Oscars The NBP
Cerimònia dels Oscar 2018. Todd Wawrychuk/ZUMA Press/Newscom/lafototeca.com

Els Oscar: una cerimònia amb moments esperpèntics

Aquest any la cerimònia de lliurament dels premis Oscar arriba a la seva edició número 91. Del tan cobejat Oscar, des de la primera edició, se n'han fabricat més de 3.000 estatuetes. Convertida en estendard i trofeu conquerit en el combat per la lluentor i l’encalç de la vida promesa, en un gir altament simbòlic, el 2000 se’n van trobar 52 en un cubell d’escombraries. Aquest és només un dels moments més hilarants des del naixement del guardó.
I

ve-t’ho aquí que la nit del diumenge 19 de març de 2000 un drapaire té a les mans 52 estatuetes dels Oscar, autentiques, de les que lluen perpètuament un xapat d’or fet com es fan els dels telescopis i satèl·lits geoestacionals de la NASA. Podríem dir, com va dir Baudelaire del poeta drapaire: “Heus ací un home encarregat de recollir les deixalles d’un dia a la capital”; per fer-ne, poesia, és clar. No: al barri coreà de Los Angeles, diumenge cap al tard, l’home dels 52 Oscars truca a la televisió per tenir el seu instant estel·lar de glòria.

L’estatueta dels Oscar, convertida en blasó, estendard i trofeu conquerit en el combat per la lluentor, el color, la fantasia i a l’encalç de la vida promesa: tot a les escombraries.

LLARGA VIDA A L’ONCLE OSCAR?

Aquest any la cerimònia de lliurament dels premis Oscar arriba a la seva edició número 91. A les portes d’un tan devastador com aleshores imprevist Crack del 29, el 16 de maig de 1929 es va celebrar per primer cop, en un sopar privat al Hollywood Roosevelt Hotel a Los Angeles, la festa anual del cinema: un grup d’amants del setè art va decidir constituir-se com a Acadèmia de Ciències i Arts Cinematogràfiques i organitzar un sopar privat amb 36 taules de banquet, a la qual van assistir 270 persones i les entrades costaven 5 dòlars. Un hotel on, encara avui, pots allotjar-te emulant Marilyn Monroe, que va fer d’aquest luxós edifici la seva residència durant dos anys.

Del tan cobejat Oscar, des de la primera edició, se n’han fabricat més de 3.000 estatuetes. Quant al nom, hi ha una hipòtesi que explica que l’estatueta –antropomòrfica, com tots sabem- van trobar que s’assemblava a l’oncle de la secretària executiva de l’Acadèmia, que precisament es deia Oscar. Una altra hipòtesi apunta que va ser Bette Davis qui li va donar nom en honor al seu primer espòs, Oscar Nelson.

Sigui com sigui l’origen del nom, el que sabem del cert és que les primeres estatuetes Oscar es van fer de bronze xapat en or, però al cap de poc temps el bronze va ser reemplaçat per l’aliatge britannia, una espècie de peltre a base d’estany, antimoni i coure. Durant la Segona Guerra Mundial, es van fabricar amb guix pintat i, en finalitzar l’episodi d’horror militar, totes les lliurades de guix van ser canviades de nou per les de metall xapat en or de 24 quirats.

Però molts dels Oscar tenien un defecte: brillaven i aquesta lluentor només acabava per esvair-se amb el pas dels anys. Això ha estat corregit gràcies a la tecnologia moderna d’ Epner Technology, fabricant de les principals eines de la NASA. Un mètode que, segons l’empresa, garanteix la lluentor per a tota la vida. Tota. Si no perds l’estatueta, és clar.

HUMANS MASSA HUMANS: COM PERDRE UN TÒTEM

Es pot oblidar un Oscar al lavabo? Sí, i tant: Meryl Streep, l’any 1979, el que acabava de guanyar com a actriu de repartiment per Kramer contra Kramer. Afortunadament per a ella, algú el va trobar i l’hi va retornar. Exactament el mateix li va ocórrer a Colin Firth amb el de millor actor per El discurs del rei. En canvi, Matt Damon va perdre l’Oscar pel guió de L’indomable Will Hunting quan, en la seva absència, es va inundar el seu pis de Nova York i en tornar a casa el premi havia desaparegut.

Angelina Jolie li va regalar el premi a la seva mare, Marcheline Betrand, i quan aquesta va morir el 2007, mai va ser trobat entre les seves pertinences. A Whoopi Goldberg l’hi van robar del correu quan el va enviar a netejar perquè havia perdut lluentor. Uns dies després va ser trobat dins una paperera (quina fixació amb les papereres) de l’aeroport d’Ontario i l’hi van retornar. Ara és ella qui supervisa personalment la seva neteja des de casa.

