D'esquerra a dreta i de dalt a baix, versions de la coberta en japonès, alemany, català, rus, anglès, portuguès, italià i espanyol del llibre Gramàtica de la fantasia, de Gianni Rodari.

Gianni Rodari: La màgia de la faula infantil

En un moment en el qual els contes clàssics es reformulen per qüestions de gènere, és important veure com el mestre Gianno Rodari ja els transformava. ‘Gramàtica de la Fantasia’: un camí per a pares, pedagogs, escriptors i molt més.

E

l brillant mestre del conte italià, Gianni Rodari, va néixer el 1920 a la localitat piemontesa d’Omegna. La seva mare era obrera i el seu pare, que va morir quan Gianni comptava amb només 9 anys, forner. Va tenir una infància dura i va haver de pagar-se els estudis com a periodista treballant com a mestre. Fins i tot va fer classes particulars a immigrants alemanys que havien fugit dels nazis. Malgrat tot, Gianni mai va recordar la seva infantesa amb dramatisme.

Gramàtica de la Fantasia està dirigida a qui “creu en la necessitat que la imaginació tingui el seu lloc dins de l’educació, a qui té fe en la creativitat infantil, a qui coneix el valor alliberador de la paraula”

Tot el contrari: des de la seva vitalitat i optimisme, va convertir als nens i nenes en els seus interlocutors més directes i en quelcom més que consumidors de cultura: en productors de creativitat. Va viatjar per les escoles de diferents ciutats i de diverses classes socials, on explicava els seus originals relats i observava les reaccions dels petits com a pas previ per modificar els seus escrits.

Així va començar a anotar els trucs que descobria, o que creia descobrir, per posar en marxa imatges i paraules. Les idees refrescants i espontànies de Rodari es van convertir en l’ideari dels grups de renovació educativa. De fet, ell mateix va actuar com a pedagog i, d’una trobada a Reggio Emilia amb una cinquantena de professors més va néixer, fa més de quaranta anys, Gramàtica de la Fantasia, dirigida a qui “creu en la necessitat que la imaginació tingui el seu lloc dins de l’educació, a qui té fe en la creativitat infantil, a qui coneix el valor alliberador de la paraula”.

Guanyadora del premi Andersen, el màxim reconeixement per a autors de literatura infantil, Gramàtica de la Fantasia revela la màgia de la faula i la seva capacitat per revolucionar-ho tot. Com a hores d’ara el lector ja pot imaginar, no es tracta d’un llibre de contes. És cert que apareixen Caputxeta, el llop i altres personatges propis de Rodari, com l’homenet de vidre, Piano-Bill i la cadira que corria per agafar el tramvia. Però ho fan acompanyats d’evocacions a Novalis, Vladimir Propp, a Italo Calvino, a Piaget i a Wittgenstein. Per tant, els petits herois infantils apareixen a les pàgines del llibre no com a protagonistes, sinó com a objecte de reflexió.

Com s’inventen les històries? Hi ha multitud d’operacions, algunes tan senzilles i alhora tan riques com l’anomenat binomi fantàstic: “Cal una certa distància entre dues paraules, cal que una sigui prou estranya a l’altra, i el seu acostament discretament insòlit, perquè la imaginació es vegi obligada a posar-se en marxa per instituir un parentiu entre elles, per construir un conjunt (fantàstic) en què els dos elements estranys puguin conviure”. Però també es pot optar per dissociar les paraules i acostar-ne una a nous objectes. Així, per exemple, es pot agafar la figura d’un sofà i descriure’l amb els termes que utilitzaria aquell que mai n’hagués vist un.

Rodari ens convida a visitar l’oficina de la seva imaginació i, gens gelós, ens revela la matèria primera i els procediments de fabricació dels quals se serveix. I ho fa a través de la seva claredat lèxica, la seva intel·ligència, la seva capacitat per fer riure el lector i conscienciar-lo de que ell també pot crear la més genial de les faules.

Una altra tècnica, per a nens més avesats en el món de la ciència, és la de les hipòtesis fantàstiques: Què passaria si …? “I aquí tot resulta lògic i humà, es carrega de significats oberts a diferents interpretacions. Per exemple, què passaria si un cocodril truqués a la porta demanant-te un brot de romaní?”.

La importància del desenvolupament de la creativitat i de la fantasia per a la formació del nen. La gràcia està en observar-ho tot amb ironia

D’un lapsus també pot néixer una història: escrivim en ordinador, per error, Lapeonia en lloc de Lapònia. Acabem de donar origen a una nova terra perfumada i primaveral que podem explorar com a turistes de la fantasia. I, naturalment, es poden empastar els contes tradicionals: Caputxeta, en lloc de trobar-se amb el llop, es troba amb el Gat amb Botes. O, fins i tot, es pot modernitzar el relat i donar lloc a una bonica història en la qual el llop, mentre truca a la porta de la casa de l’àvia, és sorprès des de dalt per un helicòpter de la policia de carreteres. I tot a partir d’haver lliurat als nens cinc paraules, quatre de les quals feien referència a la nena vestida de vermell i només l’helicòpter era la que trencava la sèrie.

Darrere de totes aquestes tècniques que ens presenta Rodari es descobreix un fil conductor que les orienta i les justifica: la importància del desenvolupament de la creativitat i de la fantasia per a la formació del nen. Perquè és jugant i somiant que el nen aprèn i coneix la realitat que l’envolta quan, a més, no calen ni dracs ni princeses per fer volar la imaginació. Els contes poden créixer davant la realitat més gris i l’obvietat més quotidiana. La gràcia està en observar-ho tot amb ironia.