Cada cop pren més força la necessitat d’una transició cap a una mobilitat menys contaminant, amb el vehicle elèctric com a substitut del cotxe de gasolina. La principal barrera per canviar de model és la manca d’una xarxa de carregadors suficientment poblada i ben repartida, com també ho són els preus massa alts que ara per ara es paguen per aquests nous vehicles. Fabricants com Seat reclamen desplegar més punts de recàrrega per generar la demanda suficient i tenir incentius per centrar-se en la producció elèctrica.
Malgrat que encara queda molt camí a recórrer en aquesta transformació, Barcelona està ben posicionada per fer-ho. En primer lloc, la beneficia el dinamisme del seu sector automobilístic, amb empreses tractores com Seat, actors punters com Wallbox, Silence, Ray Electric o Pursang, i l’oportunitat que poden suposar els terrenys de Nissan per ocupar-los amb projectes que electrifiquin el sector. Precisament, Silence acaba de presentar un cotxe elèctric urbà que espera poder fabricar a la planta del fabricant japonès a Montcada i Reixac, amb una inversió de 30 milions i la previsió de produir 30.000 vehicles anuals a partir de l’any 2027.
Barcelona també lidera el rànquing de ciutats espanyoles amb més punts de recàrrega públics, segons càlculs de B:SM, el principal operador de mobilitat elèctrica de la ciutat a través d’Endolla Barcelona. Actualment, la capital catalana compta amb 600 punts, que es van començar a instal·lar fa més de deu anys, molt per davant de Sevilla (75), Palma de Mallorca (26), Múrcia (20), Saragossa (16) o Madrid (7). A nivell europeu, es pot equiparar amb les principals urbs.
La majoria dels 600 carregadors públics que hi ha a Barcelona són de càrrega lenta i estan ubicats en els 45 aparcaments que B:SM té repartits per tota la ciutat, que compten amb un total de 14.000 abonats. Aquesta oferta, que ha estat gratuïta fins al passat mes de gener, s’adreça principalment a aquells barcelonins que volen tenir un cotxe elèctric, però no tenen on col·locar un punt de recàrrega a casa, sigui perquè no tenen un aparcament o deixen el cotxe al carrer. “Des de l’administració actuem com a tractors perquè per als privats encara resulta car instal·lar carregadors i els hi costa rendibilitzar-los”, defensa el director de Solucions de Mobilitat Urbana a B:SM, Josep Maria Deulofeu, a l’espera que particulars i empreses es vagin animant a tenir els seus propis punts, la solució òptima.
A banda dels punts de recàrrega públics que hi ha a Barcelona, n’hi ha més de 200 propietat d’operadors privats, segons B:SM. Endesa i Iberdrola són companyies que han instal·lat carregadors a la ciutat, servei que sempre ha estat de pagament. En el cas d’Endesa, els 200 punts de recàrrega que té a la ciutat els té ubicats a aparcaments, la majoria d’ells de Saba i Bamsa —companyia mixta participada per Saba i l’Ajuntament de Barcelona—. En aquests pàrquings, Endesa és el gestor de la càrrega, mentre que Saba s’encarrega de la inversió i el desenvolupament de la xarxa. D’altra banda, Iberdrola disposa de gairebé 50 punts de recàrrega a la capital catalana.
Arribar als 3.300 punts
Amb la previsió que el cotxe elèctric vagi guanyant adeptes en els pròxims anys, B:SM invertirà 12 milions d’euros per ampliar els punts de recàrrega i arribar a uns 3.300. Fins ara, l’operador havia destinat cinc milions d’euros en el desenvolupament d’aquesta xarxa. La nova inversió permetrà que, abans de l’any 2024, se sumin 400 carregadors més, situant el total en els 1.000. Els 2.300 restants només es preinstal·laran, és a dir, es col·locarà el cablejat —la part més complicada—, però no el punt de càrrega. Deulofeu assenyala que fer-ho així permet guanyar flexibilitat mentre no s’acaba d’animar la demanda, tenint en compte que la tecnologia dels punts evoluciona ràpidament i quedarien obsolets sense haver-se arribat a utilitzar.
