Fins al 22 de gener, el Palau Robert de Barcelona acollirà l’exposició Santa Eulàlia. 180 anys de moda. Un viatge a l’època daurada de l’alta costura de Santa Eulàlia; l’emblemàtica botiga del Passeig de Gràcia, que va obrir al segle XIX com a especialista en teixits, fins a consolidar-se com a altaveu de les últimes tendències.
Una mostra exquisida d’una quarantena de vestits i barrets, d’entre 1930 i 1990, cedits per les seves clientes o familiars, que han volgut preservar aquestes obres d’art amb qui mantenen lligams únics i una connexió emocional indestructible; records en forma de vestits de núvia, un vestit per presentar-se en societat, o per un viatge especial… Un llegat que han volgut preservar, evitant que acabés a les escombraries, com explicava el mateix Lluís Sans, president de Santa Eulàlia.
Santa Eulàlia va ser pionera en oferir la primera desfilada l’any 1926 a Barcelona i, durant els anys 50 i 60, va tenir una activitat frenètica, amb 750 treballadores incansables als tallers, per estar a l’altura del que exigia l’època daurada. I a qui van vestir? Doncs com diu Lluís Sans, quarta generació de la família propietària de la botiga, a toute Barcelona, a la burgesia catalana, espanyola i de part d’Europa que venien aquí fugint dels preus excessius de París. Barcelona era creadora de tendències i un dels epicentres del continent. Eren peces úniques fetes per a cada clienta; peces de dia, de nit, de còctel… Això no obstant, actualment no hi haurà en el món més de 300 persones que vesteixin sempre d’haute couture.
El secret de l’emblemàtica boutique, la més antiga de Passeig de Gràcia, ha estat precisament el fet d’anar adaptant-se als temps. De vendre teixits, a l’alta costura, prêt-à-porter i finalment a ser una botiga referent de multimarca de luxe, que factura actualment 20 milions a l’any.
L’exposició en el Palau Robert, està distribuïda partir de quatre tipologies diferents: Carrer i dia, Còctel, Nit i Posades de llarg i núvies. Vestits cedits per clientes, com hem comentat, i procedents de l’arxiu de l’establiment, així com d’entitats culturals com el Museu del Disseny de Barcelona, el Museo del Traje de Madrid, o el Museu Tèxtil de Terrassa.
Una exposició gratuïta, per viatjar en el temps, per emocionar-se i per deixar anar l’imaginari. Màgia, delicadesa, i art en estat pur que després de les explicacions de Lluís Sans, qui emanava emotivitat, ens evoquen a una frase del dissenyador nord-americà Marc Jacobs que deia: “la roba no significa res, fins que algú la utilitza”. I això és el que ens trobem al Palau Robert: Una exposició d’obres d’art amb vides pròpies. Acompanya’ns en la visita que hi hem fet través d’aquest vídeo.
