Il·lustració d’un Falcó Peregrí. Imatge de la pàgina 199 del llibre "The royal natural history" (1893)

Els falcons de la Diagonal i els bistecs amb ales

“Barcelona és una ciutat que actualment té unes 150 espècies d’animals silvestres, mentre que el Massís del Montnegre en té 148”, segons explica el Dr. Martí Boada. Paradoxes de la bioindicació de la biodiversitat

Un escalador vol espoliar un niu de falcó Pelegrí. El barranquisme, l’activitat humana en indrets abans mai no vulnerats, va contribuir a la desaparició de l’última parella de falcons de les cingleres del Montseny. Va ser el 1983 i, ai las, “paradoxes de la bioindicació de la biodiversitat, la parella de falcons va anar a petar a Diagonal amb Balmes, al pis 22 de l’edifici del Banc de Sabadell”, tal i com, sorneguer, ens ho explica el Dr. Martí Boada, el gran naturalista català premi Global 500 de les Nacions Unides.

Doncs resulta que el sistema urbà ofereix distret tot una sèrie d’elements de confort que una parella de falcons pot i sap valorar: la tranquil·litat del pis 22 d’una seu bancària “on ningú els va a molestar”, la limitació dels grans canvis de temperatura que ocasiona l’anomenada “illa de calor” que és la ciutat i el menjar en safata. El Dr. Boada ho resumeix d’una manera ben plàstica: la ciutat ofereix “aquesta mena de bistecs alats que són els coloms, alguns de tan grossos que no poden gairebé ni volar”. Això és: a primera hora del matí, la nostra parella de falcons ja obté l’aportació necessària de proteïna sense moure’s, com aquell que diu, del llit. En canvi, a les fredes cingleres del Montseny la cacera d’un tudó o un gaig suposava un dispendi d’energia molt més animal.

El Montseny és un servei més, com pot ser la Maternitat o el Camp Nou

“El paisatge és dinàmic i en aquests moments Barcelona té alguns problemes en el seu metabolisme… per exemple al Port alguns sistemes de descàrrega continuen sent problemàtics”. No obstant això, el Dr. Boada, que té l’ull de la recerca fixat sobre el sistema urbà barceloní, concedeix que els progressos en els darrers anys han estat “notoris”.  Tant és així que, de nou, paradoxa: “Barcelona és una ciutat que actualment té unes 150 espècies d’animals silvestres, mentre que el Massís del Montnegre en té 148”. Paradoxes.

Barcelona té una gran anella verda que va des del Montseny-Montnegre fins al Garraf , que ja va dissenyar Rubió i Tudurí als anys 30 del segle XX , i que acaba sent un equipament més: “això pot ser que no agradi –diu el Dr. Boada-, però el Montseny és un servei més, com pot ser la Maternitat o el Camp Nou; aquests paisatges perifèrics són equipaments, són serveis” per als habitants de l’espai urbà. Pot ser que no agradi.

Il·lustració d’un Falcó Peregrí. Imatge de la pàgina 199 del llibre "The royal natural history" (1893)

Els falcons de la Diagonal i els bistecs amb ales

“Barcelona és una ciutat que actualment té unes 150 espècies d’animals silvestres, mentre que el Massís del Montnegre en té 148”, segons explica el Dr. Martí Boada. Paradoxes de la bioindicació de la biodiversitat

Un escalador vol espoliar un niu de falcó Pelegrí. El barranquisme, l’activitat humana en indrets abans mai no vulnerats, va contribuir a la desaparició de l’última parella de falcons de les cingleres del Montseny. Va ser el 1983 i, ai las, “paradoxes de la bioindicació de la biodiversitat, la parella de falcons va anar a petar a Diagonal amb Balmes, al pis 22 de l’edifici del Banc de Sabadell”, tal i com, sorneguer, ens ho explica el Dr. Martí Boada, el gran naturalista català premi Global 500 de les Nacions Unides.

Doncs resulta que el sistema urbà ofereix distret tot una sèrie d’elements de confort que una parella de falcons pot i sap valorar: la tranquil·litat del pis 22 d’una seu bancària “on ningú els va a molestar”, la limitació dels grans canvis de temperatura que ocasiona l’anomenada “illa de calor” que és la ciutat i el menjar en safata. El Dr. Boada ho resumeix d’una manera ben plàstica: la ciutat ofereix “aquesta mena de bistecs alats que són els coloms, alguns de tan grossos que no poden gairebé ni volar”. Això és: a primera hora del matí, la nostra parella de falcons ja obté l’aportació necessària de proteïna sense moure’s, com aquell que diu, del llit. En canvi, a les fredes cingleres del Montseny la cacera d’un tudó o un gaig suposava un dispendi d’energia molt més animal.

El Montseny és un servei més, com pot ser la Maternitat o el Camp Nou

“El paisatge és dinàmic i en aquests moments Barcelona té alguns problemes en el seu metabolisme… per exemple al Port alguns sistemes de descàrrega continuen sent problemàtics”. No obstant això, el Dr. Boada, que té l’ull de la recerca fixat sobre el sistema urbà barceloní, concedeix que els progressos en els darrers anys han estat “notoris”.  Tant és així que, de nou, paradoxa: “Barcelona és una ciutat que actualment té unes 150 espècies d’animals silvestres, mentre que el Massís del Montnegre en té 148”. Paradoxes.

Barcelona té una gran anella verda que va des del Montseny-Montnegre fins al Garraf , que ja va dissenyar Rubió i Tudurí als anys 30 del segle XX , i que acaba sent un equipament més: “això pot ser que no agradi –diu el Dr. Boada-, però el Montseny és un servei més, com pot ser la Maternitat o el Camp Nou; aquests paisatges perifèrics són equipaments, són serveis” per als habitants de l’espai urbà. Pot ser que no agradi.