Actualment, la xarxa Endolla Barcelona ofereix una mitjana de 5.500 recàrregues mensuals, xifra que suposa una ocupació del 10%, lluny de la seva saturació. Tot i això, l’operador detecta com els usos van augmentant, amb un increment registrat del 37% entre el gener i el setembre d’aquest any. Només durant el mes de setembre es van registrar 6.404 recàrregues.
Recàrrega ràpida a l’àrea metropolitana
B:SM també instal·la carregadors a la via, però en menor proporció. Aquests punts estan pensats per a emergències, per atendre aquells conductors que necessiten omplir la bateria del vehicle mentre fan un trajecte, i són de càrrega ràpida, és a dir, en menys d’una hora ja es pot tornar a posar en marxa el cotxe. En els que hi ha als aparcaments, es requereix més temps, generalment, tota la nit i, per això, tenen preus més competitius.
Al voltant de la capital catalana, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va començar a desenvolupar la seva xarxa pública de punts de recàrrega a partir del 2015. Els primers deu carregadors que l’AMB va instal·lar es van ubicar al Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Gavà, Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Pallejà, Barberà del Vallès i Montcada i Reixac, cobrint així els 36 municipis que integren l’àrea metropolitana.
L’AMB va començar a desenvolupar la seva xarxa pública de punts de recàrrega a partir del 2015
L’AMB va optar per desenvolupar electrolineres, que tenen un o diversos punts de recàrrega, i les va ubicar a la via pública. A diferència de la majoria dels carregadors que hi ha a Barcelona, la institució supramunicipal va apostar per col·locar punts que permetessin solucionar emergències, però no tant per fer la càrrega lenta i nocturna que es fomenta als pàrquings de B:SM, explica el tècnic de Mobilitat de l’AMB Rossend Bosch. Després de sis anys des de l’inici del desplegament de la xarxa metropolitana de carregadors, l’AMB acaba de començar els tràmits per ampliar-la i construir uns 50 punts més, garantint que hi hagi punts en cadascun dels municipis.
La proporció entre carregadors públics i privats a l’àrea metropolitana es manté com a la capital catalana, amb una preeminència de les administracions, remarca Bosch. Per al tècnic, la participació de les empreses en el desenvolupament d’una xarxa de punts de càrrega ha estat tímida en els últims anys, però s’està activant, a la vista que el mercat comença a arribar a més clients. Malgrat això, els carregadors de l’AMB continuen registrant una major afluència perquè, a més, encara són gratuïts. De fet, quan Barcelona Endolla va passar a ser de pagament, l’AMB va registrar un clar augment de demanda. Actualment, la institució supramunicipal registra 4.000 recàrregues mensuals en tots els punts que té instal·lats.
La proporció entre carregadors públics i privats a l’àrea metropolitana es manté com a la capital catalana, amb una preeminència de les administracions
A més de l’ampliació que l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB estan encarant, Endesa i Iberdrola treballen per tenir una major presència en aquest mercat. Endesa, a través de la divisió Endesa X, vol arribar als 36.000 punts repartits per Espanya durant el 2022, ubicats a vies principals, àrees urbanes i espais privats com centres comercials, pàrquings, hotels o àrees de servei, mentre que Iberdola invertirà 150 milions d’euros per instal·lar 150.000 punts a llars, empreses, ciutats i autovies de tot el país en els propers anys. Naturgy, que encara no té carregadors a l’àrea metropolitana ni a Barcelona, també s’afegeix en aquesta cursa per liderar el mercat del cotxe elèctric i preveu construir una xarxa de 1.100 punts de recàrrega a nivell estatal en entorns urbans, poblacions de més de 50.000 habitants amb zones de baixes emissions i entorns interurbans en les principals vies de comunicació.
