el Dipòsit de les Aigües de Barcelona. La seva construcció data del 1874 per part del mestre d’obres Josep Fontserè, però no va ser fins a 1880 quan es va inaugurar com a dipòsit de les aigües, amb la funció de regular el cabal d’aigua procedent del parc de la Ciutadella. Antoni Gaudí, que en aquells anys encara era estudiant, va fer el càlcul estàtic del conjunt del dipòsit i dels elements de suport. “Es tracta d’una construcció calcada d’un prototip romà, formada per grans murs de fàbrica de maó d’un metre de grossària i catorze metres d’altura, que es creuen amb voltes de canó i que s’estenen com per efecte d’un mirall al llarg de 65 metres de profunditat”. Després d’haver tingut diferents usos, va ser rehabilitat per Lluís Cotet i Ignasi Paricio per a ser una biblioteca de la UPF. “Van tenir immensa cura de perquè passin desapercebudes les intervencions per a l’adequació a les noves necessitats de l’edifici (climatització, enllumenat, electrificació dels llocs de treball, etc.). No treuen protagonisme a l’estructura de l’edifici, sinó tot el contrari, ajuden a potenciar-la. És més, un cop ets a dins de l’edifici és un plaer concentrar-te, sentir-te recollit i, a la vegada, gaudir de les llargues perspectives que ofereixen les vistes a través de les columnes”.

Vil·la Joana, Febrer 2017

La Finca Sant Salvador (1909-1910) “ressalta la genial capacitat de Jujol per plantejar projectes i obres extraordinàries (encara que poc conegudes) amb molt pocs mitjans, però on els resultats sempre són sorprenents, vistosos i, alhora, completament coherents amb el lloc i l’encàrrec

Els arquitectes de Bajet Giramé també són de la mateixa opinió: “Es tracta d’una infraestructura cívica amb unes qualitats espacials que li han permès, al llarg de més de cent anys, fer de dipòsit d’aigües, magatzem de bombers, arxiu de justícia, asil municipal, parc mòbil de la guàrdia urbana… fins a passar a ser, a dia d’avui, la millor biblioteca (en termes d’espai) de Barcelona”. “L’edifici, i la transformació de Clotet-Paricio en biblioteca, ens han influït a l’hora d’entendre la capacitat de l’arquitectura com a suport i catalitzadora de la transformació urbana al llarg del temps. De fet, l’estratègia del nostre projecte Home in Mitre és anàleg en certa manera al de Clotet-Paricio per la reforma de la biblioteca del Dipòsit de les Aigües de la Ciutadella. Vam plantejar el projecte com un conjunt de caixes de fusta de diferents mides que s’inserien entre els pilars i voltes d’un espai estructural prèviament emfatitzat, per donar lloc, en comptes d’una biblioteca, als espais domèstics d’un habitatge”. Aquest projecte va rebre el Premi bianual de l’Associació de Joves Arquitectes de Catalunya (AJAC), així com el Gold Award (primer premi) en la categoria d’interiorisme dels premis germànics Best Architects de l’any passat. 

La Maria Giramé i el Pau Bajet també ens recomanen el Passeig de Can Tunis: “Va créixer com a barri coster amb escoles, serveis i associacions fins que va ser desmantellat pel desenvolupament industrial de la Zona Franca i el Port de Barcelona, durant els anys 60. L’absolut oblit d’aquest lloc de la ciutat contrasta amb les seves qualitats com a espai paisatgístic als peus de Montjuïc davant del mar i la seva gran proximitat al centre (a escassos 20 minuts caminant de les Rambles). Aquest lloc ens recorda la necessitat de que la ciutat recuperi el Morrot com a lloc per la ciutadania i no només pel trànsit de vehicles i mercaderies. Com a ‘davant’, i no un ‘darrera’, de la muntanya de Montjuïc”.

L’arquitecte i dissenyador Tomás López, autor de l’interiorisme de l’escola de dansa Niubó (seleccionada pels Premis FAD 2018) i d’espais com Cafés El Magnífico, Sans&Sans i els apartaments  Mayerling-Abamita al carrer Ausiàs March, entre d’altres projectes, ressalta la Finca Sant Salvador (1909-1910), de J. M. Jujol. “El format de les seves intervencions s’allunya molt del de Gaudí. Ressalta la genial capacitat de Jujol per plantejar projectes i obres extraordinàries (encara que poc conegudes) amb molt pocs mitjans, però que fa que els resultats sempre siguin sorprenents, vistosos i, alhora, completament coherents amb el lloc i l’encàrrec”. Així mateix, ens recomana enfilar-nos a Vallvidrera i visitar Vil·la Joana. “Es tracta d’una antiga masia amb molta història, on va viure els seus darrers anys Jacint Verdaguer i un lloc des del qual visitar espais naturals poc coneguts, com el pantà de Vallvidrera” .

I és que Barcelona amaga molts més racons dels que ens pensàvem. Un recorregut per espais que ens demostren la bellesa de la ciutat.

Home in Mitre, de Bajet Giramé