El veritable motor del capitalisme

L'últim llibre de Tim Harford, Cincuenta innovaciones que cambiaron el mundo (Conecta, 2018), ofereix un complet mosaic sobre alguns dels enginys, artefactes, tècniques o simplement millores que expliquen en bona mesura el gran progrés en termes de creixement i benestar social que acumula la nostra espècie, especialment des del Renaixement i de manera especialment intensa des de l'enlairament de la Revolució Industrial

C

om assenyala de forma aguda Nassim Taleb, la història no gateja, fa salts. A més, gairebé mai és lineal, sinó que avança moltes vegades de manera disruptiva alternant ritmes i períodes de més o menys avenços, la majoria de vegades, impossibles d’interpretar per als propis contemporanis. El motor principal d’aquests salts són les idees, unes idees que influeixen, per bé i per mal (gràcies a Déu, generalment per bé) en canvis econòmics, polítics i socials. La dimensió més tangible en el primer cas és el que anomenem innovacions. Abordar la importància cabdal d’algunes de les innovacions que major incidència han tingut en el desenvolupament de la humanitat és el propòsit de l’últim llibre de Tim Harford Cincuenta innovaciones que cambiaron el mundo (Connecta, 2018). Amb el mateix estil fresc i àgil que caracteritza a l’autor de El economista camuflado (DeBolsillo, 2016), Harford ofereix un complet mosaic sobre alguns dels enginys, artefactes, tècniques o simplement millores que expliquen en bona mesura el gran progrés en termes de creixement i benestar social que acumula la nostra espècie, especialment des del Renaixement i de manera especialment intensa des de l’enlairament de la Revolució Industrial.

Harford, autor del celebrat bloc de divulgació de temes econòmics The Undercover Economist (títol també del seu primer llibre El economista camuflado), arrenca el text analitzant la importància que va suposar un avenç tècnic tan aparentment simple com l’arada: una invenció en el sector agrícola, quan aquest representava gairebé la totalitat de l’economia del moment, que va permetre multiplicar les collites, aprofitar millor els recursos i generar un excedent que alimentés una notable expansió del medi urbà.

Harford aborda altres revolucions tecnològiques com: la dinamo, una altra revolució que va abaratir el cost de generar electricitat i que va permetre l’expansió d’altres sectors just en un moment en què l’economia estava abatuda; l’ascensor, que va permetre la construcció de gratacels; el rellotge, que ens va permetre endreçar el temps i coordinar millor l’activitat econòmica; la bateria, base de l’electrònica de consum -on és el carregador del mòbil, per cert?; el radar, sense el qual no hagués estat possible el desenvolupament de l’aviació civil; la gasolina sense plom, que ens va prevenir d’una crisi sanitària global; el paper, segurament avui la tecnologia més antifrágil per a l’emmagatzematge i transmissió de saber humà; o, més recentment, l’iPhone que va posar a l’abast de la nostra mà el món d’Internet canviant-ho gairebé tot. I això per enumerar només alguns dels meus capítols preferits.

Amb cadascuna d’aquestes innovacions se’ns descobreixen persones de carn i ossos que, recolzades en tecnologies anteriors, o simplement per serendipitat (cosa que no estalviava infinites hores de treball), van donar resposta a reptes i problemes de la nostra espècie, originant noves solucions , moltes vegades per problemes dels quals no s’era plenament conscient que existissin, i donant lloc a nous reptes. L’autor té l’habilitat de, en cada cas, explicar l’anecdòtic, mentre a la base es va forjant el fonamental.

Cada història és diferent, en alguns casos estem davant de fites empresarials de gran èxit, com l’iPhone, millora disruptiva amb un clar abans i després; en d’altres, la importància només va poder apreciar-se amb el temps. Per exemple, l’origen de la banca moderna, la de captar dipòsits massivament per després realitzar operacions de crèdit. Un negoci que arrela en l’ordre religiosa dels Templers i de la qual encara queden vestigis visibles des del nord d’Europa fins a Jerusalem.

El mosaic que ofereix l’autor, no deixa de ser una petita mostra d’alguns dels canvis més visibles en l’ordre espontani dels mercats. Totes les innovacions s’enriqueixen, unes amb les altres, i la seva acumulació genera un efecte exponencial en l’avanç del benestar i el progrés. L’acumulació de capital determina l’avanç de les civilitzacions humanes, des de l’edat de pedra, fins a l’edat del silici, i el que vindrà. La banca, per exemple, i les millores en la gestió del risc, va optimitzar el crèdit i va expandir els horitzons de l’intercanvi: les possibilitats de l’economia eren grans, també les de generar més estalvi i acumular més capital. I així fins al dia d’avui.

Harford repassa altres innovacions, com la societat de responsabilitat limitada, les assegurances, la propietat intel·lectual i els registres, o el paper moneda. En alguns casos es tracta d’invencions individuals, amb noms i cognoms, altres són col·lectives, resultat d’un lent i prolongat període de decantació i síntesi: totes elles inclouen divertides anècdotes i píndoles d’erudició que, en molts casos, llancen llum sobre la nostra història tecnològica recent. I més enllà de les petites històries, gairebé contes que es podrien llegir perfectament a estudiants de primària, el llibre permet reflexionar sobre què fa possible la innovació, més enllà de l’enginy del seu inventor. En definitiva, com generem un marc propici perquè tots ens puguem beneficiar d’aquells a qui se’ls encén la bombeta, i com propiciem que a més gent se li encengui la bombeta. D’això va, en definitiva, l’economia capitalista.