Encara més curiós és el cas de Marlon Brando. No només va extraviar el que havia guanyat per La llei del silenci sinó que, quan va ser guardonat per El padrí, no va acudir a recollir-lo i va enviar en el seu lloc a Sacheen Littlefeather, una activista dels drets civils dels aborígens estatunidencs. Segons va afirmar el propi actor, mai va rebre l’estatueta a casa seva.

Brando no és l’única estrella que no ha anat a recollir premi. Katharine Hepburn, que també en va guanyar 4, no acudia a recollir-los tot i que, després, els exposava damunt la xemeneia de la seva casa. Woody Allen mai ha assistit a la cerimònia malgrat haver guanyat 4 vegades l’Oscar perquè, diu, coincideix amb el dia en què va al seu club a tocar el clarinet amb el seu grup. En canvi, després dels atemptats del 11S, Allen sí que va acudir a la cerimònia per pronunciar un emotiu discurs presentant l’homenatge que l’Acadèmia va retre a la ciutat de Nova York.

També n’hi ha hagut que, en lloc de perdre’l, l’han recuperat malmès. Va ser el cas de Simon Egan, coproductor d’El discurs del rei, que li va deixar el guardó a la seva filla i aquesta, jugant, el va omplir de bonys.

El zenit, potser insuperable, de l’iconoclasta sorneguer contra la sagrada imatge de l’Oscar és rebre el tòtem repapat al propi llit. El 1946, Joan Crawford va ser distingida pel seu paper de Mildred Pierce a la cinta Ànima en suplici. Avui en dia, realment, encara ens preguntem si realment estava malalta –com va argüir- o si va ser una estratègia perquè el jurat de l’Acadèmia es compadís d’ella i la premiés, ja que mai havia guanyat el tan preuat Oscar. Són molts els que diuen, això sí, que va passar tota la nit abraçada a l’estatueta. El que és rotundament cert és que, l’any 2000 se’n van robar 55 i el drapaire va dir recuperar-ne 52. Hi ha tres Oscar que no han aparegut mai més.

 L’ARRIBADA DE LES XARXES: TOTA UNA PIROTÈCNIA

La cerimònia d’entrega ha evolucionat molt amb els anys. Des del sopar inicial, privat, fins al glamur actual del Dolby Theatre, amb la catifa vermella, l’acuradíssima posada en escena i la cobertura televisiva mundial. De forma paral·lela, el preu de les entrades també ha canviat, i molt! Dels 5 dòlars amb sopar inclòs als 750 que, segons va publicar l’actriu Viola Davis al seu Instagram l’any passat, costaven les entrades addicionals que podien demanar els nominats als guardons.

Però hi ha una altra manera d’assistir a l’espectacle. L’organització vol que els seients es vegin sempre plens i, per això, admet 150 seat filler, la missió dels quals és ocupar immediatament qualsevol seient que quedi buit si el seu ocupant surt de la sala. Per postular-se a un d’aquests cobejats llocs cal enviar un currículum detallat juntament amb una foto i, cas de ser seleccionat, vestir de forma elegant però sense eclipsar les estrelles i no relacionar-se en cap cas amb elles.

La cerimònia està organitzada amb una acurada planificació, que limita el temps dels discursos d’agraïment per tal que la vetllada no s’allargui en excés. Tot i això, quan Julia Roberts va ser premiada com a Millor Actriu per Erin Brockovich, va dir: “Com no sé si tornaré a estar aquí damunt en tota la meva vida, em prendré el temps que calgui per agrair el guardó a qui jo vulgui”. Però, tot i la seva bona voluntat, es va oblidar de donar les gràcies a la persona que va inspirar la cinta, la veritable Erin Brockovich.

Planificacions a banda, molts cops hi ha moments que s’escapen del guió. Com va passar l’any 2013, quan l’actriu Jennifer Lawrence va ser protagonista per partida doble. Primer per lluir el vestit més car de la història dels Oscar fins a aquell moment, un disseny de Dior en color rosa pal, tall sirena i confeccionat en brocats francesos valorat en 4 milions de dòlars. Després, per caure a terra amb aquest vestit quan pujava a l’escenari a recollir el premi a millor actriu per El costat bo de les coses.

L’any següent, la presentadora, Ellen DeGeneres, es va adonar que la cerimònia s’allargava en excés i va demanar unes quantes pizzes perquè els assistents pal·liessin l’espera i ella mateixa, amb el repartidor que les havia portat i Brad Pitt que es va oferir voluntari, les van distribuir entre el públic. Aquella mateixa nit, la presentadora va col·lapsar Twitter amb el selfie més retuitejat de la història, amb la pròpia Ellen, Bradley Cooper, Brad Pitt, Meryl Streep i Julia Roberts. En pocs segons, aquest tweet va superar el que ostentava el rècord anterior: Barack Obama abraçant la seva esposa Michelle el dia en que va assumir el seu segon mandat com a president.

Veurem que ens depara la cerimònia d’aquest proper diumenge.