Il·lustració d'Ignasi Monreal

El boom de la il·lustració catalana

Després d’anys de veure’s relegada només a la literatura i la moda infantil, la divulgació mèdica i tecnològica o el món del còmic, la il·lustració viu, gràcies a les xarxes socials, un autèntic boom: de llibres de culte a l’alta costura, de les parets de galeries i hotels al capçal del nostre llit. L’estil català té, a més, una empremta pròpia i reconeguda: dibuixos vívids, mediterranis, intel·lectuals i amb la dosis justa d’humor.

Fins fa poc, igual que passava amb Matemàtiques (una de les carreres més demandades durant les passades proves d’accés a la Universitat), les Belles Arts es consideraven estudis sense futur, amb la docència i el món editorial com a sortides professionals. Precisament, les editorials optaven pel dibuix gairebé només en obres infantils o juvenils i, en tot cas, quan no hi havia pressupost per pagar un fotògraf. L’arribada dels bancs d’imatges va facilitar l’ús d’instantànies fotogràfiques a baix cost, però comportava i segueix suposant un risc: que la competència -una altra casa editorial- esculli la mateixa imatge. No és tan desaforat, ja que de moltes temàtiques, com pot ser el ioga o, fins i tot, l’hora del vermut, l’oferta a Getty o thinkstock és més pròpia del fotoperiodisme o, en l’anomenat cas del vermut, tant en voga, no hi ha més d’un centenar d’imatges entre les quals escollir.

Tot i així, gràcies a Instagram els il·lustradors han trobat un vehicle, i de tracció i velocitat envejable, per difondre i promocionar les seves creacions.

Lara Costafreda

Fent números, cinc anys enrere encara era més car encarregar a un fotògraf una imatge exclusiva per a una coberta o un reportatge de moda que a un il·lustrador, d’aquí que el dibuix visqui ara una època daurada en tots els nivells i no només en la lectura per als menuts de la casa, exposa l’Accademia di Belle Arti de Bolonya (ABABO), precisament la ciutat que acull anualment la major fira mundial del llibre infantil.

Avui en dia, la majoria d’editorials independents han fet de la il·lustració un dels seus segells d’identitat, en tots els gèneres i per a tots els públics.

“Les noves tecnologies ofereixen un espai d’interconnexions globals on donar a conèixer el nostre treball i trobar clients i/o consumidors en qualsevol racó del món”, ens explica Lara Costafreda (Llardecans, 1988), que va cursar Disseny de Moda a l’escola BAU i avui treballa per les principals capçaleres de moda alhora que realitza col·leccions de roba per la llar i omple amb el seu oníric món vegetal els murs d’hotels

La moda ha anat, curiosament en aquest cas, a remolc, apostant únicament per la il·lustració quan les xarxes socials han enaltit la seva vàlua i rendibilitat. Clar exemple és el del barceloní Ignasi Monreal (Barcelona, 1990), autor de gran part de la publicitat de la firma Gucci, així com de diferents estampats de peces de la marca que ronden un mínim de 250 euros.

Manuel Moranta a un Pechacucha

Les noves tecnologies, les tauletes tàctils, la impressió 3D i, sobretot, la democratització d’internet, han fet que el dibuix mantingui l’esperit artesanal, però que sigui tot un negoci a l’alça. “Les noves tecnologies ofereixen un espai d’interconnexions globals on donar a conèixer el nostre treball i trobar clients i/o consumidors en qualsevol racó del món”, ens explica Lara Costafreda (Llardecans, 1988), que va cursar Disseny de Moda a l’escola BAU i avui treballa per les principals capçaleres de moda alhora que realitza col·leccions de roba per la llar i omple amb el seu oníric món vegetal els murs d’hotels, com el Motel One de Barcelona, a tocar de la Ciutadella. La Lara va suspendre dibuix a tercer de carrera. Es va passar un estiu perfeccionant la tècnica. “El dibuix és el resultat del moviment de la mà. Per moltes imatges que tinguis al cap és impossible dibuixar-les, si la mà no segueix el ritme necessari”. En llicenciar-se, va marxar a Brasil, on va aprofundir en les tècniques de retoc, collage… En tornar a Barcelona, feia dibuixos de setmanes de la Moda i els enviava a revistes de tot el món. “No va ser flor d’un dia. Van passar com dos anys abans que em fessin un encàrrec des de Marie Claire Mèxic, exposa. Després vindria les col·laboracions amb Carolina Herrera, Vogue, Harper’s Bazaar, Chanel i Hermès, entre d’altres.

Bet Moret

Una de les grans firmes de la il·lustració catalana és Paula Bonet (Vila-Real, 1980), amb més de 45.000 còpies venudes de llibres com Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End o 813, dedicat a la vida i obra del cineasta François Truffaut. A banda, Bonet s’ha fet un nínxol de mercat a través del merchandising de la seva obra i, com Costafreda, imparteix diferents workshops arreu del món.

Manuel Moranta, que va estudiar Dret però es dedica avui a la Publicitat i a la docència a l’escola IDEP, també ha vist com el dibuix era una eina clau d’expressió: “El que diferencia els humans dels animals o de les màquines és que comprenem les bromes, les mentides i els capritxos. Crec que aquest món de subtileses humanes s’expressen millor a través del gest de la mà”. Els seus dibuix-frases apel·len al lector, alguna cosa que també és segell d’identitat de la il·lustració catalana, a l’igual que el traç net, “a mà alçada, sense marge d’error, simple i seguit. Transmet bellesa, actitud, estil”, explica Bet Moret, qui, al costat del disseny gràfic, ha trobat en la il·lustració el seu vehicle professional.

Les xifres en ‘k’ a Instagram semblen indicar que, més que d’un boom o una moda passatgera, parlem d’una nova fornada de neo-artesans que, gràcies a la tecnologia i al tarannà freelance, han convertit un ofici en més que una professió, ja que les seves obres no només s’exposen en galeries, sinó que són ja, i seran almenys per algunes generacions, part de l’imaginari col·lectiu català.