Featured Video Play Icon
Producció i edició: Morrosko Vila-San-Juan

Julio Manrique i T de Teatre: una comèdia sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes

Julio Manrique dirigeix aquesta tardor les T de Teatre, una de les companyies més longeves de l’escena catalana, que celebra els seus 25 anys de la millor manera que saben: fent teatre. E.V.A. és una comèdia dramàtica sobre quatre excompanyes d’escola que ens fa reflexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes.

J

ulio Manrique ens rep al vestíbul del Romea i entaulem una conversa amb ell a la platea d’aquest teatre que coneix molt bé, perquè en va ser director artístic durant tres anys. Fins i tot diu creu haver-hi vist el fantasma de la Xirgu, deambulant entre les llotges. Ara hi torna, però per dirigir a les T de Teatre, una de les companyies més longeves de l’escena catalana, que celebra els seus 25 anys de la millor manera que saben: fent teatre. ‘E.V.A.’ és una comèdia dramàtica sobre quatre excompanyes d’escola que ens fa reflexionar sobre el dolor, la seva poètica i les seves formes.

Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca han vist ploure molt, des que fa un quart de segle van crear una companyia amb nom d’infusió, que ha perdurat fins als nostres dies, reinventant-se i apostant per homes en la seva direcció. Les podeu veure al Teatre Romea fins al 14 d’octubre.

JULIO MANRIQUE: TEATRE EN ESTAT PUR

Si pensem en un nom propi del teatre català, el seu és un dels primers que ens ve al cap. Julio Manrique ja fa temps que va deixar enrere la imatge de guaperes de les telenovel·les catalanes, per passar a ser un dels actors i directors teatrals més reconeguts. Va estudiar dret, però malgrat que no l’ha exercit, anar a la universitat va valer la pena: li va permetre descobrir el seu talent dramàtic. Poc es pensava aquell noi de 19 anys, que va debutar de la mà de Josep Maria Mestres, que podria viure d’aquell divertimento. “Sóc un privilegiat i em sento així”, confessa.

Cine, televisió, teatre… s’atreveix amb tot, però on se sent més còmode és a prop dels escenaris. La passió pel teatre ha fet que sigui capaç de fer front a la interpretació d’un clàssic com Èdip de Sòfocles, però també, per exemple, a la direcció d’una peça d’àcida crítica social, com Una altra pel.lícula, de David Mamet. Manrique no tem els reptes i defensa un teatre amb inquietuds, no com una eina que pugui canviar el món, però sí “per remoure consciències”. No sap quantes obres ha dirigit o interpretat, però segur que li mancarien dits per comptar-les. Obsessiu i disciplinat, li espera una temporada carregada de projectes on fins i tot hi ha un petit paper per una sèrie de Netflix. Manrique acaba de ser pare per tercera vegada i, precisament, al costat dels seus fills i els seus amics recupera forces i aconsegueix “tocar de peus a terra”.