Patrocinat per:

Central tèrmica del Besòs

Escenaris per a una nova Barcelona

La Marina del Prat que gestiona el Consorci de la Zona Franca, la culminació de l'horitzó tecnològic del [email protected], el districte cultural de L'Hospitalet de Llobregat, la reordenació del parc de la Ciutadella amb un nou plantejament de gestió del Zoo de Barcelona, ​​la muntanya de Montjuïc o el projecte per a un nou ús de la central tèrmica del Besòs són alguns exemples de l'impuls que viurà Barcelona en els pròxims anys.
P

oques setmanes abans de les eleccions municipals s’han multiplicat els actes que busquen definir la nova Barcelona. Barcelona Global, la publicació cultural Hänsel* i Gretel* en els seus actes celebrats a l’hotel Alma, la Cambra de Comerç, el Cercle Eqüestre o News Barcelona Post han apostat per obrir el debat sobre Barcelona, ​​més enllà dels candidats polítics a l’alcaldia. Alguns dels nous escenaris de la nova Barcelona que es dibuixen a l’horitzó són: la Marina del Prat que gestiona el Consorci de la Zona Franca, la culminació de l’horitzó tecnològic del [email protected], el districte cultural de L’Hospitalet de Llobregat, la reordenació del parc de la Ciutadella amb un nou plantejament de gestió del Zoo de Barcelona, ​​la muntanya de Montjuïc o el projecte per a un nou ús de la central tèrmica del Besòs són alguns exemples de l’impuls que viurà Barcelona en els pròxims anys.

Una de les particularitats del futur desenvolupament de Barcelona és que la ciutat ja ha adquirit nous centres, com la plaça Europa a L’Hospitalet de Llobregat i la plaça de les Glòries a Barcelona, ​​que estableixen una dinàmica de ciutat orientada cap a fora i no cap a dins. Impulsada per aquestes iniciatives, la nova Barcelona permet observar que la ciutat serà metropolitana o no serà, que projectes com la remodelació de la Rambla o el tramvia de la Diagonal ja no són propostes claus que determinen la nova ciutat i que aquesta serà cultural o no serà en la mesura que permeti tornar a reconnectar el potencial de Barcelona com a espai simbòlic i empresarial, com bé adverteix Miquel Molina en el seu llibre Alerta Barcelona. Els nous escenaris econòmics de Barcelona estan condicionats a l’evolució de Barcelona en els pròxims quatre anys, en els quals es jugarà mantenir la seva vocació de capital o veure limitat el seu creixement.

La proposta de la Marina de Prat, que suposa urbanitzar 750.000 m2, equivalents a més de 40 illes de l’Eixample de Barcelona, ​​on es pretén construir un espai pilot per joves on la creativitat defineixi els usos i la seva dimensió tecnològica, és un bon exemple de com es busca impulsar nous escenaris. El districte cultural desplegat a L’Hospitalet de Llobregat anuncia que els pols d’atracció artístics entre Barcelona i L’Hospitalet són imprescindibles per fer sostenibles projectes creatius que necessiten nous espais per desplegar les seves idees. La idea de culminar l’espai de la Muntanya de Montjuïc amb la Fira de Barcelona, ​​el MNAC, la Fundació Miró, el CaixaForum, el pavelló alemany de Mies Van der Rohe determinarà un centre cultural capaç de captar l’atenció internacional; un espai que requereix un fort compromís públic i privat per donar sentit i orientació a les inversions necessàries. La proposta de culminar el [email protected], representant una mena de petita La Défense, com a àrea tecnològica, suposa que empreses com Mediapro, RBA, la Fundació Vila Casas o la Universitat Pompeu Fabra adquireixin més protagonisme a l’hora d’establir les pautes de creixement de la zona, inclosa la plaça de les Glòries com a potencial simbòlic. El projecte de culminar la reutilització del parc de la Ciutadella, tancant el debat sobre el Zoo de Barcelona, ​​ha de permetre repensar un dels espais que podria esdevenir en un nou centre d’activitat empresarial i turística. Aquesta idea la suggereix amb encert Xavier Bru de Sala que incideix en advertir els nous usos que poden donar-se als molts espais que disposa Barcelona. Davant d’aquestes iniciatives, cal posar sobre la taula la necessitat d’enfrontar-se a dotar de sentit històric i econòmic a la central Tèrmica del Besòs, que permetria desenvolupar creixement de ciutat cap al riu Besòs i el riu Llobregat.

Tots aquests projectes que han estat pensats, discutits i que ara són claus per a la Barcelona del 2020 al 2030, hauran d’afrontar i adaptar-se als canvis provocats per la robòtica, les exigències de mobilitat, la gran assignatura pendent de Barcelona, ​​l’aposta per la sostenibilitat i l’economia del coneixement. En un futur proper, les grans ciutats seran competitives si aconsegueixen unir qualitat climàtica, bon clima, professionals qualificats en la nova economia, un accés a l’habitatge a preus competitius, cohesió social basada en el respecte i la tolerància i capacitat d’assumir el contracte social de l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, que ja ha estat aprovat l’Assemblea General de l’ONU.

Els nous escenaris de creixement de Barcelona busquen la fortalesa, la sensibilitat i la capacitat dels estaments públics de l’Ajuntament de Barcelona, ​​de la Diputació de Barcelona, ​​del govern de la Generalitat, de l’Estat espanyol i dels sectors privats per avançar i consolidar la ciutat com la Gran Barcelona tantes vegades proclamada per tots.