Patrocinat per:

Catalunya recerca científica The NBP

Catalunya, un pol del coneixement referent al sud d’Europa

Amb el 0’1% de la població mundial, Catalunya produeix l’1’3% dels articles científics, el 39% dels quals en revistes Q1 d’alt impacte científic; tres universitats catalanes se situen als rànquings internacionals entre les 50 millors del món amb menys de 50 anys; centres de recerca catalans ocupant les primeres posicions mundials en els seus àmbits
Q

uè aporta valor al telèfon intel·ligent de darrera generació que duem a la butxaca? La suma del cost unitari dels seus components materials o la recerca tecnològica que hi ha al darrera dels serveis que posa al nostre abast? El món sencer viu en plena transició cap a una economia del coneixement en què la clau del progrés de les empreses i de la prosperitat de la societat en el seu conjunt rau cada cop més en els departaments d’R+D de les corporacions, les aules de les universitats i els laboratoris dels centres de recerca.

I en aquest context, Catalunya parteix de la posició de privilegi de ser un pol del coneixement referent al sud d’Europa. El pes d’una economia dinàmica i connectada al món (1’6% del PIB i 1’9% de les exportacions comunitàries amb una població que representa l’1’5% de la UE) es veu acompanyat per un sistema de coneixement d’excel·lència, integrat per 12 universitats, 61 centres de recerca, 22 parcs científics, 26.402 investigadors i 46.000 persones dedicades a l’R+D+I.

Universitats de primer nivell i centres de recerca internacionalitzats que es tradueixen en indicadors d’èxit institucional i de producció científica indiscutibles: amb el 0’1% de la població mundial, Catalunya produeix l’1’3% dels articles científics, el 39% dels quals en revistes Q1 d’alt impacte científic; tres universitats catalanes se situen als rànquings internacionals entre les 50 millors del món amb menys de 50 anys; centres de recerca catalans ocupant les primeres posicions mundials en els seus àmbits, com ara el CRG, ICIQ o ICFO; o la captació del 2’7% dels fons europeus per a programes competitius H2020, entre molts d’altres. Un model català de coneixement, en definitiva, totalment alineat amb les propostes de la Comissió Europea de ciència oberta, recerca internacionalitzada i innovació oberta, amb participació activa de tots els actors, incloses les empreses.

Un dels instruments més exitosos per facilitar la interacció entre la indústria i l’acadèmia el trobem en el Pla de Doctorats Industrials

En opinió del director general de Recerca de la Generalitat, Joan Gómez Pallarès, “Catalunya és sens dubte un dels principals referents de recerca d’Europa; disposem d’universitats, centres i investigadors excel·lents amb estàndards internacionals i amb una alta capacitat per atreure talent de tot el món. Però cal que fem com a país un pas endavant per traslladar aquest coneixement cap a la societat i el teixit productiu, per tal que aquesta recerca de qualitat es tradueixi en empreses innovadores i ocupació de qualitat”. El Govern català desplega polítiques de transferència de coneixement i tecnologia que es basen en capacitar persones perquè participin en l’impuls transformador del coneixement, facilitar l’arribada de coneixement al mercat i incentivar legalment el procés de transferència a les empreses. Una estratègia d’especialització intel·ligent que reforça els vincles entre els agents del sistema d’R+D+I en aquells àmbits en què Catalunya és més competitiva.

Un dels instruments més exitosos per facilitar la interacció entre la indústria i l’acadèmia el trobem en el Pla de Doctorats Industrials, una iniciativa del Govern per millorar la competitivitat de la indústria catalana facilitant una passarel·la perquè futurs doctors desenvolupin projectes d’R+D+I en el marc d’una empresa. Els doctors industrials actuen com a veritables ponts de transferència de coneixement entre el teixit industrial de Catalunya i les universitats i els centres de recerca. Des de la posada en funcionament del programa l’any 2013, s’hi han abordat 437 projectes de doctorat en 269 empreses i institucions de tots els àmbits, que han suposat una inversió públic-privada per valor de més de 60 milions d’euros.

Paral·lelament, el Programa Indústria del Coneixement ha demostrat la seva eficàcia afavorint el desenvolupament de noves empreses de base científica (spin-offs) derivades de la recerca duta a terme en universitats i centres de recerca. Integrat en l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT), el pla mobilitza 30 milions d’euros en ajuts financers i no financers a prop de 300 projectes empresarials basats en la recerca per acompanyar-los des de la fase inicial de prototipatge fins a la seva introducció al mercat.

El Govern també incideix en l’incentiu de la transferència de coneixement per mitjà del Programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, que determina les línies bàsiques per a la programació i execució dels fons FEDER a Catalunya. S’hi destinen fons per a projectes cooperatius d’adquisició d’equipaments científics i per a projectes d’unitats de valoració i transferència de les universitats catalanes o oficines de transferència de resultats de recerca, en diverses convocatòries d’ajuts que han ascendit a 132 milions d’euros a diferents programes i actuacions en aquest àmbit.

R+D+i CatalunyaThe NBP
Centre Regulació Genòmica al Parc de Recerca Biomèdica.

PACTE NACIONAL PER A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

L’horitzó d’afermar la transició de Catalunya cap a una societat basada en el coneixement passa per fer de la innovació un pilar vertebrador, tal com es contempla en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PNSC), el marc de referència del disseny de les futures polítiques en matèria d’universitats, recerca i innovació impulsat pel Govern per a aquesta legislatura. Un acord amb vocació transversal i de consens que neix per integrar i donar veu a la totalitat dels agents implicats en la generació, transmissió i aplicació del coneixement: el sistema d’educació superior, el sistema de recerca i innovació i, per suposat, el teixit social i empresarial.

La voluntat de fons del PNSC és ambiciosa: pensar la Catalunya del futur. I aquí el país disposa de marge de millora. En un futur abocat a la innovació cal que la inversió en R+D+ que augmenti progressivament per assolir l’objectiu estratègic de dedicar-hi el 3% del PIB. Aquesta serà l’autèntica clau de volta per garantir la integració del país en l’elit europea del desenvolupament econòmic, cultural i social. El recorregut fins assolir la fita equival a pràcticament doblar la inversió actual, un esforç conjunt públic i privat que passa especialment per la implicació del món de l’empresa: mentre que la inversió pública ha d’escalar un 0’2% per arribar als estàndards d’excel·lència dels territoris més pròspers, la del teixit empresarial té un camí per recórrer de l’1’2% punts percentuals. És necessari, per tant, animar el sector privat en el seu doble rol de receptor i aportador d’innovació.